Despertem-nos!

Etiquetes

post-COVID19

Publiquem una carta que ens ha fer arribar la sòcia Thaïs Clusa: ” Per la nostra salut: despertem-nos i despertem-los! “

Sóc metgessa de família d’un CAP a Barcelona i escric per fer veure una situació que està tristament amagada i que em temo que, com no canviï aviat, tindrà conseqüències greus.

Ara com ara l’atenció primària té la seva activitat assistencial presencial pràcticament aturada des de fa un any. S’entén que en els primers mesos de la pandèmia totes haguéssim d’actuar de la manera que ho vam fer; centrant-nos en l’atenció a la COVID mentre evitàvem el tancament dels ambulatoris (com es va suggerir en un principi).

Però a data d’avui a la majoria dels CAPs de Catalunya l´activitat assistencial presencial continua absolutament limitada amb la pèrdua de l’atenció habitual pel professional de referència (longitudinalitat) i el canvi a una telefònica o telemàtica. Tot això ja està comportant problemes de salut greus a la ciutadania; retards diagnòstics, iatrogènia o empitjorament en els paràmetres de salut general de la població en un context d’inequitat per al ciutadà, ja que cada CAP actua de manera diferent.

Estem aplicant el concepte de les cures inverses; invertim molta energia, recursos i temps en aspectes poc rellevants, en termes de salut, d’una sola malaltia en detriment de moltes altres tant o més greus que es diagnostiquen, es tracten, s’acompanyen i es curen des de l’atenció primària. Tot aquest canvi radical en la manera d’atendre la nostra població i d’entendre la professió, sempre a prop del malalt i a la capçalera del seu llit, produeix un desgast i un malestar emocional profund de les sanitàries.

El nostre patiment. Trobar l’escletxa

Etiquetes

COVID19, patiment emocional, post-COVID19, treball en equip

El nostre patiment. Trobar l’escletxa pdf Nuestro sufrimiento. Encontrar la rendija pdf

Con las palabras llegan las lágrimas. Lágrimas que se multiplican porque estaban dentro, contenidas y bien apretadas. Lágrimas que afloran porque nos identificamos plenamente con lo que escuchamos en aquella sala. Lágrimas que ahora las mascarillas nos permiten llorarlas con más facilidad. Medicinadefamiliaconvoz propia

La pandèmia (i la resposta social i sanitària que se li dóna) està provocant altes cotes de patiment en els i les professionals de tots els àmbits assistencials. Al llarg d’aquest temps han operat diversos factors causals de patiment, que han anat evolucionant i canviant. Durant els primers mesos va dominar el desconcert, la por a allò desconegut, la incertesa sobre la malaltia o el temor al contagi. Darrerament, podrien tenir més pes els elements de tipus estructural i organitzatiu del sistema sanitari i social, com són la insuficiència de recursos, la no preparació per a les següents onades, el canvi constant de criteris o la transformació del funcionament dels equips. L’impacte social i econòmic de la pandèmia sobre bona part de la població és un factor addicional de patiment per a molts de nosaltres. Les mesures de suport que han posat en marxa les diferents administracions no contraresten els efectes en l’atur o la pobresa. I sens dubte, hi compta el cansament físic i mental per treballar durant molt de temps amb altes demandes, sensació d’impotència i el fet de no veure el final del túnel a curt termini. L’atenció primària de salut (APS), com la part del sistema més sensible als canvis epidemiològics i com la part més feble del sistema sanitari, ha patit, està patint, d’una manera especial. 

En definitiva, tenim moltes raons per estar cansats i sentir-nos malament. Cal dir, però, que no tothom ho està vivint de la mateixa manera. Hi ha elements de caràcter personal que condicionen el grau de patiment, així com la capacitat de resistència o d’adaptació. 

El mes d’octubre, unes companyes del FoCAP vam portar a terme una trobada per parlar de tot això, acompanyades per una psicoanalista que ens va escoltar i dinamitzar la reunió. La conversa ens va permetre transitar juntes algunes de les experiències i emocions viscudes durant els mesos de la pandèmia. Ara ja fa quatre mesos d’aquella trobada i estem en un altre moment, tenim vivències i sentiments probablement diferents. Malgrat aquesta distància de temps, creiem d’interès compartir les reflexions perquè molts dels elements mantenen actualitat i ens remeten a una situació que, en definitiva, no és tan llunyana i la seva empremta encara és dins nostre.

