Etiquetes

, , , ,

Declaració de Marea blanca de Catalunya sobre l’Atenció Domiciliària:

Amb aquesta declaració Marea Blanca demana que l’atenció domiciliària sigui realitzada pels professionals de capçalera i reclama els recursos necessaris per fer-ho possible.

“L’atenció domiciliària (AD) és un servei que garanteix l’atenció continuada a totes aquelles persones que no poden accedir al centre de salut, en un moment de la seva vida. L’objectiu és proporcionar cures de qualitat allà on es troba el pacient. I és en el domicili d’aquestes persones que no poden o tenen dificultats per traslladar-se al centre de salut, on se soluciona la major part dels problemes que els afecten. Aquests poden ser per malaltia crònica o problemes de salut aguts, també per dificultats socials que afectin al pacient i/o la seva família.

L’AD forma part de les tasques de l’equip d’atenció primària (EAP) i és una de les seves activitats prioritàries.  Els professionals dels EAPs, cada metgessa, infermera o treballadora social, han tingut durant anys una relació amb els seus pacients que ha generat confiança i  un profund coneixement de les seves necessitats individuals, familiars i socials. Per tant, són les qui estan en millor posició per acompanyar i valorar les intervencions més adequades en els moments que les persones es troben malaltes, fràgils i dependents. L’atenció ha de seguir al pacient, reafirmant l’atenció longitudinal al llarg de la vida per part dels seus professionals de referència, característica fonamental d’una Atenció Primària de Salut (APS) forta i de qualitat.

De manera progressiva, en el marc de l’Institut Català de Salut (Regió Sanitària Metropolitana Nord, Barcelona i altres), s’està implantant un  model diferent de fer l’atenció domiciliària a la qual, com és lògic, es destinen una sèrie de recursos. Consisteix en equips de professionals específics que substitueixen els professionals de referència quan  les persones no es poden desplaçar al Centre d’Atenció Primària (CAP). També s’estan implantant nous equips d’atenció domiciliària, anomenats Equips de Suport Integral a la Cronicitat (ESIC) que s’encarregaran de certs malalts amb patologies concretes.

Estem davant uns canvis que, sense haver demostrat millors resultats, suposaran moltes pèrdues per als malalts i representa un pas més en la destrucció de l’APS. L’afebliment del primer nivell assistencial comporta un important risc per a la supervivència del Sistema Públic de Salut que no pot plantejar-se sense una APS forta. En la mesura que es creen noves unitats amb funcions parcials es trenca la relació de confiança entre els pacients i el seus professionals i s’obre la porta a una possible externalització del servei a proveïdors no ICS, amb o sense ànim de lucre.

Marea Blanca reclama:

  1. Aturar la creació de nous subequips d’atenció domiciliària dins dels EAPs i es reverteixin els que ja hi ha en marxa destinant els recursos als equips d’atenció primària existents
  2. Que les metgesses, infermeres i treballadores socials de referència es facin càrrec de l’atenció a domicili dels seus pacients. L’atenció longitudinal ha de formar part de la cartera de serveis de l’equip
  3. Estabilitzar les plantilles dels EAP i reduir sensiblement la precarietat del seu personal, condicions per poder oferir atenció amb caràcter continuat i longitudinal.
  4. Dotar els EAP de personal i recursos suficients per fer totes les seves tasques, inclosa l’atenció domiciliària i incentivar econòmicament la longitudinalitat
  5. Que els professionals o equips que donin suport als EAP ho facin a petició d’aquests i de manera coordinada amb ells
  6. Facilitar la formació dels professionals necessària per a les tasques que han d’assumir i es dotin de mecanismes de suport d’altres serveis quan es precisin
  7. Recuperar el pressupost dels EAPs i la dotació de professionals als nivells de 2010, previs a les retallades

I animem a la ciutadania que sigui activa en la reclamació dels seus drets i de la qualitat assistencial, i demani sempre ser atesa pel «seu» metge, el «seu» infermer i la «seva» treballadora social”.