Etiquetes

, , , , ,

Des del divendres 11 de maig, els residents MIR de Granada estan en situació de vaga indefinida. Sota el lema #SoyMir y @Urgenciasdignas, volen denunciar la situació de desprotecció i precarització en la qual estan realitzant les guàrdies als serveis d’urgències dels 3 hospitals docents de Granada. Les seves reclamacions se centren en la manca de tutorització i supervisió durant les guàrdies i la sobrecàrrega assistencial a què estan sotmesos, en unes condicions que consideren clarament deficients (jornades prolongades, pràcticament sense descansos, persistència de serveis on no es lliura la guàrdia, etc.). En conseqüència la qualitat de l’assistència, la salut dels pacients i la dels propis professionals, així com la formació dels MIR, es veu afectada i minvada. En aquest breu vídeo ens expliquen els motius que els han conduït a la vaga i perquè reclamen unes urgències dignes (aquí podeu accedir al seu manifest).

Per posar solució a aquesta situació no demanen un augment del seu sou sinó canvis estructurals i ampliació dels equips de professionals que atenen als serveis d’urgències ja que consideren que actualment són insuficients.

La vaga ha rebut els suport de molts professionals i també de diverses entitats i societats científiques com: el FoAAP, la plataforma Basta Ya Málaga, la Semfyc o la Ibamfic, entre d’altres.

Des del FoCAP donem suport a aquesta vaga i compartim les preocupacions i reclamacions dels residents de Granada, especialment pel que fa a la manca de tutorització. Alhora, creiem que la solució a aquest problema hauria de passar necessàriament per un replantejament de l’organització i una reestructuració dels serveis d’urgències, els quals no haurien de dependre de la figura dels residents per al seu funcionament. En tot cas, cal preguntar-se si, destinant més recursos i professionals a les urgències hospitalàries, no correm el risc de fomentar i perpetuar uns sistemes d’atenció a la demanda urgent hospitalocèntrics i poc eficients que sobrecarreguen el seus professionals. Probablement si aquests mateixos recursos es destinessin a millorar l’atenció a la demanda urgent des de l’Atenció Primària i a enfortir el seu paper de filtre, la qualitat assistencial i docent de les urgències hospitalàries no es veuria compromesa com ho està ara. Moments de crisi com aquests ens haurien de convidar a reflexionar sobre les causes però també sobre les causes de les causes.