SOS Atenció Primària

Etiquetes

, , , , , , , ,

Benvolguts companys i companyes,

No sabem si vosaltres teniu la mateixa percepció, però a la Junta del FoCAP pensem que l’Atenció Primària de Salut (APS) està entrant en una situació crítica. Després de viure un il·lusionant renaixement de l’APS fa pocs anys, ara estem assistint, amb una passivitat dolorosa, a l’agonia que la portarà a convertir-se en un nivell assistencial residual, menyspreat i utilitzat com a titella del sistema sanitari. Més enllà de la pena i la ràbia que senten els que van fer de l’atenció primària un recurs eficient, proper a la població i dedicat a la cura del seu patiment integral, amb un alt nivell resolutiu i un envejable nivell científic, i de la perplexitat dels que ja van ser formats amb aquest horitzó d’excel·lència científica i professional, està la conseqüència que això tindrà per la salut de les persones i del sistema sanitari en general i també pel nostre futur professional. Continua llegint

Petita-gran victòria: L’ANC retira el seu document de salut

Etiquetes

, , , , ,

pel-dret-a-decidir-tambc3a9-la-nostra-salutL’assemblea sectorial de sanitat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) HA RETIRAT DE LA SEVA WEB  el document “Salut per la independència” que tenia com a objectiu  “intentar aprofundir en l’anàlisi dels avantatges que la independència podria aportar al sistema sanitari i a la salut dels catalans”.

El seu contingut anava més enllà dels objectius que es marca l’ANC en la seva declaració fundacional. Parlar de quin ha de ser el model sanitari queda fora de lloc.

El document havia rebut moltes crítiques. En són exemple:

Celebrem la retirada del document, però les crítiques al seu contingut mantenen la seva validesa, doncs reflecteix el pensament i les polítiques neoliberals que està aplicant l’actual govern i defensa les empreses privades sanitàries, fent èmfasi en la integració del sistema públic i privat. Continua llegint

Resum i vídeos jornada atenció pacients crònics

Etiquetes

, , , , , ,

Monitoring chronic patients in their clinical, familiar and social complexity as the basic task of primary care


Aquest document recull les reflexions compartides en el debat virtual i en la jornada presencial del dia 28 de maig de 2014 al CC Cotxeres (Barcelona), organitzat per FoCAP.

Amb motiu de l’enregistrament amb vídeo de la Jornada, hem inaugurat un canal propi a la plataforma YouTube. Al CANAL FoCAP, hi podreu trobar les intervencions dels ponents que hi van participar i les reflexions i aportacions del públic en el debat posterior. També alguns documents de jornades i accions anteriors.

Riure per no plorar

Etiquetes

, , , ,

Davant notícies com aquesta  La catedra de cures pal·liatives de la UVic signa un conveni amb la funerària Mémora, la reacció més sana només pot ser una història d’humor.  El panorama sanitari català cada dia ens ofereix motius per  plorar, però l’humor és imprescindible per sobreviure. Riem per no plorar. Riem de les situacions, de les propostes, de les idees, dels fets…, mai de les persones.  L’humor és fill de l’esperança i al FoCAP creiem que una altra política sanitària  i una altra manera d’atendre la salut de les persones és possible. Molts professionals ho demostren cada dia.

 

Emoticon-001
Diu el fulanito al menganito:

-Muntem un xiringuito?

-Vale

-Tu què saps fer? 

-Jo tinc una empresa Mortuòria. I tu?

-Doncs jo he llegit en una revista que a Nova Zelanda fan una cosa que està molt bé. I a més tenia ganes de quedar per sopar amb els de la Universitat de Canamunt  i amb un que conec de l’Hospital de Viladavall.

-Ostres, i si li comentes al Conseller això del xiringuito d’unamortplàcidatranquilaibonica?

-D’acord. L’havia de trucar per comentar-li una cosa del suquet a Palafurgell d’aquest any… Ves trucant a la premsa.

-Li comento a la secretària que faci una nota i l’envii a tothom. Fotem un dinar per celebrar-ho i ens fem la foto. No, millor ens fem la foto a l’Ajuntament!

-Saps què? Som la hòstia. Què seria del País sense nosaltres?

