Ara, les infermeres. Nursing now

Etiquetes

infermera d'atenció primària, infermeres, infermeria

Esta entrada se ha traducido a la lengua castellana, se puede encontrar al final.

Aquest any 2020 ha estat declarat any internacional de les infermeres i les llevadores per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La iniciativa culmina la campanya Nursing Now, que és un programa del Fons Burdett per Infermeria, el Consell Internacional d’Infermeres i l’OMS. Nursing now afirma que les infermeres són el centre de la majoria d’equips de salut, juguen un paper crucial en la promoció de la salut, la prevenció de malalties i el tractament. Com a professionals de la salut més propers a la comunitat, tenen un paper especial en el desenvolupament de nous models d’atenció a la comunitat i en el suport als esforços locals per promoure la salut i prevenir malalties. Amb el creixement de la infermeria, els països poden aconseguir el triple impacte de millorar la salut, promoure la igualtat de gènere i donar suport al creixement econòmic.

El Ministeri de Sanitat, el Departament de Salut de la Generalitat i nombroses entitats professionals s’han adherit a la campanya. Els objectius estratègics que han marcat els responsables de la campanya a Catalunya són:

1. Incrementar la inversió en la millora de les condicions laborals (inclosa la formació i el desenvolupament professional) de les infermeres.
2. Impulsar i difondre les pràctiques infermeres efectives i innovadores.
3. Augmentar la influència de les infermeres en les polítiques de salut.
4. Augmentar el nombre d’infermeres en llocs de lideratge i les oportunitats de desenvolupament professional.
5. Incrementar i traslladar l’evidència sobre els àmbits on les infermeres tenen més impacte, minimitzant les barreres que impedeixen aplicar-ho.

Compromisos que han d’apoderar aquestes professionals a liderar les iniciatives per als nous reptes de salut en el segle XXI i impulsar l’excel·lència en les cures infermeres per tal de millorar la salut de la població i disminuir les desigualtats existents quant a pobresa i manca d’accessibilitat als serveis sanitaris.

Les entitats que defensem l’atenció primària seguim esperant millores

Etiquetes

entitats, mobilitzacions, roda de premsa, vaga

El dijous passat va tenir lloc la roda de premsa per presentar el balanç de les mesures dutes a terme per les administracions després d’un any de la vaga de l’Atenció Primària (AP) que va sacsejar el sistema sanitari i la societat. Les intervencions van anar a càrrec de Llum Ventura per Plataforma CAP Raval Digne, Meritxell Sánchez-Amat per FoCAP, Anna Bedini per La Capçalera, Elio Conesa per Rebel·lió Atenció Primària i Trini Cuesta de Coordinadora SAP Muntanya i Marea Blanca.

Després de revisar el dodecàleg amb les reivindicacions de la vaga, es va ressaltar que són escasses les millores aconseguides i que la situació de l’AP és crítica. Es va fer èmfasi en la perspectiva dels pressupostos de la Generalitat per a l’any 2020. La setmana passada el vicepresident Pere Aragonès anunciava un augment de 900 milions d’€ per al Departament de Salut, dels quals un 25% (225) anirien a l’AP. Aquesta quantitat és totalment insuficient per treure l’AP de la misèria actual i suposaria passar, aproximadament, del 14,8% actual al 16% del pressupost total de Salut, molt lluny del 25% recomanat per la OMS. Sense una dotació adequada l’AP no pot ser la columna vertebral del sistema, només pot ser la crossa del sistema, com està sent actualment.

Un any després de la vaga passem comptes

Etiquetes

mobilitzacions, pressupostos, vaga

ACOMPANYA’NS A L’ACTE DEL DIA 19

Un any després de la vaga que va portar als carrers milers de professionals de l’atenció primària de Catalunya, passem comptes de les mesures que les nostres entitats van reclamar aquells dies per capgirar la situació d’una atenció primària que agonitza pel menyspreu polític i pressupostari del nostre govern.