En aquesta entrada compartim una síntesi del que es va parlar aquell dia, que de ben segur pot ser representatiu del que pensen i senten molts dels nostres companys. Hi trobareu una primera part que recull vivències i sentiments, i una segona part més analítica i propositiva.

Represa amb més longitudinalitat

Etiquetes

COVID19, longitudinalitat, post-COVID19, valors primaristes

La COVID-19 està posant contra les cordes l’atenció primària de salut (APS) i qüestionant el seu futur. De fet, però, la pandèmia en sí només hi té una part de culpa. La resta cal atribuir-la al dèficit estructural en equipaments i personal que s’arrossega des de fa anys, i a les mesures organitzatives dels equips que es prenen des del mes de març i que no s’han revertit. Tancament de CAP i consultoris, dràstica reducció de les vistes presencials, agendes úniques per tasques, pèrdua de professionals referents, i altres, són mesures que encara estan presents en molts centres. Professionals i ciutadania reclamem des de fa temps la tornada a la «normalitat», si més no, deixar enrere l’excepcionalitat que es va imposar els primers mesos de la pandèmia.

La realitat no és la mateixa en tot el territori, en alguns llocs les visites presencials s’han recuperat de manera raonable, però en d’altres encara és una assignatura pendent. Es diu que no tornarem a tenir el que teníem, que alguns canvis es quedaran per sempre. Probablement serà així després de la sacsejada pandèmica. Però, com ha de ser la «nova normalitat»? Sobre quines bases s’ha d’edificar? L’actual moment no deixa de ser una oportunitat per repensar i reconstruir l’APS, partint d’allò que ens diu l’evidència. No necessitem invents improvisats, només es tracta de portar a la pràctica el millor coneixement. Actualment hi ha formes d’organització diverses i això no és negatiu, mostra les particularitats de cada lloc, si bé no sempre responen als criteris que defineixen l’APS i a vegades es va cap a una atenció distant, despersonalitzada i dispensaritzada.

La situació és molt fràgil, el sistema trontolla, les necessitats de la població són molt altes i les professionals estan molt cansades. En aquest estat crític es precisen bones orientacions per sortir-ne amb èxit, és a dir, que l’APS representi el paper que li pertoca en el sistema i la societat. És un repte que emplaça els i les professionals, però de manera primordial les administracions públiques implicades.

Recentment, la Direcció assistencial d’atenció primària i a la comunitat de l’Institut Català de la Salut està presentant als equips d’atenció primària (EAP) un esborrany de document titulat Recuperem i enfortim l’Atenció Primària, recomanacions per a la represa. Aquest document aposta de manera decidida per «recuperar la presencialitat, la longitudinalitat i l’accessibilitat, per garantir i ampliar el contacte directe amb els nostres pacients, necessari per al diagnòstic i seguiment de problemes de salut, en un entorn de centres segurs i oberts». En l’apartat de propostes de millora es fa referència a aspectes assistencials, organitzatius, espais i tecnologia, professionals i ciutadania. El document marca objectius ben definits per a la recuperació de l’APS basats en l’accessibilitat, la longitudinalitat, la capacitat de resposta, la presencialitat, i la distribució de tasques dins de l’equip.

JORNADA DE DEBAT: RECUPEREM L’ATENCIÓ PRIMÀRIA (i 4)

Etiquetes

post-COVID19, propostes, valors primaristes

• 

• 

Continuem compartint el treball de reflexió que vam dur a terme professionals de l’Atenció Primària de Salut (APS), veïns i veïnes i persones dels moviments socials, durant en l’acte organitzat pel Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i La Capçalera el passat 1 de juliol . En aquesta trobada vam debatre i plantejar noves formes d’atendre a la població que s’emmarquessin dins dels valors primaristes i com recuperar-los després de la pandèmia.

La discussió es va organitzar en grups que es van formar al voltant de cadascuna de les dimensions o valors de l’APS: accessibilitat, longitudinalitat, integralitat i coordinació. A aquestes dimensions clàssiques es va afegir un concepte nou, la permeabilitat, entorn del qual també es va constituir un grup de discussió. 

