Etiquetes

,

Donem a conèixer l’escrit que ens ha arribat arran de la publicació de Com sobreviure a les direccions anti-líders. Hem cregut convenient protegir la identitat de l’autoria, per això va sense signatura. Des d’aquí manifestem el nostre agraïment per compartir la seva experiència i per fer-ho en el nostre blog.

L’assetjament laboral pot procedir dels superiors o dels companys de feina, tal com es defineix al Protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions a la feina de la Generalitat.                                                            Imatge: Pixabay

 

“És molt dur patir assetjament laboral, però encara ho és més quan les persones que se suposa que t’haurien de donar suport i/o protegir davant d’una situació així, veus que miren cap a un altre costat i encara sembla que la culpa de tot el que està passant és teva. Puc parlar per pròpia experiència, ja que m’hi he trobat, i us asseguro que és molt desagradable i denigrant.

Jo n’he patit durant més de cinc anys, durant els quals he hagut d’estar de baixa en dues ocasions com a conseqüència de les patologies derivades: depressió, insomni, angoixa, ansietat, contractures diverses, cansament, tristesa, baixa autoestima, etc.; a part de les conseqüències que afecten també l’entorn més proper, com ara la família i les amistats. Tot i que és molt complicat, hi ha un moment que has de decidir què pots fer tu per vèncer la situació, sobretot perquè afecta la salut psíquica i física.

Tens dues opcions: continuar convivint amb l’assetjament confiant que algun dia s’acabarà o fer-hi alguna cosa i buscar una solució. En el meu cas, em vaig posar una cuirassa i vaig decidir protegir-me a mi i als meus i vaig començar a mirar què hi podia fer. D’entrada semblava impossible trobar una solució perquè són casos que encara actualment no ens atrevim a denunciar i deixem que passin per no patir represàlies.

El primer que cal fer és assessorar-se bé, ja sigui amb un advocat o una persona que sàpiga quines mesures es poden prendre; en cas que es decideixi tirar endavant, cal no defallir i mirar d’anar fent les coses sense posar-se nerviós i, sobretot, sense por. Pot semblar molt complicat al principi, però quan veus que has fet el primer pas i que no passa res, t’animes a continuar i arribar fins on calgui. A mi em va ajudar molt pensar que la meva filla estava aprenent una lliçó de vida i que cal prendre decisions per afrontar i acabar amb les injustícies, especialment quan afecten l’estat de salut.

Un cop fas la denúncia has de tenir paciència i esperar si s’accepta o no; pot ser que t’avisin per anar personalment a relatar els fets i aportis les proves de què puguis disposar. Al cap d’uns dies reps la resolució, ja pot ser positiva o negativa. Com que la meva va ser positiva, no puc explicar-vos què passa quan surt negativa. El pas següent és demanar a l’INSS un canvi de contingència de la baixa, que en principi era de malaltia comuna, per passar-la a accident laboral.

Cal tenir en compte que, en la majoria d’ocasions, les direccions no acostumen a donar cap mena de suport i t’emportes una gran decepció. Tot i l’èxit aconseguit, la lluita no s’acaba aquí, ja que el més difícil és restituir la pròpia salut, l’autoestima i la dignitat. I això depèn d’un mateix”.