Del dodecàleg de mesures que ens va dur a secundar amb força aquells 5 dies d’aturada de tots els professionals de l’atenció primària, i que va comptar amb la comprensió i el suport d’una bona part de la ciutadania, només una petita part s’ha posat en pràctica i de manera desigual en el territori. (Veure annex)

Un any després, les llistes d’espera per visitar-se amb la professional de referència han augmentat de manera intolerable; respecte l’any 2010 ha disminuït el nombre de professionals contractats a l’atenció primària, mentre que el de l’atenció hospitalària segueix augmentant; el malestar professional continua i les joves professionals segueixen sense expectatives reals de poder treballar en unes condicions dignes i estimulants.

La solució és molt més complexa que limitar el nombre de visites al dia. Es requereix d’accions a molts nivells i decisions polítiques decidides i valentes que no s’estan duent a terme. Aquestes decisions i accions han de començar necessàriament per l’augment del pressupost sanitari dedicat als equips d’atenció primària i pel desenvolupament de totes les seves competències dins del sistema.

No permetrem que l’atenció primària, que tant les persones com la societat necessiten, segueixi deteriorant-se. Exigim el 25% del pressupost del Departament de Salut, que aquestes setmanes s’està elaborant pel Govern, per als Equips d’Atenció Primària i, si les paraules dels polítics sobre la centralitat de l’atenció primària en el sistema sanitari no es tradueixen en fets, ens emplacem a dur a terme noves accions.

Victòria: El CAP Raval Nord es farà a la Capella de la Misericòrdia

Etiquetes

CAP Raval Nord, Capella La Misericòrdia, comunitat, lluita, mobilitzacions

El dia 20 de novembre es va fer públic que el CAP del Raval Nord s’ubicarà a la Capella de la Misericòrdia. Queden enrere 8 mesos d’ocupació com acció directa envers la manca de solucions per part de les autoritats responsables. Més d’un any de lluita intensa pels membres de la Plataforma CAP Raval Nord digne! (@RavalNord) i 11 anys d’espera per l’assignació d’un nou edifici ja que l’actual havia quedat obsolet i presenta greus mancances d’espai, accessibilitat i seguretat.

Des del setembre del 2018, quan es va constituir la Plataforma, veïnes i treballadores del CAP han realizat difrents accions i han mantingut, amb perseverança i contra tot pronòstic, la pugna per a què el CAP del Raval Nord es construeixi a la Capella de la Misericòrdia. No ha sigut gens fàcil i ha calgut una gran dosi d’optimisme i convenciment ja que qui també competia pel nou equipament era el MACBA i la seva fundació. La diversitat dels membres de la Plataforma també ha fet necessari posar per damunt de les conviccions i les idees personals l’objectiu del bé comú que suposava tenir un CAP digne al Raval Nord. Prioritzar el col·lectiu envers l’individual ha estat precisament la clau de l’èxit!

I és per tot plegat, per la llarga espera, per la intensitat de la lluita i per ser David contra Goliat que la notícia ha estat rebuda amb una gran alegria per les veïnes i treballadores del CAP. Alegria, però sobretot satisfacció i orgull pel barri i per l’Atenció Primària perquè és una victòria dels de baix i això no acostuma a passar.

Aquesta lluita, que neix del cansament d’anys d’espera pel trasllat del CAP, ha anat molt més enllà d’aconseguir un edifici. Ha mobilitzat les principals entitats primaristes de la ciutat que s’han sumat i han donat suport a la reivindicació perquè s’entenia que era fonamental per a la dignificació de l’Atenció Primària. Tenir un CAP on treballar i donar el servei i l’atenció que mereix un dels barris amb l’índex de salut més baix de Barcelona era una qüestió de justícia social. És doncs, també, una victòria de les que volem una Atenció Primària forta, que sigui l’eix d’un Sistema Sanitari Universal, centrada en les persones i per a les persones.