 FI

 

En dubte la credibilitat de l'”Essencial”

Etiquetes

, , , , , ,

La Gestió Clínica i les recomanacions de pertinença de procediments per part de l’administració precisen de credibilitat i de bon rotllo. J.Martí Valls

Entenem per Gestió Clínica la major participació dels clínics (professionals de la salut) en la bona governança del sistemes de salut, és a dir, més autonomia professional i implicació en la gestió, mitjançant: la participació dels professionals en la presa de decisions, la reducció de la variabilitat clínica innecessària, la utilització de la informació clínica i de la major evidència científica disponible, la optimització dels recursos, la transparència, l’avaluació i optimització dels resultats en salut, l’augment de la qualitat assistencial i de la satisfacció del pacient.1,2

Entenem per procediments clínics pertinents, adequats o apropiats, aquells que estan indicats, segons la major evidència científica de cada moment, per ser utilitzats en la pràctica clínica d’una manera eficient en un determinat pacient. En aquest sentit el títol del programa de l’Agencia de Qualitat i Avaluació Sanitaria (AQUAS) del departament de Salut de la Generalitat anomenat “essencial” no crec que sigui el títol més adequat ja que parla de si un procediment és adequat o pertinent més que si és essencial pel sistema (que voldria dir també prioritari)3

Be, de tota manera, si que és essencial per una bona pràctica clínica tenir els mitjans, el suport, la confiança en els gestors i els polítics, així com la imprescindible transparència en la informació i l’esperança en el futur del sistema sanitari universal i equitatiu.

Creiem que aquestes darreres condicions, en aquests moments, no es donen ni a Catalunya ni a l’estat espanyol degut a les polítiques dutes a terme pels respectius governs amb l’excusa de la crisi econòmica. En aquests moments en el Sistema sanitari hi ha una crisi econòmica, provocada per prioritzacions econòmiques dels governs, que retallen en drets socials mentre prioritzen en rescats de deute il·legítima, i també hi ha crisi de confiança, de credibilitat en els que manen, i això és molt greu perquè ara, encara que proposessin iniciatives bones pel Sistema, serien interpretades com a més retallades lineals per estalvi econòmic i no com a millora de l’eficiència, com ha passat amb algunes de les recomanacions del projecte “essencial” que s’han interpretat com a més “retallades”. També pot llegir-se com enredada la demanda de més implicació i corresponsabilitat dels professionals al pretendre fomentar l’autonomia i la gestió clínica dels mateixos, se’ns demana ara que gestionem la misèria ?

En definitiva, des del punt de vista de la salut dels ciutadans i la major implicació i bona pràctica dels professionals, quan un govern perd la credibilitat, no és transparent, fa la vista grossa amb la corrupció al Sistema i desmunta el Sistema públic de Salut, el que hem de fer és demanar la seva dimissió pel be de la salut dels ciutadans i ciutadanes i pel be del Sistema Sanitari i els seus treballadors.

1.Diccionario de gestión sanitaria para médicos. Peiró, Salvador1, del Llano Señarís, Juan2. Centro Superior de Investigación en Salud Pública (CSISP), Valencia1. Fundación Gaspar Casal2. Edita: Fundación Abbott y Fundación Gaspar Casal.  http://www.fundacionabbott.es/documentos/publicaciones/gestionsantariamedicos.pdf

2.Una visión de la evolución de la Gestión Clínica en España. Los congresos de Gestión Clínica desde 1997 hasta 2014. Jordi Colomer i Mascaró. Juan del Llano Señaris. Gestión Clínica y Sanitaria, vol. 15, nº 3-4, otoño-invierno 2013. http://fgcasal.org/noticias/eolucion_gestion_clinica.pdf

3.http://www.presspeople.com/nota/programa-essencial-afegint-valor-practica-clinica

Crisi econòmica i salut. Informe SESPAS

Etiquetes

, , , , , , , ,

salud-en-crisisLa Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria (SESPAS)  ha publicat el seu informe anual, dedicat aquesta vegada a Crisis económico-financiera y salud en España. Evidencia y perspectivas. Informe SESPAS 2014
L’informe, que està dividit en 5 parts, aporta moltes dades que relacionen clarament la crisi i les polítiques s’austeritat amb pitjors nivells de salut, sobretot en col.lectius més vulnerables.
En la primera part es defineix el context de la crisi espanyola, es revisa l’evidència d’altres crisis i s’analitzen les amenaces a la independència de les polítiques de salut pública
La segona part se centra en l’impacte de la crisi sobre els determinants estructurals de la salut i sobre les desigualtats socials en salut.
La tercera part analitza els canvis en el sistema de salut: marc normatiu, oferta, accés i utilització dels serveis sanitaris.
La quarta part analitza l’evidència sobre l’impacte de la crisi en la salut i els estils de vida, i proposa un sistema d’indicadors per a la vigilància d’aquests impactes
Finalment, la cinquena part aborda els casos específics de poblacions vulnerables: infància, persones grans i  població immigrant.

