Buscant tenir cura de les professionals

Etiquetes

cures, malestar emocional, post-COVID19, reparació

Sallent. 8 de juliol. 9 del matí. A l’Espai Cultural La Fàbrica Vella, amb vistes  al Llobregat i a la muntanya de sal, una cinquantena de persones es reuneixen per compartir experiències i emocions, convocades pel FoCAP i pel Departament de Salut. El tema és l’atenció primària i l’objectiu, reparar el patiment de les professionals d’atenció primària. Per endavant 5 hores de treball amb les dinàmiques proposades per la Societat Catalana de Mediació en Salut amb els suggerents nomes de cercles d’escolta i entrevistes apreciatives. A les 14h en punt, les participants surten per la porta amb somriures a la cara, impressions positives i l’esperança que tot plegat vagi més enllà i serveixi per a què l’atenció primària, el sistema sanitari i la societat en general hi surtin guanyant.

Va ser la setena de les sessions de la proposta “Millorem la salut de les persones tenint cura de l’atenció primària” que han tingut lloc arreu del territori (Lleida, Salou, L’Hospitalet de Llobregat, Girona, Barcelona, Sabadell i Sallent) entre els mesos de juny i juliol. Vora 430 persones, entre professionals de tots el col·lectius de l’atenció primària i ciutadania, van assistir a aquestes sessions, que eren la primera fase del projecte que va néixer a iniciativa del FoCAP i que s’ha tirat endavant conjuntament amb el Departament de Salut. La constatació del patiment i malestar existent en les persones que treballen a l’atenció primària va ser la llavor i la Societat Catalana de Mediació en Salut hi ha posat la metodologia. 

Els resultats de les sessions són múltiples. Un dels més immediats va ser l’efecte directe sobre les participants. Com molts d’ells van expressar, el fet de trobar-se persones d’equips diferents i de totes les categories laborals i també ciutadania, treballar en grups o parelles amb persones desconegudes, compartir emocions i sentiments (alguns més difícils, d’altres més lluminosos), descarregar malestars i posar en comú experiències ja va tenir un efecte reparador que era l’objectiu principal del projecte. 

Com a producte final tangible, a cada sessió es va elaborar un núvol de paraules amb les fortaleses de l’atenció primària i els desitjos dels participants per a què l’atenció primària sigui més forta. Les principals fortaleses identificades són l’empatia i el treball en equip i els desitjos són més recursos, reconeixement per l’atenció primària i per als seus professionals i més temps. En aquest enllaç podeu consultar els núvols de cada territori. 

En aquesta primera fase també es va recollir allò que les participants senten que cal que passi per a  poder treballar millor, pensant en el seu dia a dia. A partir d’aquesta informació s’estructurarà la segona fase del projecte, que es durà a terme al Món Sant Benet el 13 d’octubre i a la qual assistiran persones seleccionades entre les participants de la primera fase. En aquesta jornada, també de 5 hores de durada, s’utilitzarà la metodologia del world cafè. Amb preguntes elaborades a partir de la informació recollida a la primera fase sobre les necessitats de les professionals d’atenció primària, es vol generar reflexió i propostes per a donar resposta a aquestes necessitats.

Els referents emocionals, entre el risc i l’oportunitat

Etiquetes

equips d'atenció primària, fragmentació, malestar emocional, nous perfils professionals

_{Il·lustració: Begoña R.M.}

Fa uns mesos, en aquesta entrada, expressàvem els nostres dubtes respecte a l’oportunitat i l’efectivitat de la introducció dels dits referents emocionals en els equips d’atenció primària (EAP).

Passat ja algun temps des de la seva incorporació hem recollit l’opinió basada en algunes experiències per poder-hi seguir reflexionant. Cal dir que de moment s’observa una total heterogeneïtat quant al perfil acadèmic de les persones contractades, la seva vinculació amb l’EAP i el tipus de tasques que han decidit desenvolupar. Sense directrius que els orientin, cada referent fa el que millor pot i sap.

Es pot considerar que aquests primers mesos són una fase de contacte i coneixement de l’entorn sanitari i comunitari en el qual treballen, doncs, en general, desconeixen la realitat i no parteixen de formació específica ni experiència. Per tant, s’han de familiaritzar amb l’e-cap, entendre la dinàmica dels equips, identificar necessitats de suport als sanitaris, conèixer què s’ha fet o s’està fent en els diversos programes i activitats comunitàries, entrar en contacte amb els agents i els actius socials, etc.

