Etiquetes

, ,

Les Àgores del FoCAP

Àgora fa referència a aquest espai públic i col·lectiu de les primeres ciutats a l’antiga Grècia. Era el lloc on transcorria tota l’activitat política, social, administrativa, comercial, etc. Era el lloc de trobada entre les persones i permetia reunions on es parlava com a societat. El FoCAP va iniciar els espais d’Àgores el 18 de novembre de 2021 sobre “L’escolta, la presencialitat i la derivació en persones amb malestar emocional a l’Atenció Primària de Salut”. El passat 29 de març de 2022 vam celebrar una segona Àgora sobre “Els malestars emocionals en joves i adolescents en el moment actual”. I en aquesta que ens ocupa, celebrada el 15 de novembre, van parlar-nos els i les professionals administratius dels equips d’atenció primària (EAP). De les 100 persones inscrites, el 61% eren administratius d’EAP i la resta d’altres col·lectius professionals dels equips, persones dedicades a la gestió i altres perfils. 

Escoltar versus sentir les veus de les professionals administratives dels Equips d’Atenció Primària

Els i les havíem “sentit” moltes vegades, les sentim cada dia al passar davant dels taulells i en algunes (poques) reunions d’equip, però en aquesta Àgora va ser la primera vegada que vam “escoltar”[1] el seu discurs col·lectiu ben estructurat i reflexionat. Perquè sentir és només aixecar acta; escoltar és penetrar, escurçar distàncies i sortir a la trobada de l’altre[2].

Són visibles i accessibles sense cita prèvia, diu el títol d’aquesta Àgora. I sempre es diu que són molt importants/imprescindibles per a la bona atenció a la població i per al funcionament de l’EAP, però, quina és aquesta importància de l’administratiu d’atenció primària (AP)? Tenen noves atribucions i tasques, però quines i fins a on arriben? Quines són les causes del malestar que sovint es palpa? Quina és la seva relació amb la població? I, són realment visibles per a la resta de l’equip? Totes i cadascuna d’aquestes preguntes es varen anant desgranant en aquesta àgora, enriquint-les i posant-les en comú.

Es va iniciar amb les presentacions de Daniel Alameda, Lourdes Gilete i Irma Esteban que ens van parlar de:

Qui som i què fem, i com des d’una heterogeneïtat formativa i de trajectòria laboral van passar “De l’antic número en paper a l’e-consulta”. I també com en aquest moment la veritable innovació és crear una categoria formativa i laboral unificada i adequada a les funcions actuals.

Les causes del malestar, que situaven en la multiplicitat de tasques realitzades totes al mateix temps i en espais no adequats. Sovint han de realitzar feines de back office al taulell mentre atenen presencialment els pacients. “Sentim l’efecte sandwich, atrapats entre els pacients i rebent les seves necessitats i frustracions, i les recriminacions dels professionals, que no ens recolzen, que no es posen mai en el nostre lloc”.

Són visibles per la població però invisibles per l’equip, i aquí Irma ens explica que no són encara reconeguts com administratius sanitaris però que sí són auxiliars administratius preocupats, implicats amb l’EAP i amb la saviesa que dona l’experiència. Sovint saben quan una demanda ha de ser atesa sense demora, però es troben amb “el mur de les agendes plenes i la desconfiança de l’EAP cap al nostre criteri” que les impedeix fer bé la seva feina i encabir una visita en una agenda sanitària, tancada com un búnquer, i han de demanar favors com si d’un tema personal es tractés.

Aquestes intervencions van obrir un debat en el que els temes d’interès es van anar succeint i enriquint, i van acabar amb propostes tant de funcionament com de continuïtat del treball dintre del FoCAP.

Els temes més importants que van emergir els agrupem en:

Titulació i formació necessària per a la professió d’administratius sanitaris. Hauríem de ser considerats i reconeguts professionalment com administratius sanitaris “Jo no treballo en un súper, treballo amb persones sovint malaltes”. I això ha de tenir un reconeixement legal, professional i econòmic, i també una regulació i desplegament de tasques, deures i drets.

Existeix actualment la categoria professional de Tècnic en informació sanitària que podria ser adient pels administratius d’AP, tot i que s’adequa més a un administratiu d’hospital que d’AP.

Som sanitaris. Però en contínua contradicció. No podem entrar a l’ECAP però tenim accés a quantitat de dades sanitàries. Veiem derivacions, llegim informes, coneixem moltes dades sanitàries… Ha d’estar regulat legalment l’accés com administratius sanitaris a les dades sanitàries dels nostres pacients.