En aquest escrit recollim un resum del treball dels grups. En la primera part vam compartir el resum del treball de reflexió entorn dels dos primers aspectes: la permeabilitat i l’accessibilitat; en la segona part, entorn de la longitudinalitat; en la tercera part, de la integralitat. En aquest quart i últim post tractarem de la coordinació.

5 COM RECUPERAR LA COORDINACIÓ

Concepte de coordinació: És una dimensió que fa referència ala relació harmònica entre els diferents nivells assistencials i els diferents professionals implicats en l’atenció d’una persona, és fonamental per assegurar la continuïtat de la cura i l’ús adequat dels recursos. Els professionals d’APS haurien de ser els responsables finals d’aquesta coordinació per a la seva polivalència, els seus coneixements científics i de la situació del pacient, i del seu context personal-familiar i comunitari.

La coordinació és un atribut i un valor de l’APS que topa amb el fet que el sistema sanitari no li reconeix aquesta funció i capacitat. Això limita i menyscaba l’exercici d’aquesta atribució i els seus resultats.

No hi ha coordinació possible sense poder, i a la primària li neguen el poder real de coordinar. No es pot coordinar de veritat perquè s’atorga a l’APS un lloc de subordinació dins del sistema sanitari. Quan no hi ha poder, el sistema situa la primària de la manera més propícia perquè es doni l’efecte secretària. Exemple del dia: El cardiòleg que en visita telemàtica deriva a una pacient des de casa seva a urgències de l’hospital, li diu a la pacient que truqui a la seva metgessa de capçalera perquè demani un trasllat del 061. Quan el sistema treu poder a l’APS, els seus professionals no són tractats com a iguals, les converses no es donen entre col·legues sinó entre superiors i subordinats, entre qui té el coneixement i qui no en sap.

De quina manera la pandèmia de COVID ha afectat la coordinació

Durant la pandèmia, s’ha accentuat aquest qüestionament de la funció de l’APS com a coordinadora i agent del pacient dins del sistema sanitari. Ha estat particularment flagrant el qüestionament que ha patit i està patint per part del servei d’emergències mèdiques (SEM) que reiteradament ha contravingut les indicacions de l’APS i ha negat els serveis que demanava. Tot i que les professionals de l’APS eren les persones que tenien el pacient al davant i sota la seva responsabilitat, i que a més tenien la millor informació per saber quina era l’atenció més indicada en cada cas.

L’atenció especialitzada també ha mantingut aquesta actitud de qüestionament de la tasca de l’APS anul·lant de forma unilateral, sense explicació i sense deixar constància a la història clínica, proves i primeres visites sol·licitades des de l’APS. Es valora positivament que els directors assistencials dels hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) hagin reconegut públicament que sense l’APS el col·lapse del sistema sanitari hagués estat assegurat.

Una dificultat perquè l’APS pugui exercir aquest paper de coordinadora de l’atenció al pacient és el desconeixement absolut que els altres actors sanitaris tenen del que fa i de les limitacions materials i de personal que té per fer les coses. Algunes de les limitacions són pròpies d’atendre el pacient en el seu context i no en el context hospitalari que el despulla de les seves condicions de vida i de la seva idiosincràsia. Intentar coordinar en aquest context és una cursa d’obstacles i un gran consumidor d’energia i alegria pels professionals.

JORNADA DE DEBAT: RECUPEREM L’ATENCIÓ PRIMÀRIA (3)

Etiquetes

post-COVID19, propostes, valors primaristes

• 

• 

Continuem compartint el treball de reflexió que vam dur a terme professionals de l’Atenció Primària de Salut (APS), veïns i veïnes i persones dels moviments socials, durant en l’acte organitzat pel Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i La Capçalera el passat 1 de juliol . En aquesta trobada vam debatre i plantejar noves formes d’atendre a la població que s’emmarquessin dins dels valors primaristes i com recuperar-los després de la pandèmia.

