Nous càrrecs, les nostres prioritats

Etiquetes

CatSalut, Conseller, ICS, lideratge, sistema sanitari

Fa pocs dies que Josep Maria Argimon ha estat nomenat conseller de salut de la Generalitat de Catalunya. Coneix bé les interioritats del sistema, ja que, durant anys, ha ocupat diferents càrrecs dins del Servei Català de la Salut (CatSalut) i des del 2018 va exercir com a director gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), càrrec que va compatibilitzar amb el de secretari de Salut Pública després de la dimissió de Joan Guix. Així doncs coneix bé el sistema sanitari, tant les seves fortaleses com les seves debilitats.

Amb ell han arribat més canvis: Gemma Craywinckel com a directora del CatSalut, Yolanda Lejardi com a directora de l’ICS i Carmen Cabezas com a secretària de Salut Pública. Tres dones amb gran experiència professional, competència i compromís que portaran un canvi de gènere dins de Salut, fins ara dirigit majoritàriament per homes, malgrat que el 70% de treballadores en aquest sector són dones. També un gran canvi que aporta Yolanda Lejardi en ser la primera infermera que ocupa la direcció de l’ICS, on tampoc no hi havia hagut mai ningú d’atenció primària.

Volem felicitar-les a totes i també constatar la gran responsabilitat i capacitat de transformació que tenen com a directives. Tal com van descriure els companys del grup d’ètica de la Camfic en el document la responsabilitat de dirigir, “qui dirigeix ha de servir de far, d’orientació per aconseguir que l’atenció es produeixi amb respecte als valors explicitats en el compromís dels professionals i les bones pràctiques”. Aquest hauria de ser un compromís per a les actuals directores i el conseller.

La pandèmia, el paper del SEM i les responsabilitats

Etiquetes

061, 112, CatSalut, COVID19, emergències, Parlament de Catalunya, SEM

Durant la crisi de la COVID-19 els tècnics i els governants han hagut de prendre decisions de forma precipitada basant-se en l’escàs coneixement del virus i del seu comportament, informacions incertes i dades incompletes. S’han comès errors en la gestió epidemiològica atribuïbles a les característiques de la situació, a la manca d’experiència en gestió d’epidèmies i a la dificultat per obtenir materials. Són errors explicables i en certa manera inevitables. Ara bé, la gestió assistencial de l’epidèmia, desoint les recomanacions d’organismes internacionals que demanen reforçar l’atenció primària (AP) i els sistemes de salut pública (SP), no té disculpa possible. S’han pres decisions equivocades que han afectat la capacitat de resposta del sistema sanitari amb conseqüències molt greus. Una d’elles ha estat atorgar un paper central al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) en aquesta crisi, ampliant les seves funcions. Això no és un error per desconeixement o precipitació, sinó una política estratègica i meditada del Departament de Salut i el Servei Català de la Salut (CatSalut).

Però què és el SEM? Per què se li dóna tant poder?

El SEM és una organització del sector públic del CatSalut adscrita al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Es va crear l’any 1985 per millorar la resposta a les emergències que ocorrien a la via pública o fora dels centres sanitaris, i el 1993 es convertí en una empresa pública amb el 100% de capital del Servei Català de la Salut (actual CatSalut). La seva naturalesa jurídica és d’empesa pública en forma de societat anònima i té com a únic accionista el CatSalut. A l’actualitat compta amb una complexa estructura organitzativa, el gerent és l’Antoni Encinas, nomenat el 2018. L’empresa té una plantilla de 700 professionals de la medicina, la infermeria, l’administració, tècnics, i directius. Segons l’última memòria publicada, del 2017, la despesa produïda va ser de 296 milions d’euros, dels quals 45 milions es van destinar a despeses de personal i 236 milions a pagar prestacions de serveis a proveïdors privats.

Una trajectòria conflictiva

El SEM ha estat protagonista en les notícies per freqüents «irregularitats» en la gestió de les contractacions amb empreses privades.

