Etiquetes

, , , , , , , ,

Photo by Joshua Miranda on Pexels.com

Les direccions dels Centres d’Atenció Primària (CAP) de Barcelona Ciutat de l’Institut Català de la Salut han rebut la consigna, des de la Gerència Territorial, de no fer cap contractació que no estigui en relació a permisos de maternitat/paternitat, prestació per risc d’embaràs o reduccions de jornada per conciliació a partir de l’1 de juny d’enguany i sense informar de la durada d’aquesta mesura. 

Aquesta consigna ha estat donada, no només a l’ICS, sinó a tots els proveïdors de salut del territori, tant a l’atenció primària com a l’hospitalària. 

Que no es cobreixin les vacances de metgesses i infermeres als CAP malauradament no és res nou; sí que ho és amb el personal administratiu. Ja fa uns quants anys, massa, que a l’estiu canvia l’organització dels professionals i les agendes durant aquests mesos per poder donar la mínima atenció a la població. L’argument que se sostenia per fer-ho era que no es trobaven professionals, ni de medicina ni d’infermeria. Per tant, aquesta informació no hauria de ser notícia. La notícia ve quan, tenint professionals disponibles, aquests no es contracten per la manca  d’aprovació dels  pressupostos, segons argumenta l’ICS. Una justificació econòmica sorprenent si tenim en compte que el Parlament de Catalunya no va aprovar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per als exercicis de 2013, 2016, 2018, 2019, 2021 i 2024, i per tant es van prorrogar els pressupostos dels anys anteriors. Des de les gerències i el Departament no ha existit mai una planificació alternativa tot i saber que les necessitats dels equips són les mateixes cada any? Ara, doncs, trobem infermeres i metgesses, amb contractes aparaulats amb un equip, que no podran fer-se efectius, i d’altres professionals amb contractes eventuals que no seran renovats. Plou sobre mullat. 

El febrer del 2023, en una nota de premsa, el conseller de Salut Manel Balcells anunciava un increment de l’11,7% en el pressupost de Salut i el titllava d’“els pressupostos de la transformació”. Pel que fa a l’Atenció Primària (AP) deia que les actuacions més destacades d’aquest augment del pressupost anirien encaminades al desplegament de la nova cartera de serveis, amb la incorporació de nous rols i nous perfils professionals: fisioterapeutes i higienistes dentals, a banda dels que ja s’havien incorporat amb antelació, com les referents de benestar emocional (REBEC) i les nutricionistes. Aquest pla de transformació tenia també com a objectiu principal millorar l’accessibilitat de la població als CAP. Sota aquesta premisa les professionals podien rebre uns diners en jornada complementària si acceptaven treballar amb un escreix de contingent o feien més hores per a millorar l’accessibilitat. És incomprensible un canvi de posicionament tan radical sense explicacions ni rendició de comptes, a menys que la voluntat d’aquesta mesura inicial no fos mai una millora de la situació de l’AP. 

La imprudència en prendre decisions i la implantació de múltiples suposades innovacions sense cap base que les avali per part d’aquesta i d’altres conselleries en relació a l’atenció primària no té límit. En seria un exemple la incorporació de noves figures i rols professionals dels Equips d’Atenció Primària (EAP), a les quals no s’ha avaluat ni exigit indicadors de la mateixa manera que es fa amb les metgesses i infermeres, i sense que s’hagi informat en cap moment ni a la població ni als equips dels beneficis que suposen per la salut de la població, en el suposat cas que així sigui. L’avaluació de la incorporació d’aquests nous professionals en altres països no apunta en aquesta direcció. Aquesta decisió ha anat en detriment de la contractació de metgesses, infermeres, administratives i treballadores socials de les quals sí que hi ha evidència que milloren resultats i disminueixen les desigualtats en salut de la població. La incorporació de canvis organitzatius en els EAP que verticalitzen, segreguen l’atenció en determinats grups de pacients, com serien els pacients domiciliaris o bé els pacients amb complexitat, trenquen els beneficis de la longitudinalitat i generen iniquitats amb la resta de pacients atesos, i desplacen professionals tant d’infermeria com de medicina de les consultes, minvant el gruix del equips. La incommensurable creació de càrrecs intermedis i el compromís d’aplicar un III Acord que va provocar les vagues de molts professionals durant mesos, i als quals va menystenir de manera escandalosa la conselleria de Salut, serien altres exemples de decisions que  possiblement ens han portat fins aquí. Un cop més es constata que el III Acord no resol els problemes ni aborda les necessitats de l’AP i els seus professionals. 

