La càrrega de treball en medicina general: què puc fer jo?

Etiquetes

càrrega de treball, medicina general, pràctica clinica

En Rafa Bravo, a Primum non nocere ens ofereix una traducció de l’article de Des Spence, Reducing general practice workload publicat al British Journal of General Practice l’1 d’agost del 2016. L’autor parla de la gran càrrega de treball dels metges generals britànics (GP), els intents que s’han fet per reduir-la sense resultats (call centers, NHS Direct, skype, correu electrònic..), i defensa que el factor determinant de la creixent demanda és la pràctica clínica.

Sense embuts ni eufemismes diu clarament:

«El comportament de cerca de salut per part de la societat és en realitat el producte de la pràctica clínica dels metges. Airejar l’ansietat per la salut fa que els pacients tornin i tornin. A la majoria de països els pacients són simplement una matèria prima utilitzada per guanyar diners per als metges i els hospitals».

«Quina quantitat de treball crea un hospital de referència? ¿Quant temps es dedica a la gestió d’anormalitats menors trobades en anàlisis de sang i altres investigacions innecessàries?»

«… el debat sobre la càrrega de treball en la pràctica general hauria de ser en realitat un debat sobre la pràctica clínica. Si volem reduir l’estres i la càrrega de treball la solució està únicament a les nostres mans. Hem que prescriure menys, intervenir menys, i derivar menys. Això es pot fer a nivell de la consulta mitjançant la implementació de polítiques de no prescripció, deprescribint medicaments activament, i analitzant els patrons de derivació. A nivell nacional, els metges s’han d’apoderar per complet de les guies de pràctica clínica i donar un cop de peu a la idiota aristocràcia dels especialistes que no saben res d’epidemiologia “primària” i projecten orientacions no realistes basades en estudis hospitalaris defectuosos. Per últim, una bona medicina només pot aconseguir-se a través d’una bona entrada al sistema, i un bon accés només es pot aconseguir amb menys medicina».

Recomanem la lectura de l’article i una reflexió posterior que inclogui la resposta a la pregunta Què puc fer jo?

La mida (del “cupo”) importa

Etiquetes

agenda, càrrega de treball, competència professional, consulta, cupo, demanda, gestió, massificació

Ens fem ressò del post “Michael Jackson y el tamaño del cupo” que Ángel Ruiz Téllez va publicar en el blog Primum non nocere 2015 del company Rafa Bravo. L’article ha suscitat una discussió apassionant entre professionals que semblen representar diferents posicions. Les persones que hi han participat són excel·lents professionals, preocupats sincerament pels pacients i per l’atenció primària, així que mereixen que les seves postures siguin tingudes en compte en qualsevol cas.

D’una banda hi ha els professionals que, interessats en la gestió i preocupats per la qualitat de l’atenció, han analitzat l’evidència publicada i n’han generat de nova i ens diuen que:

• una mida de cupo suficient és imprescindible per a mantenir la competència professional,
• disminuir la mida del cupo no redunda en la reducció de la massificació de les consultes ni en la disminució de la càrrega de treball
• cal comptabilitzar de manera diferent l’activitat a la consulta. El nombre de visites no n’és una bona mesura. Apunten com alternativa la possibilitat de comptar episodis atesos i resolts
• els bons professionals són capaços d’abordar més problemes, pacients de major complexitat i, en general, són més resolutius

D’altra banda hi ha la postura dels professionals que, ofegats per la consulta, sense temps d’analitzar ni gairebé de respirar, veuen amb horror la possibilitat d’haver de visitar més perquè augmentin els cupos.