Comencem un projecte per a escoltar-nos i reparar l’atenció primaria

Etiquetes

malestar emocional, post-COVID19, reparació

En els propers dies es farà pública una proposta conjunta del FoCAP i el Departament de Salut en col·laboració amb la Societat Catalana de Mediació en Salut titulada Millorem la salut de les persones tenint cura de l’atenció primària, la primera fase del qual tindrà lloc durant el mes de juny. Volem explicar com ha nascut i per quins motius.

A la primavera del 2021, quan ja portàvem més d’un any de pandèmia, des del FoCAP vam pensar que calia fer alguna cosa davant el patiment existent entre les professionals d’atenció primària, un patiment que ve de lluny però que arran de la crisi de la COVID ha crescut. En aquell moment les professionals vivíem una gran sobrecàrrega amb agendes telefòniques interminables i la por a treure filtres a la consulta presencial. Ens preocupava també la pèrdua dels valors essencials de l’AP que percebíem. La manera com es va fer front a la pandèmia des de les institucions i com es va comunicar (o no comunicar) a la població la feina que s’estava fent a l’atenció primària van ser motiu de desassossec per a les professionals. Tot plegat va agreujar el patiment de les professionals i també el de la població, perquè l’un va unit a l’altre. A hores d’ara, aquest malestar segueix present perquè seguim passant-ho malament. Les condicions són adverses i la feina molta i massa sovint poc valorada. Però la població necessita l’atenció primària i els beneficis que dona a la salut i també a la sostenibilitat del sistema. I les professionals ens mereixem una oportunitat per a poder aturar-nos i recarregar energies.

Joves, parlant: una antena sobre els malestars socials, sobre els seus malestars.

Etiquetes

adolescència, malestar emocional, patiment emocional, salut mental

Àgora fa referència a aquest espai públic i col·lectiu de les primeres ciutats a l’antiga Grècia. Era el lloc on transcorria tota l’activitat política, social, administrativa, comercial, etc. Era el lloc de trobada entre les persones i permetia reunions on es parlava com a societat.

Aquest espai d’Àgores es va iniciar el 18 de novembre de 2021, sobre “L’escolta, la presencialitat i la derivació en persones amb malestar emocional a l’Atenció Primària de Salut”. El passat 29 de març de 2022 vam celebrar una segona Àgora a La Lleialtat Santsenca, del barri de Sants a Barcelona, ​​organitzat per l’Associació Catalana de Professionals de Salut Mental (ACPSM-AEN Catalunya), la Fundació Congrés Català de la Salut Mental (FCCSM) i el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP). En aquesta ocasió, sobre “Els malestars emocionals en joves i adolescents en el moment actual”.

Quant en el títol que ens va convocar a la jornada, ens referim al moment actual, i considerem el malestar que suposa haver estat travessats per una situació de pandèmia, que encara persisteix, i que ha alterat les nostres vides. La del conjunt de la població, però amb conseqüències diferents segons les circumstàncies i moments vitals de cada persona.

Àgora de debat sobre els malestars emocionals en joves i adolescents en el moment actual

Etiquetes

adolescència, infància, malestar emocional, salut mental

El 18 de novembre de 2021, a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, es va celebrar un acte-debat sobre l’escolta, la presencialitat i la derivació en persones amb malestar emocional a l’Atenció Primària de Salut (APS).

Vàrem confluir professionals de l’APS, de la salut mental, gestors, ciutadania i activistes socials, en un debat obert i profund al voltant del tema dels malestars emocionals en persones adultes. Va ser un diàleg obert en el qual, sense barreres entre les ponents i les assistents, les paraules i les idees van fluir amb facilitat i la connexió es va produir amb rapidesa.

En acabar es van demanar més actes com aquell, més debats oberts, més espais compartits amb diferents visions i des de diferents angles d’observació. És per això que el FoCAP dona continuïtat a aquests espais en què, amb el nom d’Àgores, es pretén que siguin espais de cocreació de discurs, teoria i bones pràctiques.

I és en aquesta continuïtat que us anunciem la propera Àgora.

Nous perfils professionals per l’Atenció Primària de Salut (2): els referents de benestar emocional

Etiquetes

condicionants socials, equips d'atenció primària, fragmentació, malestar emocional, nous perfils professionals

Il·lustració: Begoña R.M.

La introducció dels referents de benestar emocional a l’atenció primària de salut (APS) ja és una realitat, impulsada pel Departament de Salut i desenvolupada en el Programa de benestar emocional i salut comunitària a l’atenció primària de salut i comunitària.

