Etiquetes

, , , , , , ,

Imatge: Pixabay

En una anterior valoració ja vàrem comentar les limitacions dels acords entre sindicat de metges i administració que es van propiciar per la vaga dels dies 26-30 de novembre.

Caldrà imaginar i posar en pràctica mesures de pressió que permetin avançar més enllà dels acords. Cal, sobretot, aconseguir el 25% del pressupost del Departament de Salut per als equips d’atenció primària, així com ampliar el nombre de places de formació d’infermeria i medicina de família i comunitària (MIR i IR), fins situar-les entorn d’un 50% del total de les places convocades.

Però cal ser pràctics i espavilats i saber aprofitar aquelles coses positives que els acords de la vaga ens han deixat. Al nostre entendre, cal no entossudir-se en els números (minuts, visites, etc.) i, en canvi, aprofitar altres aspectes que poden suposar importants millores del clima laboral.

Seria bo que tots els EAPs exigissin l’aplicació d’aquestes mesures de forma immediata:

  1. Avaluar, i per tant revisar, si cal canviar els equips directius de cada EAP a partir del mes de gener: es pot fer en tots els casos en què portin més de 4 anys, o si en porten 2, si la majoria de l’EAP ho demana. Aquest fet pot ser molt important: pot permetre canviar a directius que no mantenen un bon lideratge en el seu equip o, en cas de no ser convenient canviar-los, replantejar el seu estil de lideratge. La manca de bon lideratge en els EAPs ha estat una greu limitació en els darrers anys.
  2. Exigir la desaparició de les UGAPs que encara funcionen, tornant a la proximitat que facilita una directora/adjunta per a cada EAP, càrrecs que cal compatibilitzar amb l’atenció a una població (reduïda) dins del mateix EAP.
  3. Aprofitar, en tota la seva dimensió, l’acord “primer” sobre conciliació familiar/social i laboral que, a més de fixar la finalització de la tasca a les 20 hores, estableix que “es donarà suport als plans que proposin els equips i que afavoreixin la conciliació personal i laboral i modalitats innovadores i flexibles d’organització. S’elaborarà, per part dels EAP, el seu pla d’organització intern amb una distribució de la jornada de treball i d’agenda de treball pactada entre el professional i la direcció, que garanteixi oferta d’agenda de tarda de la ciutadania als professionals de referència». Entenem que aquest pacte obre una petita porta d’autonomia de gestió molt interessant; permet una major flexibilitat dins de cada EAP. Seria bo que cada EAP treballés amb celeritat propostes de flexibilitat dins dels límits proposats (obertura de 8 a 20 hores, jornada de tarda per part de cada metgessa i infermera i compliment de l’horari de treball en còmput anual) Podria permetre, per exemple:
    1. Evitar que cap professional faci exclusivament torn de tarda (tendint a que tots facin com a molt 1-2 tardes).
    2. Adaptacions d’horari que permetin iniciar la jornada més tard (o acabar-la abans) o fer-la partida (unes hores de matí, algunes de tarda).
    3. Reduir habitualment la jornada laboral en 1 hora per disposar d’unes hores que possibilitin flexibilitzar l’horari i usar-les, per exemple, per: incrementar horari en períodes de major activitat, atenció fora d’horari habitual de pacients fràgils a domicili, assistència o realització d’activitats no assistencials (reunions, recerca, docència, etc.)
    4. Permetre canvis puntuals d’horari (de matí a tarda o a l’inrevés) per necessitats del servei o personals del professional.
    5. Pactar atenció en comú de dos cupos de població per part de 2 metgesses i 2 infermeres, de manera que la població pugui triar segons desitgi major longitudinalitat o un horari determinat; aquesta fórmula facilita, també, la cobertura entre uns i altres professionals en determinades situacions.
    6. Allargar algun dia la jornada laboral (de forma puntual o permanent) per permetre escurçar-la, en compensació, un altre dia.
    7. Permetre que cada metgessa/infermera adapti l’agenda a les necessitats de la seva població i d’ella mateixa. Cal superar la rigidesa de les agendes que no sempre s’adapten al ritme de treball del professional ni a les necessitats de la població. Cal tenir agendes més obertes, potenciar l’autogestió i ajudar els professionals que poden tenir més dificultats per fer-ho. La millor agenda és aquella que permet donar resposta a les necessitats, no demandes, de la població que atenem de la millor manera possible, és a dir, pels professionals de referència.
  4. Exigir la immediata aplicació de la incorporació dels nous professionals promesos i les mesures per aconseguir-los (entre elles possibilitat de contractació de metges que treballen en altres llocs i, sobretot, la contractació de residents i la convocatòria de “totes les places de residents disponibles”).
  5. Exigir la cobertura d’absències de professionals com vacances, malaltia, maternitat, formació, etc. La majoria d’equips disposen de fons per contractar les substitucions i de vegades no es fa per desídia, per «estalviar» o potser per quedar bé davant direccions superiors?
  6. Exigir informació sobre el càlcul de càrregues de treball i discutir en cada equip les circumstàncies (com ara l’acumulació de permisos per maternitat o paternitat o baixes per malaltia) que poden impactar en una major càrrega de la resta de plantilla.

Es tracta de mesures concretes, petites, però que poden tenir un gran impacte si l’EAP sap impulsar-les. Cal aprofitar l’ambient de “despertar” de l’atenció primària per seguir avançant en la reflexió de la organització interna de l’equip i en la gestió de l’agenda pròpia de cara a oferir uns serveis àgils i efectius. Cal contrarestar la tendència a la medicalització de qualsevol problema i a la repetició de visites sense cap valor afegit.

És moment, també, de ser creatius i de creure’ns-ho, d’afluixar les cordes de les directrius que arriben «des de dalt» i posar en marxa dinàmiques de participació, de debat, de repensar com podem fer millor les coses des de les nostres iniciatives i possibilitats. Segur que hi podem fer molt.

Ara és l’hora…, perquè tot recomença.