Etiquetes

, ,

Era 1 de juliol. Als CAPs alertàvem, sense que ningú se’n fes ressò ni prengués mesures per intentar per una vegada avançar-se a esdeveniments previsibles, que la pandèmia tornava a rebrotar i a descontrolar-se i que als CAPs la situació tornava a estrangular-nos després de quinze mesos treballant al límit. El 30 de juny havien acabat contracte moltes de les gestores COVID que han estat l’únic reforç real que hem tingut els CAPs per afrontar la pandèmia, un reforç que ha funcionat perquè s’han integrat als equips, perquè estaven prop d’on passaven els contagis i perquè si en algun moment la COVID19 ha donat un respir, les gestores COVID han col·laborat amb altres tasques que els equips d’atenció primària hem assumit en els últims mesos. 

Era 1 de juliol i les professionals d’atenció primària, TCAIs, administratives, metgesses, infermeres i treballadores socials començàvem els torns per fer unes vacances absolutament necessàries per recuperar les forces i la il·lusió que quinze mesos de pluja sobre el mullat de la precarietat dels equips d’atenció primària pre-pandèmia, han deixat absolutament malmeses. No cal que expliquem què hem viscut i què estem vivint als CAPs des de l’1 de juliol perquè la realitat ha demostrat que no interessa, ni als mitjans de comunicació, ni al Departament de Salut ni al CatSalut més enllà d’unes paraules que ja no ens creiem ni ens consolen.

Era 1 de juliol i el Departament de Salut anunciava reforços per l’atenció primària en forma de psicòlegs i altres perfils professionals per la tardor.

De veritat que creieu que aquests són els reforços que necessita l’atenció primària? De veritat que no heu entès que jugar als trilers dient que reforçar l’atenció primària mai són infermeres, metgesses, TCAIs i administratives dels equips, no “cola”? De veritat que no heu entès que si els residents de medicina de família acaben l’especialitat i no volen treballar als CAPs és perquè ningú no hi vol treballar amb aquestes condicions? De veritat no heu entès que si teniu un munt de places dels CAPs cobertes per metgesses sense especialitat és perquè ningú més hi vol anar? De veritat no heu entès que el nombre creixent de baixes mèdiques entre infermeres, metgesses, TCAIs, administratives i treballadores socials dels equips és perquè això és insuportable? De veritat no heu entès que sense atenció primària, sense infermeres, treballadores socials, metgesses, TCAIs i administratives dels equips, no hi ha sistema sanitari públic? De veritat no heu entès que atenció primària no és un nom ni un lloc, sinó una manera d’entendre i atendre la salut i la malaltia? De veritat no heu entès que si l’atenció primària col·lapsa, poc després col·lapsen els hospitals que són el que de veritat us importa? De veritat no heu entès que no podeu comprometre part del pressupost de l’atenció primària en altres professionals si no dimensioneu abans bé els equips d’atenció primària amb infermeres, metgesses, TCAIs,  administratives i treballadores socials? De veritat no heu entès per què cada cop hi ha més professionals que marxen a altres dispositius sanitaris on encara que es trenqui l’equitat en l’accés, posant límit al nombre de persones ateses, almenys es dóna una bona atenció a unes poques i amb condicions de treball acceptables?

Som a finals de juliol, estem atenent i patint el pic de la 5a ona de la pandèmia. Heu permès que col·lapsem, que no puguem fer la nostra feina, que l’atenció no sigui adequada i moltes persones es tornin cap a nosaltres com a cara visible i fàcil d’identificar en aquest desgavell, que l’atenció a aquest rebrot de la pandèmia s’emportés les poques forces i il·lusió que ens quedava, que deixem d’atendre tot el que no és COVID19 i que amb tant esforç sense reforç ni acompanyament havíem recuperat. En moments de vall de la pandèmia, només hem rebut de vosaltres, gestors i polítics, exigències i més exigències i menyspreu per les nostres queixes i necessitats.

Porteu ara psicòlegs, nutricionistes i tots els perfils que vulgueu. Igual per la propera onada, o per al propera pandèmia, que vindrà, quedareu vosaltres i els nous perfils professionals per donar la cara, diagnosticar casos, fer seguiment per acompanyar i identificar signes de gravetat, fer pedagogia, fer baixes, identificar contactes i posar-los en quarantena i per atendre tot el que no és COVID19. Potser nosaltres, infermeres, treballadores socials, TCAIs, administratives i metgesses dels equips d’atenció primària, ja no hi serem. 

Foto: Pixabay