Etiquetes
atenció comunitària, atenció primària de salut, professionals, salut mental, Sistema públic de salut
L’Associació Catalana de Professionals de Salut Mental i la Fundació Congrés Català de Salut Mental organitzen la seva 11a Jornada Xarxa a Debat enguany amb la participació de Salut Mental Catalunya, l’associació Obertament, la Federació Catalana d’Entitats de Salut Mental en primera persona (Veus) i el Focap.
El concepte de salut mental comunitària ha sofert una gradual difuminació del seu significat des que Erich Lindemann (1944) amb el seu enfocament d’intervenció en crisi i Gerard Caplan, amb els seus Principis de psiquiatria comunitària (1964), van establir les bases ideològiques de la intervenció en salut mental des d’una perspectiva comunitària.
Les dificultats que la Reforma psiquiàtrica va trobar per al seu desenvolupament en les dècades dels vuitanta i els noranta, i les crisis socials viscudes des de 2007, han afavorit el ressorgiment de pràctiques i polítiques més controladores del malestar en la salut mental de les poblacions. El biaix reduccionista cap a una orientació biomèdica, amb l’hospital com eix central de la cura i el tractament, ha tornat a guanyar terreny. Allò “comunitari” ha passat a ser incorporat per aquest sistema associant-lo únicament a les praxis de les disciplines més socials o les realitzades “fora del despatx”, desvirtuant i neutralitzant així el potencial crític i subversiu que una perspectiva comunitària podria aportar a tots els agents i disciplines que intervenen en el camp de la salut mental.
Això no obstant, els moviments en primera persona i la irrupció del discurs dels drets humans en Salut Mental, han revitalitzat un qüestionament de les praxis en Salut Mental. Tot això, en el context del pensament crític que els moviments feministes han aportat amb la discriminació de gènere, està contribuint a revelar els mecanismes de control i domini menys visibles al nostre camp.
S’obre així una oportunitat per a revisar un enfocament que consideri els problemes de salut mental com el resultat de múltiples factors. Que pugui integrar adequadament les ajudes més eficaces per a alleujar el sofriment individual amb l’anàlisi crítica dels factors socials i relacionals que contribueixen a la seva existència i que el mateix sofriment denuncia. Un enfocament que atorgui una fonamental importància a la prevenció i respecte als drets, i consideri l’emancipació de les persones el seu principal objectiu.
De tot això en parlarem el dia 26 de gener de 2024 al Col·legi de metges de Barcelona
Podeu inscriure-us aquí.
FoCAP 