Converses del FoCAP amb l’ICS

Etiquetes

burocràcia, derivacions, ICAM, ICS, malestar professional

Us volem fer partícips d’unes reunions que han tingut lloc entre l’ICS i el FoCAP. La primera d’elles es va realitzar durant el mes de març i d’aquella, ens vam emplaçar a una segona que es va formalitzar al passat mes de maig.

Les reunions han tingut lloc a ICS – Balmes i hi han participat per part de l’ICS, Josep Maria Argimon (Director Gerent), Yolanda Lejardi (Directora Assistencial d’AP), Sílvia Cordomí (Directora d’Estratègia i Qualitat) i en la primera d’elles, Guillem d’Efak Fullana-Ferré (Director de Comunicació i Responsabilitat Social Corporativa). En representació de FoCAP hi han assistit Nani Vall-llosera (Presidenta), Meritxell Sánchez-Amat (Secretària), M Luz Talavera (Vicepresidenta), Gemma Torrell (Tresorera) i Albert Planes.

L’objectiu sobre el que es planteja la reunió és parlar del malestar professional i de propostes de millora per al mateix. Interessava una reunió operativa, en la què hi participessin, de part de FoCAP, metgesses i infermeres.

Per tal de desenvolupar-la i fer-la operativa, FoCAP va presentar un document treballat per la junta i la junta ampliada, en el què s’abordaven diferents focus detectats de malestar professional. El document teixit es va anomenar “accions per abordar el malestar professional” i es va fer arribar abans de la reunió a la Direcció de l’ICS.

Per millorar les llistes d’espera cal més Atenció Primària

Etiquetes

accessibilitat, atenció especialitzada, atenció primària de salut, derivacions, llistes d'espera, professionals, resolució

En compareixença davant la premsa, el passat dia 4, el conseller Comín va anunciar un Pla integral per a la millora de les llistes d’espera sanitàries. Es planteja la possibilitat de la reducció de les llistes d’espera mitjançant l’augment de l’activitat de proves diagnòstiques, consultes externes i intervencions quirúrgiques, si s’aprova un nou pressupost per al 2016. En cas de pròrroga del pressupost del 2015 només es podrien mantenir les esperes actuals.

Un dels eixos del pla integral es refereix a l’atenció primària, en concret:

L’apoderament de la primària millorant el seu accés a les primeres visites de consultes externes, dotant-la de capacitat de programació directa i augmentant la seva capacitat de resolució (està previst que gestionin part del pressupost destinat a les primeres visites de consultes externes, que correspon a 34 milions d’euros).

Ens sembla una bona notícia que el Departament de Salut es plantegi una intervenció per a la reducció de les demores de proves i visites i que doti de més recursos a l’atenció primària. Caldrà veure en detall quines mesures es proposen per analitzar-les i valorar-les. De moment, però, l’anunci ens suscita dubtes i consideracions que volem exposar i que esperem siguin d’interès tant per als responsables polítics i gestors com per als professionals.

Model de reclamació d’informes a l’atenció secundària

Etiquetes

atenció primària de salut, atenció secundària, derivacions, informes

1. Què està passant?

Als professionals de l’Atenció Primària de Salut se’ns demana que quan sol·licitem la valoració d’un pacient per part de l’Atenció Secundària fem un informe de derivació explicant les principals dades del cas i què s’espera del company de Secundària. Sovint, no obstant, no som resposts de la mateixa manera. A vegades cal intuir quina ha estat l’actuació o les recomanacions del company de Secundària a través d’una nota no sempre prou clarament escrita (per exemple, s’acostumen a utilitzar sigles utilitzades comunament en l’especialitat en qüestió, però no conegudes per la resta de professionals). Altres vegades és el propi malalt qui és fet servir com a “missatger” verbal (“El Dr. X m’ha dit que li digui que…”) o escrit (“La Dra. Y m’ha dit que em recepti això”) entre els dos nivells d’atenció. O, en el pitjor dels casos, no hi ha cap mena d’informació de “feed back”.

2. Què hi podem fer

Podem fer servir un model de reclamació d’informes a l’Atenció Secundària. Aquest model podria ser el següent, o un de similar:

 “Benvolgut company:

Fa uns dies et vaig demanar la teva opinió en relació al pacient XXXXX. Em consta que el vas visitar el dia DD/MM/AA, però, de moment, no he rebut cap informe escrit o notificació per part teva al respecte.  Per això et demano que en els propers dies em facis arribar per escrit quines han estat les teves actuacions, recomanacions o suggeriments pel que fa al cas que ens ocupa. Pots fer-ho a través de la història clínica compartida o escrivint-me al correu electrònic xxxxx@yyyy.xxx.

Quedo a la teva disposició per a qualsevol dubte o aclariment que sigui necessari.

Moltes gràcies.  Atentament”

En cas que no hi hagi resposta en un termini de temps prudencial, caldrà enviar una segona petició i posar-ho en coneixement del director de l’EAP i del cap de servei corresponent.

3. Què hi hauria de fer el Departament?

Promoure un sistema sanitari realment basat en l’Atenció Primària de Salut, en què els professionals de l’Atenció Primària siguin els agents de salut del pacient i els de l’Atenció Secundària consultors als qui adreçar-se en determinats casos per a demanar-ne l’opinió. Les decisions al voltant del cas, però, corresponen sempre, en última instància, a l’agent de salut del pacient (és a dir, el professional d’Atenció Primària), d’acord amb els valors i preferències del pacient (1).

Els pacients no necessiten una Atenció Secundària que assumeixi massa decisions, sinó una Atenció Primària forta. Allò que els pacients necessiten és que el professional de Secundària emeti un informe dirigit al professional de Primària tipus: “Benvolgut company, he visitat al teu pacient XXXXX, i, en la meva opinió…”

1. Casajuana J. El doctor Kleenex y la batalla de la receta. AMF 2008;4(3):122-12