El sensellarisme a l’atenció primària

Etiquetes

atenció comunitària, atenció primària de salut, drets humans, salut comunitària, sensellarisme

Fa pocs dies el FOCAP mostrava la seva preocupació per les persones sense sostre i es feia ressò d’algunes experiències d’atenció dirigides a elles, i ara ens arriba aquesta invitació que us volem compartir:

El divendres 9 de juny, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Gràcia, es farà la jornada El sensellarisme a Gràcia. Com afecta la salut viure al carrer, organitzada pel projecte ‘Ningú dormint al carrer a Gràcia’[1] de la Taula de Salut Comunitària Benestar i Barri Vila-Grassot (Taula BiB).

Durant tot el matí s’abordarà la realitat del sensellarisme a Barcelona i específicament al districte de Gràcia. Es parlarà dels motius que porten una persona a començar a viure al carrer i es presentaran experiències d’intervenció ja existents.

A la primera taula, professionals de l’àmbit de la salut parlaran sobre l’atenció sanitària a persones sense llar, experiències existents a Barcelona i la realitat al districte. El CAP Larrard presentarà el protocol d’atenció sanitària a persones sense llar en l’atenció primària que tot just es comença a aplicar. L’hospital de Sant Pau exposarà les dificultats que es troben quan atenen una persona que viu al carrer i cal donar-li l’alta hospitalària.

L’hospital de Sant Pau exposarà les dificultats que es troben quan atenen una persona que viu al carrer i cal donar-li l’alta hospitalària. Aquesta primera taula es completarà amb les visions de metges i metgesses de família que parlaran sobre com afecta viure al carrer a la salut de les persones sense llar i sobre com es vol incidir políticament en aquesta qüestió per comptar amb més recursos i protocols d’actuació.

L’AP pública amb les persones en situació de sensellarisme. Dues experiències territorials

Etiquetes

accessibilitat, atenció comunitària, atenció primària de salut, drets, longitudinalitat, sensellarisme

Viure al carrer suposa una vulneració constant de drets i comporta un deteriorament de la salut física i mental de les persones i un risc de patir violència física i verbal.  Aquest col·lectiu té una prevalença més gran de problemes de salut, tenen una mortalitat entre 3 i 4 cops superior a la població general i tenen una esperança de vida aproximadament 30 anys menor. Tot i el seu pitjor estat de salut, les persones sense llar utilitzen menys el sistema sanitari, especialment l’Atenció Primària, fent un ús més gran dels serveis d’urgències.

Algunes de les barreres que les persones amb experiència viscuda de sensellarisme troben per accedir i utilitzar els recursos sanitaris i socials estan relacionades amb la violència estructural, és a dir, amb estructures socials que els exclouen impedint que cobreixin les seves necessitats bàsiques. Les persones que viuen aquesta realitat pateixen una deshumanització i marginació que condiciona el seu accés als recursos i la seva acceptació. Aquests factors estructurals interaccionen amb altres factors personals com la baixa autoestima relacionada amb el procés de sensellarisme, l’estigma associat a aquest i els problemes de salut mental. Aquesta situació d’exclusió es veu agreujada per la superposició d’altres factors com el gènere , el procés migratori o l’edat .