Acte sobre Covid persistent: necessitats i perspectives

Etiquetes

COVID19, post-COVID19

ATENCIÓ: L’ENTRADA A LA SALA ES FARÀ PEL

CARRER SANT PERE MÉS ALT 59 BIS

La malaltia per COVID persistent, que afecta milers de persones, suposa un repte per als sistemes sanitaris. Ens trobem davant d’una nova realitat que no ha estat reconeguda i definida per l’OMS fins l’octubre del 2021 i sobre la qual planen grans incògnites. Com definir-la, quins són els millors abordatges? Persones afectades que s’estan organitzant participen en la caracterització de la malaltia i reivindiquen davant la societat i el sistema sanitari una resposta adequada a les seves necessitats.

De tot plegat en parlarem en un acte impulsat per Marea Blanca Catalunya, el FoCAP i els tres col·lectius de persones afectades que hi ha avui dia a Catalunya: Col·lectiu d’Afectades i Afectats persistents per la COVID-19, Mobilització Persistent de familiars i pacients de EM i CP i la Comissió COVID Persistent de la Plataforma per la defensa de la sanitat pública del Baix Vallès. A més de les seves intervencions comptarem amb les de les metgesses Espe Martín, Gemma Torrell i Anna Berenguera, implicades en la recerca de la malaltia i en l’atenció a les persones afectades.

Perquè la COVID persistent ens interpel·la a totes, i les persones afectades hi tenen molt a dir, s’exposaran diferents aspectes i visions amb l’objectiu de promoure el diàleg i avançar cap a un major reconeixement de la malaltia i una millor atenció sanitària.

L’acte tindrà lloc el dia 4 de febrer de 11 a 13 h. en els local que cedeix el Col·lectiu Ronda de Barcelona, carrer de Trafalgar, 50.S’hi pot participar de manera presencial o seguir-lo en streaming. Per a les dues modalitats, cal fer inscripció.

Buscant tenir cura de les professionals

Etiquetes

cures, malestar emocional, post-COVID19, reparació

Sallent. 8 de juliol. 9 del matí. A l’Espai Cultural La Fàbrica Vella, amb vistes  al Llobregat i a la muntanya de sal, una cinquantena de persones es reuneixen per compartir experiències i emocions, convocades pel FoCAP i pel Departament de Salut. El tema és l’atenció primària i l’objectiu, reparar el patiment de les professionals d’atenció primària. Per endavant 5 hores de treball amb les dinàmiques proposades per la Societat Catalana de Mediació en Salut amb els suggerents nomes de cercles d’escolta i entrevistes apreciatives. A les 14h en punt, les participants surten per la porta amb somriures a la cara, impressions positives i l’esperança que tot plegat vagi més enllà i serveixi per a què l’atenció primària, el sistema sanitari i la societat en general hi surtin guanyant.

Va ser la setena de les sessions de la proposta “Millorem la salut de les persones tenint cura de l’atenció primària” que han tingut lloc arreu del territori (Lleida, Salou, L’Hospitalet de Llobregat, Girona, Barcelona, Sabadell i Sallent) entre els mesos de juny i juliol. Vora 430 persones, entre professionals de tots el col·lectius de l’atenció primària i ciutadania, van assistir a aquestes sessions, que eren la primera fase del projecte que va néixer a iniciativa del FoCAP i que s’ha tirat endavant conjuntament amb el Departament de Salut. La constatació del patiment i malestar existent en les persones que treballen a l’atenció primària va ser la llavor i la Societat Catalana de Mediació en Salut hi ha posat la metodologia. 

Els resultats de les sessions són múltiples. Un dels més immediats va ser l’efecte directe sobre les participants. Com molts d’ells van expressar, el fet de trobar-se persones d’equips diferents i de totes les categories laborals i també ciutadania, treballar en grups o parelles amb persones desconegudes, compartir emocions i sentiments (alguns més difícils, d’altres més lluminosos), descarregar malestars i posar en comú experiències ja va tenir un efecte reparador que era l’objectiu principal del projecte. 

