El seguiment dels pacients crònics: de les parts al tot (i viceversa)

Etiquetes

, , , , ,

cezanne-lac-annecyLa pintura de Cèzanne, comenta John Berger al seu llibre “L’aparença de les coses”, ens permet reconèixer com en la vida d’una persona comença i acaba un món visible, i que milions d’aquests mons visibles coincideixen en tants aspectes que, al mateix temps, construeixen el Món Visible. És a dir, ens aporta el valor, la complexitat i la unitat d’allò que percebem. Sense simplicar-la en un Tot. Perquè la visibilitat de les coses permet reconèixer-les i reconèixer consisteix a relacionar i ordenar. Aclara que ésser “cec” no només fa referència al que no veu, sino també a aquell qui va a la deriva. 

El proper 1 d’Octubre tindrà lloc la segona part de la jornada es va celebrar al passat Maig sobre l’atenció a pacients crònics. A través del debat virtual previ, i aquell dia de forma presencial, pretenem aportar altres mirades que ens permetin aprendre a reconèixer allò visible i allò invisible, a no anar a la deriva, en particular, respecte a l’atenció d’aquests pacients (a les seves famílies) en el seu entorn i en general respecte al nostre quefer diari.  

Per a tot això comptarem amb la participació de Juan Irigoyen (sociòleg i professor de la Universitat de Granada), Lina Masana (antropòloga i investigadora de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona), i Begonya Roman (filòsofa i professora d’ètica de la Universitat de Barcelona). Començarà la jornada a les 16h amb la intervenció de cadascun dels ponents i posteriorment el debat amb la participació dels assistents. El lloc serà: 

Sala d’actes del Centre Cívic Cotxeres de Sants de Barcelona. PLAÇA BONET I MUIXÍ, 7 BUS:30, 56, 57, 115, 157, M: Plaça de Sants (L1 i L5), RENFE: Estació de Sants​

Pots realitzar aquí la inscripció a la jornada. Les persones inscrites al debat virtual de la primera jornada no cal que ho facin de nou.

Per a qualsevol dubte/comentari estem disponibles a través del correu: focap2009@gmail.com

————————————————————————————————-
La pintura de Cèzanne, comenta John Berger en su libro “La apariencia de las cosas“, nos permite  reconocer cómo en la vida de una persona empieza y acaba un mundo visible y que millones de estos mundos visibles coinciden en tantos aspectos que, a su vez, construyen el Mundo Visible. Es decir, nos aporta el valor, la complejidad y la unidad de lo que percibimos. Sin simplificarla en un Todo. Porque la visibilidad de las cosas permite reconocerlas y reconocer consiste en relacionar y ordenar. Aclara que ser “ciego” no solo hace referencia al que no ve, sino también al que va a la deriva.
El próximo 1 de octubre tendrá lugar la segunda parte de la jornada que se celebró el pasado mayo sobre la atención a los pacientes crónicos. A través del debate virtual previo y ese día de forma presencial pretendemos aportar otras miradas que nos permitan aprender a reconocer lo visible y lo invisible, a no ir a la deriva, en particular, respecto a la atención de estos pacientes (a sus familias) en su entorno y en general respecto a nuestro quehacer diario.
Para ello contaremos con la participación de Juan Irigoyen (sociólogo y profesor en la Universidad de Granada), Lina Masana (antropóloga e investigadora de la Universidad Rovira i Virgili de Tarragona) y Begoña Román (filósofa y profesora de ética en la Universidad de Barcelona). Comenzará la jornada a las 16h con la intervención de cada uno de los ponentes y posteriormente el debate con la participación de los asistentes. El lugar será:
Salón de actos del Centro Cívico de COTXERES en Barcelona. PLAÇA BONET I MUIXÍ, 7
BUS:30, 56, 57, 115, 157, M: Plaça de Sants (L1 i L5), RENFE: Estació de Sants​
Puedes realizar aquí la inscripción a la jornada. Las personas inscritas en el debate virtual de la primera jornada no necesitan hacerlo de nuevo.
Para cualquier duda/comentario estamos disponibles a través del correo: focap2009@gmail.com

 

Els serveis sanitaris de les CCAA

Etiquetes

, , , , , ,

20111104elpepivin_3Un any més la FADSP ens ofereix el seu informe Los servicios sanitarios de las CCAA. Informe 2014 que té com a objectiu fer una comparació entre les diferents CCAA i la posició relativa de cadascuna respecte les altres. Intenta també analitzar la intensitat amb la que s’ha aplicat la política de retallades en la sanitat pública.

