Etiquetes
atenció domiciliària, competències, consulta, equip d'atenció primària, longitudinalitat, metge de capçalera, organització, urgència
L’atenció domiciliària, pròpia de l’Atenció Primària, ha estat tema de debat en diverses ocasions en aquest blog. Us convidem a seguir una conversa en què hi han participat diferents metges i metgesses de família, de diferents edats, diferents entorns de treball (rural, semirural, urbà) i amb diferents experiències en l’atenció domiciliària urgent i no urgent i en l’organització de l’EAP per abordar-la. A propòsit del següent cas, se segueixen interessants reflexions al voltant d’aquest tema.
El cas
Avisen al 061 per marejos i malestar general a les 9.30 h del matí. (Desconec el motiu de per què no es passa el domi al seu CAP). El 061 arriba i es troba una dona de 43 anys, el seu marit, i el seu fill de 9 anys. La dona té un càncer de mama (diagnosticat el 2014) metastàtic (retroperitoneal, ossi, pulmonar, hepàtic), i és portadora d’un catèter doble jota per insuficiència renal obstructiva. Va rebre la seva última dosi de quimioteràpia 3 dies abans i la van enviar a domicili amb perspectiva de valorar un altre tractament. La dona està hipotensa i comença a agitar-se, ulls en blanc (s’està morint). Els companys del 061 intenten remuntar les tensions amb sèrum fisiològic (no remunta). La metgessa del 061 (és metgessa de família) parla en un racó amb el marit i li diu: s’està morint. El marit li pregunta que com pot ser que s’estigui morint si va fer quimio fa 3 dies i li van dir que mirarien de fer un altre tractament. El nen crida, mare no te’n vagis. La metgessa del 061 li planteja al marit iniciar sedació. Truca al CAP de referència i parla amb el metge referent per deixar lligat el domicili en un marge prudent d’hores i aquest li respon que fins a les 13 h no pot sortir a fer domis, que té consulta i que passarà a partir d’aquella hora si pot (la metgessa del 061 li diu que s’està morint, que la situació requereix suport en un temps curt). La metgessa del 061 marxa a les 10.30 h i deixa la dona confortable. La dona mor a les 11 h. El metge referent passa a les 12 h per l’avís d’èxitus.
El CAP en qüestió és destacat en les reunions del territori pels seus bons resultats en consecució dels objectius de contracte CatSalut, EQA (Estàndard de Qualitat Assistencial) i IQPF (Indicadors de Qualitat en Prescripció Farmacèutica).
Llegeix el cas i el fil de conversa a: Converses al voltant de l’atenció domiciliària urgent
FoCAP 
cgtcostaponent said:
Reblogged this on CGT Atenció Primària Costa de Ponent and commented:
Apassionant conversa al voltant d’una situació produïda a l’Atenció Primària, una Atenció Primària retallada, gestionada i esmicolada “per companyes”, amb una visió únicament estalviadora per aconseguir ves a saber quins “èxits professionals”.
Ja n’hi ha prou d’adaptar-nos a la precarietat! Continuem lluitant per enfortir l’ATENCIÓ PRIMÀRIA!
M. Teresa said:
Es un goig q hi hagi una metgesa amb aquesta professionalitat i sensibilitat.
Roser said:
Són metgessa rural. Habitualment, estic amb l’infermer i l’administratiu. Tenim l’agenda plena de visites. I hem d’atendre tothom que ve sense visita programada, les dites “urgències”, que gairebé mai ho són. També hem d’atendre les demandes d’atenció fora del consultori, previstes o imprevistes.
Aquí no hi ha rodes ni consulta de triatge: ens toca tot.
En cas d’urgència fora del consultori (una persona jove en estat terminal, ho és) no tenim cap dubte: l’infermer i jo agafem els “trastos” i marxem deixant l’administratiu que vagi explicant a les persones programades que hem hagut de sortir per atendre una persona que s’està morint. I que les reprogrami.
En la nostra experiència, tothom ho enten. A algunes persones la situació les incomoda, es clar. Peró tothom enten que atendre algú que s’està morint passa per sobre de qualsevol altra tema.
La sinceritat amb que l’administratiu explica la situació (sense trencar el secret) fa que les persones l’acceptin. I que entengin que, si en alguna ocasió ho necessiten, també ho farem per ells.
De fet, quan els pacients a qui deixem d’atendre coneixen el motiu pel qual hem hagut de marxar reaccionen de forma solidaria.
Hem de confiar en les persones. Sovint ens movem per prejudicis.
Retroenllaç: 2018, un any per a l’esperança a l’atenció primària | FoCAP