Despertem-nos!

Etiquetes

post-COVID19

Publiquem una carta que ens ha fer arribar la sòcia Thaïs Clusa: ” Per la nostra salut: despertem-nos i despertem-los! “

Sóc metgessa de família d’un CAP a Barcelona i escric per fer veure una situació que està tristament amagada i que em temo que, com no canviï aviat, tindrà conseqüències greus.

Ara com ara l’atenció primària té la seva activitat assistencial presencial pràcticament aturada des de fa un any. S’entén que en els primers mesos de la pandèmia totes haguéssim d’actuar de la manera que ho vam fer; centrant-nos en l’atenció a la COVID mentre evitàvem el tancament dels ambulatoris (com es va suggerir en un principi).

Però a data d’avui a la majoria dels CAPs de Catalunya l´activitat assistencial presencial continua absolutament limitada amb la pèrdua de l’atenció habitual pel professional de referència (longitudinalitat) i el canvi a una telefònica o telemàtica. Tot això ja està comportant problemes de salut greus a la ciutadania; retards diagnòstics, iatrogènia o empitjorament en els paràmetres de salut general de la població en un context d’inequitat per al ciutadà, ja que cada CAP actua de manera diferent.

Estem aplicant el concepte de les cures inverses; invertim molta energia, recursos i temps en aspectes poc rellevants, en termes de salut, d’una sola malaltia en detriment de moltes altres tant o més greus que es diagnostiquen, es tracten, s’acompanyen i es curen des de l’atenció primària. Tot aquest canvi radical en la manera d’atendre la nostra població i d’entendre la professió, sempre a prop del malalt i a la capçalera del seu llit, produeix un desgast i un malestar emocional profund de les sanitàries.

Per la suspensió de les patents de les vacunes de la COVID-19

El 7 d’abril, dia mundial de la salut, es reclama la suspensió de les patents de les vacunes per la COVID-19. És una jornada europea de mobilització impulsada des de la Xarxa Europea contra la Privatització i la Mercantilització de la Salut i la Protecció social.

Davant el desigual accés a les vacunes en tot el món, i les conseqüències en salut i injustícia que suposa, enguany la crida se centra en la iniciativa ciutadana Right2cure promoguda per una àmplia coalició de col·lectius socials, sindicats, associacions de defensa de la sanitat pública, entitats de la societat civil i experts en salut pública.

En una carta oberta als governs i institucions de la Unió Europea es planteja que les vacunes i tractaments per la COVID-19 siguin considerats un be públic global, assequible per a tothom i de manera gratuïta. Pots fer la teva adhesió a: https://eci.ec.europa.eu/015/public/#/screen/home

Marea Blanca de Catalunya, que forma part de la Xarxa Europea contra la privatització i la mercantilització de la salut, convoca dues concentracions, amb el lema CAP LUCRE AMB LA PANDÈMIA

A Barcelona les 11.30 davant de la seu de la Delegació de la Comissió Europea a Barcelona, Pg de Gràcia 90 i

Al davant de l’Hospital de Mollet a les 12 per iniciativa de la Plataforma del Baix Vallés http://www.mareablanca.

Amnistia Internacional emet un informe molt crític sobre la gestió de l’AP durant la pandèmia

Etiquetes

COVID19, gestió sanitària

Descarregar pdf Descargar pdf en castellano

En plena crisis de la pandemia, mi hermana y yo decíamos: «Si mamá se pone mala ¿qué hacemos? No vendrá nadie, ni la atenderán». – Dolors. Resident d’un poble de Catalunya. Entrevistada per Amnistia Internacional.

Amnistia Internacional (IA) ha presentat l’informe «La otra Pandemia. Entre lo abandono y el desmantelamiento: El derecho a la salud y la atención primaria en España» en el qual analitza l’impacte que ha tingut la gestió de l’atenció primària (AP) durant la pandèmia de la COVID-19 en el dret a la salut de la població, a les Comunitats de Madrid, Castilla-La Mancha i Catalunya. Per a la investigació han utilitzat l’anàlisi documental, entrevistes amb 49 professionals, 30 persones usuàries o acompanyants, i 4 persones expertes en gestió, economia de la salut i gènere, i ha comptat també amb la col·laboració de diverses entitats socials i professionals, entre les quals, el FoCAP.

