Etiquetes

, ,

Des del naixement del FoCAP el 2009 hem viscut sis consellers i conselleres de Salut. Ja hem sentit moltes declaracions discutibles i amb les que no hem estat d’acord. Però les que va fer ahir al Parlament el conseller Balcells són de les que baten el rècord. Bé, potser al mateix nivell d’algunes afirmacions de l’exconseller Ruiz, que ja és dir.

Contra tota evidència científica, Balcells va dir que la longitudinalitat (mal pronunciat, per cert) ha quedat antiga! La longitudinalitat és un dels elements de l’atenció primària que major impacte té en diferents variables relacionades amb la salut i l’ús del sistema sanitari. Està demostrat que:

• facilita l’atenció preventiva,
• evita la medicalització i el sobrediagnòstic,
• redueix els efectes adversos de les intervencions sanitàries,
• disminueix les derivacions a especialistes de segon nivell i les consultes als serveis d’urgències
• disminueix els ingressos hospitalaris,
• redueix la mortalitat
• augmenta la qualitat de vida, en especial en persones grans.

El FoCAP ho ha recollit en diverses entrades: Longitudinalitat, atenció primària i salut: l’evidència és tossuda (abril del 2021); La longitudinalitat de l’atenció, una qüestió de vida i mort? (abril del 2019); i La longitudinalitat: bona, bonica i barata (febrer del 2019). Posteriorment, el febrer del 2022, la revista British Journal of General Practice publicava Continuity in general practice as predictor of mortality, acute hospitalisation, and use of out-of-hours care: a registry-based observational study in Norway , un estudi que quantificava els beneficis de la longitudinalitat en la mortalitat, l’ús de serveis d’urgències i els ingressos, en funció dels anys de relació d’una persona amb el mateix metge. I el resultat va ser que a més anys de relació, majors són els beneficis. En concret, 15 anys de relació proporcionen una disminució del 25% en les taxes de mortalitat, un 28% les hospitalitzacions i un 30% les consultes als serveis d’urgències.

La clau es troba en la confiança i el vincle que s’estableix entre dues persones (professional i pacient) que es relacionen al llarg del temps i al coneixement profund dels problemes de salut i de les necessitats de les persones que aquesta relació proporciona.

En relació als múltiples beneficis de la longitudinalitat, les autores de Longitudinalidad en Atención Primaria: un factor protector de la salud (juny del 2022) diuen: Imaginemos qué pasaría con cualquier medicamento, tecnología o intervención sanitaria que consiguiera una tasa de reducción de la mortalidad de hasta un 30%, como ha demostrado conseguir la longitudinalidad. Las multinacionales se apresurarían a patentarlo y posicionarlo en el mercado. Sería portada en todos los medios.

On veu el Sr. Conseller l’antiguitat de la longitudinalitat? Tenint en compte el poc contacte que ha tingut en l’àmbit professional amb l’atenció primària de salut, hem de pensar que qui li ha transmès aquesta idea no ha estat precisament cap persona experta ni cap entitat pròpia de l’atenció primària. A qui pregunta? A qui escolta?

Amb el mateix èmfasi Balcells parla d’«innovar», que per a ell significa posar «equips d’atenció domiciliària i residencial». Innovar per millorar, diu. Com diu la filòsofa Begoña Roman, tenim un problema amb la “innovatitis”. El nou no sempre és millor. Una idea, per ser nova i original, no té per què ser bona. En què es basa el conseller, en quins coneixements i quines experiències? S’atrevirà a dir a les persones que necessiten atenció domiciliària que per «innovar» ja no els visitarà la seva metgessa i la seva infermera de capçalera, i que això farà que hagi d’anar més a serveis d’urgències, hagi de fer més consultes a especialistes de segon nivell, patirà més sobrediagnòstics, més ingressos, i finalment, viurà menys?

O potser l’interès en aquesta «innovació» té alguna cosa a veure amb alguns projectes d’entitats privades amb ànim de lucre per fer el que en diuen «atenció integrada social i sanitària»? Potser pensa dedicar l’augment de pressupost per a l’AP (compromès en la mateixa compareixença parlamentària) a fer concerts amb entitats privades? Serà que algú té interès a utilitzar, des de la gestió privada, els fons europeus per a promoure l’atenció domiciliària?

Ah, i si es vol fer alguna cosa per disminuir les llistes d’espera amb especialistes focals, l’ocupació de llits hospitalaris o les consultes als serveis d’urgències, temes importantíssims per als set milions de catalans, garanteixin i promoguin la longitudinalitat a l’atenció primària.

Treballem a l’atenció primària, a la consulta, als domicilis i, de vegades, al carrer. No volem dir als nostres pacients que, quan necessitin ser atesos a casa seva, hi anirà un altre metge i una altra infermera. Treballem amb la treballadora social del CAP i, quan cal, ens coordinem amb els serveis socials. És veritat que no tothom ho fa de la mateixa manera, que hi ha professionals als qui no els agrada sortir del centre, que hi ha direccions de l’atenció primària catalana que promouen pràctiques contràries a l’evidència, en contra dels interessos dels pacients. Però això no se soluciona aplicant fórmules, potser vàlides en altres entorns, que no han demostrat ser millors que les conegudes i practicades des de fa molt de temps.

Els responsables polítics tenen el deure de basar les seves polítiques en la millor evidència científica disponible i fer-la aplicar en els sistemes i entitats públiques, o privades amb qui concerten serveis. Tenen recursos i maneres de fer-ho. I sí, falten més metges, més infermeres, administratius i treballadores socials, i més diners, però tal com diu, ben posats, allà on són més útils, als equips d’atenció primària.

Per la salut de les dones, homes, grans, joves o infants, per respecte a la ciència i als professionals que cada dia treballen per donar una atenció de qualitat amb longitudinalitat, davant les paraules del Conseller de Salut contra els pilars fonamentals de l’atenció primària, demanem la seva dimissió.