Desvestint la primària: nova concessió de l’atenció domiciliària a Mutuam

Etiquetes

atenció domiciliària, fragmentació, MUTUAM

Des del FoCAP ja fa uns anys que alertàvem d’una necessària reflexió prèvia a la implantació de noves iniciatives per gestionar l’atenció domiciliària, les altes precoces i l’hospitalització a domicili. Sobretot perquè aquestes iniciatives tornaven a estar fora de l’Atenció Primària.

Ara per ara, la hospitalització a domicili sembla ser un pastís que atrau multiplicitat de candidats amb els quals repartir-la. No fa gaire, l’hospital Vall d’Hebron presentava el seu nou flamant servei i recentment el diari de la Sanitat feia el mateix divulgant el del Parc Sanitari Pere Virgili.

En les pròximes setmanes, un nou dispositiu, en aquest cas organitzat dintre del que s’anomenen equips d’atenció residencial (EAR), es desplegarà como a prova pilot de l’hospitalització domiciliària de MUTUAM. I ho farà a l’àmbit Metropolità Sud de la Regió Sanitària de Barcelona. Crida l’atenció que després de les experiències prèvies de MUTUAM amb l’atenció residencial durant la pandèmia, on van desaparèixer i van ser els professionals de l’AP els qui van assumir la cura de les persones institucionalitzades, ara se’ls ampliïn les seves competències dintre de l’àmbit de l’atenció domiciliària. Crida també l’atenció que aquesta assignació hagi estat a dit i sense concurs previ.

El 061 i la fragmentació de l’atenció

Etiquetes

061, fragilitat, fragmentació, SEM

Fa 2 anys el SEM (Servei d’Emergències Mèdiques) anunciava la creació d’una taula d’atenció al pacient fràgil amb l’objectiu de donar atenció mèdica per via telefònica i de forma immediata per part de professionals de medicina i infermeria especialitzats en geriatria a través del 061. Actualment el servei encara és actiu i es continua anunciant com un gran “valor afegit a l’atenció sociosanitària de Catalunya”.

Més o menys en les mateixes dates ja vam denunciar en un post els perills i les contradiccions de la creació de nous serveis i iniciatives gestionats pel SEM i el 061 que, com en aquest cas, suposen una ingerència i una duplicitat de les funcions pròpies de l’Atenció Primària (AP) i posen en risc els seus valors essencials. Amb això, no només es manté una AP infrafinançada i infradotada sinó que el Catsalut desvia recursos a serveis que la debiliten i que, fins i tot, poden augmentar els costos pel sistema a llarg termini.       

Atenció des-integrada

Etiquetes

Barbara Starfield, fragmentació, integració, model sanitari

Descarregar document en pdf         Entrada traducida al castellano. Descargar documento en pdf

Com s’esdevé a la major part de països desenvolupats, Catalunya està davant d’un gran repte que requereix respostes diligents, pragmàtiques, transformadores i consensuades per part dels sistemes social i sanitari. Efectivament, ens trobem davant de l’eclosió epidemiològica i demogràfica d’un grup de persones vulnerables, sovint amb dependència i amb problemes de salut crònics, algunes de les quals amb necessitats complexes d’atenció i necessitats pal·liatives (Busse et al, 2010).

Per una banda, els canvis i el creixement de l’ús i freqüentació dels serveis d’atenció primària no han anat acompanyats d’una adaptació del desenvolupament professional i d’una estratègia de formació específica. Per altra, l’“hospitalocentrisme” no és una característica única del sistema sanitari català. La majoria de països desenvolupats dissenyen la seva organització sanitària al voltant dels hospitals, siguin de primer, segon o tercer nivell; però la diferència principal és la dotació econòmica que s’assigna a l’atenció primària.

Els referents emocionals, entre el risc i l’oportunitat

Etiquetes

equips d'atenció primària, fragmentació, malestar emocional, nous perfils professionals

_{Il·lustració: Begoña R.M.}

Fa uns mesos, en aquesta entrada, expressàvem els nostres dubtes respecte a l’oportunitat i l’efectivitat de la introducció dels dits referents emocionals en els equips d’atenció primària (EAP).

Passat ja algun temps des de la seva incorporació hem recollit l’opinió basada en algunes experiències per poder-hi seguir reflexionant. Cal dir que de moment s’observa una total heterogeneïtat quant al perfil acadèmic de les persones contractades, la seva vinculació amb l’EAP i el tipus de tasques que han decidit desenvolupar. Sense directrius que els orientin, cada referent fa el que millor pot i sap.

Es pot considerar que aquests primers mesos són una fase de contacte i coneixement de l’entorn sanitari i comunitari en el qual treballen, doncs, en general, desconeixen la realitat i no parteixen de formació específica ni experiència. Per tant, s’han de familiaritzar amb l’e-cap, entendre la dinàmica dels equips, identificar necessitats de suport als sanitaris, conèixer què s’ha fet o s’està fent en els diversos programes i activitats comunitàries, entrar en contacte amb els agents i els actius socials, etc.