Tasques i organització. La feina actual és molt polivalent i no té res a veure amb la de fa 10 anys. Hi ha moltes més funcions i molt més complexes i tenen cada vegada un pes professional més important. La feina és infinita, no té aturador. Diuen que la plantilla d’administratius ha augmentat un 27%, però, quant han augmentat les tasques?

En la webinar realitzada fa uns dies a l’ICS es va plantejar que a l’agenda dels administratius es registrés només les e-consultes, que no es posés la resta de tasques. Les intervencions apunten a què es registrin totes les tasques que es fan.

L’organització del treball dels administratius és molt diferent i diversa segons els  equips.

La UBA-3 (administrativa-infermera-metgessa) es valora com molt positiva, és fantàstic poder dir “Antoni sóc la seva administrativa”. Però no sempre és possible, ni per espai ni per disponibilitat de plantilla. Reforça la longitudinalitat i la relació de confiança amb i dels administratius. Constitueix una xarxa de seguretat pel pacient. Es proposa estudiar la factibilitat d’implantar la UBA-3 en cada equip.

La tecnologia ajuda però a vegades ofega, com en el cas de les 4CW, que s’han de deixar de fer perquè no aporten valor. Deixar de fer el que no aporta valor i centrar-se en el que és important.

I una pregunta que cal respondre: Estem coberts legalment en les nostres decisions?

Som EAP. Però no ens sentim recolzats pels metges/ses i infermeres de l’EAP. De fet, aquests s’organitzen sense pensar en els administratius.

En general hi ha un problema d’entendre què fan els altres estaments i més concretament què fan els administratius “Per què és més important haver de parar la teva feina per anar a arreglar una impressora o solucionar quelcom en una consulta que atendre a un pacient al taulell? Sóc jo la que he d’arreglar una impressora o canviar una bombeta?”

Cal considerar els administratius com un més a l’hora de prendre decisions d’equip, considerar-los part de l’EAP. Cal reconèixer-los i escoltar-los. Que els administratius participin en les sessions i en l’organització de l’EAP.

Confiança mútua entre companys i escolta per part de tot l’EAP.

Cal aclarir dins dels equips els circuits i fluxos que creïn seguretat i siguin eficients. I que acabin amb el demanar favors quan el que es vol és atendre bé un pacient.

Que passin pels taulells els residents, metges i metgesses i infermeres periòdicament per fer-se conscients del que fan el companys administratius.

Coherència entre companys i responsabilitat de tots sobre la salut de la nostra població de referència.

Estructures i plantilles. Necessitem dimensionar les plantilles i crear espais i infraestructura d’acord amb la complexitat de les funcions actuals dels administratius dels EAP. No es pot, per problemes ètics de confidencialitat i de protecció de dades, continuar parlant amb el pacient del que li passa presencialment o per telèfon davant de tothom. Calen estructures que permetin respectar el pacient, la confidencialitat i la seva intimitat. I espais per crear vincles de confiança i de relació longitudinal.

Calen també espais adients per fer les tasques back office i no haver d’interrompre l’atenció presencial en el taulell quan s’ha de fer un tràmit.

Violència. Increment de la violència en els CAPs i sobretot envers els administratius. Hem de traçar una línia vermella contra la violència i el maltractament dels pacients envers els administratius, però també entendre que tots som maltractats i víctimes del sistema, nosaltres i els pacients també.

Per poder mesurar aquest fenomen es proposa fer comunicat de risc, tot considerant que els insults, fins i tot telefònics, són violència.

Continuïtat al FoCAP i missatge de la seva presidenta:

Aquesta Àgora és només un principi. Integrar i escoltar els administratius és una de les línies del FoCAP. En aquest sentit proposem:

  • Que els i les administratives s’integrin a la junta i reunions mensuals del FoCAP
  • Fer un grup de treball que doni continuïtat al treball encetat avui
  • Realitzar una nova Àgora al 2023 sobre el futur de la professió i l’ofici de les administratives d’AP

Barcelona, 15 de novembre del 2022


[1] Diferència entre sentir i escoltar:

Sentir vol dir ‘percebre’ un so. Entre cometes, podríem dir que és un fet involuntari. Una persona que tingui el sentit de l’oïda (que hi senti) sentirà una cosa encara que no vulgui: un crit, un soroll, un cop de porta, unes paraules, música de fons, etc. En castellà, el verb equivalent es oír.

Escoltar és, en canvi, una acció voluntària. Vol dir ‘parar atenció’. Una persona escolta alguna cosa (que, d’altra banda, pot sentir perquè té el sentit de l’oïda) perquè està atent i té desig de fer-ho: un conte, una altra persona, la ràdio, una cançó, una lliçó, etc.

https://ficahilallengua.wordpress.com/2010/02/27/sentir-i-escoltar/

[2] Pres de Siegfried Lenz. Lección de alemán. Impedienta, 2016.