Què dirien els metges/ses de família que van aprovar les oposicions de l’ICS del 2018 si, al moment d’agafar plaça, els diguessin que aquesta està a l’hospital? Algú pot imaginar un metge/ssa especialista en Medicina Familiar i Comunitària que aprovi una oposició per anar a treballar a un hospital en lloc d’un CAP?
Doncs amb les infermeres que van aprovar les oposicions del 2018, especialistes en Infermeria Familiar i Comunitària via EIR o via excepcional, infermeres amb experiència i formació reconeguda a l’Atenció Primària (AP), han anat a treballar a l’hospital perquè a la primària no hi havia places.
És un menyspreu a aquestes infermeres que han aconseguit aprovar unes oposicions gens fàcils, i amb elles, a totes les infermeres que treballen a l’AP.
No s’ha valorat l’especialitat (totes les infermeres que porten temps treballant a AP han de ser considerades especialistes encara que no tinguin una titulació), l’experiència professional, la vinculació i la longitudinalitat que mantenen amb la ciutadania que atenen, el treball en equip.
Per part de l’ICS ens informen que un 50% d’aquestes infermeres, unes 150 aproximadament, han estat agraciades amb una comissió de serveis i poden continuar exercint la seva tasca professional a l’AP. Però, i les altres 150? Què passa amb elles? Han d’iniciar una nova etapa en un hospital?
No es posa en dubte la importància que té una infermera en una UCI o en una planta de traumatologia. Són imprescindibles. Però la mateixa importància té una infermera d’AP que valora i resol la major part de la demanda aguda que atén a la seva consulta, que fa el seguiment dels seus pacients amb patologia crònica, que ajuda en la deshabituació tabàquica dels seus pacients, que realitza el cribratge d’una persona amb pèrdua de memòria, que valora al domicili unes nafres per pressió,…
Tot el camp de coneixements que abasta una professió no s’aprèn a la universitat, ni en un mes de pràctiques, es necessita temps per adquirir tots aquests coneixements i competències. I no es tracta solament de tècniques sinó d’un ventall molt més ampli de sabers i pràctiques. Perquè són infermeres generalistes, no focals; que atenen i resolen infinitat de demandes a les seves consultes.
Ha costat molt arribar fins aquí. S’ha lluitat per l’especialitat per la via excepcional des del 2005. Any rere any s’ha demanat que un augment les places EIRs. Perquè l’especialitat és necessària a l’AP i s’ha posat en valor.
I la moneda de canvi és el menyspreu a aquestes infermeres que han aprovat les oposicions del 2018. Infermeres que estimen l’AP, que amb o sense titulació de l’especialitat, són infermeres familiars i comunitàries.
L’ICS ha plantejat erròniament l’oferta de places des dels seus departaments de recursos humans, direccions d’atenció Primària (DAP) i gerències. S’han prioritzat les places hospitalàries i ara no pot permetre que això acabi d’aquesta manera. No pot deixar marxar aquestes infermeres tan valuoses perquè és destrossar vocacions, equips i pacients. A més, en el cas de les metgesses que van obtenir plaça en les mateixes oposicions, una gran majoria van poder seguir al mateix centre. Aquest és un greuge comparatiu terrible.
Des del FoCAP demanem comissions de serveis per a totes aquestes infermeres que han aprovat l’oposició del 2018. Una oposició que les ha penalitzat, ja que de no haver aprovat, ara podrien acollir-se al procés d’estabilització i mantenir-se als seus llocs de treball.
L’ICS ha de cercar solucions el més aviat possible per acabar amb aquest malson, també per ser coherent amb allò que diu defensar i per recuperar la confiança de les seves professionals cap a una empresa que les defrauda dia sí, dia també.
Cal garantir que això no torni a passar en futures oposicions. Les infermeres d’atenció primària i comunitària són fonamentals i mereixen ser reconegudes i mantingudes en el seus llocs de treball.
_______________
Autoria de la foto: Ariadna Creus i Àngel García. Disponible a : https://www.flickr.com/photos/bancimatgesinfermer/31044382697
FoCAP 