Nous perfils professionals per l’Atenció Primària de Salut (3). Nutricionistes a l’atenció primària?

Etiquetes

condicionants socials, equips d'atenció primària, fragmentació, nous perfils professionals, nutricionistes

Il·lustració: Begoña R.M.

El 21 d’abril del 2021 es va presentar el Pla d’enfortiment i transformació de l’Atenció Primària per part del CatSalut. Entre altres intervencions es preveu incorporar diferents perfils professionals com els/les nutricionistes. Segons el cronograma previst el Pla haurà d’estar consolidat a finals del 2022. Comença, doncs, el compte enrere! De moment, però, encara no hi ha cap programa elaborat que detalli els objectius, les funcions i la suposada vinculació de les nutricionistes als equips d’atenció primària (EAP).

Tal com vam comentar en aquesta introducció , la nova figura ens suscita uns interrogants que aquí intentem respondre des del marc conceptual primarista i amb la voluntat de fer aportacions per al benefici de la població i per a la mateixa atenció primària de salut (APS).

Nous perfils professionals per l’Atenció Primària de Salut (2): els referents de benestar emocional

Etiquetes

condicionants socials, equips d'atenció primària, fragmentació, malestar emocional, nous perfils professionals

Il·lustració: Begoña R.M.

La introducció dels referents de benestar emocional a l’atenció primària de salut (APS) ja és una realitat, impulsada pel Departament de Salut i desenvolupada en el Programa de benestar emocional i salut comunitària a l’atenció primària de salut i comunitària.

El programa dona resposta a l’interrogant que planejava fa temps entorn la demanda de psicòlegs a l’APS, i es vertebra entorn d’uns eixos:

• S’opta per la introducció d’un nou perfil professional amb integració orgànica i funcional en els equips d’atenció primària (EAP) i coordinats amb els serveis especialitzats en salut mental. S’anomenen «referents de benestar emocional comunitari».
• El nou perfil requereix una titulació universitària superior en ciències de la salut. Tot i que es considera idònia la formació en el grau de Psicologia, o el màster de Psicologia General Sanitària, no tenen per què ser psicòlegs i poden contractar-se altres perfils professionals.
• El camp d’actuació serà la comunitat, i no faran atenció individual. Fonamentalment, faran activitats grupals tant en espais comunitaris com en els CAPs.
• Desenvoluparan tasques de promoció i prevenció en salut emocional, adreçades als col·lectius més vulnerats per la pandèmia i per les condicions socials i econòmiques.
• S’entén la salut en totes les seves dimensions i l’APS com a l’eix des d’on s’articulen les principals actuacions.

Compartim bastants dels elements que conté el document, però, tal com vam comentar en aquesta introducció, la nova figura ens suscita uns interrogants que aquí intentem respondre des del marc conceptual que hem desenvolupat en anteriors documents sobre l’abordatge de la salut emocional i el trastorn mental a l’APS (1, 2) i amb la voluntat de fer aportacions per al benefici de la població i per a la mateixa APS.

CURADME

Etiquetes

condicionants socials, malestar emocional, malestar psicològic, malestar social, medicalització, salut mental

a mis hermanas locas
a las que siguen torturando

Queréis curarme de enfermedad
Queréis curarme de biología, 
de herencia genética, 
de mi explosivo sistema límbico.
Curadme de vacíos, si es que sabéis que lo nombro;
curadme de sombras, de diluvios,
curadme de abusos sexuales, de enredaderas creciendo,
curadme de descensos, de entrañas,
curadme de mi pobreza y no os sentiréis tan frustrados
Curadme de vuestros medicamentos, de vuestra industria,
curadme de vuestra suficiencia
curadme de vuestras correas, de vuestras coerciones.
Curadme si queréis, de vuestro dominio sobre lo que siento.
Curadme por dentro las autolesiones,
curadme como profesionales las vidas que he ido extraviando,
curadme del estado de shock de un dolor muy profundo.
Curadme del individualismo que promovéis, 
del do it yourself, del “si tú quieres, puedes”.
Curadme de las olas que vienen rompiendo en mí,
curadme de todas las etiquetas que me habéis hecho colocar 
y ocultar al mismo tiempo.
Curadme de trabajos mal pagados y amistades que se alejan,
curadme de la incomprensión de los míos,
Sobre todo, curadme de “la luz de gas”.
Recién comienzo a vivir sin odiar mi sufrimiento
mientras vuestras palabras lo envilecen.
Yo manejo mi abismo, ¡salid de él de una vez!. DEJAD de curarme

Poema de Sara R Gallardo @sarargallardo. 21 de març, dia de la poesia.

Descarregar pdf

Entrada traducida al castellano. Descargar pdf

La situació actual que estem vivim amb la pandèmia, les mesures preses per controlar-la i la crisi social conseqüent estan creant molts malestars psíquics i emocionals. Per tot allò se’ns anuncia una altra epidèmia: l‘epidèmia de patologia mental. Aquest anunci ens preocupa i ens fa molta por.