El programa dona resposta a l’interrogant que planejava fa temps entorn la demanda de psicòlegs a l’APS, i es vertebra entorn d’uns eixos:

• S’opta per la introducció d’un nou perfil professional amb integració orgànica i funcional en els equips d’atenció primària (EAP) i coordinats amb els serveis especialitzats en salut mental. S’anomenen «referents de benestar emocional comunitari».
• El nou perfil requereix una titulació universitària superior en ciències de la salut. Tot i que es considera idònia la formació en el grau de Psicologia, o el màster de Psicologia General Sanitària, no tenen per què ser psicòlegs i poden contractar-se altres perfils professionals.
• El camp d’actuació serà la comunitat, i no faran atenció individual. Fonamentalment, faran activitats grupals tant en espais comunitaris com en els CAPs.
• Desenvoluparan tasques de promoció i prevenció en salut emocional, adreçades als col·lectius més vulnerats per la pandèmia i per les condicions socials i econòmiques.
• S’entén la salut en totes les seves dimensions i l’APS com a l’eix des d’on s’articulen les principals actuacions.

Compartim bastants dels elements que conté el document, però, tal com vam comentar en aquesta introducció, la nova figura ens suscita uns interrogants que aquí intentem respondre des del marc conceptual que hem desenvolupat en anteriors documents sobre l’abordatge de la salut emocional i el trastorn mental a l’APS (1, 2) i amb la voluntat de fer aportacions per al benefici de la població i per a la mateixa APS.

L’escolta i el vincle en la tasca assistencial. Què i com de l’escolta diferencial dels/les professionals clíniques d’Atenció Primària

Etiquetes

escolta, malestar emocional, malestar psicològic, patiment emocional

Daniel Popper (The Morton Arboretum. Illinois)

Una tarda d’un 18 de novembre, a l’Ateneu Enciclopèdic del Raval, vam confluir professionals de l’AP, de la salut mental, gestors, ciutadania i activistes socials, en un debat obert i profund al voltant del tema que ens va portar a totes i tots al carrer Reina Amàlia. En una sala plena, i sense barreres entre les ponents i les assistents, les paraules i les idees van fluir amb facilitat i la connexió es va produir amb rapidesa. Entorn les paraules centrals “escolta” i “presencialitat” es va construir un fil de pensament comú que s’ancorava en les experiències assistencials i les vitals, la voluntat de cura i els patiments biopsicosocials, i també culturals, que s’entrellacen en consultes, domicilis i espais comunitaris.
Les ganes de veure’ns i enraonar després de mesos de no fer-ho es van fer paleses durant tota la tarda. I de compartir allò que tenim dins i que sembla que de mica en mica es va esvaint en els “nous models” assistencials que es proposen. En acabar es van demanar més actes com aquell, més debats, més “àgores”, més espais compartits amb diferents visions i des de diferents angles d’observació.
L’especificitat de l’atenció primària (AP) va quedar ben reflectida en moltes veus i paraules en un espai que convidava a la subversió. No podem reproduir tot el que es va dir, que va ser molt, però ens quedem amb un diàleg entorn la manera d’escoltar i la rellevància que té el cos en l’acte assistencial.

L’àgora s’acaba d’obrir i Araceli¹, la moderadora, inicia el debat amb la pregunta:

Considerant l’escolta com una de les principals habilitats i una tasca activa en l’atenció i vincle assistencial, quina diferència hi ha en el fet d’escoltar del/la professional sanitària? Què és el que ell/ella escolta, que és molt important, tal vegada complex, però no convé dur-ho al/la psicòleg/a? Quins aspectes de l’escolta només poden ser escoltats des dels/les professionals d’AP?

18/11/2021. Acte-debat sobre l’escolta, la presencialitat i la derivació en persones amb malestar emocional a l’APS. Parlem-ne.

Etiquetes

atenció primària de salut, malestar emocional, patiment emocional

La inscripció és gratuïta i la podeu fer en aquest formulari.

El patiment emocional és freqüent en les persones que acudeixen a les consultes d’atenció primària de salut (APS), tot i que és habitual que la complexitat i la incertesa vital i clínica facin que allò bio-psico-social quedi entrellaçat en una troca difícil de separar. A les nostres consultes, a causa de l’experiència de la pandèmia COVID que vivim des del passat març del 2020 i les implicacions en els diferents àmbits de les vides de les persones, es percep un increment aquests patiments i de la demanda d’ajuda psicològica. Aquest fet coincideix amb la implantació, per part del CatSalut, del “Programa de benestar emocional i Salut Comunitària a l’APS i comunitària”, i de l’arribada, que ja s’està produint, de psicòlegs i altres perfils professionals (anomenats referents de benestar emocional) a les àrees bàsiques de salut amb adscripció als equips d’atenció primària (EAP) per dur a terme una tasca de suport en l’àmbit comunitari.

El Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), l’any passat, va donar a conèixer un document en el qual es reflexionava sobre els diferents models de treball conjunt d’APS i Salut Mental (SM) plantejant una reflexió més enllà del debat basat en la dicotomia professionals de psicologia sí/no en els EAP. És un document a través del qual es presenta un marc teòric per aquesta relació revisant l’evidència disponible dels diferents models d’atenció (model col·laboratiu vs. model substitutiu o model formatiu, el valor de la presencialitat, l’escolta, la longitudinalitat i el vincle en l’atenció a les persones) i que considerem continua vigent encara que la concreció de la seva aplicació correspongui a la valoració de cada lloc i al moment que vivim actualment.

El FoCAP, l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatria (AEN Catalunya) i la Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM) proposem un acte-debat, tenint com a punt de partida aquest document, per reflexionar sobre l’escolta, la presencialitat i la derivació en persones amb malestar emocional. L’acte tindrà lloc el pròxim dia 18 de novembre 2021 a l’Ateneu Enciclopèdic del Raval de 18.45h. a 21h. Comptarem amb la participació de professionals d’APS, de SM i ciutadania (representada per la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona), a qui s’ha proposat un primer diàleg a partir de les següents preguntes:

CURADME

Etiquetes

condicionants socials, malestar emocional, malestar psicològic, malestar social, medicalització, salut mental

a mis hermanas locas
a las que siguen torturando

Queréis curarme de enfermedad
Queréis curarme de biología, 
de herencia genética, 
de mi explosivo sistema límbico.
Curadme de vacíos, si es que sabéis que lo nombro;
curadme de sombras, de diluvios,
curadme de abusos sexuales, de enredaderas creciendo,
curadme de descensos, de entrañas,
curadme de mi pobreza y no os sentiréis tan frustrados
Curadme de vuestros medicamentos, de vuestra industria,
curadme de vuestra suficiencia
curadme de vuestras correas, de vuestras coerciones.
Curadme si queréis, de vuestro dominio sobre lo que siento.
Curadme por dentro las autolesiones,
curadme como profesionales las vidas que he ido extraviando,
curadme del estado de shock de un dolor muy profundo.
Curadme del individualismo que promovéis, 
del do it yourself, del “si tú quieres, puedes”.
Curadme de las olas que vienen rompiendo en mí,
curadme de todas las etiquetas que me habéis hecho colocar 
y ocultar al mismo tiempo.
Curadme de trabajos mal pagados y amistades que se alejan,
curadme de la incomprensión de los míos,
Sobre todo, curadme de “la luz de gas”.
Recién comienzo a vivir sin odiar mi sufrimiento
mientras vuestras palabras lo envilecen.
Yo manejo mi abismo, ¡salid de él de una vez!. DEJAD de curarme

Poema de Sara R Gallardo @sarargallardo. 21 de març, dia de la poesia.

Descarregar pdf

Entrada traducida al castellano. Descargar pdf

La situació actual que estem vivim amb la pandèmia, les mesures preses per controlar-la i la crisi social conseqüent estan creant molts malestars psíquics i emocionals. Per tot allò se’ns anuncia una altra epidèmia: l‘epidèmia de patologia mental. Aquest anunci ens preocupa i ens fa molta por.

Traducció al castellà i presentació als equips del document “Atenció al malestar emocional…”

Etiquetes

atenció primària de salut, condicionants socials, crisi, equips, malestar emocional, presentació, professionals, salut mental

El dia 31 de maig d’aquest any el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) va presentar el document “Atenció a les persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’Atenció Primària de salut”. El document va  ser elaborat per un grup de treball multidisciplinari que el FoCAP va constituir per contribuir al coneixement de les repercussions de la crisi i les polítiques d’austeritat en la salut mental de la població. Aquest grup de treball, anomenat Grup de Reflexió i Acció (GRA), s’emmarca en el projecte SEPAC (Suport Emocional a Persones Afectades per la Crisi) impulsat per la Fundació Congrés Català de Salut Mental, que també ha promogut i dirigit grups de reflexió i acció en l’entorn comunitari.

Avui presentem de nou el treball abordat pel GRA perquè s’acaba de traduir el document al castellà (Atención a las personas con malestar emocional relacionado con condicionantes sociales en Atención Primaria de Salud) després de les peticions de professionals d’arreu de l’estat.

I aprofitant aquesta fita volem oferir als professionals i equips d’atenció primària sessions de presentació del document que poden servir per avançar en un abordatge salutogènic i no medicalitzador d’aquests malestars emocionals provocats pels condicionants socials.

Amb aquesta finalitat hem elaborat una presentació (presentacio-malestar-emocional-focap-def) que posem a disposició de les persones i equips que hi puguin estar interessats. Si algun equip desitja que alguna de les autores del document condueixi presencialment la sessió, ho pot  demanar a focap2009@gmail.com.