Demanda d’una borsa específica per a Infermeres Especialistes d’Atenció Primària

Etiquetes

infermera d'atenció primària, infermeria, infermeria familiar i comunitària, oposicions, oposicions ICS

La setmana passada compartíem un post de denúncia sobre la situació d’un grup d’infermeres d’Atenció Primària (AP) afectades per les oposicions de l’ICS de 2018. Novament ens fem ressò d’un altre escrit d’un grup d’infermeres especialistes i residents d’AP afectades per aquesta convocatòria que demanen la creació d’una borsa específica d’Infermeres Especialistes d’Atenció Primària a Catalunya per evitar que es repeteixi el que ha succeït en la resolució de les oposicions de l’ICS del 2018. 

Així mateix, volem compartir l’entrevista (aquí) que han fet a una de les infermeres afectades en un mitjà de comunicació.

Un dels grans valors del treball a l’AP i que la fa única dins dels sistemes sanitaris és la longitudinalitat i el vincle amb les persones. Per això considerem que l’ICS s’ha de replantejar seriosament el que ha passat en aquesta convocatòria i no pot deixar marxar infermeres que porten anys treballant en un mateix centre d’AP. Cal que valori l’especialitat d’IFIC amb mesures concretes i que cerqui solucions a aquest conflicte. 

Si un dels grans valors del treball a l’AP, que la fa única entre els sistemes sanitaris, és la longitudinalitat i el vincle amb les persones, l’ICS ha de replantejar-se seriosament el que ha passat en aquesta convocatòria i no pot deixar marxar a infermeres que porten anys treballant en un mateix centre d’AP. Cal que valori l’especialitat d’IFIC amb mesures concretes i que cerqui solucions a aquest conflicte.

Oposicions d’infermeria ICS 2018: denúncia d’una situació injusta.

Etiquetes

infermeria, infermeria familiar i comunitària, oposicions ICS

Compartim amb vosaltres la carta que ens han fet arribar un col·lectiu d’infermeres d’Atenció Primària afectades per la convocatòria d’oposicions de l’ICS del 2018 per tal de visibilitzar la situació d’injustícia i menyspreu que estan patint i donar suport a les seves reivindicacions.

Esperem que l’ICS sàpiga trobar una solució a aquesta situació contrària als valors que diu defensar i tractar amb respecte aquestes professionals, escoltant-les i dialogant, cosa que fins ara algunes gerències territorials no han fet.

Benvolguts/des,

Som un grup d’infermeres treballadores dels centres d’atenció primària d’arreu del territori. Després dels esdeveniments dels últims dies volem manifestar el que està passant i la nostra situació.

Som un col·lectiu format per infermers i infermeres que fa anys que ens dediquem i estimem l’atenció primària. Tenim formació específica i reglada en l’atenció primària. Moltes de nosaltres som especialistes en infermeria familiar i comunitària i d’altres tenim postgrau o màster en atenció primària.

Infermeria, una veu per liderar. Una visió de futur per l’atenció de salut

Etiquetes

cures, infermera d'atenció primària, infermeres, infermeria, infermeria familiar i comunitària

_{Il·lustració: Gemma Torrell}

El 12 de maig se celebra el Dia Internacional de les Infermeres, coincidint amb el naixement de la infermera Florence Nightingale, la qual va impulsar la visibilització i la professionalització de les infermeres, així com la importància de la seva formació per poder donar als pacients unes cures de qualitat. La Florence de Nightingale, tal com van deixar constància fa temps en un post del FoCAP, va liderar la transformació de la pràctica infermera.

Aquest any, el Consell Internacional d’Infermeria (ICN)  commemora aquesta data sota el lema “Infermeria, una veu per liderar. Una visió de futur per l’atenció de salut”. La campanya  pretén mostrar com les infermeres poden transformar el futur de l’atenció sanitària. L’objectiu d’aquesta campanya, segons expliquen al web de l’ICN 2021.icnvoicetolead.com, és mirar enrere i reflexionar sobre l’impacte de la COVID-19 en el sistema sanitari i en la professió infermera i com això afectarà el futur de la salut.

La nina de Banksy

Etiquetes

IIR, infermeres, infermeria

La pintura de Banksy on apareix un infant jugant amb una nina vestida d’infermera ha provocat opinions i comentaris de tota mena. L’art és així!
Per unes, que sigui una infermera la protagonista heroïna, incomoda perquè pensen que no representa a totes les professions sanitàries que han estat presents durant la pandèmia. Per d’altres, la icona de la infermera amb faldilla, davantal, capa i còfia tampoc ha estat del tot encertada, doncs està lluny de la seva imatge actual.

