Etiquetes
atenció domiciliària, atenció especialitzada, atenció primària de salut, cronicitat, efectivitat, pacients complexos
Després de la calma de l’estiu arriba la tardor i surten com bolets diferents “innovacions” per solucionar els problemes que viu l’atenció primària (AP). Arreu neixen noves unitats de cronicitat i d’atenció domiciliària (AD): professionals d’infermeria i medicina que faran tota l’AD de la resta de l’equip. Sense sorgir d’una necessitat de l’equip o de la població. Ara està de moda la cronicitat, per a la qual posen en marxa nous serveis (unitats d’AD, unitats de crònics, hospitalització a domicili) amb la dedicació de múltiples professionals sense un contingent propi (gestores de casos, geriatres, infermeres i metgesses especialitzades ).
Fa pocs dies des del FoCAP dèiem en L’invent de la cronicitat.pdf que el pla de cronicitat de Catalunya “no ha aportat major coherència, ni major equitat, ni més agilitat. Al contrari, sovint ha fragmentat l’atenció (unitats i referents per a cada malaltia), ha difuminat les responsabilitats entre les diferents figures que intervenen (metgessa i infermera de capçalera, gestores de casos, equips de suport) i ha traspassat protagonisme i recursos als hospitals”, per exemple els nous equips de suport integral a la complexitat (ESIC).
Recentment ha aparegut una nova revisió sistemàtica “Effectiveness of Intensive Primary Care Interventions: A Systematic Review”, que compara diferents models de proveir atenció a persones grans fràgils, i arriba a aquesta mateixa conclusió. No hi ha un sistema d’atenció a les persones fràgils que sigui superior a la resta, ni en disminuir el nombre d’hospitalitzacions o urgències, ni en augmentar la supervivència en millors condicions. Els plans que s’han portat a terme basats en la incorporació d’equips especialitzats no han ofert millors resultats que l’atenció primària habitual.