No n’hi ha prou !

Etiquetes

CatSalut, ICS, mobilitzacions, negociacions, pressupost, sindicats, vaga

Fotografia: La Vanguardia

Després de la roda de premsa que acaben de fer els responsables del Departament de Salut i de l’ICS, considerem positiu que s’hagi fet un reconeixement de la situació de sobrecàrrega dels professionals i del seu esgotament i celebrem la declaració d’intencions de millorar l’Atenció Primària.

La notícia estrella de la roda de premsa és que el Departament d’Economia posa a disposició del sistema sanitari 100 milions d’€ no dependents de l’aprovació dels pressupostos del 2019. Sembla que la totalitat anirien a l’ICS.

El director del CatSalut, Sr. Adrià Comella, ha explicat que tenen previst implementar mesures de millora de l’AP a curt, mitjà i llarg termini. A mitjà termini se centren en el treball de la cimera de professionals, que ja està en marxa i que presentarà el resultat del seu treball d’aquí un any. A llarg termini les enquadren en el desenvolupament de l’ENAPISC. I les mesures personal implementar a curt termini les han agrupat en tres categories:

1. Sobrecàrrega, burnout i desprestigi professional de l’AP. Per millorar aquests elements destinaran 14 milions a la contractació de 201 metges de família més que obtindran de la contractació d’especialistes extracomunitaris formats aquí, de post-posar jubilacions als metges que ho desitgin i de la contractació com interins dels residents que acabin el mes de maig. Per a cobertures (vacances, baixes, etc…) es passarà dels 11 milions actuals a 22 milions (o sigui que augmenten 11 milions). El Pla Integral d’Urgències de Catalunya (PIUC) dotarà enguany, per primera vegada, d’una partida de 3,2 milions d’euros per la primària.

CatSalut: directius blindats, treballadors precaritzats

Etiquetes

Boi Ruiz, CatSalut, directius, porta giratòria, professionals, retallades, sous

Fa uns dies el director del CatSalut, Josep Maria Padrosa, feia pública la intenció de blindar els sous dels directius de la sanitat pública davant les retallades. Per aconseguir-ho es vol consolidar com a sou fix la part que fins ara estava condicionada a la consecució de certs objectius. Tots els treballadors públics vam veure retallada amb la Llei de Pressupostos de 2012 aquesta part variable de la nostra retribució.

En un moment en què les retallades estan afectant indefectiblement la qualitat de l’atenció sanitària que reben els pacients i en conseqüència estan deteriorant la salut de les persones, amb milers de treballadors del sector públic acomiadats, quan els professionals amb contracte estatutari hem perdut entre el 15 i el 20 % del nostre poder adquisitiu i les nostres condicions laborals es degraden, quan els contractes eventuals arriben a condicions properes a l’explotació, aquesta decisió és un escàndol.

A la porta giratòria entre la patronal del sector privat i els càrrecs polítics des d’on amb total impunitat prenen decisions que afavoreixen les seves empreses, ara s’afegeixen estratègies per blindar els seus sous.

Són aquest tipus de mesures les que ens fan desconfiar de la moralitat i de les intencions reals dels dirigents del CatSalut i de Boi Ruiz, paradigma del model de porta giratòria, respecte a la sanitat pública catalana.

Més informació

Demanem més transparència al CatSalut

Etiquetes

CatSalut, contractes, convenis, transparència

El 14 de juny les entitats CAPS, CCOO; UGT, FOCAP i SATSE hem presentat al registre del Cat Salut una sol.licitud d’informació dels convenis i contractes  que ha signat amb els proveïdors d’assistència sanitària i els resultats dels seus serveis.  Els ciutadans tenim dret a conèixer l’ús dels diners públics i els resultats dels centres. Fins ara CatSalut  ha facilitat dades en els informes de la Central de Resultats sense identificar els centres. Veure:  registreserveicatala