El que potser sí que està a l’imaginari d’unes i molt present en el d’altres és que, metafòricament, el dibuix ens fa de miratge en sentir-nos com a joguines en mans de les institucions sanitàries i dels governs. Això ens molesta i ens fa sentir malament a tots els col·lectius. Els exemples als quals ens pot remetre aquesta imatge són molts i s’han donat en tots els àmbits i territoris: des del tancament de centres d’Atenció Primària per traslladar a les professionals a treballar a hospitals de campanya, la manca d’equips de protecció individual adients o la minsa plantilla de recursos humans a les residències de gent gran durant tant de temps.

Aquells equips d’Atenció Primària que es van fer forts i van resistir autoorganitzant-se per poder continuar donant l’atenció que la població necessitava estan orgullosos de com ho han fet i de com això els ha cohesionat. Quan parlem de l’equip ens referim a totes les persones que han
treballat juntes durant aquests dos últims mesos: el personal de seguretat i neteja, les administratives, les auxiliars d’infermeria, les treballadores socials, les infermeres, les metgesses, les MIRs i les IIRs. En especial, ens sentim orgulloses de la feina que aquestes últimes, MIRs i IIRs, han realitzat. Una feina que s’ha caracteritzat per la gran professionalitat, el compromís i l’entrega absoluta que han demostrat, donant resposta a les necessitats de la població i de l’equip en tot moment.

Tot i això, la sensació és que, com si es tractés d’un joc d’infància, les institucions, ara per ara, ens consideren heroïnes però, previsiblement més aviat que tard, ens llençaran a la paperera com el Batman i l’Spiderman de Bansky. Ens tornarem a trobar abandonades, precaritzades i menystingudes quan la crisi de la COVID-19 hagi passat.

Fonaments que ens sostenen (3): Florence Nightingale

Etiquetes

Florence Nightingale, infermeres, infermeria, lideratge

Entrada traducida al castellano. Cimientos que nos sostienen (3): Florence Nightingale

Continuem amb la sèrie «Fonaments que ens sostenen», una sèrie d’articles del nostre blog amb la qual volem visibilitzar aquelles persones que han fet gran l’atenció primària (AP) i han estat referents per moltes de nosaltres. Algunes d’elles són molt conegudes, acadèmiques notables, amb molt ressò internacional, altres són més mediàtiques; i també hi ha referents quotidianes, de proximitat, que reivindiquen el treball de l’atenció primària. Són persones d’àmbits diversos com correspon a la diversitat de professionals i situacions que trobem en el nostre treball del dia a dia i a l’amplitud de la mirada i riquesa de coneixements propis de l’atenció primària de salut. L’objectiu és conèixer una mica millor d’on venim per entendre on ens trobem i per saber com construir l’AP del futur. I ajudar a crear nous horitzons, il·lusions, empentes, que són tant necessàries en els temps que vivim. Aquesta llista de persones referents per l’AP ha estat fruit d’aportacions de múltiples professionals. Però en tot cas, sempre serà una llista personal, incompleta i limitada. Us animem a enriquir les entrades d’aquesta sèrie amb els vostres comentaris i nous suggeriments de persones referents.

En temps de coronavirus més Florence Nightingale

Des del 1974 se celebra el Dia Internacional de les Infermeres el 12 de maig en commemoració al naixement de la Florence Nightingale el 1820. Enguany se celebra el bicentenari del seu naixement, la qual cosa ha portat al fet que l’OMS declari el 2020 any internacional de les infermeres i les llevadores.
Enmig d’un temps difícil, complex, es fa imprescindible fer una parada per rendir homenatge a aquesta figura que tant ha aportat a la infermeria actual.

Florence Nightingale va destacar en el seu temps per conjuntar la compassió i la humanitat amb l’observació, l’estadística i l’evidència. Tot plegat va contribuir a la professionalització de les cures i a crear la figura de la infermera actual. Florence va representar l’extraordinari valor que tenen les infermeres en la salut de la població. I això en una època on la dona tenia poca autonomia en el món professional i social, relegada al seu paper dins de la família.

Florence Nightingale va viure envoltada de privilegis i en una família amb valors liberals i a favor de les causes humanitàries, envoltada de l’elit intel·lectual i política de l’època. Això va condicionar la seva vida. En una visita a l’hospital de Kaiserwerth, Alemanya, va decidir treballar d’infermera, professió infravalorada i impròpia de la seva condició social.
Florence va ser deixeble del principal promotor de la Llei Britànica de Salut Pública (1848), l’Edwin Chadwick. Encara que no tenien el concepte dels bacteris i els virus van comprendre el concepte de contagis i la importància de la salut pública. Això li va proporcionar una mirada àmplia per disminuir les infeccions.