La discussió es va organitzar en grups que es van formar al voltant de cadascuna de les dimensions o valors de l’APS: accessibilitat, longitudinalitat, integralitat i coordinació. A aquestes dimensions clàssiques es va afegir un concepte nou, la permeabilitat, entorn del qual també es va constituir un grup de discussió. 

En aquest escrit recollim un resum del treball dels grups. En la primera part vam compartir el resum del treball de reflexió entorn dels dos primers aspectes: la permeabilitat i l’accessibilitat. En la segona part, entorn de la longitudinalitat. En aquest tercer post tractarem la integralitat.

4 COM RECUPERAR LA INTEGRALITAT

Concepte d’integralitat: Entendre, i atendre, la persona com un conjunt, no com un element biològic simplement, sinó també amb aspectes psicològics, socials i espirituals. Entendre-la també en el seu context (dimensió comunitària). Tenir en compte totes les dimensions sanitàries: promoció de la salut, prevenció de la malaltia, atenció a la malaltia, pal·liació i atenció al final de vida, i les causes (determinants) de salut/malaltia.

Per dur a terme una atenció integral es requereix identificar la gamma completa de necessitats de salut dels pacients i disposar de recursos per poder cobrir-les, coordinació amb la comunitat i tot allò que comporta, i identificar la causa de les causes (determinants de la salut). Conèixer la gènesi dels problemes per tenir un punt de partida per abordar els problemes de salut de forma integral.

De quina manera la pandèmia de COVID ha afectat la integralitat

Les iniquitats socials ja existien, però s’han posat més de manifest: manca de suport social, soledat amb patiment, sobreocupació d’habitatges i pobresa en una Barcelona opulenta. Han quedat en evidència les carències del sistema social, no només del sistema sanitari.

L’APS ha hagut de suportar una alta càrrega burocràtica (gestions de salut laboral, incapacitats, informes…) i ha tingut poc temps per fer abordatges emocionals i dels malestars comunitaris/ individuals.

S’han trobat a faltar recursos humans i físics i s’ha produït pèrdues en l’atenció a pacients crònics complexos.

També cal dir que han passat coses positives, com les xarxes de suport veïnal espontani i iniciatives per ajudar els altres.

També han augmentat o fet més evidents tots els defectes del Sistema Nacional de Salut:

• Sols s’ha pensat en allò que és físic (el virus, el contagi, la malaltia…) produint-se fins i tot morts en soledat.
• Els professionals (i tota la societat) han patit pànic i se’ls ha fet treballar en desacord amb com creien que havien de fer-ho: això ha creat un mal moral.
• Manca d’autonomia de gestió dels equips.
• S’han tancat CAP dificultant a la població l’accés a l’atenció.
• Fa temps que s’actua per destruir la integralitat, promovent la dispensarització per tasques en lloc de la unitat bàsica assistencial (UBA) i promovent dispositius específics com els programes d’atenció domiciliària i equips de suport (PADES), o els equips d’atenció domiciliària, sobretot a les ciutats.
• Els professionals no creuen prou en la integralitat: un bon exemple ho són les sessions dels EAP, generalment centrades en allò biomèdic.
• S’ha menystingut l’APS, que podia proveir cures millor que altres nivells assistencials, i fins i tot s’han tancat centres!

Se’ns ha acabat la paciència

Etiquetes

COVID19, post-COVID19

LES ENTITATS SOTASIGNANTS ENS DIRIGIM AL GOVERN DE LA GENERALITAT, A LA CONSELLERIA DE SALUT I AL CONSORCI SANITARI DE BARCELONA (INTEGRAT PER LA GENERALITAT I L’AJUNTAMENT DE BARCELONA) MANIFESTANT QUE:

Se’ns ha acabat la paciència

La pandèmia que estem patint ha posat de manifest les debilitats del nostre Sistema Sanitari Públic i les greus conseqüències de les privatitzacions i retallades que els últims anys se li han infligit des del govern de la Generalitat. Conseqüències que s’estan manifestant amb més crueltat a l’Atenció Primària (AP), que ha patit les retallades més dures. I a aquesta AP ja molt castigada i amb profundes deficiències estructurals se li ha afegit la sobrecàrrega que suposa el control de la pandèmia en la comunitat, les residències i les escoles.