AI justifica l’elecció de l’AP com objecte d’estudi per la seva importància en la millora de la salut de la població i perquè, recollint la Declaració d’Astanà, l’AP és la pedra angular d’un sistema de salut sostenible i de cobertura universal, i per tant l’enfortiment de l’AP és l’enfocament més inclusiu, eficaç i efectiu per a millora de la salut de les persones, així com del seu benestar social.

Es tracta d’una exhaustiva anàlisi del comportament de l’AP, centrant-lo en la disponibilitat i la gestió dels recursos de cada comunitat, els grups de població que s’han vist més afectats i l’experiència dels professionals. L’informe destaca com un important problema les barreres d’accés a l’AP que s’han instaurat i que han patit de manera desproporcionada les persones amb malalties cròniques, amb malalties mentals, les persones immigrants i les dones.

Vacunació COVID-19: on millor que als CAPs?

Etiquetes

COVID19, vacunacions

Foto: Roser Masa

Fa dues setmanes que s’ha iniciat la vacunació de la COVID-19 als CAPs. Ja era hora que es comptés amb l’atenció primària i estem contentes de poder oferir la vacuna a una ciutadania que està patint intensament les conseqüències de la pandèmia, especialment les persones més vulnerables que són les que ara estem vacunant. No es pot pensar a fer una campanya massiva de vacunació sense comptar amb l’atenció primària, amb les infermeres que porten anys fent altres campanyes massives de vacunació, professionals que coneixen cada pacient i les seves cuidadores, les seves circumstàncies i limitacions.

Ara bé, hi ha hagut un problema greu de planificació i de recursos i d’informació a la població que ha cararegat els CAPs amb centenars de trucades diàries preguntant pel procés de vacunació. Entenem que la planificació està condicionada per l’arribada de vacunes que depèn de factors externs, però, tot i això, tot plegat ha sigut precipitat i els equips han rebut “per sorpresa” i amb indicacions canviants, l’arribada de les vacunes. Com passa massa sovint, ens vam assabentar per la premsa del que estava passant i havíem de fer, tanmateix ja ens hi hem acostumat. I amb l’excusa de donar autonomia als CAPS per organitzar la vacunació com millor creguin, s’hi ha traspassat una responsabilitat que no depèn únicament dels equips i que hauria de recaure en l’àmbit institucional. Cada cop que s’encomana una tasca als equips d’atenció primària s’hauria de preguntar: què necessiteu per fer la tasca que us encomanem ara i que organitzareu vosaltres?

El nostre patiment. Trobar l’escletxa

Etiquetes

COVID19, patiment emocional, post-COVID19, treball en equip

El nostre patiment. Trobar l’escletxa pdf Nuestro sufrimiento. Encontrar la rendija pdf

Con las palabras llegan las lágrimas. Lágrimas que se multiplican porque estaban dentro, contenidas y bien apretadas. Lágrimas que afloran porque nos identificamos plenamente con lo que escuchamos en aquella sala. Lágrimas que ahora las mascarillas nos permiten llorarlas con más facilidad. Medicinadefamiliaconvoz propia

La pandèmia (i la resposta social i sanitària que se li dóna) està provocant altes cotes de patiment en els i les professionals de tots els àmbits assistencials. Al llarg d’aquest temps han operat diversos factors causals de patiment, que han anat evolucionant i canviant. Durant els primers mesos va dominar el desconcert, la por a allò desconegut, la incertesa sobre la malaltia o el temor al contagi. Darrerament, podrien tenir més pes els elements de tipus estructural i organitzatiu del sistema sanitari i social, com són la insuficiència de recursos, la no preparació per a les següents onades, el canvi constant de criteris o la transformació del funcionament dels equips. L’impacte social i econòmic de la pandèmia sobre bona part de la població és un factor addicional de patiment per a molts de nosaltres. Les mesures de suport que han posat en marxa les diferents administracions no contraresten els efectes en l’atur o la pobresa. I sens dubte, hi compta el cansament físic i mental per treballar durant molt de temps amb altes demandes, sensació d’impotència i el fet de no veure el final del túnel a curt termini. L’atenció primària de salut (APS), com la part del sistema més sensible als canvis epidemiològics i com la part més feble del sistema sanitari, ha patit, està patint, d’una manera especial. 