Consideraciones para el abordaje social y sanitario del suicidio

Etiquetes

condicionants socials, CRS, prevenció, salut mental, suicidio

Hem traduït al castellà el document presentat el 31 de maig a Barcelona a petició de companys de fora de Catalunya.

Aquí està: Consideraciones para el abordaje social y sanitario del suicidio a propósito del Código Riesgo de Sucidio

Esperem que sigui d’interès per a amplis sectors de professionals. Malgrat que hi ha moltes referències al programa de prevenció implantat a Catalunya, el seu contingut és aplicable a les polítiques de totes les comunitats autònomes. I, malauradament, els fets ens segueixen emplaçant a portar a terme mesures de prevenció de la mort voluntària que és l’iceberg d’un gran patiment social.

Perquè ha tornat a passar. Fa uns dies la premsa informava de la mort per suïcidi d’una persona quan l’anaven a desnonar. Els temps més terribles potser han passat però no s’ha acabat el problema. Si fa uns anys la causa de desnonaments era l’impagament de l’hipoteca, ara és l’impagament de lloguers inassumibles. L’especulació amb l’habitatge de lloguer està portant a la pèrdua de la casa a moltes famílies, que es veuen privades d’un dret bàsic.

Per un abordatge social i sanitari del suïcidi

Etiquetes

Alberto Ortiz, condicionants socials, PAH, prevenció, salut pública, suïcidi

Ahir es va presentar el document

CONSIDERACIONS PER A UN ABORDATGE SOCIAL I SANITARI DEL SUÏCIDI a propòsit del Codi Risc de Suïcidi.

L’acte va ser conduït per Mª Luz Talavera, vicepresidenta de FoCAP. Elena Serrano, metgessa de família i coautora del document,  va explicar les motivacions que van dur a la seva elaboració i un breu resum del contingut.

Lucía Delgado, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), va parlar del paper de suport emocional i de transformació que suposen organitzacions com la seva, que acaben tenint un resultat terapèutic. Va acompanyar la seva intervenció d’un vídeo que recull les vivències de diferents persones afectades per la pèrdua d’habitatge.

Finalment, Alberto Ortiz, psiquiatre, va fer un recorregut pel significat del suïcidi en diferents moments de la història i va fer èmfasi en el caràcter col·lectiu i polític del patiment. Sobre el Codi Risc de Suïcidi va opinar que  és un producte de la narrativa individualista del neoliberalisme i de l’autoritarisme científic.

Parlem de la prevenció del suïcidi

Etiquetes

condicionants socials, prevenció, salut mental, suïcidi

Presentació del document  “CONSIDERACIONS PER A UN ABORDATGE SOCIAL I SANITARI DEL SUÏCIDI a propòsit del Codi Risc de Suïcidi”

Dia: Dijous, 31 de maig a les 18:30 h. Lloc: Seu de CAMFiC, carrer Diputació, 316. Barcelona.

Intervindran:

• Mª Luz Talavera. Vicepresidenta del FoCAP
• Elena Serrano. Metgessa de Família i membre del grup de treball del FoCAP
• Lucía Delgado. Portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH)
• Alberto Ortiz. Psiquiatre

Es tracta d’un document elaborat pel Grup de Reflexió i Acció del FoCAP que pretén reflexionar sobre l’atenció actual de les persones en risc de suïcidi i la principal iniciativa duta a terme a Catalunya en aquest terreny, el denominat Codi Risc de Suïcidi. Els autors donen continuïtat al document presentat fa dos anys ATENCIÓ A LES PERSONES AMB MALESTAR EMOCIONAL RELACIONAT AMB CONDICIONANTS SOCIALS A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA DE SALUT  en el qual reclamen comprensions que tinguin en compte els factors socials i vivencials, i polítiques assistencials ancorades en la realitat comunitària i en el treball des de la subjectivitat de les persones per reduir els patiments i procurar un millor benestar material, físic i mental.

El treball artesà dels professionals de l’atenció primària

Etiquetes

atenció primària de salut, condicionants socials, patiment emocional, salut mental

El treball artesà dels professionals de l’Atenció Primària en el patiment emocional. La complexitat i la grandesa del dia a dia. (El treball artesà dels professionals de l’AP.pdf)

Aquest és el títol de la conferència  que la companya Mª José Fernández de Sanmamed va fer a la III Jornada de Benchmarking en Salut Mental a l’atenció Primària de l’ICS. Recuperem la salut mental celebrada a Barcelona el passat dia 23 de març i organitzada pel Grup Tècnic de Salut Mental.

La conferència es va basar en dos documents del FoCAP:

Atenció a les persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’Atenció Primària de Salut, que és el fruit del treball d’un grup de reflexió i acció que el FoCAP va posar en marxa fa dos anys.

