El dia 12 de maig se celebra el Dia Internacional de la Infermera a tot el món com a commemoració de l’aniversari del naixement de Florence Nightingale. Aquest any el lema escollit és “Les nostres infermeres. El nostre futur”. Un futur que passa per les cures que les infermeres ofereixen a la societat i sustenten els sistemes de salut a escala mundial.
Però en els últims mesos sembla que diferents lobbies de poder volen desprestigiar aquest col·lectiu de professionals sense el qual seria molt difícil mantenir una sanitat pública de qualitat.
Sallent. 8 de juliol. 9 del matí. A l’Espai Cultural La Fàbrica Vella, amb vistes al Llobregat i a la muntanya de sal, una cinquantena de persones es reuneixen per compartir experiències i emocions, convocades pel FoCAP i pel Departament de Salut. El tema és l’atenció primària i l’objectiu, reparar el patiment de les professionals d’atenció primària. Per endavant 5 hores de treball amb les dinàmiques proposades per la Societat Catalana de Mediació en Salut amb els suggerents nomes de cercles d’escolta i entrevistes apreciatives. A les 14h en punt, les participants surten per la porta amb somriures a la cara, impressions positives i l’esperança que tot plegat vagi més enllà i serveixi per a què l’atenció primària, el sistema sanitari i la societat en general hi surtin guanyant.
Va ser la setena de les sessions de la proposta “Millorem la salut de les persones tenint cura de l’atenció primària” que han tingut lloc arreu del territori (Lleida, Salou, L’Hospitalet de Llobregat, Girona, Barcelona, Sabadell i Sallent) entre els mesos de juny i juliol. Vora 430 persones, entre professionals de tots el col·lectius de l’atenció primària i ciutadania, van assistir a aquestes sessions, que eren la primera fase del projecte que va néixer a iniciativa del FoCAP i que s’ha tirat endavant conjuntament amb el Departament de Salut. La constatació del patiment i malestar existent en les persones que treballen a l’atenció primària va ser la llavor i la Societat Catalana de Mediació en Salut hi ha posat la metodologia.
Els resultats de les sessions són múltiples. Un dels més immediats va ser l’efecte directe sobre les participants. Com molts d’ells van expressar, el fet de trobar-se persones d’equips diferents i de totes les categories laborals i també ciutadania, treballar en grups o parelles amb persones desconegudes, compartir emocions i sentiments (alguns més difícils, d’altres més lluminosos), descarregar malestars i posar en comú experiències ja va tenir un efecte reparador que era l’objectiu principal del projecte.
Com a producte final tangible, a cada sessió es va elaborar un núvol de paraules amb les fortaleses de l’atenció primària i els desitjos dels participants per a què l’atenció primària sigui més forta. Les principals fortaleses identificades són l’empatia i el treball en equip i els desitjos són més recursos, reconeixement per l’atenció primària i per als seus professionals i més temps. En aquest enllaç podeu consultar els núvols de cada territori.
En aquesta primera fase també es va recollir allò que les participants senten que cal que passi per a poder treballar millor, pensant en el seu dia a dia. A partir d’aquesta informació s’estructurarà la segona fase del projecte, que es durà a terme al Món Sant Benet el 13 d’octubre i a la qual assistiran persones seleccionades entre les participants de la primera fase. En aquesta jornada, també de 5 hores de durada, s’utilitzarà la metodologia del world cafè. Amb preguntes elaborades a partir de la informació recollida a la primera fase sobre les necessitats de les professionals d’atenció primària, es vol generar reflexió i propostes per a donar resposta a aquestes necessitats.
Durant la pandèmia no ha estat fàcil cuidar-nos professionalment. La manca de suport i d’espais per compartir emocions, sentiments, dificultats organitzatives… ha estat motiu de patiment emocional de moltes companyes i companys. En alguns CAPs sí que s’han donat experiències de cura entre professionals, que han ajudat a transitar millor aquests temps tan intensos i complicats.
Publiquem l’experiència “CAPsa de Pandora” que va organitzar en moments de gran malestar de l’equip el grup d’atenció comunitària de Raval Nord a Barcelona:
La CAPsa de Pandora és el nom de la primera activitat duta a terme des del grup de “La Nova Comunitària”, del CAP Raval Nord. De fet, la creació del grup va anar en paral•lel a l’inici d’aquest projecte, a finals de l’estiu del 2020.
I és que en plena segona onada, quan les professionals sanitàries ja estàvem cansades, amb la sensació que tornàvem enrere i que l’esforç realitzat fins al moment no sempre s’havia valorat, marcava un estat de desànim generalitzat dins el nostre equip que calia canalitzar d’alguna manera. Si bé és cert que de vegades trobàvem espais entre amistats i companyes del CAP per dissertar entre les coses bones i dolentes que ens havia portat la pandèmia en l’àmbit professional, aquestes converses no solien arribar a totes les companyes i, sovint, les centràvem més en aspectes més tècnics i purament laborals i no en com ens sentíem en l’àmbit personal.
Per aquest motiu, vam voler crear l’espai per poder anar més enllà i arribar a les opinions i sentiments de totes les companyes de l’equip.
