Etiquetes

, , , ,

Fa pocs dies que Josep Maria Argimon ha estat nomenat conseller de salut de la Generalitat de Catalunya. Coneix bé les interioritats del sistema, ja que, durant anys, ha ocupat diferents càrrecs dins del Servei Català de la Salut (CatSalut) i des del 2018 va exercir com a director gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), càrrec que va compatibilitzar amb el de secretari de Salut Pública després de la dimissió de Joan Guix. Així doncs coneix bé el sistema sanitari, tant les seves fortaleses com les seves debilitats.

Amb ell han arribat més canvis: Gemma Craywinckel com a directora del CatSalut, Yolanda Lejardi com a directora de l’ICS i Carmen Cabezas com a secretària de Salut Pública. Tres dones amb gran experiència professional, competència i compromís que portaran un canvi de gènere dins de Salut, fins ara dirigit majoritàriament per homes, malgrat que el 70% de treballadores en aquest sector són dones. També un gran canvi que aporta Yolanda Lejardi en ser la primera infermera que ocupa la direcció de l’ICS, on tampoc no hi havia hagut mai ningú d’atenció primària.

Volem felicitar-les a totes i també constatar la gran responsabilitat i capacitat de transformació que tenen com a directives. Tal com van descriure els companys del grup d’ètica de la Camfic en el document la responsabilitat de dirigir, “qui dirigeix ha de servir de far, d’orientació per aconseguir que l’atenció es produeixi amb respecte als valors explicitats en el compromís dels professionals i les bones pràctiques”. Aquest hauria de ser un compromís per a les actuals directores i el conseller.

Fa molts anys que el sistema sanitari català es ressent d’una inversió insuficient des de la crisi del 2008 i una manca de planificació en polítiques sanitàries a llarg termini. Les professionals estan esgotades i la pandèmia ha deixat a la llum les debilitats del sistema i les greus conseqüències que han generat les retallades, sobretot en l’atenció primària (AP).

La importància de l’AP com a eix central del sistema ha estat present en els discursos dels polítics durant la pandèmia, però no en les seves decisions. L’enfortiment s’ha basat fonamentalment en la contractació de personal administratiu per a fer activitats COVID, però no ha reforçat suficientment els professionals sanitaris (metgesses i infermeres), ofegant-los encara més amb noves activitats generades directament per la pandèmia de Covid-19 i altres que se’n deriven d’ella. Els recursos s’han dedicat més a altres dispositius com ara els vacudrònoms i el 061 que als equips d’AP.

És per això que des del FoCAP creiem necessari posar sobre la taula les prioritats a curt termini per revertir la situació tan greu que pateixen la ciutadania i les professionals en l’àmbit de l’AP.

Reclamen a la Conselleria de Salut i la direcció del CatSalut:

  • Destinar el 25% del pressupost de salut als centres i equips d’atenció primària.
  • Obrir tots els CAPs i Consultoris locals que s’han tancat els primers mesos de la pandèmia.
  • Recuperar la presencialitat de les consultes i la longitudinalitat en l’atenció personal. Garantir l’accés a l’AP a totes les persones i especialment a aquelles que es troben en situació de major vulnerabilitat i fragilitat i amb menys competències en temes digitals.
  • Invertir en les estructures arquitectòniques i d’espai de molts CAPs, així com els equipaments de comunicació telefònica i telemàtica. Considerem urgent la millora de l’e-cap que actualment és un entrebanc que fa perdre temps i treu resolució a les consultes.
  • Redimensionar els equips d’atenció primària segons les característiques de la població que atenen: persones en residències, envelliment, nivell socioeconòmic… Contractació prioritària de personal d’infermeria fins a doblar el personal de medicina.
  • Posar en marxa Consells de Participació en cada Àrea Bàsica de Salut amb representació de pacients i ciutadania per tal de millorar la transparència, la qualitat dels serveis i la gestió dels centres.
  • Establir mecanismes de relació i comunicació AP – hospital. L’AP ha de poder gestionar un ingrés hospitalari sense passar per urgències, un ingrés sociosanitari o una derivació a l’especialista sense filtres, la prioritat d’una prova o d’una consulta. L’AP ha de conèixer quins són els/les especialistes focals referents i s’hi ha de poder comunicar de manera àgil.
  • Garantir la transparència del CatSalut amb informació detallada del que ha passat amb la COVID-19 i els professionals (contagis, morts…) i de la destinació dels recursos extraordinaris que s’han mobilitzat durant la pandèmia. Una transparència que recuperi la confiança de professionals i ciutadania en el sistema públic de salut.

I a la direcció de l’ICS demanem:

  • Una defensa ferma dels valors de l’AP en tots els nivells de la institució i l’alineació de tota la cadena de direcció amb aquests valors. La destitució de les direccions que han demostrat ineptitud i que no promouen els valors de l’AP i assegurar que les direccions dels Serveis d’Atenció Primària (SAP), i les Direccions d’Atenció Primària (DAP), vetllin per mantenir els valors ètics de tenir cura dels professionals dels seus equips.
  • Recuperar la presencialitat, la longitudinalitat i el vincle amb la metgessa i la infermera de referència. Treure les agendes úniques, consultes d’urgències, equips d’atenció domiciliària, cupos de baixa complexitat i altres dispositius que s’oposen a l’efectivitat i l’equitat de l’AP i de tot el sistema. Nomenament de direccions d’equip que liderin la recuperació de les funcions de l’AP i tinguin cura dels i les professionals.
  • Reconèixer i potenciar la figura de l’administratiu/va sanitari, amb formació específica i reconeixement econòmic en la seva retribució.
  • Posar fi a la precarietat laboral i els contractes de curta durada.
  • Mantenir l’atenció generalista de la metgessa i la infermera de família. No a la superespecialització i a la fragmentació de l’assistència: geriatres, nutricionistes, psicòlegs… Aquestes professions poden tenir un rol de suport, però mai de substitució de les generalistes que aporten visió globalitzadora i atenció longitudinal.
  • Impulsar l’atenció comunitària i els consells de participació en cada Àrea Bàsica de Salut per treballar amb una visió dels condicionants socials, dels contextos on viuen les persones.

Hi ha moltes assignatures pendents dins de les institucions sanitàries de Catalunya. Moltes professionals s’han sentit maltractades i poc reconegudes en el seu treball i malgrat tot això han mantingut la seva lleialtat professional a la institució. Molts pacients s’han sentit abandonats, han trobat múltiples barreres per accedir als seus CAPs, amb el que ha suposat de retard en molts diagnòstics i manca de seguiment de la seva patologia aguda i crònica.

Hem de revertir aquesta situació i necessitem gestos que ajudin a reparar el patiment, gestos que ajudin a recuperar el vincle i la confiança tant de pacients com de professionals.

Necessitem creure en institucions del segle XXI obertes, proactives, transparents, equitatives, ètiques.

Encoratgem el conseller i les noves direccions a lluitar contra el deteriorament de l’AP i a liderar els canvis que aquesta necessita per tornar a ser un referent de qualitat i de reconeixement social.