Etiquetes

, , ,

Primer va ser la marginació i invisibilització de l’atenció primària en les fases inicials de la pandèmia; després la voluntat de tancar-la i destinar els seus professionals a dispositius hospitalaris i alternatius, només minimitzada (a hores d’ara encara hi ha CAPs tancats a Catalunya) per la mobilització professional; en tot moment la burocràcia injusta i despietada de les baixes laborals que s’ha fet recaure pràcticament en la seva totalitat en l’atenció primària; i ara, com sempre des del començament d’aquesta crisi, els problemes amb les PCR diagnòstiques als CAPs..

Perquè, sí, finalment, la setmana passada EN ALGUNS CAPs (NO EN TOTS) HEM COMENÇAT a fer PCRs. PERÒ ENCARA NO TENIM ELS RESULTATS. Una setmana després que els polítics les anunciessin a les seves rodes de premsa d’autobombo i estratègia, ens va tocar fer el paper galdós d’explicar que no, que no podíem fer PCR als CAPs encara que els polítics ho haguessin anunciat, que no ens les havíem guardat per nosaltres i les nostres famílies… I passada una setmana de la presa de mostres, ens toca dir que no tenim els resultats.

Però com hem començat a fer-les? De formes molt diverses arreu del territori, i d’una forma que magnifica el problema enlloc d’ajudar en el maneig clínic i epidemiològic de la COVID-19, llevat d’alguns casos puntuals.

  1. Indicació de la prova: hi ha protocols que indiquen que les proves són només per persones ADULTES amb símptomes (també amb variabilitat del temps d’evolució: des de menys de 24 hores a menys de 7 dies), i d’altres sense cap protocol, on es pot demanar la prova a criteri clínic (i aquí caben escenaris diversos: persones adultes simptomàtiques, reincorporació laboral, previ a un ingrés a centre socio-sanitari, etc.). Remarquem persones adultes perquè, ara per ara, no podem fer proves a infants.
  2. Tipus de mostra: a alguns CAPs es poden seguir les recomanacions de prendre mostra nasofaríngia i orofaríngia, però a molts CAPs només es poden fer mostres nasofaríngies i, ja de pas, la formació de les infermeres s’ha fet només per prendre aquestes mostres. I, per què? No tenim cap justificació oficial. Per manca d’escovillons? Pels protocols dels diversos laboratoris que processen les mostres, que no sabem exactament quins són?
  3. Via de demanar la prova. Alguns CAPs segueixen la via habitual per la resta de proves amb el seu laboratori de referència. D’altres demanen la prova via e-cap però la recollida i els resultats segueixen altres vies. Altres via programa Orfeu, on el material arriba de diversos laboratoris diferents del de referència, la mostra es pren al CAP per les infermeres i el resultat… anem al següent punt.
  4. Temps en tenir el resultat. Aquest punt considerem que és dels més greus. Com va la importantíssima tasca de l’atenció primària de fer detecció de casos, aïllar-los i aïllar els seus convivents estrets, fer PCR en menys de 24 hores després de l’inici dels símptomes i tenir el resultat en menys de 24 hores perquè els serveis de vigilància epidemiològica puguin fer l’estudi de contactes i prescriure els corresponents aïllaments? Doncs a la majoria dels llocs on s’ha començat a fer, amb el reforç per l’atenció primària de 0-recursos-com-sempre, traient infermeres d’altres tasques que són de la seva responsabilitat als CAPs, els resultats no estan ni a les 24 hores, ni 48 hores, ni 72 hores després… Hi ha llocs on set dies després d’haver recollit la mostra (7!), encara no tenim els resultats.

I per què no tenim els resultats? Només tenim constància de resultats àgils (des de 12 fins a 48 hores) als escassíssims CAPs on estan fent les PCRs seguint els circuits habituals de proves diagnòstiques (per exemple, els CAPs del CAPSBE a Barcelona). Però la majoria de centres d’atenció primària han quedat exclosos dels circuits habituals de diagnòstic de laboratori i se’ls han assignat les sobres del programa Orfeu, un programa inicialment pensat per fer estudis d’investigació amb PCR a escala poblacional, que, finalment per motius que se’ns escapen, es van desestimar. PCR fetes en laboratoris d’investigació (no entrarem a valorar quins interessos hi ha al darrere), amb circuits implantats sobre la marxa, als quals és complicat fer arribar les peticions i les dades d’identificació i que tenen dificultats per retornar els resultats i que ens arribin de forma àgil i fiable a les històries clíniques dels pacients.

Als hospitals es fan PCR als laboratoris habituals a tota persona que ingressa per qualsevol causa (amb símptomes o sense), a tota persona que se li fa una prova (els protocols diuen que només les invasives, però a la pràctica depèn del professional que l’ha de fer) i, fins i tot, ja forma part de l’estudi preoperatori de tota cirurgia (amb ingrés o sense). En canvi, a l’atenció primària seguim, de facto, sense poder diagnosticar els casos simptomàtics, pedra angular del control de la pandèmia en aquesta fase.

Té alguna de les persones que pren aquestes decisions la idea del que suposa tot això per les persones afectades i les seves famílies? Saben el que ens suposa a les professionals haver d’anar trucant els pacients per donar la cara, disculpar-nos i seguir acompanyant la malaltia i les seves pors i angoixes? Tenen idea del que estan suposant aquestes anades i vingudes per a les direccions dels CAPs, preocupades perquè les professionals puguem treballar per la salut dels nostres pacients? No podem aspirar a fer una atenció a la pandèmia, en l’àmbit individual i de salut pública, que mereix una ciutadania tan castigada i que mereixem uns professionals que literalment fa dos mesos que ens hi estem deixant la pell?

Tindrà a veure un cop més amb quin lloc real ocupa l’atenció primària dins el sistema sanitari i en els caps dels nostres polítics i gestors? Tindrà a veure amb qui, un cop recuperada una certa normalitat, s’atén a l’atenció primària?

No sabem si els polítics i gestors són conscients dels greuges que està acumulant l’atenció primària en aquesta crisi. Si saben que aquests greuges afecten persones concretes, moltes empobrides ja abans de la pandèmia i que en pateixen més que altres les conseqüències directes i indirectes, que tenen confiança en els professionals que estaven al seu costat abans de la crisi i que han estat acompanyant-los, encara que precàriament, des de l’inici. Si saben que aquests greuges afecten unes professionals que fa anys que denuncien la precarietat de l’atenció primària. No abusin més de la nostra professionalitat i lleialtat, se’ns acaba la paciència. No som les titelles del sistema sanitari.

Exigim:

  • PCR diagnòstiques en els laboratoris de referència habituals.
  • Resultats automatitzats en la història clínica en menys de 24 hores com manen els estàndards de diagnòstic i control de la pandèmia.
  • Presa de mostra nasofaríngia i orofaríngia com manen els estàndards diagnòstics.
  • Recursos de personal i de material per assumir aquesta i cada nova activitat en la cartera de serveis de l’atenció primària.
  • Criteris clars, consensuats i basats en l’evidència científica per a la realització de PCR en pacients asimptomàtics, ara i en el futur pròxim.