Les bones líders

Etiquetes

direcció, equips, lideratge, organitzacions, professionals

“La feminització de les professions sanitàries ha facilitat que cada vegada hi hagi més dones enels òrgans i entitats representatius de la professió, com els col·legis professionals i les societats científiques, en les organitzacions sanitàries i els càrrecs de gestió. Tanmateix, aquesta presència sovint no és paritària ni representativa del col·lectiu sanitari de dones. Encara hi ha molts espais de representativitat i, sobretot, de poder, que continuen estant tàcitament vetats a les dones.” Blanca de Gispert.

És per això que es fa aquest post en femení, per una qüestió de gènere.

En una entrada anterior del blog es parlava de com sobreviure a les direccions anti-líder, però també es deia que treballar amb directives respectuoses, competents i que confien en nosaltres és una experiència satisfactòria i engrescadora.

Traducció al castellà i presentació als equips del document “Atenció al malestar emocional…”

Etiquetes

atenció primària de salut, condicionants socials, crisi, equips, malestar emocional, presentació, professionals, salut mental

El dia 31 de maig d’aquest any el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) va presentar el document “Atenció a les persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’Atenció Primària de salut”. El document va  ser elaborat per un grup de treball multidisciplinari que el FoCAP va constituir per contribuir al coneixement de les repercussions de la crisi i les polítiques d’austeritat en la salut mental de la població. Aquest grup de treball, anomenat Grup de Reflexió i Acció (GRA), s’emmarca en el projecte SEPAC (Suport Emocional a Persones Afectades per la Crisi) impulsat per la Fundació Congrés Català de Salut Mental, que també ha promogut i dirigit grups de reflexió i acció en l’entorn comunitari.

Avui presentem de nou el treball abordat pel GRA perquè s’acaba de traduir el document al castellà (Atención a las personas con malestar emocional relacionado con condicionantes sociales en Atención Primaria de Salud) després de les peticions de professionals d’arreu de l’estat.

I aprofitant aquesta fita volem oferir als professionals i equips d’atenció primària sessions de presentació del document que poden servir per avançar en un abordatge salutogènic i no medicalitzador d’aquests malestars emocionals provocats pels condicionants socials.

Amb aquesta finalitat hem elaborat una presentació (presentacio-malestar-emocional-focap-def) que posem a disposició de les persones i equips que hi puguin estar interessats. Si algun equip desitja que alguna de les autores del document condueixi presencialment la sessió, ho pot  demanar a focap2009@gmail.com.

La difícil (a vegades) gestió dels horaris

Etiquetes

equips, gestió, horaris, professionals, servei

 La companya Maria Sánchez Giralt ens envia un escrit on ens parla dels problemes que la gestió dels horaris d’atenció als ciutadans pot provocar en els professionals.

Sempre hem defensat l’accessibilitat dels equips d’atenció primària. Creiem que és un valor, juntament amb la longitudinalitat, a promoure. Però per a que els professionals donin un bon servei cal combinar adequadament servei i cura dels propis professionals. I això, probablement, sols es pot fer repensant la forma com s’organitzen els equips; i aquest replantejament s’ha de fer des de l’autonomia professional, que ha de permetre donar un bon servei amb formules imaginatives. Les rigideses no són mai bones…, les imposicions tampoc…Gràcies a la companya per compartir una preocupació que està present en molts equips i que costa de parlar-ne públicament.

 

A partir d‘un email recent rebut des de direcció sento la necessitat de referir-m’hi fent algunes reflexions al respecte. Com en altres ocasions i al voltant d’aquestes dates se’ns demana que durant el mes de novembre professionals del matí passin a fer tardes, quan la proporcionalitat de personal queda descompensada, amb les conseqüents implicacions que aquest fet té en la vida personal dels treballadors. Aquesta situació crea cert rebombori entre els companys que s’esforcen en justificar els uns davant els altres la impossibilitat de poder donar resposta a la demanda.
Seria bo, i si se sap amb temps, que davant d’un desequilibri com aquests, es busquessin alternatives des de la pròpia direcció per tal d’evitar que el personal hagi de fer un exercici imaginatiu a la recerca de noves propostes i evitar angoixes i mals de cap que no els corresponen.
La pressió exercida sobre els treballadors ha anat en augment d’ençà les retallades i dóna la sensació que s’ha entrat en una fase d’optimització de serveis i recursos carregant al personal i fer-lo més sol·lícit que mai a donar resposta a tot i en qualsevol moment. Entenent que com a professionals hem de ser exigents amb la nostra pròpia feina i el seu compliment, però també solidaris amb la dels altres, l’administració en primer lloc i les persones que van al davant són qui ha de donar sortida en primera instància a les problemàtiques que sorgeixin en el dia a dia. Precedents n’hi ha, i si no que es parli amb altres ABS com gestionen aquests tipus de situacions.

Maria Sánchez Giralt

Foto: Pixabay

Equips forts per una atenció primària potent

Etiquetes

atenció primària de salut, comunicació, confiança, directius, equips, gestors, professionals, treball en equip

Des de l’inici de la crisi i amb les grans retallades del 2010, el clima emocional de molts equips d’atenció primària s’ha vist afectat de manera molt crítica. La tensió viscuda durant aquests anys per la reducció de personal, la no cobertura de places per jubilacions i per malaltia, la sobrecàrrega de les agendes, la incertesa d’haver realitzat un diagnòstic erroni per fer el treball en males condicions, l’obsessió de molts gestors per assolir els objectius que han contribuït a la burocratització de les consultes amb una “registritis” malaltissa…. ha fet que es generi una alta angoixa en molts equips. Aquesta angoixa, moltes vegades, generada per l’excessiva càrrega laboral i la incoherència de molts dels nostres gestors, fa que molts bons professionals estiguin desmotivats i sense il·lusió pel repte que suposa treballar en equip.

Actualment, sembla que moltes direccions hagin oblidat les bases del treball en equip i només es limiten a transmetre la informació que els arriba des de dalt. Aquesta informació la majoria de vegades va dirigida a la consecució de les DPOs com únic objectiu, evitant la comunicació interpersonal i l’escolta dels professionals. Aquesta rigidesa pròpia d’una comunicació vertical està marcant les dinàmiques dels equips, fet que cronifica els conflictes i no cerca les solucions més adequades per a mantenir una bona salut. A més a més, està facilitant la desconfiança entre els membres de l’equip, molts companys estan instal·lats en la queixa permanent i molts equips treballen sense cap projecte comú que aglutini i il·lusioni, de nou, els professionals.