El 061 i la fragmentació de l’atenció

Etiquetes

061, fragilitat, fragmentació, SEM

Fa 2 anys el SEM (Servei d’Emergències Mèdiques) anunciava la creació d’una taula d’atenció al pacient fràgil amb l’objectiu de donar atenció mèdica per via telefònica i de forma immediata per part de professionals de medicina i infermeria especialitzats en geriatria a través del 061. Actualment el servei encara és actiu i es continua anunciant com un gran “valor afegit a l’atenció sociosanitària de Catalunya”.

Més o menys en les mateixes dates ja vam denunciar en un post els perills i les contradiccions de la creació de nous serveis i iniciatives gestionats pel SEM i el 061 que, com en aquest cas, suposen una ingerència i una duplicitat de les funcions pròpies de l’Atenció Primària (AP) i posen en risc els seus valors essencials. Amb això, no només es manté una AP infrafinançada i infradotada sinó que el Catsalut desvia recursos a serveis que la debiliten i que, fins i tot, poden augmentar els costos pel sistema a llarg termini.       

Aquest tipus de serveis suposen una nova fragmentació de l’atenció sociosanitària i, per tant, una possibilitat de trencament de la continuïtat assistencial i la longitudinalitat de l’atenció en un grup poblacional que és especialment sensible als seus efectes. Com ja hem explicat moltes vegades, els beneficis d’aquests dos atributs propis de l’AP en la salut de les persones i l’eficiència del sistema és ben coneguda. 

La valoració adequada i centrada en les necessitats de la persona, sobretot en el cas de persones fràgils, requereix un coneixement acurat del context, la realitat i la història clínica del pacient i un abordatge biopsicosocial ampli que ha de ser realitzat des de l’AP i per les i els professionals de referència que coneixen el o la pacient. Aquesta valoració difícilment es pot fer per via telefònica i en una sola trucada i per un professional que, malgrat que estigui àmpliament qualificat, no coneix el o la pacient.

Si l’AP té problemes per donar una resposta suficient o adequada a una tasca o funció que li pertoca, no és acceptable que es destinin recursos cap a altres serveis o nivells assistencials perquè les assumeixin en comptes de reforçar i dotar a l’AP perquè pugui fer-ho en condicions. A això s’hi afegeix que, en aquest cas, el servei no només és oferit des del SEM sinó que compta amb la col·laboració i el suport de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia. Una vegada més, assistim a la creació d’un teòric “servei de suport a l’AP” on l’AP no hi és ni se l’espera. 

Tot plegat ens confirma que el Catsalut i el SEM continuen sense tenir clares quines són les atribucions i el paper de l’AP i continuen qüestionant la seva centralitat i importància dins del sistema.  

D’altra banda, és preocupant que dos anys després de la seva posada en marxa no disposem de cap avaluació sobre l’impacte d’aquesta iniciativa en la salut de la població o en l’eficiència del sistema més enllà dels números de persones i trucades ateses. Hem de començar a qüestionar al Catsalut si és admissible implantar mesures innovadores sense cap mena d’evidència que les sustenti i sense cap rendició de comptes.   

El que no és qüestionable, sinó tota una realitat, és que sense una AP forta que doni resposta i coordini  les demandes i necessitats de tota la població, la resta del sistema sanitari no funciona i aquest és un missatge que hauria de calar en els nostres dirigents. L’aparició contínua de nous dispositius no fa més que embolicar la troca i confondre a la població que ja no sap si ha de trucar al 061, anar al CUAP o consultar a les urgències de l’hospital, quan el que realment vol és ser atesa per la seva metgessa o infermera de referència, això sí, en el moment que ho necessita i no després d’haver fet un recorregut ineficient per part del sistema. Aquests nous serveis que apareixen, potser amb la intenció d’alleugerir a l’AP de la pressió assistencial que pateix, no són més que portes giratòries. Al cap i la fi la persona serà atesa abans o després pels seus professionals de referència. Estaria bé deixar d’innovar amb solucions que no han demostrat ser eficients ni pertinents i capgirar el sistema per invertir en AP dotant-la de recursos suficients per poder atendre a la població. Només cal tenir voluntat de fer-ho.