En definitiva, tenim moltes raons per estar cansats i sentir-nos malament. Cal dir, però, que no tothom ho està vivint de la mateixa manera. Hi ha elements de caràcter personal que condicionen el grau de patiment, així com la capacitat de resistència o d’adaptació. 

El mes d’octubre, unes companyes del FoCAP vam portar a terme una trobada per parlar de tot això, acompanyades per una psicoanalista que ens va escoltar i dinamitzar la reunió. La conversa ens va permetre transitar juntes algunes de les experiències i emocions viscudes durant els mesos de la pandèmia. Ara ja fa quatre mesos d’aquella trobada i estem en un altre moment, tenim vivències i sentiments probablement diferents. Malgrat aquesta distància de temps, creiem d’interès compartir les reflexions perquè molts dels elements mantenen actualitat i ens remeten a una situació que, en definitiva, no és tan llunyana i la seva empremta encara és dins nostre.

En aquesta entrada compartim una síntesi del que es va parlar aquell dia, que de ben segur pot ser representatiu del que pensen i senten molts dels nostres companys. Hi trobareu una primera part que recull vivències i sentiments, i una segona part més analítica i propositiva.

S’acosten les eleccions: informes, TAR i meses electorals

Etiquetes

burocràcia, COVID19

És un lloc comú parlar de l’atenció primària (AP) com a ventafocs del sistema. A l’espera que la fada la transformi en la princesa que enlluernarà tothom, l’AP, com la Ventafocs, segueix sent l’escarràs del sistema. S’adapta i assumeix totes les tasques que se li encomanen. Es va estirar com un xiclet per a fer les baixes dels treballadors/res sensibles i es va esmolar com un bisturí per a diagnosticar, seguir i discriminar els casos greus de COVID durant la primera onada de la pandèmia. S’ha demostrat que és un element cabdal per a la salut de la població i el funcionament de la sanitat i la societat, fent una feina poc valorada pels diferents actors del sistema sanitari i poc visibilitzada pels mitjans de comunicació, però imprescindible.

Ara, amb l’atzucac de les eleccions, la societat torna a necessitar l’AP. Les eleccions al Parlament han estat convocades, suspeses i posteriorment reactivades i estan generant molts dubtes entre les 75.000 persones que han de formar les meses electorals. Estem en plena tercera onada, hi ha por al contagi i això pot fer que la demanda d’informes de salut per a demanar l’exempció de la mesa electoral sigui molt més alta del que és habitual. S’hi han d’afegir els certificats mèdics oficials per a les persones dependents o discapacitades que volen exercir el seu dret al vot per correu, que també es farà des de l’AP.

Una de les nostres atribucions és fer informes sobre la salut de les persones ateses, que tenen el dret a demanar-lo. Fer un informe on constin els diagnòstics, però no determinar si una persona és apta o no per a formar part d’una mesa electoral. La Junta Electoral és qui ho ha de determinar o decidir qui ho ha de fer i a partir de quins criteris. El problema dels informes en general ve quan des d’organismes de l’administració, centres educatius, empreses, bancs i en general qualsevol entitat, es necessita acreditar quelcom relacionat amb la salut i es demana un informe del metge o metgessa de capçalera. Teniu una llista exhaustiva d’exemples (alguns bastant pintorescos) a l’annex 3 del document del FoCAP de febrer de 2019 “Accions per abordar el malestar dels professionals de l’APS“. La pandèmia ens n’ha portat de nous, com la demanda d’informes per a justificar que no calia portar mascareta. Es va haver de fer una circular aclarint que no s’havien de fer.  

