La grip: no es pot o no es vol?

Etiquetes

epidèmia, grip, planificació, saturació, urgències

Article de Francesca Zapater al diari de la sanitat.

Gener del 2018: déjà vu

Imatge obtinguda de: http://cosmoplug.com/deja-vu-recuerdos-nuestra-vida-universo-paralelo/

 

La grip ens porta, un any més, a un evident i llastimós déjà-vu de diversos fets: l’epidèmia, la saturació de centres, la queixa, les causes, les no solucions… I un any més surten a la llum les dificultats del sistema sanitari català – i no català- per donar resposta a un problema de salut anual i previsible i a les demandes de la població.

En efecte, com cada hivern, ens visiten el virus de la grip i altres microbis que afecten una part important de la població. Per a persones joves i sanes no acostumen a suposar cap problema greu. Sí que pot comportar problemes per a persones grans i amb patologia de base. Els més freqüents són en forma de complicacions, sobretot pneumònies o insuficiència respiratòria, o bé en forma de descompensacions de les malalties prèvies, com la insuficiència cardíaca. Però uns i altres, persones de baix risc i persones d’alt risc, acudeixen al sistema sanitari per rebre atenció.

Els serveis sanitaris d’atenció primària i hospitalària, habitualment saturats, ara estan sobresaturats. Per als pacients això es tradueix en hores de demora per ser atesos o dies d’estada a urgències esperant poder ingressar. Per als professionals, suposa una sobrecàrrega de visites que posa en perill tant la seguretat del pacient com la seva salut. A ningú se li escapa que és difícil fer una visita de manera correcta en cinc minuts o quan el nombre de persones a atendre en una jornada és de 40, 50 o més.

Ai, la grip! Un any més ens fa escac i mat

Etiquetes

epidèmia, grip, PIUC, saturació, urgències

La saturació de serveis no es produeix només als hospitals, també als CAP, malgrat no surtin cada dia a les notícies. Què passa? Com s’explica? Com es pot millorar?

Què passa?

En síntesi, el mateix que passa CADA ANY. La diferència és que respecte els últims anys s’ha assolit el nivell d’epidèmia durant el període de festes de Nadal i això ha col·lapsat els CAPs perquè hi havia menys personal. Es comença a donar el missatge de que moltes de les persones que van als hospitals haurien d’anar als CAPs i CUAPs. Però, poden aquests assumir tota aquesta demanda?

Posem uns exemples explicats per companyes que treballen a Barcelona:

“Al meu centre dilluns va ser horrorós per qui estava veient espontànies/urgències. Hi havia 2 metges de família i 1 pediatra de vacances. Van veure >170 visites amb 13 domicilis. Nosaltres no tenim límit d’espontànies (només que a partir de les 13h al matí i les 17 h a la tarda, ja no t’apunten més pacients). Jo m’havia bloquejat (fent trampes) l’agenda i la vaig desbloquejar al matí. Vaig visitar 15 espontànies a més de la programada. Dimarts també va estar a tope, però millor. I avui fins al migdia estava tot bastant controlat. Avui només he tingut dues espontànies (a més de la programada). És cert que nosaltres som centre docent i això ajuda molt perquè les coses no es desbordin.”

Hem de notificar si ens vacunem de la grip?

Etiquetes

confidencialitat, grip, professionals, vacunacions

Una companya ens ha fet arribar una pregunta sobre si és obligatori notificar que ens hem vacunat o no de la grip. La pregunta venia motivada perquè havia rebut una petició d’aquesta informació per a cada uns dels professionals de l’equip, amb noms i NIF.

Arran d’aquesta qüestió hem estat preguntant a diversos companys i companyes de diferents equips i la resposta ha estat diferent: en alguns casos ningú no els havia preguntat res; en altres casos els ho havien preguntat algun any però aquest no; en altres els han preguntat el nombre de persones vacunades. Però en cap cas els havien demanat nom i DNI de les persones vacunades o no.

Vacunar-se de la grip, o sotmetre’s a qualsevol prova, activitat preventiva o tractament és un afer confidencial i no es pot exigir des de cap instància que els ho diguem, a no ser que l’activitat sigui necessària en benefici dels pacients a qui atenem (per exemple ho seria assegurar que ens tractem correctament d’una TBC bacil·lífera). I la demanda del DNI ens sembla del tot fora de lloc per la seva absurditat. Per a què pot ser útil aquesta informació? L’única explicació és que es faci amb ànim coercitiu. Si és així, expressa un estil autoritari d’exercir qualsevol tipus de direcció o responsabilitat.

En el terreny científic i epidemiològic, se sap des de fa uns anys que l’efectivitat de la vacuna de la grip per evitar la infecció és baixa, com també ho és per reduir la transmissió de la malaltia. Sabem també que vacunar-se de la grip no disminueix la possibilitat de que un professional sanitari sigui vector de transmissió de la malaltia entre els seus pacients. Un parell d’articles sobre el tema:

El fi no justifica els mitjans: a propòsit de la vacuna de la grip

Influenza vaccination for healthcare workers who work with the elderly

Les autoritats sanitàries mantenen la campanya de vacunació antigripal en població de més de 60 anys i en grups de risc. Hi ha dubtes sobre la seva efectivitat. Però no hi ha cap dubte de que no té cap base científica obligar a la vacunació antigripal dels professionals sanitaris (no evita la grip ni les seves complicacions en els pacients). Per tant, no té cap justificació demanar quins professionals s’han vacunat i quins no.

Imatge obtinguda de: www.elmedicoenlacasa.com

La vacuna de la grip qüestionada

Etiquetes

activitats preventives, eficàcia, grip, vacunes

Juan Gérvas fa un recull de les revisions Cochrane sobre l’eficàcia de la vacuna contra la grip. Informació i arguments que ens ajuden a reflexionar sobre la utilitat de les intervencions en salut.

Cochrane y vacuna antigripal: razón frente a barbarie