La FAVB reclama millorar l’AP a Barcelona

Etiquetes

accessibilitat, atenció telemàtica, ciutadania, fragmentació, participació ciutadana, pressupost

La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) ha presentat Set mesures immediates per millorar l’Atenció Primària a Barcelona davant del desmantellament i la pèrdua de prestigi del sistema sanitari públic. En la declaració es parla de revertir el fraccionament de serveis, de l’atenció a les residències, la presencialitat, l’atenció comunitària, la relació personal, els espais físics adequats, la participació ciutadana…

Compartim totes les demandes, que incideixen en els actuals punts febles de l’atenció primària (AP), i que estan amenaçant la seva pervivència i, per tant, la salut i la vida de la població. Gràcies, companyes de la comissió de salut de la FAVB per la vostra feina i per estar al costat de les professionals en uns moments tan complicats per nosaltres.

Les set mesures són:

Augment del pressupost

S’ha d’augmentar el pressupost destinat a sanitat, sobretot a l’Atenció Primària, amb un mínim del 25% del total que s’ha de dedicar a les activitats que li són pròpies, a l’atenció propera de la comunitat. Aquest pressupost l’ha d’acompanyar un pla d’enfortiment i consolidació de l’AP amb criteris integradors per tal de poder revertir al màxim el fraccionament de serveis.

Nous perfils professionals per l’Atenció Primària de Salut (3). Nutricionistes a l’atenció primària?

Etiquetes

condicionants socials, equips d'atenció primària, fragmentació, nous perfils professionals, nutricionistes

Il·lustració: Begoña R.M.

El 21 d’abril del 2021 es va presentar el Pla d’enfortiment i transformació de l’Atenció Primària per part del CatSalut. Entre altres intervencions es preveu incorporar diferents perfils professionals com els/les nutricionistes. Segons el cronograma previst el Pla haurà d’estar consolidat a finals del 2022. Comença, doncs, el compte enrere! De moment, però, encara no hi ha cap programa elaborat que detalli els objectius, les funcions i la suposada vinculació de les nutricionistes als equips d’atenció primària (EAP).

Tal com vam comentar en aquesta introducció , la nova figura ens suscita uns interrogants que aquí intentem respondre des del marc conceptual primarista i amb la voluntat de fer aportacions per al benefici de la població i per a la mateixa atenció primària de salut (APS).

Nous perfils professionals per l’Atenció Primària de Salut (2): els referents de benestar emocional

Etiquetes

condicionants socials, equips d'atenció primària, fragmentació, malestar emocional, nous perfils professionals

Il·lustració: Begoña R.M.

La introducció dels referents de benestar emocional a l’atenció primària de salut (APS) ja és una realitat, impulsada pel Departament de Salut i desenvolupada en el Programa de benestar emocional i salut comunitària a l’atenció primària de salut i comunitària.

El programa dona resposta a l’interrogant que planejava fa temps entorn la demanda de psicòlegs a l’APS, i es vertebra entorn d’uns eixos:

• S’opta per la introducció d’un nou perfil professional amb integració orgànica i funcional en els equips d’atenció primària (EAP) i coordinats amb els serveis especialitzats en salut mental. S’anomenen «referents de benestar emocional comunitari».
• El nou perfil requereix una titulació universitària superior en ciències de la salut. Tot i que es considera idònia la formació en el grau de Psicologia, o el màster de Psicologia General Sanitària, no tenen per què ser psicòlegs i poden contractar-se altres perfils professionals.
• El camp d’actuació serà la comunitat, i no faran atenció individual. Fonamentalment, faran activitats grupals tant en espais comunitaris com en els CAPs.
• Desenvoluparan tasques de promoció i prevenció en salut emocional, adreçades als col·lectius més vulnerats per la pandèmia i per les condicions socials i econòmiques.
• S’entén la salut en totes les seves dimensions i l’APS com a l’eix des d’on s’articulen les principals actuacions.

Compartim bastants dels elements que conté el document, però, tal com vam comentar en aquesta introducció, la nova figura ens suscita uns interrogants que aquí intentem respondre des del marc conceptual que hem desenvolupat en anteriors documents sobre l’abordatge de la salut emocional i el trastorn mental a l’APS (1, 2) i amb la voluntat de fer aportacions per al benefici de la població i per a la mateixa APS.

Nous perfils professionals per l’Atenció Primària de Salut

Etiquetes

equips d'atenció primària, fragmentació, nous perfils professionals

Il·lustració: Begoña Revillas Martínez

Quan un arbre té el tronc molt feble i malmès no hauríem de carregar les branques perquè el pes de les mateixes podria provocar el seu trencament. Cal reforçar el tronc abans d’augmentar el pes de les branques. Això és el que pot passar a l’Atenció Primària (AP) si en comptes de reforçar el que és cabdal, administratius, infermeres i metgesses que són els únics professionals que poden donar atenció integral i longitudinal a tota la població, comencem a incloure en els Equips d’Atenció Primària (EAP) nous perfils professionals.

Cal, per tant, en primer lloc, garantir i reforçar l’estructura i els perfils troncals, i cal també valorar el que aporta cada un dels nous perfils a la comunitat, als pacients i als professionals d’AP. Sobretot atès que es tracta d’incorporacions i programes molt nous amb molt poca experiència i quasi nul·la evidència.

La Conselleria de Salut anuncia, i ja ha iniciat, la incorporació de nous perfils professionals als EAP. En concret, tenen intenció d’incloure: referents de benestar emocional (sense funcions clíniques i d’atenció individual), nutricionistes i fisioterapeutes.