Infermeres a les direccions: hi ha molt a fer

Etiquetes

direcció, equip d'atenció primària, infermeria

Fa pocs dies ens assabentàvem de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra que, a demanda del sindicat de metges de la mateixa comunitat autònoma, dictaminava que només un metge pot assumir la direcció d’un centre de salut. Una sentència que sembla enclavada en un passat on els metges tenien un estatus de poder per sobre de tota la resta de professionals dels centres de salut.

Actualment, però, la realitat dels equips d’atenció primària és una altra, les relacions professionals són d’igual a igual i es basen més en la complementació i cooperació que en la jerarquia de classe professional.

Aquesta sentència apareix el 2020, un any en què el projecte internacional Nursing Now, té com a objectius potenciar el rol de les infermeres per millorar la qualitat de les pràctiques de cura i per influir en decisions polítiques i promoure que hi hagi més infermeres en llocs de gestió. La sentència demostra que l’assoliment d’aquests objectius està molt lluny de la realitat de les infermeres d’atenció primària.

La capacitat per a gestionar i dirigir equips d’atenció primària no és exclusiva d’un col·lectiu professional. Tampoc és un tema de professionalització com ha estat la tendència dels últims anys. Les habilitats per gestionar equips tenen a veure amb la presa de decisions, la gestió de les relacions, les habilitats de comunicació, l’escolta, la gestió de conflictes, l’ètica del dia a dia, la humilitat i l’empatia entre d’altres. Habilitats i competències que han d’estar presents en les persones que realitzen funcions de direcció i gestió i han de ser requisit indispensable per accedir a aquests càrrecs.

I ara, després de la vaga, què…? (Tot recomença)

Etiquetes

autonomia, direcció, equip d'atenció primària, gestió, lideratge, organització, professionals, vaga

Imatge: Pixabay

En una anterior valoració ja vàrem comentar les limitacions dels acords entre sindicat de metges i administració que es van propiciar per la vaga dels dies 26-30 de novembre.

Caldrà imaginar i posar en pràctica mesures de pressió que permetin avançar més enllà dels acords. Cal, sobretot, aconseguir el 25% del pressupost del Departament de Salut per als equips d’atenció primària, així com ampliar el nombre de places de formació d’infermeria i medicina de família i comunitària (MIR i IR), fins situar-les entorn d’un 50% del total de les places convocades.

Però cal ser pràctics i espavilats i saber aprofitar aquelles coses positives que els acords de la vaga ens han deixat. Al nostre entendre, cal no entossudir-se en els números (minuts, visites, etc.) i, en canvi, aprofitar altres aspectes que poden suposar importants millores del clima laboral.

Seria bo que tots els EAPs exigissin l’aplicació d’aquestes mesures de forma immediata:

Les bones líders

Etiquetes

direcció, equips, lideratge, organitzacions, professionals

“La feminització de les professions sanitàries ha facilitat que cada vegada hi hagi més dones enels òrgans i entitats representatius de la professió, com els col·legis professionals i les societats científiques, en les organitzacions sanitàries i els càrrecs de gestió. Tanmateix, aquesta presència sovint no és paritària ni representativa del col·lectiu sanitari de dones. Encara hi ha molts espais de representativitat i, sobretot, de poder, que continuen estant tàcitament vetats a les dones.” Blanca de Gispert.

És per això que es fa aquest post en femení, per una qüestió de gènere.

En una entrada anterior del blog es parlava de com sobreviure a les direccions anti-líder, però també es deia que treballar amb directives respectuoses, competents i que confien en nosaltres és una experiència satisfactòria i engrescadora.

Com sobreviure a les direccions anti-líders?

Etiquetes

anti-líder, direcció, equip d'atenció primària, líder, professionals

Com podem continuar anant a treballar amb il·lusió malgrat els directius que existeixen en l’actualitat en molts equips d’atenció primària? La realitat és que es fa difícil.

Molts companys comenten que “mai s’havia estat tan malament com ara” , “cada dia em costa més anar a treballar” i no es tracta del que representa exercir la professió de metgessa, infermera o administrativa, sinó que troben que les direccions del seus equips cada vegades estan més allunyades dels professionals i només es dediquen a mantenir la relació amb els seus caps sense dedicar cap esforç a les relacions amb els membres de l’equip. Tot el contrari, moltes vegades la majoria del personal dels equips no se sent gens valorat per les direccions.

Ja fa uns anys, al 2002, es va presentar el llibre “Provant de sobreviure en la nostra cadira” que parla de la patologia que afecta més freqüentment a les persones amb funcions directives. Ara, més que mai, hauria de ser un llibre de capçalera de moltes de les persones que dirigeixen els equips.

Marxa enrere del model UGAP

Etiquetes

direcció, direcció per objectius, equip d'atenció primària, lideratge, particpació, professionals, UGAP

El model UGAP (Unitats de Gestió d’Atenció Primària) es va començar a implantar a la regió Metropolitana Nord, essent-ne director d’atenció primària el Sr. Rafael Gracia. Es van agrupar dos o tres equips d’atenció primària (EAPs) sota una mateixa direcció, amb l’objectiu d’estalviar recursos econòmics. Aquesta va ser la idea que es va transmetre als professionals dels equips implicats en aquest nou canvi organitzatiu de l’ICS: una mesura davant la crisi econòmica del moment. En alguns casos es va parlar del «Projecte ciutat» per a justificar el canvi.

En la memòria 2013 de l’esmentada regió s’hi podia llegir: “S’ha començat a desplegar un nou model de gestió que incrementa la participació i la coresponsabilitat dels equips d’atenció primària, els quals s’han agrupat en unitats de gestió d’atenció primària (UGAP). Aquestes unitats simplifiquen les estructures directives, milloren la coordinació dels dispositius assistencials i optimitzen els recursos amb l’objectiu d’incrementar la qualitat del servei a la ciutadania”

Paraules buides, basades en res, com s’ha anat demostrant: les direccions dels equips (abans més properes) es van anar allunyant de la realitat quotidiana.

Coneixes “AP més enllà de la clínica”?

Etiquetes

accessibilitat, agendes, atenció domiciliària, atenció primària de salut, demanda, direcció, direcció per objectius, equips d'atenció primària, gestió, professionals, resolució

El mes d’abril del 2015 va néixer el blog promogut pel FoCAP «AP més enllà de la clínica». Perquè més enllà de la clínica, a l’atenció primària hi ha tot un món de factors que influeixen en la seva qualitat, els seus editors han volgut generar debat, aportar idees, eines i arguments sobre aquests altres aspectes que també formen part de l’atenció sanitària que donem als ciutadans. Durant aquest any i mig de recorregut s’ha parlat de com ens organitzem, com orientem l’atenció, com acostumem els pacients…, amb l’objectiu de millorar el servei que donem en benefici de la salut de les persones.

En el primer post, Situació de l’atenció primària a Catalunya: la visió dels professionals dels equips d’atenció primària es comença proposant un qüestionari sobre molts dels aspectes que intervenen en la nostra tasca de cada dia. Les respostes obtingudes han servit per escriure sobre molts dels temes plantejats.

Així, el mes de juny, a Situació de l’AP a Catalunya: la nostra visió es donen els primers resultats: nombre de persones que han respost, activitat (professió i tasca assistencial o gestora), tipus d’equip (urbà, rural), situació contractual, i edat. I també les respostes a la pregunta “Quin és actualment el primer problema més important de l’AP” o «Qui té la responsabilitat sobre la situació actual de l’AP?