Etiquetes

,

És un lloc comú parlar de l’atenció primària (AP) com a ventafocs del sistema. A l’espera que la fada la transformi en la princesa que enlluernarà tothom, l’AP, com la Ventafocs, segueix sent l’escarràs del sistema. S’adapta i assumeix totes les tasques que se li encomanen. Es va estirar com un xiclet per a fer les baixes dels treballadors/res sensibles i es va esmolar com un bisturí per a diagnosticar, seguir i discriminar els casos greus de COVID durant la primera onada de la pandèmia. S’ha demostrat que és un element cabdal per a la salut de la població i el funcionament de la sanitat i la societat, fent una feina poc valorada pels diferents actors del sistema sanitari i poc visibilitzada pels mitjans de comunicació, però imprescindible.

Ara, amb l’atzucac de les eleccions, la societat torna a necessitar l’AP. Les eleccions al Parlament han estat convocades, suspeses i posteriorment reactivades i estan generant molts dubtes entre les 75.000 persones que han de formar les meses electorals. Estem en plena tercera onada, hi ha por al contagi i això pot fer que la demanda d’informes de salut per a demanar l’exempció de la mesa electoral sigui molt més alta del que és habitual. S’hi han d’afegir els certificats mèdics oficials per a les persones dependents o discapacitades que volen exercir el seu dret al vot per correu, que també es farà des de l’AP.

Una de les nostres atribucions és fer informes sobre la salut de les persones ateses, que tenen el dret a demanar-lo. Fer un informe on constin els diagnòstics, però no determinar si una persona és apta o no per a formar part d’una mesa electoral. La Junta Electoral és qui ho ha de determinar o decidir qui ho ha de fer i a partir de quins criteris. El problema dels informes en general ve quan des d’organismes de l’administració, centres educatius, empreses, bancs i en general qualsevol entitat, es necessita acreditar quelcom relacionat amb la salut i es demana un informe del metge o metgessa de capçalera. Teniu una llista exhaustiva d’exemples (alguns bastant pintorescos) a l’annex 3 del document del FoCAP de febrer de 2019 “Accions per abordar el malestar dels professionals de l’APS“. La pandèmia ens n’ha portat de nous, com la demanda d’informes per a justificar que no calia portar mascareta. Es va haver de fer una circular aclarint que no s’havien de fer.  

Hi ha hagut iniciatives per a reduir la càrrega burocràtica de l’AP, però han estat tímides i poc efectives. Cal imaginar maneres diferents de resoldre aquestes necessitats. Un dels camps a explorar és l’ús de La Meva Salut, on consten els diagnòstics de cada pacient i que es podria fer servir per a generar un informe amb els que cada persona seleccioni. Una altra via és la declaració responsable, que es basa en la confiança en les persones i que ha d’anar acompanyada de sancions en casos d’ús inadequat. 

L’altra mesura relacionada amb les eleccions que afecta els CAPs és la realització de test antigènic ràpid (TAR) del SARS-CoV2 als membres de les meses electorals que així ho vulguin entre el dia 9 i 12 de febrer. Es calcula que seran entre 210 i 240 persones per CAP en aquests quatre dies, cosa que pot comportar entre un 50 i un 100% més de les que es fan cada dia en els centres. No s’ha anunciat cap mena de recurs per a assumir aquesta feina, que pot arribar a suposar un sobreesforç important en un moment de sobrecàrrega que ja fa mesos que dura.

No és d’estranyar que des dels equips d’atenció primària es reaccioni davant d’aquesta situació amb enuig perquè plou sobre mullat pel que fa al tracte discriminatori que reben en comparació amb l’atenció hospitalària: si a l’hospital se li dóna nova feina, es posen recursos per fer-la. Per posar exemples recents: unitats post-covid, creixement de l’hospitalització a domicili. Si a l’AP se li encomana nova feina, es dóna per fet que es pot “adaptar” o es considera que “no seran capaços” i es paga un tercer (rastrejadors). Les xifres de personal a un nivell i l’altre parlen per si soles. Encara que a l’ICS, l’any 2019, l’augment de personal de l’AP ha estat molt superior (733) al de l’àmbit hospitalari (41), encara no s’ha assolit el nombre que tenia el 2010. En canvi, en aquests últims deu anys, el personal hospitalari ha crescut en 3.430.

Disposar d’una estructura d’AP present a tot el territori, amb professionals de referència per a tota persona que visqui a Catalunya, és un actiu social i sanitari que cal cuidar. Aquesta estructura ha de ser capaç de fer informes de salut per a situacions justificades i assumir pics de feina com poden ser la realització dels TAR, però per a poder fer-ho ha de tenir els recursos humans i materials suficients. Fa anys que a Catalunya es relega l’AP a un paper secundari i se la maltracta pressupostàriament. Això la debilita i fa que no pugui complir totes les seves funcions. 

I la Ventafocs no vol ser salvada

Que és feminista i ben capacitada!

Simplement sense pedres a la sabata

Que posen càrrecs intermedis sense bata

Que mai no l’han estimada

Que només l’han trepitjada

menystinguda

explotada

No volem fades ni sabates

ni prínceps encantats

Volem la dotació econòmica

que fins ara ens han negat.