Com a producte final tangible, a cada sessió es va elaborar un núvol de paraules amb les fortaleses de l’atenció primària i els desitjos dels participants per a què l’atenció primària sigui més forta. Les principals fortaleses identificades són l’empatia i el treball en equip i els desitjos són més recursos, reconeixement per l’atenció primària i per als seus professionals i més temps. En aquest enllaç podeu consultar els núvols de cada territori. 

En aquesta primera fase també es va recollir allò que les participants senten que cal que passi per a  poder treballar millor, pensant en el seu dia a dia. A partir d’aquesta informació s’estructurarà la segona fase del projecte, que es durà a terme al Món Sant Benet el 13 d’octubre i a la qual assistiran persones seleccionades entre les participants de la primera fase. En aquesta jornada, també de 5 hores de durada, s’utilitzarà la metodologia del world cafè. Amb preguntes elaborades a partir de la informació recollida a la primera fase sobre les necessitats de les professionals d’atenció primària, es vol generar reflexió i propostes per a donar resposta a aquestes necessitats.

Comencem un projecte per a escoltar-nos i reparar l’atenció primaria

Etiquetes

malestar emocional, post-COVID19, reparació

En els propers dies es farà pública una proposta conjunta del FoCAP i el Departament de Salut en col·laboració amb la Societat Catalana de Mediació en Salut titulada Millorem la salut de les persones tenint cura de l’atenció primària, la primera fase del qual tindrà lloc durant el mes de juny. Volem explicar com ha nascut i per quins motius.

A la primavera del 2021, quan ja portàvem més d’un any de pandèmia, des del FoCAP vam pensar que calia fer alguna cosa davant el patiment existent entre les professionals d’atenció primària, un patiment que ve de lluny però que arran de la crisi de la COVID ha crescut. En aquell moment les professionals vivíem una gran sobrecàrrega amb agendes telefòniques interminables i la por a treure filtres a la consulta presencial. Ens preocupava també la pèrdua dels valors essencials de l’AP que percebíem. La manera com es va fer front a la pandèmia des de les institucions i com es va comunicar (o no comunicar) a la població la feina que s’estava fent a l’atenció primària van ser motiu de desassossec per a les professionals. Tot plegat va agreujar el patiment de les professionals i també el de la població, perquè l’un va unit a l’altre. A hores d’ara, aquest malestar segueix present perquè seguim passant-ho malament. Les condicions són adverses i la feina molta i massa sovint poc valorada. Però la població necessita l’atenció primària i els beneficis que dona a la salut i també a la sostenibilitat del sistema. I les professionals ens mereixem una oportunitat per a poder aturar-nos i recarregar energies.

La meva APS en temps de pandèmia (per Roser Marquet, metgessa de família i comunitat)

Etiquetes

COVID19, gestió sanitària, post-COVID19, pressupostos

_{Foto: Pol Rius. Diari de la Sanitat}

Recollim en aquest post un testimoni de com, durant la pandèmia, els equips es van organitzar més enllà de les poques directrius oficials que hi havia per continuar donant resposta a les necessitats en salut de les comunitats i pacients a qui atenien. Entenem que aquest testimoni és reflex d’allò que van viure i portar a terme moltes professionals i equips i que posa en valor la capacitat de prendre decisions en moments crítics, arrelades als diferents contextos geogràfics, socials i sanitaris, ben coneguts per cadascun dels equips. L’experiència de la resposta a la pandèmia, amb els seus encerts i desencerts, hauria d’inspirar formes de gestió i de presa de decisions més descentralitzades, amb major autonomia dels equips i una major confiança en el saber dels professionals i en el compromís que els vincula a les necessitats de les poblacions que atenen. Saber i compromís que en ocasions comporta «dir NO» a directrius allunyades de la realitat i desenfocades en la valoració de quina és la part del sistema que és més efectiva i eficient en cada situació.

