Gestió de la demanda assistencial, repte i necessitat per als metges i metgesses de família

Etiquetes

accessibilitat, assistència sanitària, atenció primària de salut, demanda, gestió, llistes d'espera, organització EAPs, política sanitaria, professionals, UBA

Publiquem un escrit signat per Pere Flores Muxí, que ens envia juntament amb el publicat recentment amb motiu de la seva jubilació. En ell fa una anàlisi de les característiques organitzatives de l’Atenció Primària que impedeixen una atenció resolutiva, accessible, equitativa i longitudinal, i ofereix un conjunt de propostes per a una adequada Gestió de la demanda. En aquesta ocasió amplia i aprofundeix en les mesures que ja va expressar en el document L’accessibilitat a l’AP, estem perdent la batalla? que vàrem difondre en aquest blog l’abril del 2019.

Tenim un sistema sanitari de tipus públic i universal, això té aspectes molt positius però produeix problemes i disfuncions i  un dels  més negatius és la sobre-utilització dels serveis sanitaris que s’ha de combatre mitjançant una bona gestió de la demanda assistencial. Aquesta sobre-utilització és un tema molt important i, si no es controla, comporta una pressió assistencial excessiva que impedeix una atenció primària (AP) de qualitat i accessible. Del que potser molts facultatius no se n’adonen, és que aquesta sobre-utilització és sovint i en gran part originada per ells mateixos. La sobre-utilització  provoca que les visites siguin de poca durada i de qualitat millorable, amb un augment de estrès dels metges involucrats. La conseqüència és un risc real per a la salut dels pacients i dels metges. També provoca molt sovint una intolerable llista d’espera, la qual cosa va en contra de la definició i filosofia de l’AP que ha de ser accessible.

Retallades en mediadores culturals als CAPs

Etiquetes

assistència sanitària, atenció primària de salut, drets, retallades

Publiquem la carta que ens han dirigit uns companys i companyes denunciant la reducció d’hores del contracte de les mediadores culturals dels seus centres.

Les barreres culturals i lingüístiques a l’atenció primària suposen una limitació important de l’accessibilitat a serveis sanitaris bàsics i essencials per a l’atenció a la salut. No es tracta tant d’un tema de pressupost, perquè el cost de les hores de treball que es redueixen és baix. Es tracta d’un tema de sensibilitat i voluntat de garantir l’atenció a col·lectius amb necessitats relacionades amb la seva situació de fragilitat i exclusió. No volem que pateixin una exclusió més en els nostres centres.

En alguns barris de Barcelona hi viuen entre un 35 i un 60% de ciutadans nouvinguts que no dominen el nostre idioma. Barris amb alts nivells de fragilitat, malaltia i pobresa. Des de fa anys alguns Centres d’Atenció Primàra que atenen aquesta població disposen de mediadores culturals que ajuden els professionals sanitaris, mitjançant la traducció i la interpretació, a donar una atenció digna i correcta a aquests milers de persones. Ara fa 3 mesos l´Institut Català de la Salut (ICS) va reduir, en contra de l’opinió de professionals i usuaris, les hores contractades de les mediadores culturals dels CAPs  Raval Sud, Raval Nord i Besòs de Barcelona.

Davant aquesta decisió alguns metges i infermeres dels equips afectats vam reunir-nos amb la Gerència Territorial de l’ICS de Barcelona per demanar que la mesura fos revertida i evitar així més dany a la població. Els arguments per justificar la mesura van ser únicament econòmics i, en cap cas, de millora de l’atenció. Se’ns va demanar un temps per poder revalorar la mesura però han passat els mesos i la situació segueix igual.

És per això que com a professionals de l’atenció primària i com a defensors d’uns serveis públics de salut dignes, de qualitat i equitatius hem decidit fer visible el problema i demanem novament revalorar quin tipus d´accessibilitat i cura volem als nostres CAPs.

Antonia Raya Infermera CAP Raval Nord

Thaïs Clusa Metgessa CAP Raval Sud

Manel Anoro metge CAP Besòs

Estudi gemel·lar comparatiu: accés als serveis de salut en el Servei Nacional de Salut del Regne Unit i al Sistema d’Assegurança Privada dels Estats Units

Etiquetes

assistència sanitària, sistema nacional de salut, Sistema públic de salut, sistema sanitari

Artículo en castellano: Estudio gemelar comparativo: acceso a los servicios de salud en el servicio nacional de salud del reino unido y al sistema de seguro privado de Estados Unidos

Traducció de l’article “Comparative twin study: Access to healthcare services in the NHS and the American private insurance system”, publicat en el British Medical Journal el 17 de febrer de 2020
Disponible en: https://blogs.bmj.com/bmj/2020/02/17/comparative-twin-study-access-to-healthcare-services-in-the-nhs-and-the-american-private-insurance-system/

https://www.lavanguardia.com/vida/20200613/481762305547/factura-coronavirus-michael-flor-swedish-issaquah-seattle.html

Com serà finalment el Sistema Nacional de Salut (NHS) del Regne Unit sota el lideratge del Partit Conservador està per determinar. Però el potencial impacte de l’interès del sistema privat de salut americà forma part d’aquesta discussió[1]. Continua existint un debat sobre el gran interès que té la indústria americana de la salut en el mercat del Regne Unit. Durant la seva recent visita a primers d’any, el president dels Estats Units (US), Donald Trump, va tornar a plantejar el tema d’obrir el NHS al mercat estatunidenc d’assegurances de salut privats[2]. Això reobre i reaviva els debats en curs sobre els beneficis dels sistemes sanitaris de cobertura universal com el NHS, en comparació amb els beneficis del model americà, en gran part basat en sistemes d’assegurances privades.

