El treball artesà dels professionals de l’atenció primària

Etiquetes

atenció primària de salut, condicionants socials, patiment emocional, salut mental

El treball artesà dels professionals de l’Atenció Primària en el patiment emocional. La complexitat i la grandesa del dia a dia. (El treball artesà dels professionals de l’AP.pdf)

Aquest és el títol de la conferència  que la companya Mª José Fernández de Sanmamed va fer a la III Jornada de Benchmarking en Salut Mental a l’atenció Primària de l’ICS. Recuperem la salut mental celebrada a Barcelona el passat dia 23 de març i organitzada pel Grup Tècnic de Salut Mental.

La conferència es va basar en dos documents del FoCAP:

Atenció a les persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’Atenció Primària de Salut, que és el fruit del treball d’un grup de reflexió i acció que el FoCAP va posar en marxa fa dos anys.

I Diaris de trinxera on, como diu en la seva presentació, s’hi poden trobar històries tristes, històries tendres, gestos petits que fan veure la importància de les persones al costat de les persones… El nom «diaris de trinxera» vol recollir aquesta idea de ser en primera línia, de rebre tota la complexitat, les dificultats i la duresa del dia a dia. Significa el lloc on es produeix el contacte, on es toca de peus a terra, on es pot veure la realitat

Patiment emocional: Meu? Seu? Nostre?

Etiquetes

atenció primària de salut, condicionants socials, medicalització, patiment emocional, professionals, psicòlegs, salu mental

La presidenta del FoCAP, Nani Vall-llossera va participar a la III Jornada Atenció Primària i Psicologia organitzada pel Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya que es va celebrar a Tarragona, el 14 d’octubre passat, amb la conferència: Patiment-emocional: Seu? Meu? Nostre? que pel seu interés en fem difusió.

Resum:

Els professionals d’atenció primària atenem una creixent demanda assistencial, secundària a un malestar emocional que té a veure amb la realitat econòmica i cultural i social que ens ha tocat viure. Aquest malestar emocional es manifesta de formes diverses: ansietat, trastorns de conducta en nens i adults, tristesa, fòbies, temors o símptomes orgànics. A les consultes som testimonis d’aquest patiment que afecta els pacients concrets, a la societat en general i a nosaltres mateixos com a ciutadans i com a professionals. Hi hem de donar una resposta empàtica i alhora no medicalitzadora ni psicologitzadora, que els apoderi per afrontar la seva vida i per emprendre els canvis que necessitem per fer una societat més humana i humanitzadora.

A partir de casos i dades anirem a les causes, les conseqüències i les propostes per afrontar el seu patiment, el meu patiment, el nostre patiment.

 Text íntegre: Patiment emocional: Seu? Meu? Nostre?

Atenció Primària, crisi i malestar emocional

Etiquetes

atenció primària de salut, condicionants socials, crisi, medicalització, patiment emocional, salut mental

Atencio-a-les-persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’atenció primària de salut

 

Document elaborat pel Grup de reflexió i acció (GRA) del FoCAP format per:

Marta Castelló, Mª José Fernández de Sanmamed, Judit Garcia, Mª Victòria Mazo, Juan Manuel Mendive, Mª Mercè Rico, Aurora Rovira, Elena Serrano i Francesca Zapater

 

La crisi econòmica que es va iniciar el 2008 i les polítiques d’austeritat aplicades han produït un important patiment social. La sortida de la crisi a escala macroeconòmica s’està produint amb nivells insuportables de desigualtat, i els problemes d’accés a un treball digne o a l’habitatge no tenen perspectiva de resoldre’s a curt termini. Estem ja en fase de cronificació de la pobresa d’un sector important de la població. El malestar psicològic relacionat amb la crisi i les pèrdues provocades per aquesta han evolucionat a un malestar relacionat amb la pobresa i la manca de perspectives de millora.

A les consultes d’atenció primària de salut (AP), el patiment causat per les dificultats socials té vàries maneres de presentar-se; ja sigui en forma de símptomes psicològics o en forma de símptomes orgànics. Les demandes que tenen l’origen en el patiment social sovint
inquieten els professionals, que ens trobem amb poques eines per a la seva comprensió, categorització i intervenció. La nostra reacció davant el patiment psicològic de vegades és de negació o rebuig, per la impotència que ens provoquen. La resposta que hi donem sovint és medicalitzada, centrada en posar etiquetes diagnòstiques de malaltia a processos que no ho són i en l’ús de fàrmacs per tractar-ne les manifestacions clíniques.

L’atenció primària davant el malestar emocional per condicionants socials

Etiquetes

atenció primària de salut, condicionants socials, malestar emocional, medicalització, patiment emocional, professionals, salut mental

El deteriorament de les condicions socials, conseqüència d’una crisi econòmica que dura ja més de cinc anys, ha comportat un important augment de la demanda assistencial en les consultes d’atenció primària. Aquest increment s’ha produït no només en el nostre entorn, sinó també en altres països europeus. Amb la finalitat de poder crear un document de reflexió sobre aquesta situació i orientar els professionals de l’atenció primària sobre com afrontar-la a la consulta, el FoCAP va constituir un grup de treball amb professionals de la medicina, de la infermeria i del treball social. 
El resultat d’aquest treball és el document ATENCIÓ AL MALESTAR EMOCIONAL RELACIONAT AMB CONDICIONANTS SOCIALS A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA DE SALUT, que es presentarà el proper dia 31 de maig.

Agrairem inscripció per assistir a la presentació

 

 

 

L’austeritat provoca un greu problema de salut pública

Etiquetes

austeritat, crisi, determinants de salut, drets, medicalització, patiment emocional, professionals, salut pública, Sistema públic de salut

Entrevista a Mª José Fernández de Sanmamed, sòcia del FoCAP,  a El País. Llegeix-la completa

“….. María José admite que durante la crisis se ha optado por medicar más de lo necesario dolencias cuya curación estaba lejos de los fármacos. “Los profesionales de la salud no hemos sido suficientemente claros al decir que la crisis, la austeridad y las contrarreformas han provocado un severo problema de salud pública”. Apunta que cada caso de depresión o tristeza relacionado con el contexto socioeconómico que llegaba a las consultas lo han ido solucionando sobre la marcha. “No estamos juntando la práctica con la teoría. Si hubiésemos estado teorizando y ahora juntando la práctica, estaríamos avanzando mucho en cómo intervenir. No hemos sabido salir de la inercia del discurso que llevábamos anteriormente”, apostilla.

“Si los determinantes de la salud más importantes son sociales, las soluciones han de ser sociales”, repite. Y parece que por fin empiezan a llevarlo a la práctica. “Estamos poniendo en marcha grupos de reflexión y acción para ver cómo actuar de forma diferente con la gente que tienen síntomas y sufrimiento emocional por estrés, paro, crisis de vivienda… Dar una respuesta que no sea un fármaco. La prescripción social, que es recetar que visiten entidades como la PAH si tienen problemas de vivienda, o acudir a grupos de ayuda o de parados son algunas alternativas”