Els objectius principals: generar un espai d’autocura, compartir i detectar els aspectes negatius i positius per poder seguir creixent tant internament com de cara a les pacients i la resta de la comunitat.
El 12 de maig se celebra el Dia Internacional de les Infermeres, coincidint amb el naixement de la infermera Florence Nightingale, la qual va impulsar la visibilització i la professionalització de les infermeres, així com la importància de la seva formació per poder donar als pacients unes cures de qualitat. La Florence de Nightingale, tal com van deixar constància fa temps en un post del FoCAP, va liderar la transformació de la pràctica infermera.
Aquest any, el Consell Internacional d’Infermeria (ICN) commemora aquesta data sota el lema “Infermeria, una veu per liderar. Una visió de futur per l’atenció de salut”. La campanya pretén mostrar com les infermeres poden transformar el futur de l’atenció sanitària. L’objectiu d’aquesta campanya, segons expliquen al web de l’ICN 2021.icnvoicetolead.com, és mirar enrere i reflexionar sobre l’impacte de la COVID-19 en el sistema sanitari i en la professió infermera i com això afectarà el futur de la salut.
La muerte no llega con la vejez, sino con el olvido.
Gabriel García Márquez
La Cèlia és treballadora d’una residència geriàtrica concertada bastant gran. Ha estat treballant amb simptomatologia de coronavirus fins que no ha pogut més.
– No podia deixar-los a l’estacada. Hi havia poques treballadores i calia anar-hi.
– Però has pensat en la teva situació i en la possibilitat d’haver pogut contagiar els residents?
– Sí. Hi he pensat i molt. També en què podia contagiar la meva família. Hem treballat com en una fàbrica, sense descans, dotze hores seguides. No teníem protecció. Amb bosses d’escombraries ens hem fet davantals. La mascareta ens durava quinze dies perquè ens deien que no n’hi havia. He sortit molts dies plorant.
– Ho hem fet pels avis.
L’actual epidèmia ha posat al descobert la situació i els problemes de la majoria de les residències geriàtriques, tant de Catalunya com de l’Estat Espanyol. Les morts de persones ingressades en centres residencials representen més del 66% de totes les morts per SARS-CoV-2 i ara com ara superen les 14.000. Era esperat que la malaltia afectés les persones més fràgils, les més grans i amb més malaltia preexistent, però les xifres sobrepassen les expectatives i ens ofereixen una realitat de morts relacionades amb mancances d’atenció i, per tant, evitables. El drama personal acaba en una mort en la més estricta soledat, però el drama familiar i social no acaba aquí. Continua llegint →
Esta entrada se ha traducido a la lengua castellana, se puede encontrar al final.
L’espai de la cura a domicili de les persones amb autonomia reduïda*
* En aquest post no parlem de la cura dels infants i els menors
Figura 1. Esquematització de l’espai de les cures de les persones dependents. Font: elaboració pròpia. Percentatges de dones en cada grup de les cuidadores obtingut en: Encuesta de Discapacidad, Autonomía Personal y Situaciones de Dependencia 2008; Memòria de l’ICS 2018; Encuesta Población Activa, INE 2018.
La cura a la dependència i l’anomenada crisi de les cures no són temes nous. Potser el que és nou és la magnitud de la necessitat i que el FoCAP aborda per primera vegada un tema tan complex, les cures en sentit ampli, més enllà del que estrictament correspon a l’atenció primària de salut.
L’atenció i la cura de la vida, sobretot de les persones amb dependència, és un tema que continua sense assumir-se socialment i política al nostre país, queda relegat dins de les parets de la llar, de la individualitat. D’aquesta manera, es manté en un terreny privat i invisible i la societat esdevé sorda a les veus de les persones que necessiten ser cuidades.
La llei de la dependència del 2006 va ser un tebi intent d’assumir, des de l’estat, les necessitats i els desitjos de les persones dependents, però mai va estar dotada econòmicament de manera suficient i va ser truncada per la recessió, que la va limitar encara més en amplitud i recursos. I així, comptem amb uns serveis socials i públics pobres, insuficients i poc desenvolupats.
El nostre país té un model de cures mediterrani, propi dels països del sud d’Europa (Espanya, Itàlia, Portugal i Grècia), que centra les cures en la família i en el qual els organismes públics tenen un paper molt reduït. Aquest model és molt diferent del dels països nòrdics, en els quals la provisió de les cures està majoritàriament en mans de les institucions públiques.
elaborat per un grup de treball impulsat pel FoCAP i coordinat per Mª Luz Talavera. Ha comptat amb la col·laboració de CAMFIC i AIFICC.
Ens van acompanyar a la presentació: Antoni Sisó, president de CAMFIC, Imma Ferré, representant de l’AIFICC, i Rosa Gómez, de l’Asociación Madrileña de Enfermería. Tots ells van considerar la importància de les aportacions per al treball infermer en l’atenció primària, en ocasions poc valorat. El document aposta pel ple desenvolupament de les competències infermeres en uns serveis d’Atenció Primària que siguin l’eix del sistema sanitari. En un context de canvis demogràfics i socials, el paper de la infermeria ha de reorientar-se cap a un model holístic i de contextualització social, centrat en les persones.
FoCAP 