Davant la sorpresa que ha causat la noticia en alguns entorns, les treballadores i veïnes responen que, el veritablement sorprenent és que per tenir un equipament de primera necessitat com és un CAP s’hagi hagut de fer totes les accions que s’han realitzat. Acció directa com l’ocupació de la Capella, entre d’altres. Perquè no ha estat gratuït. Ha suposat moltes hores d’absència amb les nostres famílies en pro del bé comú i ho tornaríem a fer. Moltes hores de son invertides en preparar debats, entrevistes, mobilitzacions i accions perquè sabíem que només nosaltres i amb el nostre esforç ens faríem visibles.

Amb la distància d’haver passat ja la ressaca de la notícia, el més positiu de tota la lluita, sens dubte, han estat els vincles creats a la comunitat que perduraran en el temps. Diuen els experts que l’Atenció Comunitària és aquella intervenció que millora la salut de la comunitat. En la lluita per un #CAPaLaMisericòrdia s’ha fet una comunitària col·lectiva, nascuda de l’activisme, amb i per a la comunitat. El nou edifici no farà desaparèixer els problemes de salut ni les mancances i dificultats de la població del Raval, però sí que és un impuls d’autoestima per a totes aquelles lluites que hi ha al barri: contra els desnonaments, els narcopisos, el sensesostrisme, la gentrificació, la turistificació, la lluita per espais verds, etc.. Haver guanyat el CAP impregna en el barri la sensació de que si anem juntes tot és possible.

La reflexió final de tot plegat, passa per entendre que si treballadores i veïnes empenyen i perseveren quan els arguments de la reivindicació són coherents, prioritaris, de necessitat i per justícia social tenim més possibilitats d’aconseguir allò que es demana.

Ens hi posem plegades per una Atenció Primària digna i respectada?

Atenció Primària 1381 menys, Atenció Hospitalària 2389 més

Etiquetes

activitat, despesa, ICS, memòria ICS, personal

Amb aquest títol volem donar una imatge concisa i representativa d’una realitat: la que es desprèn de l’estudi de les memòries de l’Institut Català de la Salut (ICS). Elles parlen del paper de l’Atenció Primària (AP) al nostre sistema sanitari i ens diuen que l’any 2018 l’AP té 1381 treballadores menys que abans de la crisi, mentre que l’atenció hospitalària en té 2389 més.

Hem analitzat les dades de les memòries de l’ICS amb visió primarista. La majoria de dades corresponen a la memòria del 2018, tot i que en alguns temes hem fet una recopilació dels últims 8 anys. A l’hora d’interpretar-les cal tenir en compte que l’ICS dona servei d’AP al 75% de la població catalana, però només és titular de 8 dels 62 hospitals d’aguts de Catalunya, la majoria dels quals són hospitals terciaris. Els hospitals de l’ICS representen al voltant del 30% de llits dels hospitals públics. L’anàlisi de la memòria del CatSalut del 2018 (publicada recentment) serà motiu d’una altra entrada en aquest blog.

Pots seguir llegint clicant a: AP 1381 menys, Atenció Hospitalària 2389 més

Algunes qüestions d’actualitat sobre vacunes

Etiquetes

antivacunes, conflictes d'interès, vacunes

Imatge: El Roto, publicada a Nogracias.

Esta entrada está traducida a la lengua castellana, la podeis encontrar al final.

Que les vacunes tenen un impacte significatiu sobre la salut és un fet que ningú dubta. Són medicaments que aporten un gran benefici tant a escala individual (i.e. protegeixen a la persona contra la malaltia per la qual es vacuna) com social (i.e. si molta gent es vacuna la població no vacunada queda indirectament protegida de la infecció). Però últimament es parla molt de vacunes. De fet, més que de vacunes, es parla dels moviments antivacunes. En canvi no es parla tant d’un altre fet molt rellevant: la manipulació que està fent la indústria farmacèutica en l’opinió pública a través de persones influents dins de la sanitat.