El normal funcionament de l’atenció de qualitat a les persones amb malalties habituals no COVID està desapareixent amb greus efectes per a la salut de les persones. I si, com diuen els experts, la pandèmia va per llarg i el seu control correspon a l’AP, no solament es col·lapsarà sinó que morirà. Podrà resistir la situació actual uns mesos amb un cost elevat, però és insostenible a curt-mitjà termini. I hem de tenir present que si cau l’AP caurà tot el sistema sanitari públic català.

Actualment moltes de les característiques que defineixen una AP de qualitat estan sent severament posades en qüestió. En primer lloc l’accés als centres i als professionals s’ha trencat, tothom pot veure les cues a les portes del centres, persones grans i malaltes suportant la calor, la pluja i ara ja el fred, les línies telefòniques estan col·lapsades, hi ha gran demora perquè et tornin la trucada i les visites presencials estan sovint bloquejades. El nostre dret a la confidencialitat es veu trencat en ser preguntades al carrer i davant de tothom Què li passa? Per què ve?…

Hi ha CAP que davant l’elevada demanda s’han organitzat fent agendes úniques per a tot l’equip en comptes d’agendes per a cada metgessa i infermera que atén els seus pacients. Aquesta forma d’organització trenca una de les característiques més importants de l’AP “La figura dels professionals de referència que donen atenció longitudinal, és a dir els que assisteixen al llarg del temps a les persones que els pertoquen”. S’estan limitant molt les visites presencials, donant-se situacions d’atenció telefònica-telemàtica en casos en que la presencialitat, l’exploració i la interrelació professional-pacient es fa imprescindible.

D’altra banda els i les professionals estan esgotats física i emocionalment, desesperats i desbordats, amb gran part del seu temps ocupat en fer burocràcia ineficaç. Alguns estan renunciant a la seva feina en veure impossible fer-se’n càrrec per més temps. Cal destacar que cada vegada més la població es refugia en els serveis privats que segueixen fent la seva activitat normal sense assumir cap responsabilitat respecte la pandèmia.

Davant d’aquesta situació les entitats signants reclamem un pla immediat per a l’AP que garanteixi la qualitat de l’atenció i recuperi les característiques que li són pròpies: l’accessibilitat per a tothom; la relació continuada amb el seus i les seves professionals de referència; l’abordatge integral de les necessitats COVID i no COVID, i la coordinació efectiva amb altres nivells especialitzats i hospitalaris.

En conseqüència, reclamem al govern de la Generalitat, a la Conselleria de Salut i al Consorci Sanitari de Barcelona l’adopció de les següents mesures urgents:

Finançament

Pressupost adequat i revisable que suposi al menys el 25% (actualment és del 14,7%) del pressupost total destinat a sanitat, tal com recomana l’Organització Mundial de la Salut.

JORNADA DE DEBAT: RECUPEREM L’ATENCIÓ PRIMÀRIA (2)

Etiquetes

post-COVID19, propostes, valors primaristes

• 

• 

Continuem compartint el treball de reflexió que vam dur a terme professionals de l’Atenció Primària de Salut (APS), veïns i veïnes i persones dels moviments socials, durant en l’acte organitzat pel Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i La Capçalera el passat 1 de juliol . En aquesta trobada vam debatre i plantejar noves formes d’atendre a la població que s’emmarquessin dins dels valors primaristes i com recuperar-los després de la pandèmia.

La discussió es va organitzar en grups que es van formar al voltant de cadascuna de les dimensions o valors de l’APS: accessibilitat, longitudinalitat, integralitat i coordinació. A aquestes dimensions clàssiques es va afegir un concepte nou, la permeabilitat, entorn del qual també es va constituir un grup de discussió. 

En aquest escrit recollim un resum del treball dels grups. En la primera part vam compartir el resum del treball de reflexió entorn dels dos primers aspectes: la permeabilitat i l’accessibilitat. En aquest segon post tractarem de la longitudinalitat.

