15 de novembre. Àgora sobre la importància de l’administratiu a l’atenció primària

Etiquetes

administratives, atenció primària de salut, equips d'atenció primària

La figura de l’administratiu dels equips d’atenció primària (EAP) està en boca de tothom. Probablement és la figura dels EAP les funcions del qual han canviat més en els últims anys, com reflexionàvem en un post ja fa un temps. I segueixen fent-ho, amb noves atribucions i maneres de treballar per a aprofitar les seves potencialitats. Veiem, però, que no s’ha generat un espai per a posar en comú necessitats, opinions, reticències, condicions prèvies i dificultats ni a nivell general ni dins dels equips. Això pot dificultar qualsevol canvi i implica un risc per a l’atenció primària, que té en el personal administratiu un actiu bàsic per a una bona atenció a la població.

Des del FoCAP volem generar aquest espai i volem començar parlant de la situació actual. Ho farem en forma d’àgora de debat el 15 de novembre amb el títol: Visibles, accessibles i sense cita prèvia. La importància de l’administratiu a l’atenció primària. L’acte està obert tant a professionals d’AP com a ciutadania en general, però convidem especialment a administratius i administratives, perquè ells en són els protagonistes. I per això comptarem amb presentacions d’administratius que treballen actualment a l’atenció primària i que ens parlaran de qui són, de les causes del malestar que sovint es palpa i de la seva relació amb la població i la resta de l’equip.

L’àgora es farà el 15 de novembre a les 18:45 a l’Ateneu Enciclopèdic del Raval (C. Reina Amàlia 38, Barcelona). Cal inscripció prèvia per a facilitar l’organització.

Els referents emocionals, entre el risc i l’oportunitat

Etiquetes

equips d'atenció primària, fragmentació, malestar emocional, nous perfils professionals

_{Il·lustració: Begoña R.M.}

Fa uns mesos, en aquesta entrada, expressàvem els nostres dubtes respecte a l’oportunitat i l’efectivitat de la introducció dels dits referents emocionals en els equips d’atenció primària (EAP).

Passat ja algun temps des de la seva incorporació hem recollit l’opinió basada en algunes experiències per poder-hi seguir reflexionant. Cal dir que de moment s’observa una total heterogeneïtat quant al perfil acadèmic de les persones contractades, la seva vinculació amb l’EAP i el tipus de tasques que han decidit desenvolupar. Sense directrius que els orientin, cada referent fa el que millor pot i sap.

Es pot considerar que aquests primers mesos són una fase de contacte i coneixement de l’entorn sanitari i comunitari en el qual treballen, doncs, en general, desconeixen la realitat i no parteixen de formació específica ni experiència. Per tant, s’han de familiaritzar amb l’e-cap, entendre la dinàmica dels equips, identificar necessitats de suport als sanitaris, conèixer què s’ha fet o s’està fent en els diversos programes i activitats comunitàries, entrar en contacte amb els agents i els actius socials, etc.

Nous perfils professionals per l’Atenció Primària de Salut (3). Nutricionistes a l’atenció primària?

Etiquetes

condicionants socials, equips d'atenció primària, fragmentació, nous perfils professionals, nutricionistes

Il·lustració: Begoña R.M.

El 21 d’abril del 2021 es va presentar el Pla d’enfortiment i transformació de l’Atenció Primària per part del CatSalut. Entre altres intervencions es preveu incorporar diferents perfils professionals com els/les nutricionistes. Segons el cronograma previst el Pla haurà d’estar consolidat a finals del 2022. Comença, doncs, el compte enrere! De moment, però, encara no hi ha cap programa elaborat que detalli els objectius, les funcions i la suposada vinculació de les nutricionistes als equips d’atenció primària (EAP).

Tal com vam comentar en aquesta introducció , la nova figura ens suscita uns interrogants que aquí intentem respondre des del marc conceptual primarista i amb la voluntat de fer aportacions per al benefici de la població i per a la mateixa atenció primària de salut (APS).

Nous perfils professionals per l’Atenció Primària de Salut (2): els referents de benestar emocional

Etiquetes

condicionants socials, equips d'atenció primària, fragmentació, malestar emocional, nous perfils professionals

Il·lustració: Begoña R.M.

La introducció dels referents de benestar emocional a l’atenció primària de salut (APS) ja és una realitat, impulsada pel Departament de Salut i desenvolupada en el Programa de benestar emocional i salut comunitària a l’atenció primària de salut i comunitària.