Fa temps que s’ha entrat en un discurs culpabilitzador des de molts professionals i societats científiques contra les famílies que tenen dubtes sobre les vacunes o decideixen no vacunar-se ni vacunar els seus fills i filles. Encara que la incidència de les persones i famílies que tenen un sentiment negatiu en referència a les vacunes a Espanya és molt baixa (per sota de l’1% segons Larson et al, 2016), en comparació amb altres països del nostre entorn com ara França o Itàlia, sembla que se’ls presenta com a causants de baixa cobertura vacunal i de problemes de salut pública, quan en realitat la cobertura vacunal a Espanya està per sobre del 98%.

Espai de cures, espai de dones

Etiquetes

cures, dependència, dones, feminització, precarietat

Esta entrada se ha traducido a la lengua castellana, se puede encontrar al final.

L’espai de la cura a domicili de les persones amb autonomia reduïda*

* En aquest post no parlem de la cura dels infants i els menors

 

Figura 1. Esquematització de l’espai de les cures de les persones dependents. Font: elaboració pròpia. Percentatges de dones en cada grup de les cuidadores obtingut en: Encuesta de Discapacidad, Autonomía Personal y Situaciones de Dependencia 2008; Memòria de l’ICS 2018; Encuesta Población Activa, INE 2018.

La cura a la dependència i l’anomenada crisi de les cures no són temes nous. Potser el que és nou és la magnitud de la necessitat i que el FoCAP aborda per primera vegada un tema tan complex, les cures en sentit ampli, més enllà del que estrictament correspon a l’atenció primària de salut.

L’atenció i la cura de la vida, sobretot de les persones amb dependència, és un tema que continua sense assumir-se socialment i política al nostre país, queda relegat dins de les parets de la llar, de la individualitat. D’aquesta manera, es manté en un terreny privat i invisible i la societat esdevé sorda a les veus de les persones que necessiten ser cuidades.

La llei de la dependència del 2006 va ser un tebi intent d’assumir, des de l’estat, les necessitats i els desitjos de les persones dependents, però mai va estar dotada econòmicament de manera suficient i va ser truncada per la recessió, que la va limitar encara més en amplitud i recursos. I així, comptem amb uns serveis socials i públics pobres, insuficients i poc desenvolupats.

El nostre país té un model de cures mediterrani, propi dels països del sud d’Europa (Espanya, Itàlia, Portugal i Grècia), que centra les cures en la família i en el qual els organismes públics tenen un paper molt reduït. Aquest model és molt diferent del dels països nòrdics, en els quals la provisió de les cures està majoritàriament en mans de les institucions públiques.

Aturem la Llei Aragonès

Etiquetes

contractació, externalització, gestió privada, llei Aragonés, privatització, serveis

El diumenge 17 de novembre tindrà lloc la manifestació convocada per la Plataforma Aturem la Llei Aragonès, que estava prevista inicialment per al dia 19 d’octubre.

La cita és a les 12 del matí davant del Departament d’Economia (Rbla. Catalunya, 19-21, Barcelona)

Sent fidels al nostre Ideari, el FoCAP se suma al rebuig social i polític a l’avantprojecte de llei i ens adherim al Manifest i a la convocatòria de manifestació.

El Projecte de llei de contractes de serveis a les persones, conegut per «Llei Aragonès», ha aixecat un munt de protestes per la seva potencialitat privatitzadora dels serveis educatius, sanitaris i tots els serveis a les persones. És una llei que està en fase de tramitació al Parlament de Catalunya i que es podria aprovar en els propers mesos.

Diverses entitats han plantejat el rebuig a l’avantprojecte i estan duent a terme actes informatius i de protesta en tot el territori: Marea Blanca la rebutja frontalment; La FaPaC (Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya) la considera L’externalització més gran del Govern en educació; La XEC (Xarxa d’Economia Solidària) demana La retirada d’aquest projecte de Llei. I altres entitats com Marea Pensionista, la PAICAM, (Plataforma d’Afectades per l’ICAM i l’INSS) la plataforma NO+precarietat, i sindicats com la IAC, la CGT, la COS, CCOO, Metges de Catalunya, s’hi oposen total o parcialment. I entre els partits polítics han estat la CUP i els comuns qui demanen la retirada de l’avantprojecte de llei.