La CONFIANÇA crea VINCLE, porta al COMPROMÍS I la IMPLICACIÓ, i impulsa XARXA I LLUITA

3 COM RECUPERAR LA LONGITUDINALITAT

Concepte de longitudinalitat: fa referència a l’atenció a les persones de forma longitudinal per part de les professionals habituals al llarg del temps i amb una concepció integral de la persona (és a dir ser atessa per les mateixes professionals per qualsevol problema de salut). Aquesta dimensió genera coneixement de la persona i del seu context familiar i social, i genera també vincle i confiança. Trobar sempre a la mateixa persona professional implica entendre i compartir coses que, si fos amb una professional desconeguda, no es compartiria.

La longitudinalitat, i la confiança que crea, implica més seguretat per les pacients, redueix ingressos i inclús allarga la vida, com molts estudis demostren (vegeu el post del FoCAP Els beneficis de la longitudinalitat i la continuïtat). Una veritable longitudinalitat implica coneixement i integració de les professionals en el barri on es treballa. Sense coneixement del context no es pot conèixer la persona. Tampoc hi ha longitudinalitat si el CAP està tancat, no es deixa entrar a les persones i no hi ha accés. Aspecte aquest que demostra una vegada més que els pilars de l’APS estan íntimament relacionats i que, si un no es compleix, els altres coixegen.

Hi ha situacions en què es qüestiona la longitudinalitat, com ara en els equips docents quan qui passa consulta és la resident de medicina o infermeria. En aquests casos hi ha maneres de que les persones no ho entenguin com un trencament de la longitudinalitat: explicant-ho, fer-li saber que les professionals en aprenentatge formen part de l’equip de referència, que sempre pot demanar visitar-se amb les referents…

Paraules relacionades amb el concepte de longitudinalitat: essencial, imprescindible, empatia, acompanyar, presencial, estar present, compromís, confiança, humanitat, reciprocitat, bidireccionalitat, xarxa, comunitat.

De quina manera la pandèmia de COVID19 ha afectat la longitudinalitat?

El qüestionament de la longitudinalitat ja s’estava produint abans de la pandèmia. Però durant aquesta ha estat un dels pilars de l’APS que s’han vist més afectat, com per exemple:

• Quan s’han tancat els CAPs.
• Quan les trucades telefòniques no les han fet les professionals referents i fins i tot no hi ha hagut continuïtat, perquè per un mateix problema han trucat professionals diferents.
• A vegades s’ha pogut parlar amb les professionals de referència però després de “donar un passeig” (trucades per diferents professionals, derivacions a urgències, etc.).
• L’organització dels centres per tasques.

Així i tot hi ha centres que van fer un esforç per mantenir la longitudinalitat, sobretot en pacients crònics i vulnerables. I això s’ha fet trucant als pacients propis a més a més del que li tocava segons l’organització del centre “en les estones que tenies lliures trucaves als teus pacients”. En altres CAPs l’agenda telefònica respectava que fos de pacients propis.

S’assenyala que la ruptura de la longitudinalitat afecta més a les persones i grups més vulnerables i incrementa la llei de cures inverses.

JORNADA DE DEBAT: RECUPEREM L’ATENCIÓ PRIMÀRIA (1)

Etiquetes

post-COVID19, propostes, valors primaristes

• 

• 

El passat 1 de Juliol, al pati de la capella de la Misericòrdia, ens vam trobar unes 70 persones per debatre i plantejar noves formes d’atendre a la població que s’emmarquessin dins dels valors primaristes i com recuperar-los després de la pandèmia. Entre les persones participants hi havia professionals de l’Atenció Primària de Salut (APS), veïns i veïnes i persones dels moviments socials. L’acte va ser organitzat pel Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i La Capçalera.

Com recuperar l’atenció de la població preservant els valors de l’APS? Aquesta va ser la pregunta que va obrir la jornada. Pregunta que molt probablement ens fèiem moltes professionals un cop finalitzada la primera onada de la COVID-19 i la situació d’alarma sanitària que va provocar, i que no és fàcil de respondre. El malestar que ens generava la situació, en la que es prioritzava l’atenció telefònica envers la presencial i el perill que suposava perdre els valors que fonamenten l’APS, va motivar la necessitat de crear espais de reflexió.

