La serp que ens menja

Etiquetes

atenció especialitzada, atenció primària de salut, comunitats autònomes, despesa, finançament, sistema nacional de salut, Sistema públic de salut

Veure els números amb mirada llarga ens dóna una imatge panoràmica de la situació. I això és el que fa Juan Simó de manera periòdica en el seu blog, imprescindible per saber, a partir de les dades, què està passant realment en el sistema sanitari.

A l’entrada del dia 29 de juny, que titula La atención primaria en la UCI analitza l’evolució de la despesa sanitària en atenció primària (APS) i en atenció especialitzada (AES) des de 1984 fins el 2015 en el Sistema Nacional de Salut (SNS). El resultat gràfic és una figura de serp amb la boca cada vegada més oberta, que l’autor fa servir com a metàfora de la tendència al creixement de l’AES que sense miraments engoleix la resta de partides del sistema.

En el gràfic de creixement nominal acumulat es pot veure que quan es produeix una davallada (anys 2010-2013), la de l’APS és més forta, i quan hi ha un increment (2015) és l’AES qui hi surt guanyant. Entremig hi ha l’any 2014 en el qual hi va haver a la vegada un augment de l’AES i més caiguda de l’APS.

Necessitem millorar

Etiquetes

accessibilitat, comunitats autònomes, despesa sanitària, professionals, retallades, satisfacció, Sistema públic de salut, sistemes sanitaris

Aquests dies la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) ha emès l’ informe 2015 sobre la Situació Sanitària a les CCAA: Los Servicios Sanitarios de las CCAA. Informe 2015

Aquests informes es venen realitzant des de l’any 2004 i l’objectiu inicial era avaluar les diferències entre els sistemes sanitaris de les diferents autonomies. Actualment, a més d’objectivar les diferències entre les CCAA, volen analitzar la intensitat de les retallades en la Sanitat Pública i si també en aquest tema hi ha diferències. Els autors posen de manifest les dificultats per accedir a les dades de la Sanitat tot i l’aprovació i vigència de la Llei de Transparència. Les fonts de dades utilitzades procedeixen del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, algunes no especificades, i les referents a opinió, del Barometro sanitario 2014.

Crida l’atenció el descens de Catalunya, que ocupa el lloc número 15, quan el 2009 estava en cinquena posició. Segons el president de la FADSP, el Dr. Marciano Sánchez Bayle, Catalunya va ser la primera comunitat en la que es van iniciar les retallades en sanitat i els seus efectes s’estan visualitzant.  Veure Quadre posició relativa CCAA

A continuació exposarem les dades més rellevants de l’àmbit de l’APS que expliquen la pèrdua de posicions del sistema sanitari català respecte els de les altres CCAA.

• La ràtio de metge i infermera d’AP/ 1000 habitants, Catalunya se situa amb una ràtio de 0,73 metges/1000 habt. ( número 14) i 0,69 infermeres AP/1000 habt. La política de reducció de professionals sanitaris i d’amortització de places per jubilació es posa de manifest en aquest informe. També evidencia la manca d’infermeres en AP, que des del FoCAP anem denunciant repetidament.
• El grau de satisfacció global dels ciutadans que opinen que la Sanitat funciona bé a Catalunya és del 54,9 %, només per sobre de Comunitat Valenciana, Castilla la Mancha i Canarias.
• El percentatge de persones que demanen cita a l’AP i li donen en 24 h. és la més baixa de totes les autonomies, el 4,4%. A La Rioja és el 58,8 %.
• Destaca el percentatge de la despesa sanitaria dedicat a la contractació amb centres estrictament privats, que és el més alt de totes, essent del 25%, seguits de Madrid amb un 10,8%.

Des de la FADSP demanen que s’acabin les PRIVATITZACIONS, les RETALLADES, i que canviïn les polítiques sanitàries perquè la nostra sanitat torni al nivell de qualitat que ha tingut. Nosaltres, com FoCAP ens afegim a aquesta demanda i exigim al polítics transparència i que escoltin la veu i l’opinió de la ciutadania..

 

 

L’interès per l’atenció primària: parole, parole, parole…

Etiquetes

atenció especialitzada, atenció primària de salut, comunitats autònomes, crisi, despesa, política sanitaria, pressupostos, professionals, Sistema públic de salut

Juan Simó publica al seu blog Salud, dinero y atención primaria dos posts sobre les diferències en la despesa de personal en atenció primària i atenció especialitzada en els darrers anys, basant-se en les dades facilitades pel Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, en Estadística del gasto sanitario público, corresponents al 2013.

