Continuem amb la sèrie «Fonaments que ens sostenen», una sèrie d’articles del nostre blog amb la qual volem visibilitzar aquelles persones que han fet gran l’atenció primària (AP) i han estat referents per moltes de nosaltres. Algunes d’elles són molt conegudes, acadèmiques notables, amb molt ressò internacional, altres són més mediàtiques; i també hi ha referents quotidianes, de proximitat, que reivindiquen el treball de l’atenció primària. Són persones d’àmbits diversos com correspon a la diversitat de professionals i situacions que trobem en el nostre treball del dia a dia i a l’amplitud de la mirada i riquesa de coneixements propis de l’atenció primària de salut. L’objectiu és conèixer una mica millor d’on venim per entendre on ens trobem i per saber com construir l’AP del futur. I ajudar a crear nous horitzons, il·lusions, empentes, que són tant necessàries en els temps que vivim. Aquesta llista de persones referents per l’AP ha estat fruit d’aportacions de múltiples professionals. Però en tot cas, sempre serà una llista personal, incompleta i limitada. Us animem a enriquir les entrades d’aquesta sèrie amb els vostres comentaris i nous suggeriments de persones referents.
En temps de coronavirus més Florence Nightingale
Des del 1974 se celebra el Dia Internacional de les Infermeres el 12 de maig en commemoració al naixement de la Florence Nightingale el 1820. Enguany se celebra el bicentenari del seu naixement, la qual cosa ha portat al fet que l’OMS declari el 2020 any internacional de les infermeres i les llevadores.
Enmig d’un temps difícil, complex, es fa imprescindible fer una parada per rendir homenatge a aquesta figura que tant ha aportat a la infermeria actual.
Florence Nightingale va destacar en el seu temps per conjuntar la compassió i la humanitat amb l’observació, l’estadística i l’evidència. Tot plegat va contribuir a la professionalització de les cures i a crear la figura de la infermera actual. Florence va representar l’extraordinari valor que tenen les infermeres en la salut de la població. I això en una època on la dona tenia poca autonomia en el món professional i social, relegada al seu paper dins de la família.
Florence Nightingale va viure envoltada de privilegis i en una família amb valors liberals i a favor de les causes humanitàries, envoltada de l’elit intel·lectual i política de l’època. Això va condicionar la seva vida. En una visita a l’hospital de Kaiserwerth, Alemanya, va decidir treballar d’infermera, professió infravalorada i impròpia de la seva condició social.
Florence va ser deixeble del principal promotor de la Llei Britànica de Salut Pública (1848), l’Edwin Chadwick. Encara que no tenien el concepte dels bacteris i els virus van comprendre el concepte de contagis i la importància de la salut pública. Això li va proporcionar una mirada àmplia per disminuir les infeccions.
El seu pensament teològic i científic (va estudiar matemàtiques) la van portar a considerar l’estadística i l’epidemiologia (feia gràfiques sobre les causes de les morts) com la clau de la vida, tema important en el context de l’època victoriana en què vivia (urbanització i industrialització caòtica). L’estadística va ser l’eina que va utilitzar per prendre decisions i a partir d’aquí actuar, per combatre la misèria dels hospitals de campanya, disminuir les infeccions dels soldats ferits, etc. També va lluitar pels drets de les dones de participar en la vida pública i ser líder en l’organització i gestió sanitària. Tot això li va causar crítiques i recriminacions
Continua llegint →T'agrada:
M'agrada S'està carregant...