“Diuen que els EAPs hem estat tancats durant la pandèmia. Potser en alguns llocs. Però no en altres. I la generalització ens ofèn. M’agradaria fer visible la tasca del meu EAP.

Per començar cal recordar que al començar la pandèmia a l’APS ja anàvem justos de recursos (un 16% del pressupost quan hauria de ser el 25). Ara estem a menys del 12%. Potser sembla que és fàcil fer tota la feina que hem de fer. Saben el SCS, els mitjans o la ciutadania quina o quanta és? No ho crec. De fet, l’APS és el lloc més complex de tot el sistema.

L’atenció primària, talaia privilegiada

Etiquetes

COVID19, post-COVID19

L’editorial “Hacia el fin de la excepcionalidad” que la revista AMF va publicar el 10 de gener de 2022 ha tingut probablement més impacte que qualsevol altre pronunciament que s’hagi fet des de l’atenció primària. La seva difusió va ser inicialment a través de les xarxes socials de les professionals, però aviat va fer el salt a la població general i d’allà als mitjans de comunicació generalistes (aquí, aquí) i entre els polítics. La seva proposta de canviar l’abordatge de la pandèmia de SARS-CoV2 va aixecar polseguera i va tenir ressò fins i tot més enllà de les fronteres (aquí i aquí).

Passades unes setmanes, veiem com algunes de les anàlisis fetes a l’editorial s’han confirmat. El conseller Argimon ha anunciat que es plantegen abandonar les quarantenes i el recompte diari de casos de cara al mes d’abril i la Societat Catalana de Pediatria demana que es deixin d’usar les mascaretes a les escoles i que es deixin de fer testos massius i de confinar els contactes escolars..

El sistema sanitari post COVID

Etiquetes

post-COVID19, pressupostos, privatització sanitària, Sistema públic de salut, sistema sanitari, tecnificació, tecnologia

Descarregar document en pdf

Entrada traducida al castellano. Descargar en pdf

S’està dibuixant l’escenari sanitari post COVID i, de moment, no sembla encaminat a donar resposta a les necessitats de la majoria de la població ni al reforçament de l’atenció primària (AP) i els sistemes públics de salut.

Provinents del Pla Europeu de Recuperació (Next Generation EU), dotat amb 750.000 milions d’euros, Espanya rebrà aproximadament 60.000 milions en transferències no reemborsables i uns 80.000 milions en préstecs. El pla presentat pel govern espanyol davant la UE referent a la gestió dels fons que rebrà inclou la Renovació i ampliació de les capacitats del Sistema Nacional de Salut, amb una dotació prevista de 1.069 milions d’euros, un 0,77% del total, que es destinaran a inversions. La gran part de les inversions (74%) es dedicaran a l’adquisició d’equips d’alta tecnologia en el Sistema Nacional de Salut. A part de les inversions, es plantegen cinc reformes: 1. Enfortiment de l’atenció primària de salut (APS); 2. Reforma del Sistema de Salut Pública; 3. Consolidació de la cohesió, l’equitat i la universalitat; 4. Reforç de les capacitats professionals i reducció de la temporalitat; i 5. Reforma de la regulació de medicaments i millora del seu accés. Cap d’aquestes reformes tenen assignat un finançament.

Segons l’anàlisi que fa la Federació d’Associacions per la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) la quantitat de fons destinada a sanitat estaria molt per sota del que hi dedicaran altres països, com Itàlia, que serà del 7,5% del seu pla de recuperació. Aquesta entitat considera que es desaprofita una ocasió única per enfortir el sistema públic de salut i reclama com a mínim un 5% dels 140.000 M d’euros anunciats, que serien 6.000 milions més.

Despertem-nos!

