Etiquetes

,

Ara fa tres anys, exactament el dia 11 de març del 2020, l’Organització Mundial de la Salut va qualificar de pandèmia internacional la malaltia ocasionada pel virus SARS-CoV-2, coneguda com a COVID-19. Tres dies més tard, el govern espanyol declarava l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19.

Després de milions de persones infectades i/o malaltes, desenes de milers de morts, confinaments, sistema sanitari desbordat, tancament d’escoles, d’universitats, d’esdeveniments esportius i culturals, la introducció massiva del teletreball, canvis en l’economia, fabricació de vacunes en temps rècord…. quina memòria ens queda? Podem oblidar com a individus i com a societat tot el que hem viscut?

Amb l’objectiu de recopilar les experiències dels veïns i les veïnes, l’Ajuntament de Barcelona ha creat l’exposició “Memòries de pandèmia. Només ens en sortirem juntes”, en la qual fa una reflexió col·lectiva a partir d’entrevistes a 74 persones de diferents sectors socials i professionals. Elles parlen de les seves vivències, les preocupacions i els contextos vitals amb què van afrontar la pandèmia.  Una de les persones entrevistades és la nostra companya Nani Vall-llossera, que des del CAP Bon Pastor va donar resposta sanitària i humana a les necessitats extraordinàries que plantejava la nova situació. Les seves paraules reflecteixen la realitat que va viure l’atenció primària    tots aquells mesos. Es pot veure l’entrevista completa entrant en aquest enllaç. https://youtu.be/JrUeAFtuOaE

Han estat anys de vivències intenses, doloroses, de molt patiment social, de conviure amb la incertesa de si ens infectàvem o no, i de quina manera ens afectaria. També han estat anys en els quals hem hagut de reformular molts aspectes de la nostra vida. El sistema sanitari no és el mateix, els professionals tampoc. Hi ha grups de població especialment afectats que no poden encara oblidar, o que potser no ho podran fer mai, com són les persones que han patit la mort de familiars, les que han patit el maltractament a les residències o les que encara estan malaltes per les diverses formes de COVID persistent.

Durant els pitjors temps, el FoCAP va ser lloc de reflexió, d’acompanyament, de suport i de reivindicació. El dia 16 de març del 2020 ja vam publicar La situació… #COVID19 on qüestionàvem algunes actuacions de les autoritats sanitàries i prevèiem que afectarien la vida de tota la ciutadania i, especialment, el treball i la vida de les professionals sanitàries. El 10 d’abril compartíem un escrit de la companya Rosa Mª Cantó amb sentiments i reflexions al voltant de la mort en temps de COVID19, fruit de la seva vivència. Es titulava Em dol l’ànima. Vivències entorn la mort en temps de COVID19.  El 9 de juny denunciàvem, juntament amb altres entitats, el menyspreu cap a l’atenció primària en l’entrada Posicionament davant de l’externalització del rastreig de contactes dels casos de COVID-19. El mes de novembre, després de vuit mesos d’estat d’alarma, confinaments i restriccions socials, ja teníem clar que el virus entén de classes socials i que les persones empobrides emmalaltien més i amb més gravetat, i demanàvem Una resposta comunitària i social a la #COVID19. Al març del 2021 ja teníem vacunes i reclamàvem Vacunació COVID-19: on millor que als CAP? Pocs dies després, arran d’un cas de violència policial envers una noia que patia una crisi d’ansietat per no poder ser acompanyada per la seva mare en la visita que tenia programada en un centre de salut, ens preguntàvem si Perilla l’ètica de la cura en l’època COVID? I el 7 d’abril, dia mundial de la salut, ens vam unir a la iniciativa Per la suspensió de les patents de les vacunes de la COVID-19. El juny, quan ja ens vèiem una mica les orelles, era el moment de començar a pensar en el Sistema Sanitari post-COVID. Al desembre del 2021 era urgent recuperar l’activitat habitual perquè Els CAPs no poden ser dispensaris COVID. I mica en mica així s’ha fet, potser de manera més lenta i menys completa del que ens hagués agradat.

Però com que la COVID no s’ha acabat, al febrer del 2023 vam organitzar amb col·lectius de persones afectades i Marea Blanca, un de Acte sobre Covid persistent: necessitats i perspectives.

Ens quedarà tot plegat per no perdre la memòria i hauria de servir per afrontar millor el que queda d’aquesta pandèmia i les que vindran.