El seu pensament teològic i científic (va estudiar matemàtiques) la van portar a considerar l’estadística i l’epidemiologia (feia gràfiques sobre les causes de les morts) com la clau de la vida, tema important en el context de l’època victoriana en què vivia (urbanització i industrialització caòtica). L’estadística va ser l’eina que va utilitzar per prendre decisions i a partir d’aquí actuar, per combatre la misèria dels hospitals de campanya, disminuir les infeccions dels soldats ferits, etc. També va lluitar pels drets de les dones de participar en la vida pública i ser líder en l’organització i gestió sanitària. Tot això li va causar crítiques i recriminacions

Infermeres a les direccions: hi ha molt a fer

Etiquetes

direcció, equip d'atenció primària, infermeria

Fa pocs dies ens assabentàvem de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra que, a demanda del sindicat de metges de la mateixa comunitat autònoma, dictaminava que només un metge pot assumir la direcció d’un centre de salut. Una sentència que sembla enclavada en un passat on els metges tenien un estatus de poder per sobre de tota la resta de professionals dels centres de salut.

Actualment, però, la realitat dels equips d’atenció primària és una altra, les relacions professionals són d’igual a igual i es basen més en la complementació i cooperació que en la jerarquia de classe professional.

Aquesta sentència apareix el 2020, un any en què el projecte internacional Nursing Now, té com a objectius potenciar el rol de les infermeres per millorar la qualitat de les pràctiques de cura i per influir en decisions polítiques i promoure que hi hagi més infermeres en llocs de gestió. La sentència demostra que l’assoliment d’aquests objectius està molt lluny de la realitat de les infermeres d’atenció primària.

La capacitat per a gestionar i dirigir equips d’atenció primària no és exclusiva d’un col·lectiu professional. Tampoc és un tema de professionalització com ha estat la tendència dels últims anys. Les habilitats per gestionar equips tenen a veure amb la presa de decisions, la gestió de les relacions, les habilitats de comunicació, l’escolta, la gestió de conflictes, l’ètica del dia a dia, la humilitat i l’empatia entre d’altres. Habilitats i competències que han d’estar presents en les persones que realitzen funcions de direcció i gestió i han de ser requisit indispensable per accedir a aquests càrrecs.

Ara, les infermeres. Nursing now

Etiquetes

infermera d'atenció primària, infermeres, infermeria

Esta entrada se ha traducido a la lengua castellana, se puede encontrar al final.

Aquest any 2020 ha estat declarat any internacional de les infermeres i les llevadores per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La iniciativa culmina la campanya Nursing Now, que és un programa del Fons Burdett per Infermeria, el Consell Internacional d’Infermeres i l’OMS. Nursing now afirma que les infermeres són el centre de la majoria d’equips de salut, juguen un paper crucial en la promoció de la salut, la prevenció de malalties i el tractament. Com a professionals de la salut més propers a la comunitat, tenen un paper especial en el desenvolupament de nous models d’atenció a la comunitat i en el suport als esforços locals per promoure la salut i prevenir malalties. Amb el creixement de la infermeria, els països poden aconseguir el triple impacte de millorar la salut, promoure la igualtat de gènere i donar suport al creixement econòmic.

El Ministeri de Sanitat, el Departament de Salut de la Generalitat i nombroses entitats professionals s’han adherit a la campanya. Els objectius estratègics que han marcat els responsables de la campanya a Catalunya són:

1. Incrementar la inversió en la millora de les condicions laborals (inclosa la formació i el desenvolupament professional) de les infermeres.
2. Impulsar i difondre les pràctiques infermeres efectives i innovadores.
3. Augmentar la influència de les infermeres en les polítiques de salut.
4. Augmentar el nombre d’infermeres en llocs de lideratge i les oportunitats de desenvolupament professional.
5. Incrementar i traslladar l’evidència sobre els àmbits on les infermeres tenen més impacte, minimitzant les barreres que impedeixen aplicar-ho.

Compromisos que han d’apoderar aquestes professionals a liderar les iniciatives per als nous reptes de salut en el segle XXI i impulsar l’excel·lència en les cures infermeres per tal de millorar la salut de la població i disminuir les desigualtats existents quant a pobresa i manca d’accessibilitat als serveis sanitaris.

Obrint camins amb la prescripció infermera

Etiquetes

infermeria, prescripció, Real Decret

Imatge: PIxabay

Esta entrada está traducida a la lengua castellana, que podreis encontrar a continuación.