En destaquem algunes conclusions:

. Hi ha evidència de la relació de la crisi amb la salut de la població i amb les  desigualtats en salut, en especial la referida a la salut mental, la mortalitat i la salut reproductiva.

. S’ identifiquen grups de població que son més vulnerables als efectes de la crisi: les persones sense feina, els immigrants (en especial els que estan en situació irregular) persones grans i persones amb ingressos baixos.

. Les respostes polítiques sobre com gestionar les crisis són l’aspecte determinant per mitigar o magnificar els impactes negatius en la salut i en les desigualtats en salut.

. Les retallades en polítiques socials i en el sistema sanitari, no han tingut en compte l’evidència existent i en molts casos les decisions preses  van en sentit oposat  a l’evidència disponible.

 

Benvinguda la declaració de la CAMFiC sobre les IT, però…

Etiquetes

, , , , , , ,

 

Fa unes setmanes la CAMFiC es va posicionar en contra d’algunes de les mesures que es contemplen en l’avantprojecte la Llei de Mútues de la Seguretat Social.

 

Des del FoCAP ja fa un any que vam començar a alertar sobre els perills i el retrocés en els drets dels treballadors i en les competències dels metges de família que suposen les mesures que el govern vol implementar, llavors a través del Projecte de Reial Decret de Gestió i Control de la IT, i més recentment quan es va publicar l’avantprojecte de Llei de Mútues de la Seguretat Social.

El FoCAP saluda aquesta declaració de la CAMFiC, tot i que creiem que cal anar més enllà a l’hora de denunciar la presumpció de frau per part del treballador i d’incompetència per part dels metges de família que aquesta Llei assumeix. En un context en què el número de baixes i la seva durada no ha parat de baixar en els darrers 10 anys, una llei que reforça el paper de les Mútues no està justificada. A més, encara que la pressió de diferents col·lectius professionals n’ha suavitzat les conseqüències, l’obertura d’una nova finestra a la història clínica dels pacients, suposa una amenaça per la confidencialitat que els professionals no permetrem.

Com vam dir en el seu moment, proposem:

  • Que es desplacin les competències de les mútues sobre el control de les IT a les competències i els pressupostos a l ́Atenció Primària i als serveis d’inspecció de la seguretat social que haurien d’exercir de manera més eficaç la seva funció de control amb un pressupost adequat per a poder fer-ho.
  • Implantar l’opció d’IT autodeclarada (els primers dies d’absència a la feina), valorant l’experiència d’altres sistemes, com el model britànic.
  • Eliminar els comunicats de confirmació, realitzant una estimació de la durada a l ́inici del procés (segons les dades de les durades mitjanes per aquell diagnòstic), sense obligar al seguiment setmanal.

Despesa sanitària pública en temps de crisi

Etiquetes

, , , , , , ,

Javier Padilla analitza en el seu article publicat a eldiario.es El gasto Sanitario público en tiempos de crisis l’evolució de la despesa sanitària pública 2009-2012 segons dades publicades pel Ministeri de Sanitat.

Fuente-Elaboracion-propia-Datos-MSSSI_EDIIMA20140613_0432_5

El mateix autor fa un resum de l’anàlisi a Medico Crítico

  • La despesa sanitària pública ha disminuït un 9% entre 2009 i 2012
  • La major part de la disminució de la despesa s’ha concentrat en la partida de farmàcia i en la de personal (menys contractacions i sous més baixos)
  • L’estabilitat -i lleuger creixement- de la partida de concerts i mútues privades dels funcionaris públics fa suposar un blindatge contractual per a aquests tipus de despeses,  de manera que les retallades s’acaben fent en les entitats purament públiques
  • La despesa hospitalària pràcticament no s’ha modificat, representant un 60% (el percentatge més alt des de l’inici de la crisi) del total enfront del 16% dedicat a Atenció Primària i Salut Pública conjuntament.
  • El dèficit de finançament de l’Atenció Primària i els serveis de Salut Pública amenaça amb abocar-los a la insostenibilitat, i a convertir-los en mers intermediaris entre el pacient i l’hospital, amb l’empitjorament de la salut de la població que això comportaria

Publicitat zero a les consultes

Etiquetes

, , , ,

Certificado-nogracias-3 Publicitat zero

No Gracias la llençat la campanya “Publicidad cero” que convida a explicitar davant els pacients la nostra independència dels interessos comercials de les indústries relacionades amb fàrmacs, productes o tecnologies.

Ens adherim a aquesta campanya i animem a penjar el cartell a les consultes, portes i sales d’espera dels nostres centre.

 

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 2.371 other followers