Lamentem profundament la mort del Pep Martí, ahir 17 d’abril. En primer lloc, volem fer arribar el nostre sentit condol a la seva família i amistats íntimes.

En Pep va ser soci fundador del FoCAP. Ell, traumatòleg de formació i de pràctica clínica, era un ferm defensor de l’atenció primària i així ho va manifestar quan es va presentar en la comissió gestora del FoCAP, el 2009, al carrer Portaferrissa. El podem veure en la foto, juntament amb altres socis fundadors, en l’acte de constitució que es va celebrar en el CCCB el 3 de juny del 2010.

Treballador incansable, va completar la seva trajectòria professional amb la direcció assistencial de l’Hospital de la Vall d’Hebrón, en el que va treballar durant 45 anys, i va participar també en altres organismes com el Consorci Sanitari de Barcelona, o com a Delegat de Serveis de Sanitat i Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. Entrar en el món de la gestió li va permetre conèixer el sistema des de dins, però no es va deixar seduir pels despatxos. En una entrevista al Diari de la Sanitat, del que n’era mecenes, deia: El món de la gestió és molt més cruel que el de l’assistència mèdica, que és molt més agraït. Pots solucionar el problema d’una persona, en canvi en la gestió no veus mai els resultats nets del que t’has plantejat fer.

La  jubilació li va permetre dedicar-se de ple a la política sanitària i a l’activisme. Des de la política en sentit ampli, va formar part de la direcció del Centre d’Anàlisis i Programes Sanitaris (CAPS) des del qual s’han tractat temes de transcendència per a les polítiques socials i sanitàries, com són el gènere i la salut o el medi ambient. I en sentit estricte, es va implicar en el projecte Guanyem Barcelona i posteriorment es va comprometre amb En Comú Podem.

En el món de l’activisme sanitari el Pep ha estat una figura cabdal. Va impulsar la creació de la Plataforma pel Dret a la Salut i després de la Marea Blanca de Catalunya, en la que no ha deixat de participar fins l’últim moment. Sovint deia «Hem de passar de la indignació a l’acció», i així, sempre amb l’objectiu d’un Sistema Públic de Salut universal, equitatiu i primarista,  te’l trobaves als actes i manifestacions.

En Pep era dels que actuava i pensava. Sempre tenia alguna proposta per fer, algun document per debatre o algun article per publicar. Només dos dies abans de la seva mort, compartíem el curs organitzat pel CAPS sobre la Participació en la governança del sistema públic de salut. No li costava parlar de la mort, ho feia sempre de manera serena En la seva intervenció sobre la Salut Planetària va dir que en un text literari se li preguntava a Déu perquè havia creat la mort, i aquest va respondre que no havia sigut ell, sinó els humans, perquè la mort no existeix, és un trànsit que porta a altres formes de vida, que en realitat seguim vivint en els pensaments dels qui ens han estimat.

Doncs això, Pep, et trobarem a faltar però seguiràs viu en la nostra memòria, en el nostre record i en tot allò que ens deixes.