Qualitat i eficiència d’una mútua privada

Etiquetes

, ,

Avui a la consulta una senyora de 40 anys m’ha vingut a explicar que havia estat ingressada i necessitava la baixa. Fa quatre dies, a la feina, li havia entrat febre i hematúria, i com que era a Barcelona, va anar al servei d’urgències d’una clínica privada que treballa per una mútua que paga l’empresa. Informe d’alta: pielonefritis aguda, que van tractar amb amikazina i ceftriaxona durant els quatre dies d’ingrés i recomanaven tractament a l’alta amb amoxiclavulànic cada 12 hores durant 5 dies. En l’informe constava que li havien practicat una TAC abdominal i estava pendent de fer una ecografia. La senyora estava en perfectes condicions i em va explicar que la febre i l’hematúria li havien durat un dia.

Aquesta és la qualitat i l’eficiència que vol el govern  quan diu als ciutadans que es facin d’una mútua?

Francesca Zapater, metgessa de família

La prescripció “induïda”

Etiquetes

, ,

Què està passant?  Sovint se’ns demana als metges de família que ens fem càrrec de les receptes dels medicaments prescrits per altres especialistes, moltes vegades sense informació suficient per valorar-ne la pertinència.

La Ley del Medicamento no recull en cap dels seus apartats aquest supòsit. Al contrari, defineix la prescripció farmacològica com un acte individual (article 77).  Cedir a aquestes peticions pot ser una pràctica imprudent i contrària als valors del metge/ssa de família i pot vulnerar l’article 47¹ del Codi Deontològic del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, a més de l’esmentada Ley del Medicamento.

Què hi podem fer?  No prescriure cap medicament sobre la idoneïtat del qual tinguem dubtes o si no hi estem d’acord.  Explicar als pacients que a la recepta hi consta el nostre nom i que no podem assumir aquesta responsabilitat sense tenir informació i/o estar d’acord amb el tractament prescrit.  Exigir que el metge d’atenció secundària argumenti la idoneïtat del tractament en cada cas concret per escrit, per a que el metge de família tingui prou elements per a decidir si assumeix o no aquella prescripció com a seva.

Què pot fer el Departament  de Salut? Reforçar, davant els professionals i la ciutadania, el paper del metge de família, sobre el qual pivota l’atenció sanitària, i el concepte de responsabilitat individual del professional davant les seves prescripcions. Modificar la “cultura basada en l’especialista”, de manera que sigui el metge de família, que generalment coneix millor el pacient, qui decideixi quin és el tractament idoni per a cada pacient, comptant per a això, quan calgui, amb el consell i la informació dels altres especialistes. Informar que la prescripció farmacològica és un acte individual i que els metges de família no tenim en cap cas la obligació de prescriure medicaments indicats per altres metges.

1. L’article 47 del codi de deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya diu: “El metge no emprarà procediments ni prescriurà medecines amb les quals no estigui degudament familiaritzat i que no estiguin basades en l’evidència científica o en l’eficàcia clínica, encara que el pacient hi consenti.”

El negoci de la sanitat

Etiquetes

,

Imprescindible informació la que es recull en l’article de El País El capital riesgo cuida de su salud per entendre els moviments de fons en el sistema sanitari de les diferents comunitats autònomes. Un perillós desplaçament cap a la concessió de la gestió de serveis públics a empreses privades. Mai han demostrat ser més eficients, busquen, lògicament “negoci” i en un servei públic sols el poden trobar restringint qualitat o activitat. I, finalment, apujant el cost. Trista evolució d’un SNS, l’espanyol, dels més eficients i bons de tot el món. Ningú no hi dirà res…? És aquest el futur que ens tenen preparat per a l’ICS i el conjunt de la sanitat catalana?

La governança de l’ICS

Etiquetes

, ,

Interessant document de treball de la Conselleria sobre possibles canvis a l’ICS, del que fa un temps anem tenint notícies per la premsa. Tot i que és un document públic, és dificil trobar-lo a les webs oficials. Aquesta és la resposta del conseller Ruiz (com s’indica en la presentació) a la pregunta d’un diputat del Parlament de Catalunya.

La governança de l’ICS. La reformulació de l’Institut Català de la Salut.

Conflictes d’interès de les associacions professionals

Etiquetes

,

La SESPAS ha publicat un interessant document sobre els conflictes d’interès de les associacions professionals amb la indústria sanitària. Analitza el context internacional i el nacional. Com a mostra, la presència “d’esponsors” a les pàgines web de les societats: destaquen la Sociedad Española de Neumologia y Cirugia Torácica amb 11, la de Reumatologia amb 8 i la de Cardiologia amb 6. Fan referència al document de la CAMFiC sobre aquest tema, publicat l’any 2005. Recomana que les associacions preservin la independència, la transparència i la proporcionalitat en les seves relacions amb la indústria. Estem d’acord amb les seves conclusions: que les associacions reflexionin sobre la seva dependència de la indústria, que els seus associats les coneguin i que els conflictes d’interès es declarin i siguin públics. Només així aquestes associacions recuperaran una credibilitat que, actualment, està ben qüestionada.

Resposta del Síndic de Greuges

Etiquetes

, ,

El mes de març de 2011 la Junta Directiva de FoCAP va traslladar davant el Síndic de Greuges una queixa rebuda a l’Espai Denúncia sobre PÈRDUA DE COBERTURA SANITÀRIA D’ALGUNES PERSONES “BENEFICIÀRIES” QUAN MOR UNA PERSONA “TITULAR” DE LA SEGURETAT SOCIAL.

Fa pocs dies hem rebut la resposta. Ha valgut la pena. Animem-nos a fer-li arribar més queixes, és una via institucional de defensa davant la pèrdua de drets a que ens sotmet el govern.

Com fer una queixa al Síndic de Greuges

Etiquetes

, ,

El Síndic intervé a partir d’una queixa, o per iniciativa pròpia, quan detecta que les administracions (conselleries del Govern de la Generalitat, ajuntaments, consells comarcals, diputacions, administracions perifèriques de l’Estat) o les empreses que presten serveis d’interès públic a Catalunya poden haver lesionat el dret d’alguna persona o grup de persones.

 

Si creus que a tu o alguna persona que atens se us ha denegat algun dret per part de la Conselleria de Salut i sobretot si n’heu sortit perjudicats, pots fer una QUEIXA AL SÍNDIC a través del formulari.  Per més informació, podeu trucar al telèfon 900 124 124

Cartell Informació per als centres

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 213 other followers