Etiquetes

post-COVID19

Publiquem una carta que ens ha fer arribar la sòcia Thaïs Clusa: ” Per la nostra salut: despertem-nos i despertem-los! “

Sóc metgessa de família d’un CAP a Barcelona i escric per fer veure una situació que està tristament amagada i que em temo que, com no canviï aviat, tindrà conseqüències greus.

Ara com ara l’atenció primària té la seva activitat assistencial presencial pràcticament aturada des de fa un any. S’entén que en els primers mesos de la pandèmia totes haguéssim d’actuar de la manera que ho vam fer; centrant-nos en l’atenció a la COVID mentre evitàvem el tancament dels ambulatoris (com es va suggerir en un principi).

Però a data d’avui a la majoria dels CAPs de Catalunya l´activitat assistencial presencial continua absolutament limitada amb la pèrdua de l’atenció habitual pel professional de referència (longitudinalitat) i el canvi a una telefònica o telemàtica. Tot això ja està comportant problemes de salut greus a la ciutadania; retards diagnòstics, iatrogènia o empitjorament en els paràmetres de salut general de la població en un context d’inequitat per al ciutadà, ja que cada CAP actua de manera diferent.

Estem aplicant el concepte de les cures inverses; invertim molta energia, recursos i temps en aspectes poc rellevants, en termes de salut, d’una sola malaltia en detriment de moltes altres tant o més greus que es diagnostiquen, es tracten, s’acompanyen i es curen des de l’atenció primària. Tot aquest canvi radical en la manera d’atendre la nostra població i d’entendre la professió, sempre a prop del malalt i a la capçalera del seu llit, produeix un desgast i un malestar emocional profund de les sanitàries.

El nostre patiment. Trobar l’escletxa

Etiquetes

COVID19, patiment emocional, post-COVID19, treball en equip

El nostre patiment. Trobar l’escletxa pdf Nuestro sufrimiento. Encontrar la rendija pdf

Con las palabras llegan las lágrimas. Lágrimas que se multiplican porque estaban dentro, contenidas y bien apretadas. Lágrimas que afloran porque nos identificamos plenamente con lo que escuchamos en aquella sala. Lágrimas que ahora las mascarillas nos permiten llorarlas con más facilidad. Medicinadefamiliaconvoz propia

La pandèmia (i la resposta social i sanitària que se li dóna) està provocant altes cotes de patiment en els i les professionals de tots els àmbits assistencials. Al llarg d’aquest temps han operat diversos factors causals de patiment, que han anat evolucionant i canviant. Durant els primers mesos va dominar el desconcert, la por a allò desconegut, la incertesa sobre la malaltia o el temor al contagi. Darrerament, podrien tenir més pes els elements de tipus estructural i organitzatiu del sistema sanitari i social, com són la insuficiència de recursos, la no preparació per a les següents onades, el canvi constant de criteris o la transformació del funcionament dels equips. L’impacte social i econòmic de la pandèmia sobre bona part de la població és un factor addicional de patiment per a molts de nosaltres. Les mesures de suport que han posat en marxa les diferents administracions no contraresten els efectes en l’atur o la pobresa. I sens dubte, hi compta el cansament físic i mental per treballar durant molt de temps amb altes demandes, sensació d’impotència i el fet de no veure el final del túnel a curt termini. L’atenció primària de salut (APS), com la part del sistema més sensible als canvis epidemiològics i com la part més feble del sistema sanitari, ha patit, està patint, d’una manera especial. 

En definitiva, tenim moltes raons per estar cansats i sentir-nos malament. Cal dir, però, que no tothom ho està vivint de la mateixa manera. Hi ha elements de caràcter personal que condicionen el grau de patiment, així com la capacitat de resistència o d’adaptació. 