Més de 40 entitats han donat forma a la Plataforma Aturem la llei Aragonès entorn del

MANIFEST UNITARI: ATUREM EL PROJECTE DE LLEI DE CONTRACTES DE SERVEIS A LES PERSONES

Els valors del sistema sanitari públic

Etiquetes

crisi, propostes, Sistema públic de salut, sistema sanitari, valors

La junta directiva del FoCAP s’ha adherit a un document elaborat i signat per un grup de professionals sanitaris de diferents àmbits.

EL SISTEMA SANITARI ESTÀ EN UNA CRISI PROFUNDA: ALGUNES PROPOSTES DE MILLORA DEL SISTEMA PÚBLIC DE SALUT

 

Imatge: Pixabay

El Sistema sanitari està en una crisi profunda. La crisi econòmica va portar l’aplicació de fortes retallades als pressupostos públics, entre ells els de Sanitat. Això va comportar un agreujament de la precarietat del Sistema. A Catalunya tenim uns recursos per sanitat tradicionalment insuficients , es destina a la Salut, al 2016, un 5,2% del PIB , mentre que a la UE-15 és un 7,5% i un 11,6% menys per càpita sobre la mitjana de l’estat, a mes amb la crisi es va perdre qualitat, equitat (sobre tot en accessibilitat, resolució), condicions laborals i qualitat percebuda. Els lleus increments pressupostaris produïts a partir del 2015, no han resolt les mancances originades per les retallades i han reforçat el model existent tecnològic-intervencionista poc centrat en les necessitats poblacionals i de les persones.

Aquests fets s’han donat junt als canvis demogràfics i de la morbiditat (envelliment, augment de l’esperança de vida, augment de la cronicitat i complexitat de les patologies) i junt a un model sanitari propi del segle passat centrat en l’hospital, molt medicalitzat, dedicat sobre-tot a la malaltia ja instaurada i amb domini cultural de l’alta tecnologia, en lloc d’una atenció personalitzada, continuada, preventiva i promotora de salut, com pot donar la salut pública, focalitzada en la salut poblacional i els determinats socials de la Salut i l’Atenció Primària i Comunitària.

D’escanyar… a no tenir límits

Etiquetes

Alba Vergés, atenció primària de salut, Direcció estratègica, futur

Després de llegir l’article de la Consellera Alba Vergés al Diari de la Sanitat «Sense límits al futur de la primària», hom té la sensació d’estar al davant d’una situació de dissonància cognitiva. Per un costat, veiem com s’escanya l’atenció primària tant com es pot, i per l’altra, la consellera ens diu que no hi ha límits per al seu futur.

En primer lloc toca celebrar l’anunci d’Alba Vergés de crear, per primera vegada en tota la història del sistema sanitari català, la Direcció estratègica d’atenció primària en el si del Departament de Salut. Direcció estratègica sona bé, sona important, però no oblidem que des de fa uns anys ja tenim una Estratègia Nacional d’Atenció Primària de la qual no n’hem obtingut encara cap fruit. Serà la nova direcció una estructura més sense capacitat operativa i que actuarà de cara la galeria? Desitgem de tot cor que no sigui així.

Dia rere dia la realitat desmenteix moltes de les afirmacions de la consellera. Per exemple, en l’últim any i mig no s’han recuperat les condicions laborals perdudes durant la crisi ni el nombre de professionals. Ni s’han recuperat del tot els endarreriments de pagues extres i per objectius pendents, ni els sous, ni la precarietat laboral. No només això, sinó que, a títol d’exemple, segons la memòria del 2018 de l’Institut Català de la Salut (empresa del tot pública i responsable de l’atenció primària del 75% de la població catalana), el diferencial de treballadors entre els anys 2010 i 2018 a la primària és de 1381 treballadors menys, en tant que per als hospitals el diferencial és de 2336 treballadors més.