Etiquetes

, , , , ,

Viure al carrer suposa una vulneració constant de drets i comporta un deteriorament de la salut física i mental de les persones i un risc de patir violència física i verbal.  Aquest col·lectiu té una prevalença més gran de problemes de salut, tenen una mortalitat entre 3 i 4 cops superior a la població general i tenen una esperança de vida aproximadament 30 anys menor. Tot i el seu pitjor estat de salut, les persones sense llar utilitzen menys el sistema sanitari, especialment l’Atenció Primària, fent un ús més gran dels serveis d’urgències.

Algunes de les barreres que les persones amb experiència viscuda de sensellarisme troben per accedir i utilitzar els recursos sanitaris i socials estan relacionades amb la violència estructural, és a dir, amb estructures socials que els exclouen impedint que cobreixin les seves necessitats bàsiques. Les persones que viuen aquesta realitat pateixen una deshumanització i marginació que condiciona el seu accés als recursos i la seva acceptació. Aquests factors estructurals interaccionen amb altres factors personals com la baixa autoestima relacionada amb el procés de sensellarisme, l’estigma associat a aquest i els problemes de salut mental. Aquesta situació d’exclusió es veu agreujada per la superposició d’altres factors com el gènere , el procés migratori o l’edat .

Per altra banda, els factors identificats per alguns estudis que més valoren les persones amb situació viscuda de sensellarisme a l’hora d’utilitzar el sistema sanitari són les relacions socials de confiança i la seguretat. Per establir relacions de confiança cal la continuïtat assistencial dels professionals de referència, molt valorada també per aquesta població. És des de l’Atenció Primària des d’on es poden  establir aquestes relacions de confiança i assegurar la continuïtat de les cures.

Per tots aquests motius ja hi ha molts centres d’Atenció Primària com el de Gòtic o Raval i molts altres que fa anys que treballen per millorar l’accessibilitat i continuïtat de les cures de salut amb les persones sense sostre.  Aquí us en presentem algunes de més noves:

“Ningú dormint al carrer a Gràcia”

Va ser des de la taula comunitària BiB (Benestar i Barri) del barri de Gràcia que ens van venir a trucar a la porta. Tenien un projecte que es diu “Ningú dormint al carrer a Gràcia” i volien que els ajudéssim a millorar la salut i l’assistència sanitària dels ciutadans que dormen al carrer o en situacions de infravivenda.

Al nostre barri es calcula que el nombre de persones sense sostre oscil·laria entre 25 i 35 (32 al recompte d’Arrels de juny de 2022). I si sabem que estar vinculat a un centre d’atenció primària és beneficiós per la seva salut, hem començat a treballar en xarxa per aconseguir vincular-los a la primària.

El primer ha sigut tenir els contactes i conèixer-nos totes les persones i entitats que hi treballem: Centre Heura, Fundació Arrels, Ajuntament BCN, Àrees Bàsiques de Salut del Districte, Grup de Salut de Gràcia i Associació Veïnal Passeig Sant Joan. Amb alguns d’ells hem sortit al carrer a conèixer quins eren els nostres veïns que patien aquesta situació i, un a un, hem mirat si tenien Targeta Sanitària (TSI) amb un CAP assignat i si aquest era el nostre CAP o era un altre. Si no tenen TSI, a través de les associacions i de serveis socials, se’ls ajuda a tramitar-ho. Si són d’un CAP que no és el nostre, se’ls pregunta si volen canviar al seu de zona o mantenir el que tenen i si són nostres, se’ls convida a fer una primera visita programada al centre o domiciliària si fos necessari.

A part d’aquestes visites al carrer, s’ha parlat amb tots els treballadors del CAP i del CUAP Gràcia perquè tinguessin aquesta mirada sensible amb aquest tipus de població i sempre s’avisés a les treballadores socials i a la referent del taulell si venien a visitar-se, per tal de no perdre’ls i poder oferir-los seguiment.

I finalment, s’ha contactat amb alguns grups de voluntaris del barri, sobretot nascuts durant la pandèmia, per fer acompanyaments a les visites de salut també amb l’objectiu de poder fer seguiment i establir el vincle amb l’Atenció Primària, que se sap tan necessari per la seva salut.

Com sempre, tot va més lent del que voldríem i, també com sempre, els pacients no sempre segueixen els nostres consells benintencionats. Però creiem que si creem cultura d’una mirada sensible amb aquesta població i cas a cas els anem oferint i ajudant a mantenir un seguiment, podrem millorar progressivament la seva salut. També és molt important que aquesta visió sigui compartida amb la resta de CAPs del barri i la ciutat, on sabem que també molts hi estan treballant i també, a ser possible, amb els grans hospitals on van sovint aquests pacients i des d’on seria fantàstic que ens poguessin avisar amb algun tipus de circuït com el prealt quan visiten les urgències o algun altre servei.

Finalment, cal recordar i ser conscients que per aconseguir aquest objectiu de millora de la seva salut és clau la resta de determinants pels que treballen les altres entitats com: habilitar espais petits on passar la nit de manera segura, obrir centres de dia on descansar i fer ús de serveis bàsics, augmentar els serveis de dutxa i de consigna i garantir àpats calents entre altres.

Una nova manera d’atendre a les persones en situació de sensellarisme al CAP Besòs.

Segons l’últim recompte de persones vivint al carrer,  fet per l’Associació Arrels la nit del 22 de juny, al districte de Sant Martí viuen 159 persones al carrer, a més a més al costat del CAP es troba el Menjador Solidari Gregal que dóna menjar  a persones del barri i d’altres que venen de diferents barris de Barcelona i d’altres municipis propers. Al CAP Besòs, estem treballant per oferir una atenció que s’adeqüi a les necessitats d’aquestes persones i que permeti trencar les barreres d’accés a què s’enfronten amb l’objectiu d’establir relacions de confiança necessàries per a la cura.

La iniciativa de canviar la forma en què estàvem atenent la població en situació de sensellarisme va sorgir arran del contacte amb l’Associació Salut Sense Sostre, ells planejaven començar a venir a fer atenció sanitària de forma voluntària al Menjador Solidari Gregal (molt a prop del CAP) i van decidir contactar amb nosaltres per coordinar-nos. Des de l’1 de Desembre realitzem, un cop per setmana, captació activa conjunta amb els voluntaris de l’Associació Salut Sense Sostre de les persones que venen a dinar al Menjador Solidari Gregal.

Les persones que ho requereixen són ateses al CAP per un metge/essa i un infermer/a i per la treballadora social en cas de ser necessari. En aquestes visites a més d’atendre la demanda de salut en qüestió, valorem si la persona té o no targeta sanitària individual (TSI) i si té o no CAP assignat. En cas negatiu assignem Unitat Bàsica d’Atenció (UBA) de referència i els guiem en el procés de sol·licitud de la TSI.

El canvi en la forma de treballar no es limita només a l’atenció específica que es realitza els dijous sinó que es tracta d’un procés de sensibilització en l’atenció a les persones sense llar que s’està fent des de tots els professionals de l’equip amb l’objectiu de trencar les barreres que aquestes persones es puguin trobar per a l’accés i la utilització del CAP. Mitjançant aquesta atenció pretenem millorar la salut de les persones sense llar al barri amb la premissa de complir principis fonamentals de l’atenció primària com són l’accessibilitat, l’equitat i la longitudinalitat.

Amb el relat d’aquestes dues experiències volem reflectir que l’atenció primària pública vol estar al costat de les persones en situació de sensellarisme. L’objectiu és que aquestes persones tinguin garantit el seu dret a una atenció sanitària amb professionals de referència i adaptada a les seves necessitats.