A mode de resum destaquem les següents dades:

- La despesa sanitària pública de tot l’estat del 2014 serà aproximadament 15.000 milions € inferior al del 2009 (una retallada del 21,42%)

- El sistema sanitari públic té 53.000 treballadors menys

- Els ciutadans pensen que l’assistència sanitària ha empitjorat entre 2009 i 2013: del 8,3% al 27,89 per les consultes d’atenció primària i del del 8,9 al 32,29 per l’atenció hospitalària

- En la puntuació general de les diferents CCAA hi ha grans diferències. Catalunya se situa en el grup de serveis sanitaris deficients amb una puntuació de 57 sobre una totalitat de 98 punts

- Catalunya ha retrocedit 6 llocs en la posició relativa de les CCAA: del lloc 6è el 2009 al lloc 11è el 2014

- El pressupost sanitari públic per al 2014 de Catalunya és de 1108 € per habitant, per sobre només d’Andalusia, Balears, Madrid i València.

Seguim!

Etiquetes

, , , , ,

http://focap.files.wordpress.com/2014/09/7e114-pinya.jpg?w=333&h=124En l’última entrada publicada el 30 de juliol, titulada SOS atenció primària alertàvem de la progressiva, lenta i dolorosa destrucció de l’Atenció Primària. Durant l’estiu qui més qui menys hem vist com un metge, o una infermera, o un administratiu havíem d’atendre els pacients de dos, tres, o fins i tot quatre consultes, obligats a fer una atenció de mínims i de supervivència, allunyada d’una atenció de qualitat i humana. S’han reduït encara més els horaris d’atenció als CAP i s’han tancat llits als hospitals, amb el conseqüent col·lapse dels serveis d’urgència. Tanmateix, el responsable de Salut, nega la major i parla dels mites de les llistes d’espera i es resisteix a comparèixer al Parlament, tot i que finalment ho ha fet avui.

El nostre sistema sanitari s’ha transformat en una caricatura grollera del que havia estat. Les mesures de suposada racionalització i sostenibilitat aplicades pel govern de l’estat i pels governs autonòmics han estat un rotund fracàs econòmic i sanitari. Malalts mal atesos, professionals extenuats, ciutadans exclosos, atenció inadequada en serveis inadequats. Els projectes de nous consorcis, la debilitació de la major i millor empresa sanitària pública (ICS), les concertacions amb empreses privades, els missatges equívocs que reben els ciutadans, dibuixen un futur immediat encara més dur i un futur a mitjà termini en què serà molt difícil recuperar un sistema públic, universal i de qualitat. Continua llegint

SOS Atenció Primària

Etiquetes

, , , , , , , ,

Benvolguts companys i companyes,

No sabem si vosaltres teniu la mateixa percepció, però a la Junta del FoCAP pensem que l’Atenció Primària de Salut (APS) està entrant en una situació crítica. Després de viure un il·lusionant renaixement de l’APS fa pocs anys, ara estem assistint, amb una passivitat dolorosa, a l’agonia que la portarà a convertir-se en un nivell assistencial residual, menyspreat i utilitzat com a titella del sistema sanitari. Més enllà de la pena i la ràbia que senten els que van fer de l’atenció primària un recurs eficient, proper a la població i dedicat a la cura del seu patiment integral, amb un alt nivell resolutiu i un envejable nivell científic, i de la perplexitat dels que ja van ser formats amb aquest horitzó d’excel·lència científica i professional, està la conseqüència que això tindrà per la salut de les persones i del sistema sanitari en general i també pel nostre futur professional. Continua llegint

Petita-gran victòria: L’ANC retira el seu document de salut

Etiquetes

, , , , ,

pel-dret-a-decidir-tambc3a9-la-nostra-salutL’assemblea sectorial de sanitat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) HA RETIRAT DE LA SEVA WEB  el document “Salut per la independència” que tenia com a objectiu  “intentar aprofundir en l’anàlisi dels avantatges que la independència podria aportar al sistema sanitari i a la salut dels catalans”.

