Etiquetes

, ,

Al FoCAP acabem el 2018 cansades però esperançades. Els darrers mesos hem vist el despertar de l’atenció primària i la possibilitat que amb la lluita perseverant de totes les professionals que hi treballen, tot recomenci.

Aquesta esperança és possible perquè l’hem construït. El FoCAP hi ha posat el seu granet de sorra.

2018 ha estat un any de molta denúncia. La consulta és un mirador privilegiat de les injustícies socials i les disfuncions del sistema sanitari. Les metgesses i infermeres de família no podem renunciar a la nostra missió de testimoni i altaveu de la repercussió que tenen sobre la salut i el patiment que generen. Així hem denunciat la fragmentació de l’atenció concretada en els dispositius de cronicitat que està duent a la irrellevància dels Equips d’Atenció Primària que acabarà repercutint en la qualitat i l’equitat de l’atenció; un any més hem tornat a dir que la grip no pot sorprendre i col·lapsar els centres sanitaris perquè no és cap sorpresa; que les condicions laborals de la indústria càrnia al territori estan perjudicant la salut d’uns treballadors desprotegits dels abusos; que el sistema sanitari exerceix violència de diferents tipus envers les dones; que el dret a la prestació per risc en l’embaràs està volgudament ocultat; que l’austeritat neoliberal emmalalteix i mata i que l’exclusió sanitària continua; que s’ha de buscar la conciliació laboral dels professionals preservant l’accessibilitat i la longitudinalitat de l’atenció a la ciutadania; que la registritis està envaint les nostres consultes i que hi ha direccions d’Equips d’Atenció Primària anti-líders i departaments de recursos in-humans.

2018 ha estat un any de molta reflexió i propostes. Hem aprofundit en l’abordatge social i sanitari del suïcidi. Hem fet un retrat dels bons lideratges per als equips d’atenció primària, alhora que, mentre arriben, fèiem propostes per sobreviure als mals lideratges que patim. Hem reflexionat sobre l’atenció domiciliària urgent des de la pràctica real, sobre la presència i el paper dels psicòlegs en els Equips d’Atenció Primària, sobre la precarietat laboral que en l’atenció primària es tradueix en precarietat d’atenció i sobre la invisibilitat de les infermeres d’atenció primària en el sistema sanitari malgrat la creació de l’especialitat via EIR ja fa 12 anys. Esperem que el nou decret de prescripció infermera suposi un punt d’inflexió i reivindiquem el document “La infermera familiar i comunitària: repte i oportunitat” amb què vam acabar 2017 com a referència per al present i el futur.

2018 ha estat un any de molta feina col·laborativa. La confluència amb la ciutadania a la Marea Blanca i amb els companys i companyes de Rebel·lió d’Atenció Primària i la Capçalera ha donat molts fruits i satisfaccions. Juntes vàrem començar l’any amb la intenció de “Reconstruir l’atenció primària” “defensant un sistema sanitari primarista”. Hem estat als barris fent pedagogia de l’atenció primària amb els veïns i les veïnes i des del setembre hem volgut “Donar vida a l’atenció primària”. Hem recordat, juntament amb l’AIFiCC, que l’atenció a la cronicitat és competència dels Equips d’Atenció Primària. I ens hem afegit a moltes reivindicacions justes i necessàries (1, 2, 3) per un sistema sanitari millor. Perquè lluitar val la pena.

I en arribar la tardor, la convocatòria de vaga de Metges de Catalunya per un costat i de CGT/Rebel·lió d’Atenció Primària per un altre ha fet possible la més gran mobilització de l’atenció primària que recordem. Ens hem trobat als carrers, ens hem reconegut i hem sentit orgull de ser de primària i la força dels joves reclamant poder visitar “…bien y despacito…”. Hem exigit l’aposta per un model primarista, condicions laborals que volen dir qualitat d’atenció i recursos per fer bé la nostra feina. Hem parlat d’equip de primària: administratives, treballadores socials, infermeres i metgesses, com a servei públic per a fer possible el dret a la salut.

Perquè creiem que el moment és ara, vam dir que no n’hi ha prou, amb el que va oferir l’ICS el tercer dia de vaga. Perquè creiem que el moment és ara, entre totes hem de seguir empenyent perquè després del despertar de l’atenció primària, de veritat tot recomenci. La força fonamental de la nostra lluita és la feina diària a les consultes. Hem de seguir treballant, intentant atendre els nostres pacients amb la millor ciència i el tracte i la cura que mereixen. Però hem de seguir lluitant, als CAPs generant debat i crítica constructiva, als carrers i als barris amb la ciutadania, i fer més fortes plataformes professionals com la nostra, que defensen la professionalitat, el model i els recursos necessaris per poder fer més i millor atenció primària. Ens hi juguem la salut de les persones i comunitats, la nostra salut, la il·lusió i la motivació professional, i la sostenibilitat del sistema sanitari.

Acabem 2018, l’any en què entre totes hem fet possible l’esperança per l’atenció primària. L’any del seu comiat no oblidem les paraules que Julian Tudor Hart ens ha deixat com a llegat: “Aquí i sobre el terreny, pel que fa a la feina i els resultats de l’atenció clínica, vostès tenen el poder definitiu. Agafin-lo i no el deixin anar”.

Feliç i primarista 2019!

Us deixem amb els 10 posts més llegits de 2018:

  1. No n´hi ha prou!
  2. Punt de saturació: vagues i mobilitzacions a la vista
  3. Indústria càrnia i salut
  4. L’últim crit en cronicitat o la irrellevància dels Equips d’Atenció Primària
  5. El despertar de l’Atenció Primària. Ara tot recomença
  6. Saba nova a les direccions d’atenció primària de la Metro Nord?
  7. Les infermeres d’Atenció Primària, les grans invisibles
  8. Oposicions 2015 de medicina de família a l’ICS: crònica d’un desori
  9. Conciliació familiar i APS: Disminuir horaris de tarda…?
  10. Com sobreviure a les direccions anti-líders?