Gestió de la demanda assistencial, repte i necessitat per als metges i metgesses de família

Etiquetes

accessibilitat, assistència sanitària, atenció primària de salut, demanda, gestió, llistes d'espera, organització EAPs, política sanitaria, professionals, UBA

Publiquem un escrit signat per Pere Flores Muxí, que ens envia juntament amb el publicat recentment amb motiu de la seva jubilació. En ell fa una anàlisi de les característiques organitzatives de l’Atenció Primària que impedeixen una atenció resolutiva, accessible, equitativa i longitudinal, i ofereix un conjunt de propostes per a una adequada Gestió de la demanda. En aquesta ocasió amplia i aprofundeix en les mesures que ja va expressar en el document L’accessibilitat a l’AP, estem perdent la batalla? que vàrem difondre en aquest blog l’abril del 2019.

Tenim un sistema sanitari de tipus públic i universal, això té aspectes molt positius però produeix problemes i disfuncions i  un dels  més negatius és la sobre-utilització dels serveis sanitaris que s’ha de combatre mitjançant una bona gestió de la demanda assistencial. Aquesta sobre-utilització és un tema molt important i, si no es controla, comporta una pressió assistencial excessiva que impedeix una atenció primària (AP) de qualitat i accessible. Del que potser molts facultatius no se n’adonen, és que aquesta sobre-utilització és sovint i en gran part originada per ells mateixos. La sobre-utilització  provoca que les visites siguin de poca durada i de qualitat millorable, amb un augment de estrès dels metges involucrats. La conseqüència és un risc real per a la salut dels pacients i dels metges. També provoca molt sovint una intolerable llista d’espera, la qual cosa va en contra de la definició i filosofia de l’AP que ha de ser accessible.

L’accessibilitat a l’AP, estem perdent la batalla?

Etiquetes

accessibilitat, demanda, gestió, gestors, longitudinalitat, professionals

Publiquem aquest escrit que ens ha enviat un metge de família de l’ICS del Maresme.

Des fa 26 anys treballo a una àrea bàsica de salut (ABS) urbana al BCN Nord-Maresme; al començament, la majoria dels metges de família teníem un “cupo” de 2200 a 2300 pacients, visitàvem de 30 a 35 pacients per dia i teníem, amb alguna excepció, llistes d’espera inferiors a 5 dies. En l’actualitat, els 10 metges de capçalera de l’ABS tenim 1770 pacients assignats (mitjana per facultatiu), un nombre de visites similar a la de fa 26 anys i unes llistes d’espera que s’han enfilat a 2 o 3 setmanes en la majoria dels professionals.

La situació a moltes altres ABS de Catalunya no és diferent i actualment s’esdevé sovint que, quan un pacient demana hora per al seu metge de capçalera, se li diu que haurà d’esperar més de 15 dies per a la visita o, si no pot esperar, serà atès “d’urgències” per un altre professional, el qual se n’ocuparà del motiu (un de sol) que genera aquesta “urgència”.

Com hem arribat a aquesta greu situació que destrueix un dels pilars de l’atenció primària (AP) com és l’accessibilitat del pacient al seu metge ?. Què cal fer per canviar-ho?

Coneixes “AP més enllà de la clínica”?

Etiquetes

accessibilitat, agendes, atenció domiciliària, atenció primària de salut, demanda, direcció, direcció per objectius, equips d'atenció primària, gestió, professionals, resolució

El mes d’abril del 2015 va néixer el blog promogut pel FoCAP «AP més enllà de la clínica». Perquè més enllà de la clínica, a l’atenció primària hi ha tot un món de factors que influeixen en la seva qualitat, els seus editors han volgut generar debat, aportar idees, eines i arguments sobre aquests altres aspectes que també formen part de l’atenció sanitària que donem als ciutadans. Durant aquest any i mig de recorregut s’ha parlat de com ens organitzem, com orientem l’atenció, com acostumem els pacients…, amb l’objectiu de millorar el servei que donem en benefici de la salut de les persones.

En el primer post, Situació de l’atenció primària a Catalunya: la visió dels professionals dels equips d’atenció primària es comença proposant un qüestionari sobre molts dels aspectes que intervenen en la nostra tasca de cada dia. Les respostes obtingudes han servit per escriure sobre molts dels temes plantejats.

Així, el mes de juny, a Situació de l’AP a Catalunya: la nostra visió es donen els primers resultats: nombre de persones que han respost, activitat (professió i tasca assistencial o gestora), tipus d’equip (urbà, rural), situació contractual, i edat. I també les respostes a la pregunta “Quin és actualment el primer problema més important de l’AP” o «Qui té la responsabilitat sobre la situació actual de l’AP?

La mida (del “cupo”) importa

Etiquetes

agenda, càrrega de treball, competència professional, consulta, cupo, demanda, gestió, massificació

Ens fem ressò del post “Michael Jackson y el tamaño del cupo” que Ángel Ruiz Téllez va publicar en el blog Primum non nocere 2015 del company Rafa Bravo. L’article ha suscitat una discussió apassionant entre professionals que semblen representar diferents posicions. Les persones que hi han participat són excel·lents professionals, preocupats sincerament pels pacients i per l’atenció primària, així que mereixen que les seves postures siguin tingudes en compte en qualsevol cas.

D’una banda hi ha els professionals que, interessats en la gestió i preocupats per la qualitat de l’atenció, han analitzat l’evidència publicada i n’han generat de nova i ens diuen que:

• una mida de cupo suficient és imprescindible per a mantenir la competència professional,
• disminuir la mida del cupo no redunda en la reducció de la massificació de les consultes ni en la disminució de la càrrega de treball
• cal comptabilitzar de manera diferent l’activitat a la consulta. El nombre de visites no n’és una bona mesura. Apunten com alternativa la possibilitat de comptar episodis atesos i resolts
• els bons professionals són capaços d’abordar més problemes, pacients de major complexitat i, en general, són més resolutius

D’altra banda hi ha la postura dels professionals que, ofegats per la consulta, sense temps d’analitzar ni gairebé de respirar, veuen amb horror la possibilitat d’haver de visitar més perquè augmentin els cupos.