Diàleg entorn el col·lapse (o no) de l’Atenció Primària per la pandèmia

Etiquetes

atenció primària de salut, COVID19, reflexió

Diàleg entorn el col·lapse (o no) de l’APS per la pandèmia PDF

Diálogo entorno al colapso (o no) de la APS por la pandemia PDF

Les darreres setmanes han estat d’un cert descans i també de reflexió. A la junta del FoCAP s’ha produït un debat, via correu electrònic, sobre si l’atenció primària de salut (APS) ha col·lapsat o no durant els mesos d’epidèmia. La pregunta és polisèmica i les respostes no són fàcils ni unívoques. Ens ha semblat d’interès compartir en el blog el contingut del debat, que com veureu és ric i ple de matisos, de valoracions subjectives, punts de vista diferents i alhora complementaris, que en tot cas poden contribuir a un millor coneixement i comprensió d’aquesta complexa i diversa realitat que és l’APS.

– És una pregunta recurrent: «Ha col·lapsat l’APS?», i fins ara hem contestat que no. Però, haver deixat de fer coses necessàries és equivalent  a col·lapsar? O que es diagnostiqui menys, o que no hi hagi accés a visita amb el metge i la infermera, o que no es contesti a una consulta a «la meva salut». O que es tardi una setmana a tornar una consulta telefònica… o que hi hagi baixes laborals per esgotament del personal…? Si no, què entenem per col·lapsar?

– El que està passant a molts equips és una manera de col·lapsar, els valors de l’APS han desaparegut, els professionals estan alienats i la població desatesa. La responsabilitat fonamental, per mi, és d’una planificació que al llarg dels anys ha malmès tant l’estructura (física i de personal) i el paper de l’APS en el sistema que ha afectat la professionalitat dels treballadors. Amb aquest panorama no es poden esperar lideratges potents i amb criteris clars. Sí, els professionals tenim part de la responsabilitat, però exigir que els professionals (amb el suport d’una part de la població, que acostuma a ser la que menys altaveu té) mantinguem l’APS és excessiu o, si més no, s’ha demostrat inútil. 

– Si hem deixat de fer el que ens tocava per forces de causa major (no donàvem l’abast) hem col·lapsat. Hem deixat de ser nosaltres per ser una altra cosa, mig succedani mig gestió COVID a «lo precario». Igual que els hospitals a la primera onada. Encara que treballéssim més que mai i intentéssim fer-ho el millor possible cadascuna de nosaltres, el sistema va col·lapsar. I s’ha de dir.

– Més que col·lapsar, l’APS ha embogit… (en una accepció poc respectuosa pels qui pateixen problemes de salut mental). A mi em preocupa relativament el que hem deixat de diagnosticar si mantinguéssim l’accessibilitat i la longitudinalitat. Igual força coses de les que hem deixat de diagnosticar no calien… Però, probablement, caldria analitzar bé les dades i potser no és tan greu… Els cardiòlegs diuen que ha disminuït el diagnòstic d’infarts. Com s’interpreta? El mateix amb els ictus: n’hi ha hagut menys? Tenim ara més seqüeles de les previstes per ictus? Respecte al càncer: en alguns casos patirem retards que poden empitjorar el pronòstic, cert. Però segurament també hem deixat de diagnosticar melanomes que no calia diagnosticar, neos de pròstata que evolucionaran bé, neos de mama, de pulmó o de pàncrees que seguiran el mateix curs que haguessin tingut. Tenim pitjors resultats en control de lípids i glicades (de difícil interpretació perquè en molts casos són per manca de petició d’analítica, no perquè tinguem clar que el control és pitjor). D’altra banda, hem medicalitzat menys problemes quotidians, petits problemes mentals, hem demanat menys PSA iatrogènics, hem fet moltes menys analítiques d’utilitat dubtosa.

Si tot el que hem deixat de fer fos negatiu seria que som “massa” importants per a la salut de la població. I el cert és que ho som poquet… Ho és molt més la pobresa, evidentment. Per tot plegat, admetent que en alguns casos empitjorarà el pronòstic d’algunes persones pels retards, segueixo pensant que el pitjor és com s’abandona la gent sense metgessa/infermera de referència. Però acceptaré, quan es publiquin (o jo les vegi, igual ja s’han publicat), les dades de l’empitjorament de la salut de la població pels retards. No és seriós dir que el “simple” retard és sempre dolent. Segurament trigarem temps a saber-ho i, probablement serà difícil saber-ho amb certesa.