La discussió es va organitzar en grups que es van formar al voltant de cadascuna de les dimensions o valors de l’APS: accessibilitat, longitudinalitat, integralitat i coordinació. A aquestes dimensions clàssiques es va afegir un concepte nou, la permeabilitat, entorn del qual també es va constituir un grup de discussió. En cada grup la discussió es va estructurar entorn de tres aspectes: El concepte del valor, com s’havia vist afectat per la pandèmia i propostes per recuperar-lo. En aquest escrit recollim un resum del treball dels grups.

En aquest primer post compartim el resum del treball de reflexió entorn dels dos primers aspectes: la permeabilitat i l’accessibilitat.

1 EL VALOR DE LA PERMEABILITAT

Durant la jornada sorgeix la noció de la PERMEABILITAT entesa com la capacitat d’adequar la forma i els continguts de la pràctica de l’APS a les necessitats i realitat de la població que s’atén i amb la qual es treballa. Un exemple d’adaptació al context és la forma en que els equips d’atenció primària (EAP) es van organitzar per fer front a la COVID, o la incorporació de la figura de mediació en alguns centres d’atenció primària (CAP).

Es posa la permeabilitat en contraposició a l’existència d’equips amb direccions fortes o amb formes de treball protocol·litzades, amb la presa de decisions relegades a un nombre reduït de persones, en general allunyades del dia a dia de les comunitats. Aquesta lògica de treball dificulta ser permeables a les particularitats del context concret en què es treballa i atendre el feedback que es pugui donar.

#JoDenuncio

Etiquetes

accessibilitat, COVID19, post-COVID19

Com una de les entitats impulsores de la campanya #JoDenuncio, compartim aquesta entrada al blog de Rebel·lió Atenció Primària.

Avui diferents moviments en defensa de l’Atenció Primària així com entitats veïnals, professionals i ciutadania hem llençat la campanya #JoDenuncio.
Després de set mesos de crisis sanitària mundial, creiem que és indispensable que la població conegui quines són les causes que dificulten en aquests moments l’accés de la població a les seves professionals d’Atenció Primària de referència.
La pèrdua de longitudinalitat i la limitació d’accessibilitat als Equips d’Atenció Primària no són provocades per les persones que treballem als CAPs sinó per les decisions polítiques que s’han anat prenent fins ara i som conscients que si no es reverteixen, les conseqüències en termes de salut en la nostra població seran devastadores.
Conscients que el moment és crític, sol·licitem accions concretes que reverteixin la situació actual. Mentrestant, seguirem denunciant públicament totes i cadascuna de les decisions polítiques que posin en risc la salut de les persones que atenem.

#JoDenuncio #SOS_AP #atutambetafecta

Entrevista a Joan Benach: “Cal crear un Servei Nacional de Salut públic, ben finançat i democràtic. No podem seguir fent mesures parcials i reactives”

Etiquetes

post-COVID19, Sistema públic de salut, sistema sanitari, sistema sanitari català

Ens fem ressò de l’entrevista a Joan Benach publicada al Diari de la Sanitat en la qual es recull la seva opinió sobre els temes de l’actual moment més destacats dels sistemes sanitaris i de la salut de les poblacions: els impactes psicosocials i de salut de la pandèmia de COVID-19 en grups i indrets diferents; la precarització dels sistemes sanitaris públics, en especial de l’atenció primària i els serveis socials, a causa de les polítiques neoliberals; l’ànsia de creixement permanent del capitalisme amb el que comporta de consum de recursos i de destrucció de la naturalesa.

Benach considera que el model sanitari hegemònic no és el més efectiu, ni el més eficient, ni el més equitatiu, ni el més humà. És un model biomèdic i reduccionista que fragmenta el cos i oblida la integralitat psico-bio-social humana. I defensa que «No podem seguir fent mesures parcials i reactives. Cal crear un Servei Nacional de Salut públic, ben finançat, de qualitat i democràtic al servei del poble. I ens cal també, no ho oblidem, que aquest nou model estigui en sintonia amb la crisi de civilització que vivim (de salut, cures, econòmica, ecològica i política)».

La lectura de l’entrevista ens convida a tenir una mirada àmplia més enllà de la pandèmia que ens absorveix el dia a dia, i a pensar de manera sistèmica, perquè en realitat la pandèmia i les seves conseqüències són un fidel reflex del model econòmic, social, polític i sanitari dels nostres temps.