Etiquetes

, ,

L’Atenció Primària a Espanya està començant a diu prou. La sobrecàrrega de feina, l’esgotament professional, les precàries condicions laborals i la manca de reconeixement i de suport que reben les seves professionals són motius més que suficients per justificar les vagues i mobilitzacions que han tingut lloc en les últimes setmanes i que fa temps que es denuncien. Això és fruit d’un maltractament sistemàtic i històric cap a l’Atenció Primària que té lloc des de fa anys i que, lògicament, ha acabat repercutint en les condicions de treball de les professionals i en la qualitat dels serveis que es presten a la ciutadania, que actualment està sota mínims en molts casos. Aquesta situació és generalitzada a tot l’estat malgrat que en algunes Comunitats Autònomes és especialment crítica i s’ha vist tensionada per problemàtiques concretes. 

Aquest és el cas de Madrid, que des de fa temps segueix una política de degradació progressiva de l’Atenció Primària visiblement dirigida al seu desprestigi i a la promoció de les mútues i els serveis sanitaris privats. En aquest cas, les nefastes decisions preses en les últimes setmanes per part de la presidència i la conselleria de salut per tal de reorganitzar l’atenció continuada extrahospitalària han estat la gota que ha fet vessar el got i que va culminar en una massiva manifestació de la ciutadania en defensa de la sanitat pública. Des de començaments d’aquesta setmana els metges i metgesses d’Atenció Primària d’aquesta Comunitat Autònoma segueixen en vaga indefinida

Paral·lelament hi ha hagut vagues i manifestacions, menys visibles però igualment rellevants, a Cantàbria i Múrcia. I sembla que els metges i metgesses d’Extremadura seguiran el mateix camí. A Andalusia les Marees Blanques ja han convocat diverses protestes, com la que ha tingut lloc fa pocs dies, i alguns mitjans han parlat de la possibilitat d’una convocatòria de vaga al gener. 

Tot i la diversitat de mobilitzacions i objectius (en alguns casos en defensa dels serveis sanitaris públics, en d’altres més específicament de l’Atenció Primària, majoritàriament liderades per metges i metgesses però també amb mobilitzacions d’altres col·lectius professionals i de la ciutadania) el fet és que aquest greu malestar, que afecta especialment a l’Atenció Primària, és una realitat generalitzada. I és molt probable que, si la situació no canvia, aquests fenòmens es reprodueixin en altres territoris.

Hi ha motius sobrats per mobilitzar-se, anar a la vaga i reclamar millores laborals. És necessari actuar de forma urgent per millorar la sobrecàrrega laboral i la situació dels i les professionals i, probablement, aquest sigui el pas inicial que permeti avenços cap a la millora.Tanmateix és important no caure en el parany de creure que únicament limitant el nombre de visites o millorant les retribucions, se solucionaran els problemes que pateix l’Atenció Primària. Aquestes qüestions són la punta de l’iceberg i l’última conseqüència d’un problema estructural molt més ampli i complex. No hem de desaprofitar l’ocasió per exigir mesures valentes i d’envergadura que vagin a l’arrel dels problemes apostant per un model sanitari primarista. Contràriament, correm el risc de posar un pedaç a un problema que quedarà sense resoldre i tornarà a aflorar tard o d’hora. 

Millorar l’atenció primària no està en l’agenda dels governs, dictada per la política neoliberal de debilitament dels serveis públics. Per tant, per aconseguir-ho serà important comptar amb la implicació activa no només del col·lectiu mèdic sinó de tots i totes les professionals i de la ciutadania.