En tot cas, per cert, si algun savi surt a dir que “la primària ha deixat de….” serà bon moment per dir-li: “veu com la primària és molt important que estigui ben forta…» Sense oblidar el que ha deixat de fer la secundària (però això són figues d’un altre paner…).

Clar que hem col·lapsat (i els hospitals també). La diferència està en on posem el nucli del col·lapse:

• En coses físiques que hem deixat d’abordar (suposadament infarts, ictus, control de diabetis….
• O en què “definitivament” hem deixat d’atendre cada metge i infermera de família els seus pacients (longitudinalitat) i hem malmès l’accessibilitat.

Jo el posaria en el segon, perquè el primer em temo (però no ho sé del cert) que no és molt important i potser era quasi inevitable (com ho era que els hospitals retardessin cirurgies) i, en canvi, el segon em sembla de mal arreglar i amb pitjors efectes a mig-llarg termini i no calia malmetre’l.

Represa amb més longitudinalitat

Etiquetes

COVID19, longitudinalitat, post-COVID19, valors primaristes

La COVID-19 està posant contra les cordes l’atenció primària de salut (APS) i qüestionant el seu futur. De fet, però, la pandèmia en sí només hi té una part de culpa. La resta cal atribuir-la al dèficit estructural en equipaments i personal que s’arrossega des de fa anys, i a les mesures organitzatives dels equips que es prenen des del mes de març i que no s’han revertit. Tancament de CAP i consultoris, dràstica reducció de les vistes presencials, agendes úniques per tasques, pèrdua de professionals referents, i altres, són mesures que encara estan presents en molts centres. Professionals i ciutadania reclamem des de fa temps la tornada a la «normalitat», si més no, deixar enrere l’excepcionalitat que es va imposar els primers mesos de la pandèmia.

La realitat no és la mateixa en tot el territori, en alguns llocs les visites presencials s’han recuperat de manera raonable, però en d’altres encara és una assignatura pendent. Es diu que no tornarem a tenir el que teníem, que alguns canvis es quedaran per sempre. Probablement serà així després de la sacsejada pandèmica. Però, com ha de ser la «nova normalitat»? Sobre quines bases s’ha d’edificar? L’actual moment no deixa de ser una oportunitat per repensar i reconstruir l’APS, partint d’allò que ens diu l’evidència. No necessitem invents improvisats, només es tracta de portar a la pràctica el millor coneixement. Actualment hi ha formes d’organització diverses i això no és negatiu, mostra les particularitats de cada lloc, si bé no sempre responen als criteris que defineixen l’APS i a vegades es va cap a una atenció distant, despersonalitzada i dispensaritzada.

La situació és molt fràgil, el sistema trontolla, les necessitats de la població són molt altes i les professionals estan molt cansades. En aquest estat crític es precisen bones orientacions per sortir-ne amb èxit, és a dir, que l’APS representi el paper que li pertoca en el sistema i la societat. És un repte que emplaça els i les professionals, però de manera primordial les administracions públiques implicades.

Recentment, la Direcció assistencial d’atenció primària i a la comunitat de l’Institut Català de la Salut està presentant als equips d’atenció primària (EAP) un esborrany de document titulat Recuperem i enfortim l’Atenció Primària, recomanacions per a la represa. Aquest document aposta de manera decidida per «recuperar la presencialitat, la longitudinalitat i l’accessibilitat, per garantir i ampliar el contacte directe amb els nostres pacients, necessari per al diagnòstic i seguiment de problemes de salut, en un entorn de centres segurs i oberts». En l’apartat de propostes de millora es fa referència a aspectes assistencials, organitzatius, espais i tecnologia, professionals i ciutadania. El document marca objectius ben definits per a la recuperació de l’APS basats en l’accessibilitat, la longitudinalitat, la capacitat de resposta, la presencialitat, i la distribució de tasques dins de l’equip.