El mes d’octubre, unes companyes del FoCAP vam portar a terme una trobada per parlar de tot això, acompanyades per una psicoanalista que ens va escoltar i dinamitzar la reunió. La conversa ens va permetre transitar juntes algunes de les experiències i emocions viscudes durant els mesos de la pandèmia. Ara ja fa quatre mesos d’aquella trobada i estem en un altre moment, tenim vivències i sentiments probablement diferents. Malgrat aquesta distància de temps, creiem d’interès compartir les reflexions perquè molts dels elements mantenen actualitat i ens remeten a una situació que, en definitiva, no és tan llunyana i la seva empremta encara és dins nostre.

En aquesta entrada compartim una síntesi del que es va parlar aquell dia, que de ben segur pot ser representatiu del que pensen i senten molts dels nostres companys. Hi trobareu una primera part que recull vivències i sentiments, i una segona part més analítica i propositiva.

Represa amb més longitudinalitat

Etiquetes

COVID19, longitudinalitat, post-COVID19, valors primaristes

La COVID-19 està posant contra les cordes l’atenció primària de salut (APS) i qüestionant el seu futur. De fet, però, la pandèmia en sí només hi té una part de culpa. La resta cal atribuir-la al dèficit estructural en equipaments i personal que s’arrossega des de fa anys, i a les mesures organitzatives dels equips que es prenen des del mes de març i que no s’han revertit. Tancament de CAP i consultoris, dràstica reducció de les vistes presencials, agendes úniques per tasques, pèrdua de professionals referents, i altres, són mesures que encara estan presents en molts centres. Professionals i ciutadania reclamem des de fa temps la tornada a la «normalitat», si més no, deixar enrere l’excepcionalitat que es va imposar els primers mesos de la pandèmia.

La realitat no és la mateixa en tot el territori, en alguns llocs les visites presencials s’han recuperat de manera raonable, però en d’altres encara és una assignatura pendent. Es diu que no tornarem a tenir el que teníem, que alguns canvis es quedaran per sempre. Probablement serà així després de la sacsejada pandèmica. Però, com ha de ser la «nova normalitat»? Sobre quines bases s’ha d’edificar? L’actual moment no deixa de ser una oportunitat per repensar i reconstruir l’APS, partint d’allò que ens diu l’evidència. No necessitem invents improvisats, només es tracta de portar a la pràctica el millor coneixement. Actualment hi ha formes d’organització diverses i això no és negatiu, mostra les particularitats de cada lloc, si bé no sempre responen als criteris que defineixen l’APS i a vegades es va cap a una atenció distant, despersonalitzada i dispensaritzada.

La situació és molt fràgil, el sistema trontolla, les necessitats de la població són molt altes i les professionals estan molt cansades. En aquest estat crític es precisen bones orientacions per sortir-ne amb èxit, és a dir, que l’APS representi el paper que li pertoca en el sistema i la societat. És un repte que emplaça els i les professionals, però de manera primordial les administracions públiques implicades.

Recentment, la Direcció assistencial d’atenció primària i a la comunitat de l’Institut Català de la Salut està presentant als equips d’atenció primària (EAP) un esborrany de document titulat Recuperem i enfortim l’Atenció Primària, recomanacions per a la represa. Aquest document aposta de manera decidida per «recuperar la presencialitat, la longitudinalitat i l’accessibilitat, per garantir i ampliar el contacte directe amb els nostres pacients, necessari per al diagnòstic i seguiment de problemes de salut, en un entorn de centres segurs i oberts». En l’apartat de propostes de millora es fa referència a aspectes assistencials, organitzatius, espais i tecnologia, professionals i ciutadania. El document marca objectius ben definits per a la recuperació de l’APS basats en l’accessibilitat, la longitudinalitat, la capacitat de resposta, la presencialitat, i la distribució de tasques dins de l’equip.

JORNADA DE DEBAT: RECUPEREM L’ATENCIÓ PRIMÀRIA (i 4)

Etiquetes

post-COVID19, propostes, valors primaristes

• 

• 

Continuem compartint el treball de reflexió que vam dur a terme professionals de l’Atenció Primària de Salut (APS), veïns i veïnes i persones dels moviments socials, durant en l’acte organitzat pel Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i La Capçalera el passat 1 de juliol . En aquesta trobada vam debatre i plantejar noves formes d’atendre a la població que s’emmarquessin dins dels valors primaristes i com recuperar-los després de la pandèmia.