El seu contingut anava més enllà dels objectius que es marca l’ANC en la seva declaració fundacional. Parlar de quin ha de ser el model sanitari queda fora de lloc.

El document havia rebut moltes crítiques. En són exemple:

Celebrem la retirada del document, però les crítiques al seu contingut mantenen la seva validesa, doncs reflecteix el pensament i les polítiques neoliberals que està aplicant l’actual govern i defensa les empreses privades sanitàries, fent èmfasi en la integració del sistema públic i privat. Continua llegint

Resum i vídeos jornada atenció pacients crònics

Etiquetes

, , , , , ,

Monitoring chronic patients in their clinical, familiar and social complexity as the basic task of primary care


Aquest document recull les reflexions compartides en el debat virtual i en la jornada presencial del dia 28 de maig de 2014 al CC Cotxeres (Barcelona), organitzat per FoCAP.

Amb motiu de l’enregistrament amb vídeo de la Jornada, hem inaugurat un canal propi a la plataforma YouTube. Al CANAL FoCAP, hi podreu trobar les intervencions dels ponents que hi van participar i les reflexions i aportacions del públic en el debat posterior. També alguns documents de jornades i accions anteriors.

Riure per no plorar

Etiquetes

, , , ,

Davant notícies com aquesta  La catedra de cures pal·liatives de la UVic signa un conveni amb la funerària Mémora, la reacció més sana només pot ser una història d’humor.  El panorama sanitari català cada dia ens ofereix motius per  plorar, però l’humor és imprescindible per sobreviure. Riem per no plorar. Riem de les situacions, de les propostes, de les idees, dels fets…, mai de les persones.  L’humor és fill de l’esperança i al FoCAP creiem que una altra política sanitària  i una altra manera d’atendre la salut de les persones és possible. Molts professionals ho demostren cada dia.

 

Emoticon-001
Diu el fulanito al menganito:

-Muntem un xiringuito?

-Vale

-Tu què saps fer? 

-Jo tinc una empresa Mortuòria. I tu?

-Doncs jo he llegit en una revista que a Nova Zelanda fan una cosa que està molt bé. I a més tenia ganes de quedar per sopar amb els de la Universitat de Canamunt  i amb un que conec de l’Hospital de Viladavall.

-Ostres, i si li comentes al Conseller això del xiringuito d’unamortplàcidatranquilaibonica?

-D’acord. L’havia de trucar per comentar-li una cosa del suquet a Palafurgell d’aquest any… Ves trucant a la premsa.

-Li comento a la secretària que faci una nota i l’envii a tothom. Fotem un dinar per celebrar-ho i ens fem la foto. No, millor ens fem la foto a l’Ajuntament!

-Saps què? Som la hòstia. Què seria del País sense nosaltres?

 FI

 

En dubte la credibilitat de l'”Essencial”

Etiquetes

, , , , , ,

La Gestió Clínica i les recomanacions de pertinença de procediments per part de l’administració precisen de credibilitat i de bon rotllo. J.Martí Valls

Entenem per Gestió Clínica la major participació dels clínics (professionals de la salut) en la bona governança del sistemes de salut, és a dir, més autonomia professional i implicació en la gestió, mitjançant: la participació dels professionals en la presa de decisions, la reducció de la variabilitat clínica innecessària, la utilització de la informació clínica i de la major evidència científica disponible, la optimització dels recursos, la transparència, l’avaluació i optimització dels resultats en salut, l’augment de la qualitat assistencial i de la satisfacció del pacient.1,2

Entenem per procediments clínics pertinents, adequats o apropiats, aquells que estan indicats, segons la major evidència científica de cada moment, per ser utilitzats en la pràctica clínica d’una manera eficient en un determinat pacient. En aquest sentit el títol del programa de l’Agencia de Qualitat i Avaluació Sanitaria (AQUAS) del departament de Salut de la Generalitat anomenat “essencial” no crec que sigui el títol més adequat ja que parla de si un procediment és adequat o pertinent més que si és essencial pel sistema (que voldria dir també prioritari)3

Be, de tota manera, si que és essencial per una bona pràctica clínica tenir els mitjans, el suport, la confiança en els gestors i els polítics, així com la imprescindible transparència en la informació i l’esperança en el futur del sistema sanitari universal i equitatiu.

