Etiquetes
En Rafa Bravo, a Primum non nocere ens ofereix una traducció de l’article de Des Spence, Reducing general practice workload publicat al British Journal of General Practice l’1 d’agost del 2016. L’autor parla de la gran càrrega de treball dels metges generals britànics (GP), els intents que s’han fet per reduir-la sense resultats (call centers, NHS Direct, skype, correu electrònic..), i defensa que el factor determinant de la creixent demanda és la pràctica clínica.
Sense embuts ni eufemismes diu clarament:
«El comportament de cerca de salut per part de la societat és en realitat el producte de la pràctica clínica dels metges. Airejar l’ansietat per la salut fa que els pacients tornin i tornin. A la majoria de països els pacients són simplement una matèria prima utilitzada per guanyar diners per als metges i els hospitals».
«Quina quantitat de treball crea un hospital de referència? ¿Quant temps es dedica a la gestió d’anormalitats menors trobades en anàlisis de sang i altres investigacions innecessàries?»
«… el debat sobre la càrrega de treball en la pràctica general hauria de ser en realitat un debat sobre la pràctica clínica. Si volem reduir l’estres i la càrrega de treball la solució està únicament a les nostres mans. Hem que prescriure menys, intervenir menys, i derivar menys. Això es pot fer a nivell de la consulta mitjançant la implementació de polítiques de no prescripció, deprescribint medicaments activament, i analitzant els patrons de derivació. A nivell nacional, els metges s’han d’apoderar per complet de les guies de pràctica clínica i donar un cop de peu a la idiota aristocràcia dels especialistes que no saben res d’epidemiologia “primària” i projecten orientacions no realistes basades en estudis hospitalaris defectuosos. Per últim, una bona medicina només pot aconseguir-se a través d’una bona entrada al sistema, i un bon accés només es pot aconseguir amb menys medicina».
Recomanem la lectura de l’article i una reflexió posterior que inclogui la resposta a la pregunta Què puc fer jo?