El programa dona resposta a l’interrogant que planejava fa temps entorn la demanda de psicòlegs a l’APS, i es vertebra entorn d’uns eixos:

• S’opta per la introducció d’un nou perfil professional amb integració orgànica i funcional en els equips d’atenció primària (EAP) i coordinats amb els serveis especialitzats en salut mental. S’anomenen «referents de benestar emocional comunitari».
• El nou perfil requereix una titulació universitària superior en ciències de la salut. Tot i que es considera idònia la formació en el grau de Psicologia, o el màster de Psicologia General Sanitària, no tenen per què ser psicòlegs i poden contractar-se altres perfils professionals.
• El camp d’actuació serà la comunitat, i no faran atenció individual. Fonamentalment, faran activitats grupals tant en espais comunitaris com en els CAPs.
• Desenvoluparan tasques de promoció i prevenció en salut emocional, adreçades als col·lectius més vulnerats per la pandèmia i per les condicions socials i econòmiques.
• S’entén la salut en totes les seves dimensions i l’APS com a l’eix des d’on s’articulen les principals actuacions.

Compartim bastants dels elements que conté el document, però, tal com vam comentar en aquesta introducció, la nova figura ens suscita uns interrogants que aquí intentem respondre des del marc conceptual que hem desenvolupat en anteriors documents sobre l’abordatge de la salut emocional i el trastorn mental a l’APS (1, 2) i amb la voluntat de fer aportacions per al benefici de la població i per a la mateixa APS.

Nous perfils professionals per l’Atenció Primària de Salut

Etiquetes

equips d'atenció primària, fragmentació, nous perfils professionals

Il·lustració: Begoña Revillas Martínez

Quan un arbre té el tronc molt feble i malmès no hauríem de carregar les branques perquè el pes de les mateixes podria provocar el seu trencament. Cal reforçar el tronc abans d’augmentar el pes de les branques. Això és el que pot passar a l’Atenció Primària (AP) si en comptes de reforçar el que és cabdal, administratius, infermeres i metgesses que són els únics professionals que poden donar atenció integral i longitudinal a tota la població, comencem a incloure en els Equips d’Atenció Primària (EAP) nous perfils professionals.

Cal, per tant, en primer lloc, garantir i reforçar l’estructura i els perfils troncals, i cal també valorar el que aporta cada un dels nous perfils a la comunitat, als pacients i als professionals d’AP. Sobretot atès que es tracta d’incorporacions i programes molt nous amb molt poca experiència i quasi nul·la evidència.

La Conselleria de Salut anuncia, i ja ha iniciat, la incorporació de nous perfils professionals als EAP. En concret, tenen intenció d’incloure: referents de benestar emocional (sense funcions clíniques i d’atenció individual), nutricionistes i fisioterapeutes.

Nous perfils professionals per l’atenció primària, ara?

Etiquetes

atenció primària de salut, equips d'atenció primària, professionals

Era 1 de juliol. Als CAPs alertàvem, sense que ningú se’n fes ressò ni prengués mesures per intentar per una vegada avançar-se a esdeveniments previsibles, que la pandèmia tornava a rebrotar i a descontrolar-se i que als CAPs la situació tornava a estrangular-nos després de quinze mesos treballant al límit. El 30 de juny havien acabat contracte moltes de les gestores COVID que han estat l’únic reforç real que hem tingut els CAPs per afrontar la pandèmia, un reforç que ha funcionat perquè s’han integrat als equips, perquè estaven prop d’on passaven els contagis i perquè si en algun moment la COVID19 ha donat un respir, les gestores COVID han col·laborat amb altres tasques que els equips d’atenció primària hem assumit en els últims mesos. 

Era 1 de juliol i les professionals d’atenció primària, TCAIs, administratives, metgesses, infermeres i treballadores socials començàvem els torns per fer unes vacances absolutament necessàries per recuperar les forces i la il·lusió que quinze mesos de pluja sobre el mullat de la precarietat dels equips d’atenció primària pre-pandèmia, han deixat absolutament malmeses. No cal que expliquem què hem viscut i què estem vivint als CAPs des de l’1 de juliol perquè la realitat ha demostrat que no interessa, ni als mitjans de comunicació, ni al Departament de Salut ni al CatSalut més enllà d’unes paraules que ja no ens creiem ni ens consolen.

El pistoler, el visionari, la capitana… Líders per a una pandèmia

Etiquetes

equips d'atenció primària, líder, lideratge

El company José Casas, metge de família al CAP Raval Sud de Barcelona, ens fa arribar aquesta reflexió sobre els lideratges als equips d'atenció primària en temps de pandèmia. Al FoCAP hem abordat en diversos posts (1, 2, 3, 4) aquest tema clau per al funcionament dels equips i per aconseguir que l'atenció primària ressorgeixi de la foscor en què l'ha acabat de sumir la pandèmia.

Treballàvem juntes i, malgrat totes les alarmes, amagades en l’inconscient col·lectiu i en la llunyania oriental de la tragèdia, tot d’una va arribar un tsunami a Europa, a tot el món, i en poques setmanes ens va ofegar. Plegades vàrem haver de travessar una pandèmia: amenaçades, desorientades, atemorides, precaritzades…i aviat enfadades.