Les retallades en serveis i personal sanitari essencials segueixen d’una manera encoberta. Més encara a l’Atenció Primària. Com s’analitzava aquí, amb dades a nivell estatal, la tendència continua essent, contra tot criteri d’eficiència, engruixir l’atenció hospitalària i urgent. Amb varis processos d’estabilització de professionals oberts i pendents de resoldre, no sembla que preocupi el fet de deixar a metgesses i infermeres sense feina ni a pacients desatesos quan les seves professionals estiguin absents per qualsevol causa (incapacitat laboral, vacances…). Aquesta situació modifica la dinàmica de l’AP i aboca els EAP a deixar l’activitat programada i de seguiment per realitzar una atenció no programada i principalment aguda. Aquest canvi aparentment banal, va en detriment dels seus atributs (visió generalista i longitudinalitat) i de la contribució a la millora de la salut de la població, però també en detriment de tots aquells serveis amb qui es comunica i coordina (CUAPs, urgències hospitalàries, etc.), que rebran consultes que haurien de ser resoltes a l’AP. Amb aquesta mesura, com s’assegurarà l’atenció als pacients a les residències? Quant de temps tardaran els equips en recuperar l’activitat programada després d’aquesta consigna estival? En aquesta mateixa línia, també arriben rumors des de les gerències i direccions que plantegen reorganitzar l’activitat domiciliària a dins dels CAPs fent un traspàs d’aquesta funció (competència de les professionals dels equips d’atenció primària) al servei d’Atenció Continuada Domiciliària (ACD) de la ciutat de Barcelona. Si això passés, suposaria impactar, un cop més, en l’atenció longitudinal que mereixen totes les persones ateses a AP.  

Els professionals de l’AP portem molts anys treballant en situació precària. De fet, des de l’any 2005 no s’han augmentat les places de metgesses i infermeres en els diferents  EAPs. Ben al contrari, les condicions laborals han empitjorat i l’habitual és que els equips treballin sense la cobertura completa  de la plantilla per la manca de substitució de les absències (per IT, jubilacions, reduccions, etc). Així i tot, hem lluitat per tal que no es veiés afectada l’atenció a la població. Però, no ens enganyem, no es pot tensar tant la corda perquè aquesta es trenca. Els esforços per augmentar la cartera de serveis, per donar una continuïtat en l’assistència, per augmentar la resolució de l’AP, per formar amb excel·lència futures metgesses i infermeres especialistes sembla que ara perilla, i això, ens entristeix enormement. L’ordre de no fer contractacions  ha estat un fort cop per a la moral de les treballadores. La impotència que ha generat, el menysteniment com a professionals i la violència institucional que suposa envers les treballadores assistencials no fa més que incrementar la decepció i creixent desafecció d’aquestes respecte les gerències i càrrecs polítics. Un allunyament cada vegada més irresoluble. 

La impunitat amb què actua el Catsalut, sense cap mena de rendició de comptes que justifiquin aquestes retallades, és inadmissible i intolerable.

Per tant, les preguntes a fer-nos ara són: què estem disposades a fer? Prendran alguna acció les direccions dels equips i els càrrecs intermitjos després de veure com es maltracta les seves treballadores i la població? Serà el nou govern capaç de revertir la situació i de promoure una gestió transparent, efectiva i sostenible en els diferents proveïdors de salut del territori? Hi ha algun organisme que pugui intervenir/vetllar per la gestió que s’ha fet dels pressupostos en tots els seus nivells i demanar responsabilitats? 

El desmantellament de la sanitat pública fa temps que està en marxa. Quantes estocades més estem disposades a tolerar, professionals i població,  sense rebel·lar-nos?