Al primer post, “Primaria vs especializada en gasto de personal: mal para primaria antes de la crisis y peor después”, l’autor conclou que des que les despeses de personal sanitari van arribar al seu màxim el 2009, la retallada ha estat d’un 15’4% a l’atenció primària i d’un 10’1% a l’especialitzada. Si afegim que la despesa de personal de l’atenció especialitzada entre 2002 i 2009 va augmentar un 9’5%  més que el de l’atenció primària, queda palès una vegada més el menyspreu que ara i abans mostren els polítics i gestors del sistema sanitari pel primer nivell assistencial. L’aposta per l’atenció primària amb què s’omplen la boca és un mer eslògan per aparentar interès per la qualitat i sostenibilitat del sistema sanitari.

Tenint en compte que les retallades en salaris i reposició de vacants han seguit el mateix criteri en tots els nivells assistencials, es pot assumir que l’acomiadament i la precarització laboral han estat molt més intensos en l’atenció primària. En números absoluts, la retallada en despeses de personal supera l’estalviat en despesa de recepta de farmàcia. Aquestes dues partides han patit el 80% de les retallades.

Al segon post, “Gasto de personal de primaria y especializada por CCAA (2002 – 2013)”, s’analitzen aquestes dades per comunitats autònomes. A Catalunya, com a Aragó, Múrcia i Navarra, aquesta tendència de privilegiar la despesa de personal d’atenció especialitzada enfront de la d’atenció primària és encara més significativa.

Visibilitzar aquestes diferències podria ser només una justa reivindicació laboral. Però quan sabem que una atenció primària forta millora la salut de les persones, quan hi ha evidències que més metges de família i menys especialistes disminueixen la mortalitat d’una població, l’exercici de visibilitzar es transforma en denúncia d’unes polítiques que van contra la salut de les persones i la sostenibilitat del sistema.

Els serveis sanitaris de les CCAA

Etiquetes

comunitats autònomes, crisi, despesa, pressupostos, privatització, retallades, Sistema públic de salut

Un any més la FADSP ens ofereix el seu informe Los servicios sanitarios de las CCAA. Informe 2014 que té com a objectiu fer una comparació entre les diferents CCAA i la posició relativa de cadascuna respecte les altres. Intenta també analitzar la intensitat amb la que s’ha aplicat la política de retallades en la sanitat pública.

A mode de resum destaquem les següents dades:

– La despesa sanitària pública de tot l’estat del 2014 serà aproximadament 15.000 milions € inferior al del 2009 (una retallada del 21,42%)

– El sistema sanitari públic té 53.000 treballadors menys

– Els ciutadans pensen que l’assistència sanitària ha empitjorat entre 2009 i 2013: del 8,3% al 27,89 per les consultes d’atenció primària i del del 8,9 al 32,29 per l’atenció hospitalària

– En la puntuació general de les diferents CCAA hi ha grans diferències. Catalunya se situa en el grup de serveis sanitaris deficients amb una puntuació de 57 sobre una totalitat de 98 punts

– Catalunya ha retrocedit 6 llocs en la posició relativa de les CCAA: del lloc 6^è el 2009 al lloc 11^è el 2014

– El pressupost sanitari públic per al 2014 de Catalunya és de 1108 € per habitant, per sobre només d’Andalusia, Balears, Madrid i València.

Els serveis sanitaris a les comunitats autònomes

Etiquetes

comunitats autònomes, despesa, pressupostos, Sistema públic de salut

La FADSP (Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública) ha publicat el seu X Informe sobre los servicios sanitarios de las comunidades autónomas: INFORME.ccaa2013

L’informe està basat fonamentalment en dades facilitades pel Ministerio de Sanidad, els pressupostos de les Comunitats Autònomes per al 2013 i el Barómetro Sanitario del CIS. Tot i algunes dificultats metodològiques per la manca de dades homogènies al comparar les diferents CCAA,  l’informe ens ofereix una visió de l’evolució d’alguns paràmetres que s’expressen en una gradació de resultats per comunitats.

En la puntuació global, amb un màxim de 78 punts, Catalunya n’obté 46, quedant en el grup de serveis sanitaris regulars i en el lloc número 11 de les 17 comunitats, molt per sota del número 5 en que s’havia situat l’any 2009. Els serveis sanitaris catalans obtenen puntuacions molt baixes en criteris de satisfacció: és el segon servei per la cua, només per sobre de Canàries en el % de persones que creuen que la sanitat funciona bé o bastant bé. En quan a despesa per càpita és la tercera per la cua, amb 1027 €/persona/any.