I Diaris de trinxera on, como diu en la seva presentació, s’hi poden trobar històries tristes, històries tendres, gestos petits que fan veure la importància de les persones al costat de les persones… El nom «diaris de trinxera» vol recollir aquesta idea de ser en primera línia, de rebre tota la complexitat, les dificultats i la duresa del dia a dia. Significa el lloc on es produeix el contacte, on es toca de peus a terra, on es pot veure la realitat

Traducció al castellà i presentació als equips del document “Atenció al malestar emocional…”

Etiquetes

atenció primària de salut, condicionants socials, crisi, equips, malestar emocional, presentació, professionals, salut mental

El dia 31 de maig d’aquest any el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) va presentar el document “Atenció a les persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’Atenció Primària de salut”. El document va  ser elaborat per un grup de treball multidisciplinari que el FoCAP va constituir per contribuir al coneixement de les repercussions de la crisi i les polítiques d’austeritat en la salut mental de la població. Aquest grup de treball, anomenat Grup de Reflexió i Acció (GRA), s’emmarca en el projecte SEPAC (Suport Emocional a Persones Afectades per la Crisi) impulsat per la Fundació Congrés Català de Salut Mental, que també ha promogut i dirigit grups de reflexió i acció en l’entorn comunitari.

Avui presentem de nou el treball abordat pel GRA perquè s’acaba de traduir el document al castellà (Atención a las personas con malestar emocional relacionado con condicionantes sociales en Atención Primaria de Salud) després de les peticions de professionals d’arreu de l’estat.

I aprofitant aquesta fita volem oferir als professionals i equips d’atenció primària sessions de presentació del document que poden servir per avançar en un abordatge salutogènic i no medicalitzador d’aquests malestars emocionals provocats pels condicionants socials.

Amb aquesta finalitat hem elaborat una presentació (presentacio-malestar-emocional-focap-def) que posem a disposició de les persones i equips que hi puguin estar interessats. Si algun equip desitja que alguna de les autores del document condueixi presencialment la sessió, ho pot  demanar a focap2009@gmail.com.

Patiment emocional: Meu? Seu? Nostre?

Etiquetes

atenció primària de salut, condicionants socials, medicalització, patiment emocional, professionals, psicòlegs, salu mental

La presidenta del FoCAP, Nani Vall-llossera va participar a la III Jornada Atenció Primària i Psicologia organitzada pel Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya que es va celebrar a Tarragona, el 14 d’octubre passat, amb la conferència: Patiment-emocional: Seu? Meu? Nostre? que pel seu interés en fem difusió.

Resum:

Els professionals d’atenció primària atenem una creixent demanda assistencial, secundària a un malestar emocional que té a veure amb la realitat econòmica i cultural i social que ens ha tocat viure. Aquest malestar emocional es manifesta de formes diverses: ansietat, trastorns de conducta en nens i adults, tristesa, fòbies, temors o símptomes orgànics. A les consultes som testimonis d’aquest patiment que afecta els pacients concrets, a la societat en general i a nosaltres mateixos com a ciutadans i com a professionals. Hi hem de donar una resposta empàtica i alhora no medicalitzadora ni psicologitzadora, que els apoderi per afrontar la seva vida i per emprendre els canvis que necessitem per fer una societat més humana i humanitzadora.

A partir de casos i dades anirem a les causes, les conseqüències i les propostes per afrontar el seu patiment, el meu patiment, el nostre patiment.

 Text íntegre: Patiment emocional: Seu? Meu? Nostre?

Què es diu del malestar emocional de causa social?

Etiquetes

atenció primària de salut, condicionants socials, crisi, malestar emocional, salut mental

El dia 31 de maig es va presentar el document Atenció-a-les-persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’atenció primària de salut. En l’acte van intervenir: Nani Vall-llossera, presidenta del FoCAP, Lluís Isern, coordinador del projecte SEPAC (Suport emocional a persones afectades per la crisi) i membre de la Fundació Congrés Català de Salut Mental,  Elena Serrano, metgessa de família i coautora del document, i Josep Moya,  psiquiatra i coordinador de l’Observatori de Salut Mental Comunitària de Catalunya. Tots ells van remarcar la importància dels condicionants socials en la salut, la demanda que rebem a l’APS de persones amb malestar emocional i la importància de que s’abordi de manera saludable i no iatrogènica.

Durant l’acte es va projectar el vídeo realitzat per Montse Salgado, Gemma Torrell i Alba Martín “Malestar emocional, condicionants socials i Atenció Primària de Salut”    en el qual persones del carrer i professionals responen a les preguntes:

• Què opines sobre la freqüència de pacients amb malestars relacionats amb condicionants socials i econòmics?
• Coneixeu algú que tingui problemes econòmics que li hagin provocat o empitjorat un problema de salut?
• Sap si ho han parlat amb algú, a nivell de la família o amics?
• Quines opcions d’abordatge et planteges quan es presenten a la consulta?
• Com vius aquest tipus de demandes?

El document ha despertat interès en professionals i mitjans de comunicació. Ha tingut més de 600 entrades des del nostre blog i ha estat recollit per:

Diari de la sanitat

Ara

RAC 1, programa No ho sé. Podcast de les 21h de l’1 de juny a partir del minut 43.