Etiquetes

, , , ,

 

El Projecte de llei de contractes de serveis a les persones, conegut per «Llei Aragonès», ha aixecat un munt de protestes per la seva potencialitat privatitzadora dels serveis educatius, sanitaris i tots els serveis a les persones. És una llei que està en fase de tramitació al Parlament de Catalunya i que es podria aprovar en els propers mesos.

Diverses entitats han plantejat el rebuig a l’avantprojecte i estan duent a terme actes informatius i de protesta en tot el territori: Marea Blanca la rebutja frontalment; La FaPaC (Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya) la considera L’externalització més gran del Govern en educació; La XEC (Xarxa d’Economia Solidària) demana La retirada d’aquest projecte de Llei. I altres entitats com Marea Pensionista, la PAICAM, (Plataforma d’Afectades per l’ICAM i l’INSS) la plataforma NO+precarietat, i sindicats com la IAC, la CGT, la COS, CCOO, Metges de Catalunya, s’hi oposen total o parcialment. I entre els partits polítics han estat la CUP i els comuns qui demanen la retirada de l’avantprojecte de llei.

Més de 40 entitats han donat forma a la Plataforma Aturem la llei Aragonès entorn del

MANIFEST UNITARI: ATUREM EL PROJECTE DE LLEI DE CONTRACTES DE SERVEIS A LES PERSONES

Els serveis de salut contemplats en aquesta nova llei i que, per tant, poden passar a ser gestionats per entitats privades són quasi bé tots, com especifica el mateix avantprojecte:

Servei de subministrament de personal d’infermeria i mèdic, serveis de salut i assistència social, serveis hospitalaris no especificats, serveis hospitalaris de cirurgia, de medicina, de ginecologia, i d’obstetrícia, serveis de rehabilitació i rehabilitació professional, servei de psiquiatria, serveis de fertilització in vitro, serveis ortòtics, d’oxigenoteràpia, de patologia, d’anàlisis de sang i d’anàlisis bacteriològiques, serveis de diàlisi a l’hospital, assistència hospitalària i d’ambulatori, servei d’exercici de la medicina, serveis de metges de medicina general i de metges especialistes, serveis ginecològics, obstètrics, nefrològics, neurològics, cardiològics, de pneumologia, d’otorrinolaringologia, d’audiologia, de radiologia i gastroenterològics, serveis geriàtrics, psiquiàtrics i psicològics, serveis a domicili per a persones amb trastorns psicològics, serveis oftalmològics, dermatològics i ortopèdics, serveis pediàtrics i urològics, serveis de cirurgians especialistes, d’odontologia, d’ortodòncia, i serveis quirúrgics d’ortodòncia, serveis varis de salut, serveis prestats per personal mèdic, llevadores i infermers, serveis de tractament mèdic a domicili, serveis de tractament mèdic de diàlisi a domicili, serveis d’assessorament prestats per personal d’infermeria, serveis paramèdics, fisioterapèutics, homeopàtics i d’higiene, lliurament a domicili de productes per a incontinents, serveis d’ambulància, serveis d’institucions residencials de salut, serveis de cures d’infermeria de residències, serveis prestats per laboratoris mèdics, bancs de sang, bancs d’esperma i bancs d’òrgans per a transplantament, serveis d’anàlisis mèdiques, serveis farmacèutics, d’imatgeria i òptics, serveis d’acupuntura i quiropràctica, serveis de subministrament de personal d’infermeria i de personal mèdic, serveis relacionats amb roba de llit per a hospitals, serveis d’ambulatori, servei municipal de salut i serveis d’exercici de la medicina.

A casa nostra ja tenim alguns serveis contractats amb entitats privades, amb o sense ànim de lucre, com són el transport sanitari, el servei d’emergències (SEM), alguns hospitals, alguns centres de salut, serveis de bugaderia, hoteleria, i d’altres. Però podríem situar-nos en un nou escenari legislatiu que facilitaria encara més la possibilitat de buidatge de serveis que estan en mans d’entitats públiques i que suposaria un pas de gegant en el desmantellament del sistema públic de salut.

Catalunya ja dedica el 25% del pressupost sanitari a la contractació amb empreses privades, molt per sobre de la resta de comunitats autònomes. Immediatament per darrere tenim Madrid i Balears, que hi dediquen el 10,7% i el 10,4%, respectivament.. Cal recordar que no hi ha cap evidència que la gestió privada sigui millor ni menys costosa que la pública i, en canvi, genera problemes per manca de transparència en la gestió dels recursos, dificultats de control des dels organismes públics, despeses administratives, iniquitats laborals, desviació de recursos cap a empreses subcontractades…..

El FoCAP es vol sumar al rebuig social i polític a l’avantprojecte i ens adherim al Manifest.