El dia 12 de maig se celebra el Dia Internacional de la Infermera a tot el món com a commemoració de l’aniversari del naixement de Florence Nightingale. Aquest any el lema escollit és “Les nostres infermeres. El nostre futur”. Un futur que passa per les cures que les infermeres ofereixen a la societat i sustenten els sistemes de salut a escala mundial.
Però en els últims mesos sembla que diferents lobbies de poder volen desprestigiar aquest col·lectiu de professionals sense el qual seria molt difícil mantenir una sanitat pública de qualitat.
El Tribunal Suprem va desestimar el recurs interposat pel Consell General de Col·legis Oficials d’Infermeria d’Espanya que pretenia defensar les competències de les infermeres en l’àmbit de l’educació per a la salut i en el tema de la nutrició i va confirmar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de Madrid de 20 de desembre de 2019 que havia estimat el recurs que van interposar set Col·legis de dietistes-nutricionistes. La sentència deia textualment “los enfermeros no pueden realizar recomendaciones dietéticas de aquellas personas con problemas de salud específicos derivados de una enfermedad que requieran de una dieta concreta y específica, puesto que con el Grado en Enfermería no adquieren competencias específicas sobre Nutrición humana y Dietética, siendo el dietista-nutricionista el profesional sanitario competente para realizar dichas recomendaciones dietéticas a las personas con problemas de salud”.
Està clar que les competències infermeres abasten aspectes en alimentació i nutrició com a part de l’educació sanitària en la majoria de les patologies cròniques de les persones. A més és una eina importantíssima en les cures i en la promoció dels hàbits de vida saludable per a tota la població. La llei d’ordenació de les professions sanitàries així ho descriu i les infermeres tenen competències específiques en nutrició. Els estudis de Grau d’Infermeria així ho avalen.
El 23 de març de 2023 ens assabentàvem que “la sentència, no ferma, del Jutjat del Social número 3 de Terrassa deixa sense efecte el nomenament de dues infermeres com a caps de servei del Consorci Sanitari de Terrassa, fruit de la demanda interposada pel sindicat Metges de Catalunya”. Una vegada més, un grup de metges veuen en perill el seu corporativisme. La resposta al diari de Terrassa de la infermera Rosa Ferrer, ho diu tot: “dirigir un servei no es basa a manar i manar, sinó a gestionar i administrar els seus recursos de la manera més efectiva, tenint en compte l’eficàcia i el benestar de les persones que hi treballen, siguin o no de la mateixa “categoria professional”, i també el benestar dels que necessiten l’atenció professional perquè puguin tenir la més bona i la més ràpida”.
El 24 d’abril, el Sr. Sergi Boada, president del Col·legi de metges de Tarragona (COMT) va escriure en un article al diari de Tarragona que “per a fer una intervenció quirúrgica, el personal fonamental són els metges cirurgians i els anestesistes i es necessita, també, un personal complementari. Entenem per personal fonamental aquell qui realitza la part del procés en la que resulta totalment imprescindible”. Terrible opinió d’un metge que opina que les infermeres, llevadores, TCAIS, personal de neteja, zeladors, etc., són complements. Obviant totalment el treball en equip i la professionalitat de tots i totes les persones que treballen en un quiròfan.
El 26 d’abril coneixíem la notícia que “el Tribunal Suprem va desestimar el recurs presentat pel Govern de Navarra i el Col·legi Oficial d’Infermeria de Navarra sobre la titulació necessària per a ocupar la direcció de Centres de Salut de Navarra”. Indignació de les infermeres de Navarra i de totes les que treballen en un centre de salut. No obstant això, al febrer d’aquest, any el Tribunal Superior de Justícia d’Astúries va desestimar el recurs interposat pel Col·legi Oficial de metges d’Astúries contra el nomenament d’una infermera com a Directora general de cures, Humanització i Atenció Sociosanitària. Les funcions de gestió, direcció i coordinació de cap manera són inherents a la llicenciatura de medicina.
Les infermeres tenen el reconeixement de la ciutadania pel seu impacte en les cures i en el sistema nacional de salut. Sense elles seria impossible mantenir la qualitat de l’atenció primària ni de l’hospitalària. Però actualment és una professió exhausta per la càrrega excessiva de treball, per unes condicions laborals injustes, pel no reconeixement de l’especialitat, ni del nivell A1, ni el reconeixement de tot el que aporten en les institucions sanitàries.
Arribar fins al moment actual ha suposat anys de lluita de moltes infermeres, però queda encara molta lluita per treure el sostre de vidre que tenim i per fer visible la professió en tots els àmbits de gestió.
FELICITATS A TOTES LES INFERMERES i gràcies per haver triat aquesta professió.
FoCAP 
Maria Sanchez Giralt said:
Gràcies FoCAP!