JORNADA DE DEBAT: RECUPEREM L’ATENCIÓ PRIMÀRIA (i 4)

Etiquetes

post-COVID19, propostes, valors primaristes

• 

• 

Continuem compartint el treball de reflexió que vam dur a terme professionals de l’Atenció Primària de Salut (APS), veïns i veïnes i persones dels moviments socials, durant en l’acte organitzat pel Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i La Capçalera el passat 1 de juliol . En aquesta trobada vam debatre i plantejar noves formes d’atendre a la població que s’emmarquessin dins dels valors primaristes i com recuperar-los després de la pandèmia.

La discussió es va organitzar en grups que es van formar al voltant de cadascuna de les dimensions o valors de l’APS: accessibilitat, longitudinalitat, integralitat i coordinació. A aquestes dimensions clàssiques es va afegir un concepte nou, la permeabilitat, entorn del qual també es va constituir un grup de discussió. 

En aquest escrit recollim un resum del treball dels grups. En la primera part vam compartir el resum del treball de reflexió entorn dels dos primers aspectes: la permeabilitat i l’accessibilitat; en la segona part, entorn de la longitudinalitat; en la tercera part, de la integralitat. En aquest quart i últim post tractarem de la coordinació.

5 COM RECUPERAR LA COORDINACIÓ

Concepte de coordinació: És una dimensió que fa referència ala relació harmònica entre els diferents nivells assistencials i els diferents professionals implicats en l’atenció d’una persona, és fonamental per assegurar la continuïtat de la cura i l’ús adequat dels recursos. Els professionals d’APS haurien de ser els responsables finals d’aquesta coordinació per a la seva polivalència, els seus coneixements científics i de la situació del pacient, i del seu context personal-familiar i comunitari.

La coordinació és un atribut i un valor de l’APS que topa amb el fet que el sistema sanitari no li reconeix aquesta funció i capacitat. Això limita i menyscaba l’exercici d’aquesta atribució i els seus resultats.

No hi ha coordinació possible sense poder, i a la primària li neguen el poder real de coordinar. No es pot coordinar de veritat perquè s’atorga a l’APS un lloc de subordinació dins del sistema sanitari. Quan no hi ha poder, el sistema situa la primària de la manera més propícia perquè es doni l’efecte secretària. Exemple del dia: El cardiòleg que en visita telemàtica deriva a una pacient des de casa seva a urgències de l’hospital, li diu a la pacient que truqui a la seva metgessa de capçalera perquè demani un trasllat del 061. Quan el sistema treu poder a l’APS, els seus professionals no són tractats com a iguals, les converses no es donen entre col·legues sinó entre superiors i subordinats, entre qui té el coneixement i qui no en sap.

De quina manera la pandèmia de COVID ha afectat la coordinació

Durant la pandèmia, s’ha accentuat aquest qüestionament de la funció de l’APS com a coordinadora i agent del pacient dins del sistema sanitari. Ha estat particularment flagrant el qüestionament que ha patit i està patint per part del servei d’emergències mèdiques (SEM) que reiteradament ha contravingut les indicacions de l’APS i ha negat els serveis que demanava. Tot i que les professionals de l’APS eren les persones que tenien el pacient al davant i sota la seva responsabilitat, i que a més tenien la millor informació per saber quina era l’atenció més indicada en cada cas.

L’atenció especialitzada també ha mantingut aquesta actitud de qüestionament de la tasca de l’APS anul·lant de forma unilateral, sense explicació i sense deixar constància a la història clínica, proves i primeres visites sol·licitades des de l’APS. Es valora positivament que els directors assistencials dels hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) hagin reconegut públicament que sense l’APS el col·lapse del sistema sanitari hagués estat assegurat.

Una dificultat perquè l’APS pugui exercir aquest paper de coordinadora de l’atenció al pacient és el desconeixement absolut que els altres actors sanitaris tenen del que fa i de les limitacions materials i de personal que té per fer les coses. Algunes de les limitacions són pròpies d’atendre el pacient en el seu context i no en el context hospitalari que el despulla de les seves condicions de vida i de la seva idiosincràsia. Intentar coordinar en aquest context és una cursa d’obstacles i un gran consumidor d’energia i alegria pels professionals.