Això és preocupant perquè mentre que els americans asseguren que tenen la millor atenció sanitària del món, la revisió dels resultats en salut mostra que els i les americanes tenen pitjor salut quan la hi compara amb altres països desenvolupats, a pesar que la despesa de US en salut és significativament major[3,4]. A més, hi ha evidència creixent que el sistema de salut de US pot provocar la fallida fins i tot de persones amb una bona assegurança mèdica[5].

No obstant això, hi ha pocs articles en la literatura mèdica que reflecteixin experiències comparatives dels qui utilitzen tots dos sistemes. I això és el que nosaltres presentem. La nostra experiència és per descomptat molt idiosincrática, però som bessones idèntiques i ambdues hem estat tractades de càncer de mama en els últims cinc anys. Nora, professora en la universitat de Londres, va rebre atenció en el NHS; Nancy, empleada del govern en US (amb un pla d’assegurança mèdica considerada excel·lent en US), va ser tractada en US. Ambdues vam ser tractades en hospitals universitaris de prestigi. Aquesta és la nostra experiència:

Història mèdica

Nora es va mudar de US al Regne Unit en 2008 quan tenia 55 anys i es var registrar en el NHS, sent conscient que si ho necessitava podia fer-se una assegurança privada. Però no va ser necessari. Se li va adjudicar un metge de família en la seva àrea geogràfica, al qual en la revisió inicial Nora va explicar el seu historial mèdic que incloïa una important història familiar de càncer de mama. Va ser referida per a consell genètic a l’hospital de la zona on se li realitzava mamografia anual des del 2009. En el 2012 la mamografia de rutina va identificar un nòdul mamari i va ser anomenada per a realitzar biòpsia. El diagnòstic de càncer va conduir a realitzar dues tumorectomies (dos dies d’ingrés hospitalari per a la tumorectomia), però va haver-hi dificultat per a identificar els marges de la lesió i després de la consulta amb el seu cirurgià i l’equip quirúrgic, Nora va triar fer-se una doble mastectomia. Això se li va realitzar en 2014, durant sis dies d’hospitalització. Ella continua rebent seguiment, tractament anticancerós, revisions anuals, i revisió bianual de densitat òssia. Situació actual: en remissió.

Nancy viu a US i treballa a Washington DC, però manté un apartament a la seva ciutat natal, Nova York. Això es deu, en part, al fet que abans de la llei de 2010 de Cura de Salut Accesible¹ (coneguda com Obamacare), haver tingut un episodi previ de càncer de mama quan tenia 40 anys significava que tenia una “afecció preexistent”[6]. Per això era exclosa de la cobertura mèdica en la majoria d’estats americans. Atès que Nova York era un dels estats que no l’excloïa de la cobertura mèdica, mantenia aquesta com la seva primera residència malgrat treballar a centenars de quilòmetres de distància. En altres paraules, l’accés a l’assegurança de salut ha estat un factor que va determinar les seves opcions professionals i de treball des de 1994.

Quan en 2007 va començar a treballar en el Govern Federal, es va inscriure en un dels plans d’assegurances privades preseleccionades en els quals l’ocupador paga el 60% de la prima i els empleats són responsables del pagament del 40% corresponent. Els pagaments de l’empleat són descomptats automàticament a través de xecs de pagament quinzenals. Els plans varien, però molts inclouen “pagaments de butxaca deduïbles” de centenars a milers de dòlars anuals, que ha de pagar l’empleat abans que l’assegurança es faci càrrec. El pla de Nancy li va permetre mantenir els seus proveïdors sanitaris de Nova York, incloent al seu oncòleg.

En 2005, després de 20 anys de remissió, la mamografia anual de Nancy va detectar una lesió en un pit. Al llarg de quatre mesos Nancy es va sotmetre a diverses ressonàncies magnètiques, dues biòpsies, i una tumorectomia ambulatòria, seguida d’un cicle de radioteràpia d’un mes de durada. Per a minimitzar la seva baixa laboral, amb el permís del seu oncòleg de Nova York, va traslladar el seu tractament amb radioteràpia a un hospital de Washington, prop de la seva oficina. Això va requerir ser identificada i establir relació amb un segon equip mèdic, coordinar la transferència del seu historial clínic, i familiaritzar-se amb una nova institució mèdica. Finalment, Nancy va tenir una baixa mèdica de només dues setmanes, en part pel fet que va programar les cites per a les sessions de radioteràpia a l’alba, de manera que podia així complir amb la seva jornada completa de treball. Continua tenint revisions periòdiques. Estat actual: en remissió.

Objecció de consciència a la denegació d’atenció als “sense papers”

Etiquetes

assistència sanitària, immigrants

No Gracias sol.liciten la objecció de consciència generalitzada dels professionals sanitaris (administratius, auxiliars, celadors, infermers i metges) a l’aplicació efectiva del decret  llei que negarà tarjeta sanitària a les persones immigrades “sense papers” , que qualifica de ” xenófobo, inmoral, injusto, peligroso en términos de salud pública y pedagogía social así como estúpido en su efectividad económica real que deja sin asistencia a los inmigrantes “irregulares”. LLegir més