Etiquetes

, , , , ,

El juliol de 2017 ja s’anunciava la marxa enrere del model Unitats de Gestió d’Atenció Primària (UGAP), un model  de gestió que es va començar a implantar a la Metropolitana Nord a finals del 2011 en contra de l’opinió de molts professionals. Ara sembla que finalment  té els dies comptats.

Aquestes unitats es deia que “simplificarien les estructures directives, millorarien la coordinació dels dispositius assistencials i optimitzarien els recursos amb l’objectiu d’incrementar la qualitat del servei a la ciutadania” però en tot aquest temps s’ha realitzat tot el contrari: han fet més complexes les estructures directives. On abans de les UGAPS hi havia un director/a i un adjunt/a, ara hi ha un director/a, un/a líder clínic d’infermeria, un/a líder clínic de medicina, un/a tècnic en gestió, un responsable de Gestió i Servei (GiS per a cada CAP, un/a responsable en qualitat, un/a responsable en farmàcia, un/a responsable de formació (tots integrats en l’estructura directiva).

El model UGAP no només ha fet més complexes les direccions sinó que també ha potenciat un funcionament directiu molt criticable. Moltes direccions de les UGAPs han valorat més els resultats numèrics per sobre dels assistencials, creant conflicte moral en molts dels seus professionals. Molts equips s’han trobat sols sense ningú per resoldre els problemes que apareixen en el dia a dia, a causa de la poca presència dels directius per convocatòries constants de reunions, fet que ha provocat moltes vegades que l’escolta dels problemes dels professionals recaigui en els referents de GiS. La proximitat amb la ciutadania també ha estat afectada per aquesta dinàmica de les direccions. Els equips tampoc han augmentat la capacitat de decisió, la tan nomenada autogestió dels equips està lluny ara per ara perquè la cultura que s’ha promogut en els darrers anys ha estat més de transmetre ordres de dalt cap a baix, que de dialogar, deliberar i decidir pel consens més gran possible.

Com deien en un post pas a pas cap enrere publicat el juny del 2015 “les UGAPS han imposat als Equips d’Atenció Primària criteris gerencialistes relegant el professionalisme”. La desconfiança i la desafecció dels treballadors envers l’ICS ha augmentat allà on s’ha aplicat el model UGAP. L’impacte i les conseqüències sobre molts dels seus professionals, el seu principal capital, pot arribar a ser irreversible.

La gran innovació amb què se’ns ha venut aquest model de gestió ha estat criticada des de molts sectors que pensen que massa sovint es venen com a grans innovacions organitzatives petits invents de laboratori imprudents, basats en cap evidència i sense cap avaluació seriosa; que fan perdre temps i energies en els professionals i ciutadans. Però  el més important és que molts professionals s’han sentit decebuts de l’Institut Català de la Salut (ICS), organització pública a la qual pertanyen. Una organització que ha de tenir per finalitat màxima la qualitat de servei que dóna als ciutadans, i la cura dels seus professionals. Una organització que moltes vegades ha estat qüestionada per aquests per falta de coherència i ètica. Com diu Begoña Roman “El professional representa i projecta l’organització, és la seva cara visible i d’ell depèn, en una important part, com aquesta hi vagi i cap a on”. I molts professionals estan cansats i desil·lusionats de tantes “innovacions” sense sentit.

Per tot això creiem que l’ICS ha de fer pública l’avaluació en la qual sustenta aquesta decisió i en tot cas, donar les explicacions pertinents de per què reverteix les UGAPs. Fer autocrítica sobre aquest tipus de decisions directives, comporta un reconeixement dels seus professionals i també de la ciutadania. L’empresa hauria de fer esforços per recuperar la confiança i presentar les línies d’unes noves direccions basades en els valors del mateix ICS: confiança, compromís, respecte, competència, participació, equitat, innovació i transparència. Un nou estil directiu, diferent de l’autoritari i buròcrata dels últims anys.  Això ha de comportar un canvi d’una part important de les persones que actualment estan en les direccions dels equips i la destitució dels responsables del model UGAP.

Pel valor sanitari i social que té una empresa pública com l’ICS, s’ha de dotar dels millors directius i de les millors cultures directives. Si no ho fa, veurem un deteriorament progressiu que d’aquí poc donarà arguments a les iniciatives privatitzadores, que es vendran com una alternativa al desastre de l’empresa pública.

En fi, tota aquesta problemàtica generada per les UGAPs, sembla que pot desaparèixer aviat. Però queda molt per fer. Construir direccions properes als professionals, bones líders que generin dinàmiques participatives, que siguin capaç de crear confiança entre els companys i companyes, que generin debats, discussions i reflexió, que acompanyin als professionals amb respecte i humanitat. En definitiva que siguin capaços de regenerar il·lusió i sentiments d’orgull de pertànyer a una organització com l’ICS.

El moment actual de l’organització ho necessita més que mai.

Foto: pixabay