PCR, titelles i atenció primària

Etiquetes

atenció primària, COVID19, PCR, pressupost

Primer va ser la marginació i invisibilització de l’atenció primària en les fases inicials de la pandèmia; després la voluntat de tancar-la i destinar els seus professionals a dispositius hospitalaris i alternatius, només minimitzada (a hores d’ara encara hi ha CAPs tancats a Catalunya) per la mobilització professional; en tot moment la burocràcia injusta i despietada de les baixes laborals que s’ha fet recaure pràcticament en la seva totalitat en l’atenció primària; i ara, com sempre des del començament d’aquesta crisi, els problemes amb les PCR diagnòstiques als CAPs..

Perquè, sí, finalment, la setmana passada EN ALGUNS CAPs (NO EN TOTS) HEM COMENÇAT a fer PCRs. PERÒ ENCARA NO TENIM ELS RESULTATS. Una setmana després que els polítics les anunciessin a les seves rodes de premsa d’autobombo i estratègia, ens va tocar fer el paper galdós d’explicar que no, que no podíem fer PCR als CAPs encara que els polítics ho haguessin anunciat, que no ens les havíem guardat per nosaltres i les nostres famílies… I passada una setmana de la presa de mostres, ens toca dir que no tenim els resultats.

Però com hem començat a fer-les? De formes molt diverses arreu del territori, i d’una forma que magnifica el problema enlloc d’ajudar en el maneig clínic i epidemiològic de la COVID-19, llevat d’alguns casos puntuals.

PCR diagnòstica a l’AP ja!

Etiquetes

COVID19, PCR

El control de l’epidèmia de la COVID-19 ha entrat en una fase de transició un cop han disminuït sensiblement els casos, els ingressos i les morts per aquesta causa, tal com s’afirma en el document del 25 d’abril del Centro de Coordinación de Alertas y Emergencias Sanitarias. En l’actual fase adquireix especial importància la identificació dels nous malalts i la contenció d’aquests com a fonts de contagi per tal d’evitar una nova propagació massiva del virus, actuacions que s’han de fer en l’entorn comunitari, perquè és en aquest entorn on es contrau i difon la infecció i la malaltia.

Per a la identificació i diagnòstic de casos de la COVID-19 només disposem dels tests PCR, i per a la contenció, una de les principals mesures és l’aïllament de les persones malaltes, l’estudi dels seus contactes i, si és el cas, també el seu aïllament. Per tant, ara ens cal saber si davant de clínica sospitosa podem atribuir-la al coronavirus per tal d’aïllar a aquestes persones i els seus contactes propers. Tenir un diagnòstic més cert evitarà patiments i aïllaments innecessaris, així com minimitzar l’impacte social d’aquestes mesures.

La identificació i diagnòstic de persones simptomàtiques, tasques pròpies de l’AP, hauria d’estar emmarcada en una estratègia de rastreig de contactes, seguiment i aïllament, entre d’altres possibles mesures epidemiològiques. Estratègia que ha de ser coordinada entre l’AP i els serveis de vigilància epidemiològica de salut pública. Serveis que, igual que l’AP, van començar aquesta crisi molt mermats en la seva capacitat, i així encaren les següents fases.

En la fase d’alta incidència i escassetat de material, la identificació de persones malaltes de COVID-19 a l’AP s’ha basat en la sospita clínica, però en una fase de menor incidència, en la que conviuen moltes altres infeccions víriques amb similar simptomatologia, la prova diagnòstica es fa imprescindible. Així ho reconeix el document del Ministeri de Sanitat quan diu que una de les capacitats del sistema sanitari ha de ser el «diagnóstico de todas las personas sintomáticas con PCR u otras pruebas diagnósticas que se identifiquen como adecuadas en los procedimientos aprobados por el Consejo Interterritorial».