La discussió es va organitzar en grups que es van formar al voltant de cadascuna de les dimensions o valors de l’APS: accessibilitat, longitudinalitat, integralitat i coordinació. A aquestes dimensions clàssiques es va afegir un concepte nou, la permeabilitat, entorn del qual també es va constituir un grup de discussió. 

En aquest escrit recollim un resum del treball dels grups. En la primera part vam compartir el resum del treball de reflexió entorn dels dos primers aspectes: la permeabilitat i l’accessibilitat; en la segona part, entorn de la longitudinalitat; en la tercera part, de la integralitat. En aquest quart i últim post tractarem de la coordinació.

5 COM RECUPERAR LA COORDINACIÓ

Concepte de coordinació: És una dimensió que fa referència ala relació harmònica entre els diferents nivells assistencials i els diferents professionals implicats en l’atenció d’una persona, és fonamental per assegurar la continuïtat de la cura i l’ús adequat dels recursos. Els professionals d’APS haurien de ser els responsables finals d’aquesta coordinació per a la seva polivalència, els seus coneixements científics i de la situació del pacient, i del seu context personal-familiar i comunitari.

La coordinació és un atribut i un valor de l’APS que topa amb el fet que el sistema sanitari no li reconeix aquesta funció i capacitat. Això limita i menyscaba l’exercici d’aquesta atribució i els seus resultats.

No hi ha coordinació possible sense poder, i a la primària li neguen el poder real de coordinar. No es pot coordinar de veritat perquè s’atorga a l’APS un lloc de subordinació dins del sistema sanitari. Quan no hi ha poder, el sistema situa la primària de la manera més propícia perquè es doni l’efecte secretària. Exemple del dia: El cardiòleg que en visita telemàtica deriva a una pacient des de casa seva a urgències de l’hospital, li diu a la pacient que truqui a la seva metgessa de capçalera perquè demani un trasllat del 061. Quan el sistema treu poder a l’APS, els seus professionals no són tractats com a iguals, les converses no es donen entre col·legues sinó entre superiors i subordinats, entre qui té el coneixement i qui no en sap.

De quina manera la pandèmia de COVID ha afectat la coordinació

Durant la pandèmia, s’ha accentuat aquest qüestionament de la funció de l’APS com a coordinadora i agent del pacient dins del sistema sanitari. Ha estat particularment flagrant el qüestionament que ha patit i està patint per part del servei d’emergències mèdiques (SEM) que reiteradament ha contravingut les indicacions de l’APS i ha negat els serveis que demanava. Tot i que les professionals de l’APS eren les persones que tenien el pacient al davant i sota la seva responsabilitat, i que a més tenien la millor informació per saber quina era l’atenció més indicada en cada cas.

L’atenció especialitzada també ha mantingut aquesta actitud de qüestionament de la tasca de l’APS anul·lant de forma unilateral, sense explicació i sense deixar constància a la història clínica, proves i primeres visites sol·licitades des de l’APS. Es valora positivament que els directors assistencials dels hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) hagin reconegut públicament que sense l’APS el col·lapse del sistema sanitari hagués estat assegurat.

Una dificultat perquè l’APS pugui exercir aquest paper de coordinadora de l’atenció al pacient és el desconeixement absolut que els altres actors sanitaris tenen del que fa i de les limitacions materials i de personal que té per fer les coses. Algunes de les limitacions són pròpies d’atendre el pacient en el seu context i no en el context hospitalari que el despulla de les seves condicions de vida i de la seva idiosincràsia. Intentar coordinar en aquest context és una cursa d’obstacles i un gran consumidor d’energia i alegria pels professionals.