Etiquetes

,

La presidenta del FoCAP, Meritxell Sànchez-Amat, ha enviat una carta a les direccions assistencials de l’ICS en resposta a la seva d’agraïment per la feina feta a l’atenció primària durant els primers mesos de la pandèmia de COVID-19, en la qual demana establir ponts de diàleg per trobar les millors maneres de reconduir l’activitat assistencial endarrerida i avançar en una relació col·laborativa entre els dos àmbits assistencials.

La reproduïm a continuació.

Benvolgut/benvolguda

Fa unes setmanes, les direccions assistencials dels hospitals de l’ICS vàreu dirigir una carta als i les professionals d’atenció primària en la qual vàreu manifestar l’agraïment i el reconeixement del treball fet durant l’epidèmia de COVID-19.

En efecte, des dels CAP s’identifiquen casos probables (no s’ha tingut accés a demanar PCR per confirmar-los fins a mitjans del mes de maig), s’informa de les mesures d’aïllament, se segueixen els contactes, s’atenen casos lleus i moderats, es visita les persones als seus domicilis, es proporciona atenció pal·liativa, i es deriva als hospitals quan és necessari. Durant les pitjors setmanes ha tingut especial rellevància l’atenció a domicili de persones que han patit la infecció o d’altres que per tenir diverses patologies no convenia que sortissin de casa seva. L’atenció primària ha estat clau en la resposta sanitària a aquesta epidèmia i ho és quan les persones tornen a casa seva després de l’alta hospitalària perquè segueixen necessitant atenció clínica i suport social i emocional pel gran impacte de la malaltia. Mentrestant, s’ha seguit atenent altres problemes de salut que no han desaparegut.

Aquests últims mesos les professionals d’atenció primària hem fet allò que sabem fer i fem habitualment: atendre les necessitats que mostra la comunitat, sigui en pandèmia o no. A l’atenció primària tenim formació i expertesa per manegar bé l’elevat grau d’incertesa que presenta la clínica en l’entorn comunitari. El resultat és una alta capacitat de resolució i quan aquesta no és possible identifiquem aquelles situacions de malaltia que requereixen altres tipus d’expertesa, i per les que consultem amb altres companys per a una òptima atenció. Són tasques que tenen un gran impacte en la salut de la població però que no sempre són conegudes ni ben valorades per altres actors del sistema.

Ens complau el reconeixement i desitgem que aquest pugui ser un punt d’inflexió en la relació entre els diferents nivells assistencials, que es trobi el valor d’allò que es fa abans que un pacient arriba a l’hospital i d’allò que se seguirà fent quan torna a casa seva. Totes som necessàries, des de l’expertesa pròpia, per donar resposta a les necessitats de salut de la comunitat a la que ens devem.

Ens agradaria, és més, demanem, que des de la vostra funció de direcció assistencial dels hospitals se segueixi pensant en l’atenció primària en termes de col·laboració i que en l’etapa que s’obre de recuperació de l’activitat, que serà difícil per a tothom, s’estableixin ponts de diàleg per trobar les millors maneres de reconduir l’activitat assistencial endarrerida i la que es presenti de nou. La relació entre els hospitals i l’atenció primària no ha estat mai massa fluïda. En molts casos, pateix d’excés de barreres, costa tenir una comunicació àgil amb els referents, la demora per a les visites i les proves és excessiva, i en ocasions, es manifesta desconfiança cap a la tasca que les professionals de capçalera, metgesses i infermeres, duen a terme. Sovint, aquestes han d’assumir tasques burocràtiques que des dels hospitals no es volen fer.

Ara, ens trobarem amb un munt de proves pendents i amb milers de primeres visites o de seguiments que no es van poder realitzar. Es reprogramaran totes? Es retornaran al professional d’AP perquè les revisi? Potser algunes ja no estaran indicades; d’altres potser seran urgents. Qui ho decidirà? Sembla lògic que qui coneix la persona malalta i la seva situació actual ha de poder opinar. Ara tenim la ocasió de replantejar moltes coses, com els desplaçaments innecessaris dels pacients, els seguiments que no aporten valor o l’activitat autoinduïda. Totes podem introduir canvis en les maneres de fer per ser més efectives i eficients. Us demanem que aquests canvis els pensem juntes, que no hi hagi decisions unilaterals i que aprofitem l’ocasió per pensar conjuntament què és el millor per a cada persona que atenem.

Gràcies pel vostre reconeixement, i esperem que tingui continuïtat en el temps i que s’estengui més enllà de la COVID.

Aprofitem per donar-vos les gràcies també pel gran esforç que s’ha fet des dels hospitals per atendre les persones que han presentat les formes més greus de la malaltia, les quals ens han fet constar la seva satisfacció per l’atenció rebuda malgrat les difícils condicions en què es va treballar.

Meritxell Sánchez-Amat,

en nom de la Junta directiva del Fòrum Català d’Atenció Primària