Fa tres anys del Reial Decret 954/2015 sobre Prescripció infermera aprovat pel govern del PP i rebutjat pels col·legis de la professió, associacions d’infermeria, comunitats autònomes, i altres, com vam explicar en la nostra entrada Rebutgem el Reial Decret sobre Prescripció Infermera. Fa pocs dies el Ministeri de Sanitat ha publicat al Boletín Oficial del Estado (BOE) un nou Reial Decret amb importants canvis pel que fa a la indicació, ús i autorització de la dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part de les infermeres, amb l’objectiu de donar la cobertura legal necessària en el desenvolupament de les competències infermeres.

Hem de felicitar totes les infermeres per aquest èxit, doncs per fi ha arribat la cobertura legal a la seva pràctica diària, la seguretat jurídica per la qual s’ha lluitat des de fa molt de temps. És una molt bona notícia tant per les infermeres com per les pacients. El nou RD reconeix la prescripció autònoma infermera, per la qual han demostrat suficient formació i capacitat al llarg dels anys.

El projecte de decret de prescripció infermera ja és aquí

Etiquetes

competències, decret, infermeria, prescripció infermera

Aquest divendres passat, el conseller de Salut, Antoni Comin, ha presentat el projecte de Decret d’indicació, ús i autorització de la dispensació de medicaments i productes sanitaris per part de les infermeres. Ara s’inicia la tramitació i es preveu la seva aprovació a partir del mes d’octubre. Aquest projecte s’ha fet esperar any i mig des de que el govern del PP al desembre del 2015 publiqués el Reial Decret amb el qual quedaven desemparats legalment molts aspectes de la pràctica infermera. Ha estat una lluita de tot el col·lectiu perquè es reconegui legalment la tasca del dia a dia en quant a prescripció. Al seu moment el FoCAP va fer públic el rebuig al Reial Decret , i va subscriure el Manifest sobre prescripció infermera a Catalunya.

La prescripció és un aspecte més de la cura de les persones. Les infermeres habitualment, utilitzen i indiquen medicaments i altres productes de cures per tal d’ajudar els pacients que atenen, sempre seguint les bones pràctiques i les guies de pràctica clínica i/o protocols consensuats dins dels equips. Per fi s’ha iniciat el tràmit per a la regulació legal.

Des del 2009 el Sistema Andalús de Salut va reconèixer la capacitat de les infermeres per prescriure i els resultats han estat molt satisfactoris. Però altres països com el Regne Unit, Suècia, Austràlia, o Canadà, fa molts anys que tenen la prescripció dins de l’àmbit de les competències infermeres, i hi ha estudis que demostren que el treball que fan és cost-efectiu. (Cost-effectiveness of nurse practitioners in primary and specialised ambulatory care: systematic review).

Des del FoCAP volem felicitar el Conseller per aquest pas que, encara que ha trigat, és molt important per a tot el col·lectiu, per als pacients i per a l’atenció primària. Ara, esperem que el tràmit no s’eternitzi i puguem aplicar-lo ben aviat. També volem felicitar tots els actors que han col·laborat per fer possible aquest projecte de Decret, en especial l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFICC) i el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB). I també totes les infermeres perquè per fi es comença a reconèixer la seva tasca i a resoldre la inseguretat jurídica amb què treballen. El sistema de salut ha d’aprofitar el gran valor de les infermeres, per ajudar a enfortir la qualitat, l’ètica, la continuïtat assistencial, el treball en equip, la seguretat dels pacients i impregnar d’humanisme les organitzacions.

D’especialistes de segon nivell, pediatres i atenció primària

Etiquetes

atenció primària de salut, infància, infermeria, medicina de família, pediatria, puericultura

A mitjans de novembre diverses associacions i societats científiques de pediatria i atenció primària plasmaven en un manifest la precària situació en què es troba la pediatria a l’atenció primària. Reivindicaven la necessitat de la seva presència en els centres d’atenció primària (CAP), tot formulant propostes per a millorar la cada vegada més flagrant falta de pediatres en els equips d’atenció primària (EAP). Es basaven en el marc legal sobre l’atenció a la població infantil (Real Decreto 137/1984 de 11 de enero sobre Estructuras Básicas de Salud i la Ley General de Sanidad 14/1986).

Per altra banda, un pediatre que treballa en un CAP explicava en un conegut diari quines podien ser les causes de la falta d’afecció dels pediatres a un entorn com l’atenció primària. Les situacions de precarietat que exposava, són, en gran part, les mateixes que patim les metgesses de família i altres professionals en el nostre dia a dia laboral (no per habituals menys precàries o denunciables).

El tercer focus de polèmica, prové d’un fil de conversa a Twitter on metges de família i pediatres es van capbussar en una discussió (amb la dificultat expressa dels 140 caràcters per piulada) sobre la preparació tant dels metges de família en pediatria (insuficient) com dels pediatres en atenció primària (insuficient).