Era una travessia llarga, tortuosa, difícil, sense mapes, sense brúixola i sense horitzó. Però, què ens demanaven? Quina direcció calia prendre? I per arribar a on? No ho sabíem, però caminàvem juntes i vam adquirir saviesa, expertesa i experiència, per necessitat.

Qui ens guiava? Un capità a proa, un timoner a popa, un guia expert o un titulat no qualificat  en la gestió de catàstrofes?

Què li demanaven a la directora? Què li demanaven al “líder”? Hi havia líder?

El psicòleg Carl G Jung va definir les sincronies, anomenades casualitats, com la simultaneïtat d’esdeveniments vinculats pels sentits sense relació causal aparent, simultaneïtat, però, a la que hi podem donar un contingut simbòlic. La coincidència/casualitat pot orientar el nostre pensament o la nostra acció, malgrat que sigui només a curt termini.

Parlo de mi ara, només ara! Un bon dia llegeixo un document que em desvetlla, m’esperona,  potser m’orienta en el camí i la presa de decisions. No és un dia qualsevol ni un text banal.  En plena tempesta pandèmica, com a director efímer d’un CAP, cau davant dels meus ulls un article sobre Tipus de lideratge que m’agradaria compartir amb vosaltres.

Recomanat: influència de l’organització i les característiques dels equips d’atenció primària en la longitudinalitat

Etiquetes

equips d'atenció primària, longitudinalitat

En aquest blog ens hem atipat de parlar de la longitudinalitat a l’atenció primària i dels seus beneficis. Avui compartim una entrada del blog del SISAP (Sistemes d’Informació dels Serveis d’Atenció Primària) de l’ICS que fa referència a un article que han publicat al BMC Family Practice, «Influence of organization and demographic characteristics of primary care practices on continuity of care: analysis of a retrospective cohort from 287 primary care practices covering about 6 million people in Catalonia». És una anàlisi d’abans de la pandèmia, de finals del 2019 en el que troben que tot i que en general la longitudinalitat dels EAP és bona, els EAP que s’organitzen amb agendes d’urgència o que afavoreixen l’atenció immediata tenen menor longitudinalitat.

En la mateixa entrada analitzen com ha disminuït la longitudinalitat amb la pandèmia i advoquen per recuperar-la. És un repte per a professionals, equips i directius. Esperem que des de l’ICS es promoguin canvis organitzatius conseqüents.

Aquí trobareu l’entrada:

Influència de l’organització i les característiques dels equips d’atenció primària en la longitudinalitat

Psicòlegs a l’AP? En parlarem el dia 24 d’abril

Etiquetes

equips d'atenció primària, psicologia clínica, salut mental

Recordatori de la reunió per constituir un grup de reflexió sobre la proposta d’incorporació de professionals de psicologia als Equips d’Atenció Primària, tal com ja vàrem anunciar en la entrada

Psicòlegs a l’AP? Parlem-ne.

Quines oportunitats i quins riscos comporta? Quines poden ser les millors aportacions de la psicologia clínica en l’àmbit de l’atenció primària?

Serà el dia 24 d’abril de 16,30 a 18,30 a la seu de la CAMFIC, carrer Diputació, 316, Barcelona.

En aquesta primera reunió establirem els objectius del grup i la metodologia de treball. Si aquest dia no et va bé però estàs interessat/da envia un mail a: focap2009@gmail.com i et farem arribar els resultats de la reunió.

Conciliació familiar i APS: Disminuir horaris de tarda…?

Etiquetes

accessibilitat, CAPs, conciliació, equips d'atenció primària, horaris, longitudinalitat, professionals

En els darrers dies ha circulat la notícia de que el Departament de Salut volia implantar una prova pilot de reducció d’horaris d’obertura habitual de centres d’atenció primària: Tots els professionals treballarien fins les 17 hores i restaria el període de 17 a 20 hores sols per atendre urgències. Aquest canvi sembla promogut pel Sindicat de Metges amb la intenció de millorar la conciliació familiar dels professionals i la salubritat dels seus horaris.

Aparentment, però, és un anunci precipitat i poc meditat: un canvi d’aquesta importància requereix d’altres mesures acompanyants i, sobretot, de debat professional i social. No comptar amb els ciutadans per abordar aquest tema és agosarat i imprudent, com ja han manifestat des de Marea Blanca.

Procurar uns horaris més racionals pels professionals dels equips d’atenció primària és lloable i un bon fi. El dubte sorgeix respecte a si aquesta és la millor manera de fer-ho. En una primera anàlisi, la mesura tindria dues greus limitacions o problemes: