Etiquetes

, , ,

Imatge: Pixabay

Esta entrada está también en lengua castellana, que podeis encontrar a continuación.

Enguany complim 10 anys i per celebrar-ho estem preparant un recull de testimonis de la nostra història. Per això demanem a les sòcies/socis i amigues/amics l’aportació d’algun material (una foto, una frase, un petit vídeo, o el que vulgueu) que expliqui la vostra relació o la vostra visió del FoCAP. Per exemple, contestant a:

Per quina raó ets soci del FoCAP?

En què t’ha ajudat el FoCAP?

Què li vols dir al FoCAP?

Podeu enviar les vostres respostes, fotos, vídeos… al correu focap2009@gmail.com posant a l’assumpte FoCAP10anys, o escriure en l’apartat “deixa el teu comentari” que hi a l’angle superior dret d’aquesta entrada.

Per seguir et necessitem a tu, necessitem ser més: si encara no ho ets, fes-te sòcia del FoCAP.

 

Fent un repàs d’aquests 10 anys d’història, el FoCAP va néixer el 2009 quan la crisi no havia fet més que començar i els pressupostos sanitaris, inclosa l’atenció primària, encara creixien. A Catalunya ja hi havia signes preocupants per a l’atenció primària, indicis de la voluntat política de relegar-la a un paper cada vegada més secundari, de fer el sistema cada vegada més hospitalocèntric i de convertir les urgències hospitalàries en la veritable porta d’entrada i filtre del sistema sanitari. En aquests 10 anys els indicis s’han convertit en evidències a través de decisions i accions que han comportat un enorme patiment per a les professionals que treballem a l’atenció primària i un deteriorament de la qualitat de l’atenció a les persones perquè les retallades han superat amb escreix la nostra capacitat per esmorteir el seu impacte.

El FoCAP va néixer també perquè les nostres societats científiques, lligades de mans per les servituds de les subvencions públiques i privades, van deixar un buit en la defensa política de l’atenció primària. Van creure i ens van voler fer creure que l’atenció primària, la medicina i la infermeria de família, el treball social sanitari … es podien defensar només des de la ciència. Però sabíem, com s’ha fet evident en aquests anys, que la defensa de l’atenció primària ha de ser també política. No ens cansarem de repetir que, encara que és legítima i completament necessària la defensa de les nostres condicions laborals, la nostra lluita no és només una lluita corporativa. Defensem políticament l’atenció primària perquè les evidències científiques demostren des de fa anys que l’atenció primària, amb els seus atributs essencials de longitudinalitat, integralitat, accessibilitat i coordinació, és bona per a la salut de les persones i les comunitats i per a la sostenibilitat del sistema sanitari. Defensem l’atenció primària perquè defensem el dret a la salut de totes i tots i perquè volem construir una societat més justa, més solidària i més equitativa.

En els seus primers temps de vida el FoCAP va alertar d’apostar per l’atenció primària era la millor estratègia per als temps de crisi que hem viscut. En aquests 10 anys hem anunciat i denunciat les conseqüències de la precarització de les professionals d’atenció primària, l’exclusió sanitària i el canvi de model que suposava el RD 16/2012, la fragmentació de l’atenció i el malbaratament econòmic i de professionals dels dispositius de crònics i el buidament de competències que està comportant la creació d’altres equips amb l’excusa de suplir les mancances de l’atenció primària en una profecia autocomplerta per les retallades i el desprestigi. Hem intentat conscienciar sobre la necessitat de desmedicalitzar la vida quotidiana, de situar la medicina lluny de les forces del mercat i assenyalar-ne les limitacions i debilitats. Hem explicat el nostre dia a dia, la riquesa de la nostra feina, les nostres alegries i sofriments i els dels nostres pacients, al bloc “Diaris de Trinxera”. Intentem apropar la gestió clínica als professionals i transmetre la seva importància amb un altre bloc, “Més enllà de la clínica”, que va tenir una vida curta, encara que el seu contingut segueix tenint vigència i interès.

Hem fet propostes que han quedat recollides en els 90 documents i més de 700 posts que hem escrit. Hem portat aquestes propostes als polítics i gestors que ens han donat resposta, i ens hem reunit amb dos dels quatre consellers de Salut que hem tingut en aquest període de 10 anys. Altres vegades han estat ells i elles les que ens han convocat. Hem acostat el nostre discurs als partits polítics amb propostes per als programes en successives convocatòries electorals i hem acudit quan s’han interessat per la nostra visió de l’atenció sanitària.

Durant dos anys consecutius de les pitjors retallades que ha patit el sistema nacional de salut hem organitzat vigílies per la sanitat pública a la Plaça Sant Jaume i a la Plaça del Rei. Hem acostat el nostre discurs primarista als barris i als moviments que defensen el dret a la salut a través de xerrades a places, centres cívics i associacions de veïns.

Hem elaborat quatre publicacions en format de quadern o de llibret: sobre l’atenció a les persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials de la salut, sobre consideracions per a un abordatge social i sanitari del suïcidi, un recull dels 50 relats més llegits del Diaris de Trinxera i finalment el fruit d’un grup de treball sobre la infermeria familiar i comunitària com a repte i oportunitat. Estem convençudes que l’atenció primària que necessitem no és possible sense una infermeria forta, reconeguda, visibilitzada i empoderada; sense la seva participació protagonista en la defensa de l’atenció primària a les consultes i en les entitats no ens en sortirem.

Hem contribuït a impulsar plataformes com la PASUCat (plataforma per una atenció sanitària universal a Catalunya), o la Marea Blanca de Catalunya. Per a nosaltres ha estat motiu d’alegria i esperança confluir amb Rebel·lió Atenció Primària, CAMFiC, AIFICC, Marea Blanca de Catalunya, Col·legi de Treball Social de Catalunya i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona i Catalunya, en el moviment “enfortir l’atenció primària»; quan amb Rebel·lió i Marea més recentment vam llançar la campanya “Donem vida a l’atenció primària”; quan ens trobem gairebé totes en els carrers durant la vaga de 5 dies de novembre i cantem el “Despacito” de la Capçalera.

Volem creure que aquesta petita flama que vam encendre el 2009 i hem mantingut encesa, ha contribuït d’alguna manera a que el panorama sigui diferent i millor. Ara afrontem un futur en construcció, ens acompanyes?

————-

Cumplimos 10 años y para celebrarlo estamos preparando una recopilación de testimonios de nuestra historia. Por eso pedimos a las socias / socios y amigas / amigos la aportación de algún material (una foto, una frase, un pequeño vídeo, o lo que se quiera) que explique vuestra relación o vuestra visión del FoCAP. Por ejemplo contestando a:

¿Por qué razón eres socio del FoCAP?

¿En qué te ha ayudado el FoCAP?

¿Qué le quieres decir al FoCAP?

Podeis enviar vuestras respuestas, fotos, vídeos … al correo focap2009@gmail.com poniendo en el asunto FoCAP10anys, o escribir en el apartado “deixa el teu comentari” que està en el ángulo superior derecho de esta entrada.

Para seguir te necesitamos a ti, necesitamos ser más: si aún no lo eres, hazte socia del FoCAP.

 

Haciendo un repaso de estos 10 años de historia, el FoCAP nació en 2009 cuando la crisis no había hecho más que empezar y los presupuestos sanitarios, incluida la atención primaria, todavía crecían. En Catalunya ya había signos preocupantes para la atención primaria, indicios de la voluntad política de relegarla a un papel cada vez más secundario, de hacer el sistema cada vez más hospitalocéntrico y de convertir las urgencias hospitalarias en la verdadera puerta de entrada y filtro del sistema sanitario. En estos 10 años los indicios se han convertido en evidencias a través de decisiones y acciones que han comportado un enorme sufrimiento para las profesionales que trabajamos en atención primaria y un deterioro de la calidad de la atención a las personas porque los recortes han superado con creces nuestra capacidad para amortiguar su impacto.

El FoCAP nació también porque nuestras sociedades científicas, maniatadas por las servidumbres de las subvenciones públicas y privadas, dejaron un vacío en la defensa política de la atención primaria. Creyeron y nos quisieron hacer creer que la atención primaria, la medicina y la enfermería de familia, el trabajo social sanitario… se podían defender solamente desde la ciencia. Pero sabíamos, como se ha hecho evidente en estos años, que la defensa de la atención primaria tiene que ser también política. No nos cansaremos de repetir que, aunque es legítima y completamente necesaria la defensa de nuestras condiciones laborales, nuestra lucha no es sólo una lucha corporativa. Defendemos políticamente la atención primaria porque las evidencias científicas demuestran desde hace años que la atención primaria, con sus atributos esenciales de longitudinalidad, integralidad, accesibilidad y coordinación, es buena para la salud de las personas y las comunidades y para la sostenibilidad del sistema sanitario. Defendemos la atención primaria porque defendemos el derecho a la salud de todas y todos y porque queremos construir una sociedad más justa, más solidaria y más equitativa.

En sus primeros tiempos de vida el FoCAP alertó que apostar por la atención primaria era la mejor estrategia para los tiempos de crisis que hemos vivido. En estos 10 años hemos anunciado y denunciado las consecuencias de la precarización de las profesionales de atención primaria, la exclusión sanitaria y el cambio de modelo que suponía el RD 16/2012, la fragmentación de la atención y el despilfarro económico y de profesionales de los dispositivos de crónicos y el vaciamiento de competencias que está comportando la creación de otros equipos con la excusa de suplir las carencias de la atención primaria en una profecía autocumplida por los recortes y el desprestigio. Hemos intentado concienciar sobre la necesidad de desmedicalizar la vida cotidiana, de situar la medicina lejos de las fuerzas del mercado y señalar sus limitaciones y debilidades. Hemos explicado nuestro día a día, la riqueza de nuestro trabajo, nuestras alegrías y sufrimientos y los de nuestros pacientes, en el blog ”Diaris de Trinxera”. Intentamos acercar la gestión clínica a los profesionales y transmitir su importancia con otro blog, “Més enllà de la clínica”, que tuvo una vida corta, aunque su contenido sigue teniendo vigencia e interés.

Hemos hecho propuestas que han quedado recogidas en los 90 documentos y más de 700 posts que hemos escrito. Hemos llevado estas propuestas a los políticos y gestores que nos han dado respuesta, y nos hemos reunido con dos de los cuatro Consellers de Salut que hemos tenido en este periodo de 10 años. Otras veces han sido ellos y ellas las que nos han convocado. Hemos acercado nuestro discurso a los partidos políticos con propuestas para los programas en sucesivas convocatorias electorales y hemos acudido cuando se han interesado por nuestra visión de la atención sanitaria.

Durante dos años consecutivos de los peores recortes que ha sufrido el sistema nacional de salud organizamos vigilias por la sanidad pública en la Plaça Sant Jaume y en la Plaça del Rei. Hemos acercado nuestro discurso primarista a los barrios y a los movimientos que defienden el derecho a la salud a través de charlas en plazas, centros cívicos y asociaciones de vecinos.

Hemos elaborado cuatro publicaciones en formato de cuaderno o de librito: sobre la atención a las personas con malestar emocional relacionado con condicionantes sociales de la salud, sobre consideraciones para un abordaje social y sanitario del suicidio, una compilación de los 50 relatos más leídos del Diaris de Trinxera y por último el fruto de un grupo de trabajo sobre la enfermería familiar y comunitaria como reto y oportunidad. Estamos convencidas que la atención primaria que necesitamos no es posible sin una enfermería fuerte, reconocida, visibilizada y empoderada; sin su participación protagonista en la defensa de la atención primaria en las consultas y en las entidades no saldremos adelante.

Hemos contribuido a impulsar plataformas como la PASUCat (plataforma por una atención sanitaria universal en Catalunya), o la Marea Blanca de Catalunya.

Para nosotros ha sido motivo de alegría y esperanza confluir con Rebel·lió Atenció Primària, CAMFiC, AIFiCC, Marea Blanca de Catalunya, Col·legi de Treball Social de Catalunya y la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona y Catalunya, en el movimiento “Enfortir l’atenció primària” (fortalecer la atención primaria); cuando con Rebel·lió y Marea más recientemente lanzamos la campaña “Donem vida a l’atenció primària”; cuando nos encontramos casi todas en las calles durante la huelga de 5 días de noviembre y cantamos el “Despacito” de La Capçalera.

Queremos creer que esa pequeña llama que prendimos en 2009 y hemos mantenido encendida, ha contribuido de alguna manera a que el panorama sea distinto y mejor. Ahora afrontamos un futuro en construcción, ¿nos acompañas?