Creiem que aquestes darreres condicions, en aquests moments, no es donen ni a Catalunya ni a l’estat espanyol degut a les polítiques dutes a terme pels respectius governs amb l’excusa de la crisi econòmica. En aquests moments en el Sistema sanitari hi ha una crisi econòmica, provocada per prioritzacions econòmiques dels governs, que retallen en drets socials mentre prioritzen en rescats de deute il·legítima, i també hi ha crisi de confiança, de credibilitat en els que manen, i això és molt greu perquè ara, encara que proposessin iniciatives bones pel Sistema, serien interpretades com a més retallades lineals per estalvi econòmic i no com a millora de l’eficiència, com ha passat amb algunes de les recomanacions del projecte “essencial” que s’han interpretat com a més “retallades”. També pot llegir-se com enredada la demanda de més implicació i corresponsabilitat dels professionals al pretendre fomentar l’autonomia i la gestió clínica dels mateixos, se’ns demana ara que gestionem la misèria ?

En definitiva, des del punt de vista de la salut dels ciutadans i la major implicació i bona pràctica dels professionals, quan un govern perd la credibilitat, no és transparent, fa la vista grossa amb la corrupció al Sistema i desmunta el Sistema públic de Salut, el que hem de fer és demanar la seva dimissió pel be de la salut dels ciutadans i ciutadanes i pel be del Sistema Sanitari i els seus treballadors.

1.Diccionario de gestión sanitaria para médicos. Peiró, Salvador1, del Llano Señarís, Juan2. Centro Superior de Investigación en Salud Pública (CSISP), Valencia1. Fundación Gaspar Casal2. Edita: Fundación Abbott y Fundación Gaspar Casal.  http://www.fundacionabbott.es/documentos/publicaciones/gestionsantariamedicos.pdf

2.Una visión de la evolución de la Gestión Clínica en España. Los congresos de Gestión Clínica desde 1997 hasta 2014. Jordi Colomer i Mascaró. Juan del Llano Señaris. Gestión Clínica y Sanitaria, vol. 15, nº 3-4, otoño-invierno 2013. http://fgcasal.org/noticias/eolucion_gestion_clinica.pdf

3.http://www.presspeople.com/nota/programa-essencial-afegint-valor-practica-clinica

Crisi econòmica i salut. Informe SESPAS

Etiquetes

, , , , , , , ,

salud-en-crisisLa Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria (SESPAS)  ha publicat el seu informe anual, dedicat aquesta vegada a Crisis económico-financiera y salud en España. Evidencia y perspectivas. Informe SESPAS 2014
L’informe, que està dividit en 5 parts, aporta moltes dades que relacionen clarament la crisi i les polítiques s’austeritat amb pitjors nivells de salut, sobretot en col.lectius més vulnerables.
En la primera part es defineix el context de la crisi espanyola, es revisa l’evidència d’altres crisis i s’analitzen les amenaces a la independència de les polítiques de salut pública
La segona part se centra en l’impacte de la crisi sobre els determinants estructurals de la salut i sobre les desigualtats socials en salut.
La tercera part analitza els canvis en el sistema de salut: marc normatiu, oferta, accés i utilització dels serveis sanitaris.
La quarta part analitza l’evidència sobre l’impacte de la crisi en la salut i els estils de vida, i proposa un sistema d’indicadors per a la vigilància d’aquests impactes
Finalment, la cinquena part aborda els casos específics de poblacions vulnerables: infància, persones grans i  població immigrant.

En destaquem algunes conclusions:

. Hi ha evidència de la relació de la crisi amb la salut de la població i amb les  desigualtats en salut, en especial la referida a la salut mental, la mortalitat i la salut reproductiva.

. S’ identifiquen grups de població que son més vulnerables als efectes de la crisi: les persones sense feina, els immigrants (en especial els que estan en situació irregular) persones grans i persones amb ingressos baixos.

. Les respostes polítiques sobre com gestionar les crisis són l’aspecte determinant per mitigar o magnificar els impactes negatius en la salut i en les desigualtats en salut.

. Les retallades en polítiques socials i en el sistema sanitari, no han tingut en compte l’evidència existent i en molts casos les decisions preses  van en sentit oposat  a l’evidència disponible.

 

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 2.407 other followers