JORNADA DE DEBAT: RECUPEREM L’ATENCIÓ PRIMÀRIA (3)

Etiquetes

post-COVID19, propostes, valors primaristes

• 

• 

Continuem compartint el treball de reflexió que vam dur a terme professionals de l’Atenció Primària de Salut (APS), veïns i veïnes i persones dels moviments socials, durant en l’acte organitzat pel Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i La Capçalera el passat 1 de juliol . En aquesta trobada vam debatre i plantejar noves formes d’atendre a la població que s’emmarquessin dins dels valors primaristes i com recuperar-los després de la pandèmia.

La discussió es va organitzar en grups que es van formar al voltant de cadascuna de les dimensions o valors de l’APS: accessibilitat, longitudinalitat, integralitat i coordinació. A aquestes dimensions clàssiques es va afegir un concepte nou, la permeabilitat, entorn del qual també es va constituir un grup de discussió. 

En aquest escrit recollim un resum del treball dels grups. En la primera part vam compartir el resum del treball de reflexió entorn dels dos primers aspectes: la permeabilitat i l’accessibilitat. En la segona part, entorn de la longitudinalitat. En aquest tercer post tractarem la integralitat.

4 COM RECUPERAR LA INTEGRALITAT

Concepte d’integralitat: Entendre, i atendre, la persona com un conjunt, no com un element biològic simplement, sinó també amb aspectes psicològics, socials i espirituals. Entendre-la també en el seu context (dimensió comunitària). Tenir en compte totes les dimensions sanitàries: promoció de la salut, prevenció de la malaltia, atenció a la malaltia, pal·liació i atenció al final de vida, i les causes (determinants) de salut/malaltia.

Per dur a terme una atenció integral es requereix identificar la gamma completa de necessitats de salut dels pacients i disposar de recursos per poder cobrir-les, coordinació amb la comunitat i tot allò que comporta, i identificar la causa de les causes (determinants de la salut). Conèixer la gènesi dels problemes per tenir un punt de partida per abordar els problemes de salut de forma integral.

De quina manera la pandèmia de COVID ha afectat la integralitat

Les iniquitats socials ja existien, però s’han posat més de manifest: manca de suport social, soledat amb patiment, sobreocupació d’habitatges i pobresa en una Barcelona opulenta. Han quedat en evidència les carències del sistema social, no només del sistema sanitari.

L’APS ha hagut de suportar una alta càrrega burocràtica (gestions de salut laboral, incapacitats, informes…) i ha tingut poc temps per fer abordatges emocionals i dels malestars comunitaris/ individuals.

S’han trobat a faltar recursos humans i físics i s’ha produït pèrdues en l’atenció a pacients crònics complexos.

També cal dir que han passat coses positives, com les xarxes de suport veïnal espontani i iniciatives per ajudar els altres.

També han augmentat o fet més evidents tots els defectes del Sistema Nacional de Salut:

• Sols s’ha pensat en allò que és físic (el virus, el contagi, la malaltia…) produint-se fins i tot morts en soledat.
• Els professionals (i tota la societat) han patit pànic i se’ls ha fet treballar en desacord amb com creien que havien de fer-ho: això ha creat un mal moral.
• Manca d’autonomia de gestió dels equips.
• S’han tancat CAP dificultant a la població l’accés a l’atenció.
• Fa temps que s’actua per destruir la integralitat, promovent la dispensarització per tasques en lloc de la unitat bàsica assistencial (UBA) i promovent dispositius específics com els programes d’atenció domiciliària i equips de suport (PADES), o els equips d’atenció domiciliària, sobretot a les ciutats.
• Els professionals no creuen prou en la integralitat: un bon exemple ho són les sessions dels EAP, generalment centrades en allò biomèdic.
• S’ha menystingut l’APS, que podia proveir cures millor que altres nivells assistencials, i fins i tot s’han tancat centres!