Etiquetes

, , , , , ,

16145562_1200349886739789_2128256150_oEl passat 14 de gener va tenir lloc a Barcelona la 3ª Coordinadora Estatal de Mareas Blancas, que va comptar amb l’assistència de representants de: Marea Blanca de Aragón, Marea Blanca de Segovia, Marea Blanca de la Rioja, Foro Vasco de Salud, Mesa Defensa de la Sanidad Pública de Granada, Audita Sanidad, Asociación de Usuarios de la Sanidad de la Región de Murcia, Coordinadora Antiprivatizacion da Sanidade, Mesa Defensa de la Sanidad Pública de Madrid, y Marea Blanca de Catalunya.

Es poden veure els vídeos de totes les participacions a SICOM i llegir les conclusions de la jornada.

El FoCAP també hi vam ser presents i vam centrar la nostra intervenció sobre els efectes de la mercantilització de la salut i la necessitat que les marees incorporin en els seus programes la lluita contra aquest fenomen juntament amb la lluita contra la privatització dels sistemes públics de salut.

INTERVENCIÓ DE FoCAP:

La mercantilització de la salut, fenomen de caràcter global, que en les darreres dècades assota amb força Europa, té com a conseqüència una doble dinàmica: la concepció de la salut com un bé de consum més i la privatització dels serveis públics de salut.

El problema de la mercantilització de la salut és un fenomen complex que va molt més enllà de les particularitats i defectes de l’anomenat “model sanitari català” en què, per raons històriques i no només per una intenció “privatitzadora”, el Servei Català de la Salut (CatSalut) pot contractar l’Insititut Català de la Salut (ICS) i altres empreses proveïdores de serveis sanitaris. Des de la seva constitució el 1990, el CatSalut contracta, al costat de l’ICS, diverses entitats de llarga tradició a Catalunya (fundacions, consorcis, mutualitats i centres de l’Església), que es constitueixen com a Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP).

Són conseqüència de la mercantilització de la salut: la medicalització de la vida quotidiana, el sobrediagnòstic i sobretractament de problemes de salut, l’expropiació de les capacitats d’autocura de la ciutadania, la negligència del balanç risc-benefici dels procediments diagnòstics i terapèutics i dels fàrmacs i el menyspreu dels determinants socials de la salut com a factors fonamentals de les creixents desigualtats en salut. Malauradament això es produeix en tots els àmbits de l’atenció sanitària i té a veure també amb un canvi d’índole cultural que transforma la salut en un producte com altres en l’imaginari col·lectiu: un assumpte privat subjecte a les lleis de mercat i vulnerable a les estratègies de màrqueting.

El màrqueting aconsegueix que la demanda creixi il·limitadament, perquè al voltant de la salut i de la malaltia es fa evident la insuportable vulnerabilitat i finitud de la vida, i es posen en joc pors, malestars i inquietuds. Una vegada s’abandona el producte a la sort del lliure mercat, aquest inventa noves malalties (calvície, disfunció sexual femenina…), que requereixen ser tractades amb els fàrmacs desenvolupats ad hoc o amb vells fàrmacs que busquen noves indicacions; abandona els «nínxols» poc rendibles, desatenent la recerca de medicaments per a malalties pròpies dels països pobres o fent palesa la llei de cures inverses, segons la qual reben menys cura les persones que més en necessiten; converteix factors de risc en malalties (colesterol, osteoporosi…), augmentant la percepció de necessitat de tractament; canvia les definicions de malaltia i així, estrenyent els límits de la normalitat (colesterol, trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat…), augmenta el nombre dels que es defineixen com a malalts i han de ser tractats; porta les persones i els professionals sanitaris al convenciment que el risc zero de malaltia i la prevenció de tot és possible i s’aconsegueix a força de «revisions» i cribratges; manipula la recerca i les publicacions científiques; oculta dades sobre eficàcia o seguretat de medicaments que podrien comprometre el negoci, encara que sigui amb risc per a la salut de les persones; compra professionals sanitaris que col·laborin per a les seves finalitats; i medicalitza la vida quotidiana, aconseguint que no ens trobem mai bé i que sempre ens percebem en risc d’emmalaltir.

En aquest sentit, la propietat i la gestió (pública o privada) tenen importància, però en alguns casos no tanta… A Catalunya hi ha un munt de centres (especialment hospitals) que són de gestió no ICS però que “actuen” com a públics. Així probablement és tan medicalitzador i poc eficient un hospital de propietat i gestió pública), com un altre de propietat gestió privada sense ànim de lucre.

Sí que sabem que l’ànim de lucre és un factor clau de medicalització i aquesta porta es va obrir el 2010 amb la creació del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (SISCAT), que va assumir com a proveïdors del sistema públic de salut un complex conglomerat d’entitats entre les quals hi ha empreses mercantils. A partir d’aquest moment es va desdibuixar la frontera entre el sistema públic i el sistema privat, de manera que una persona pot ser atesa en un mateix centre en qualitat de client privat o en qualitat de ciutadà protegit pel sistema públic. També pot ser atès en un centre públic i practicar-se la prova complementària sol·licitada en un centre privat. Aquest fet ha creat una enorme confusió en els ciutadans i entre els professionals, que no visualitzen fàcilment el procés de privatització que es va duent a terme.

Pensem que donar la propietat o la gestió a entitats privades amb ànim de lucre sí que és una línia vermella que no es pot creuar i cal lluitar per revertir la situació en els casos en què ja s’ha produït. Però estratègicament, no negant que pugui ser un horitzó desitjable, seria un error centrar els esforços en canviar la gestió o la titularitat de centres sanitaris públics de propietat o gestió per entitats sense ànim de lucre amb llarga implantació al territori. Cal, això sí, exigir l’eficàcia en els controls, la transparència i la rendició de comptes que ha faltat en molts casos en el passat recent.

Creiem que cal redoblar els esforços per lluitar contra la mercantilització de la salut que es cola de forma més subtil a les nostres vides, a les nostres ments i als nostres cors. La que ens fa creure que la medicina té la resposta a la vulnerabilitat i la finitud de la vida, que nega el malestar, la malaltia i la mort com a part de la vida, de totes les vides; la que fa confondre salut amb felicitat i fa buscar de manera fal·laç en la medicina les respostes a les grans preguntes de l’existència; la que s’infiltra en el nostre dia a dia per dir-nos quines marques de menjar hem de consumir, com ha de ser el sexe que practiquem o la nostra forma d’envellir; la que ens convida a consultar al metge o al farmacèutic quan sap que no ens poden oferir res diferent del que ens oferia el saber de l’àvia o la mare.

Això és el que ha passat en les darreres setmanes amb la grip. Interessos aliens a la salut de les persones, la manca d’informació i de formació i una determinada concepció del periodisme que fa patir, i molt la veritat, han provocat una alarma social i una dependència dels serveis sanitaris, que no està justificada davant una epidèmia de grip com la de cada any. Si no hi posem límit, si cedim a la por que fomenten certs missatges, cada cop serem més vulnerables, víctimes i, alhora, còmplices del procés de mercantilització contra el que volem lluitar.

Anuncis